Un dels tòpics més repetits sobre Palestina-Israel és que es tracta d’una qüestió “molt complicada”. Un “conflicte religiós” o una “guerra inacabable” entre dos bàndols de difícil comprensió per al públic general i que el seu enteniment està reservat a unes poques persones erudites sobre la qüestió. No obstant això, aquest lloc comú que enrevessa aquesta problemàtica ens impedeix comprendre el marc general essencial. El context fonamental per comprendre la qüestió palestina no es retrotreu a dos mil anys enrere ni remet a un conflicte religiós: el marc clau per comprendre’l és el colonialisme d’assentament sionista.
És necessari destacar que tot va començar en el marc de l’imperialisme europeu i de l’auge nacionalista de finals del s. XIX. Aleshores, el moviment sionista, que no representava el judaisme i va ser una opció minoritària fins ben entrat el s. XX, va iniciar el seu projecte de crear un Estat exclusivament o majoritàriament jueu en el territori més gran possible de la Palestina otomana.
El sionisme va optar pel colonialisme d’assentament, una estratègia mitjançant la qual colons blancs s’instal·len a un territori per desplaçar i/o aniquilar la població nativa a través de la neteja ètnica, l’apartheid i, ara a Gaza, el genocidi
Quan va sorgir el moviment sionista a Europa, a Palestina només vivia menys d’un 5% de població jueva. Per tant, la seua opció va ser la pràctica del colonialisme d’assentament, és a dir, una estratègia mitjançant la qual colons blancs s’instal·len a un territori per desplaçar i/o aniquilar la població nativa a través de la neteja ètnica, l’apartheid i, ara a Gaza, també el genocidi. La pretensió d’aconseguir el màxim de territori amb el mínim de població no jueva també va ser la clau el 1948 -l’any de la Nakba palestina-, quan es va crear l’Estat d’Israel a través de crims de guerra i crims contra la humanitat, i continua sent la clau setanta-cinc anys després.
Per comprendre correctament aquest marc històric i l’actual, presentem un conjunt de recursos en diferents formats (documentals, vídeos, infografies, mapes, llibres, etc.) que ens il·lustren de forma rigorosa, concisa i dinàmica. Fins i tot alguns d’ells poden servir-nos per al món de l’educació (especialment de la joventut) pel seu potencial didàctic i perquè són de lliure i fàcil accés.
1. Documental Hijas de la Nakba
Direcció: Estel·la Vidal
Any: 2019
Duració: 36 minuts
Públic: general i educatiu (a partir de 12 anys)
Llengües: àrab i castellà subtitulat
Documental protagonitzat per vuit dones palestines les quals narren els moments claus de la història contemporània palestina i de la seua experiència quotidiana sobre el terreny, amb especial èmfasi en el paper central de les dones en la vida i la resistència palestina. Les protagonistes (Khitam Saafin, Mariam Abu Turki, Leila Khaled, Manal Tamimi, Doha Asous, Nisreen Azzeh, Hawa Khawaja i Jaldía Abubakra) viuen a Palestina, a l’exili i a l’Estat espanyol. Aquest documental pot ser un recurs interessant per utilitzar en aules d’ensenyament secundari i també postobligatori perquè, a banda de fer un repàs per la història palestina, la seua duració s’ajusta perfectament a una sessió i els testimonis de dones en primera persona generen empatia i solidaritat.
2. Projecte visual d’investigació d’infografies i mapes Visualizing Palestine
Any: actiu des del 2012 fins a l’actualitat
Públic: general i educatiu (a partir de 12 anys)
Llengües: multilingüe
Les imatges i infografies de Visualizing Palestine són una font gràfica extraordinàriament útil per a entendre i explicar el context històric i l’actualitat del que està passant a Gaza i a Palestina. Elaborades en moltes llengües, són organitzades per problemàtiques (moviment, aigua, infància, educació, sistema d’identificació, presoneres, demolicions i acció col·lectiva). Pel que fa al seu potencial didàctic, es pot destacar la infografia sobre la vida quotidiana d’una persona palestina i com el control israelià de l’Estat determina la seua existència. També aquest mapa per entendre la colonització sionista-israeliana de Palestina o aquest recurs sobre el futbol palestí i la violació dels drets humans des del món de l’esport.
3. Documental Gaza
Direcció: Carles Bover Martínez i Julio Pérez del Campo
Any: 2018
Duració: 18 minuts
Públic: general i educatiu (a partir de 16 anys)
Llengües: àrab i castellà subtitulats
Premi Goya el 2019 al millor curtmetratge documental, Gaza és un audiovisual dirigit pel mallorquí Carles Bover Martínez i pel toledà Julio Pérez del Campo. Compta amb testimonis i imatges explícites de contingut sensible sobre la vida quotidiana a la Franja de Gaza sota setge i bloqueig israelià i narra diferents històries dels bombardejos massius israelians l’estiu del 2014, els pitjors viscuts fins a octubre del 2023. Les paraules reivindicatives dels directors en la cerimònia d’entrega dels Premis Goya es van fer virals i van incloure referències al “terrorisme sionista”, a l'”apartheid israelià” i al rebuig a la participació israeliana a Eurovision, que s’anava a celebrar tres mesos després a Tel Aviv sobre les runes d’un antic barri palestí que va patir la neteja ètnica durant la Nakba del 1948. El pròxim dimarts 31 d’octubre es farà una projecció solidària d’aquest documental al Teatre Sindical de CCOO a Palma (Mallorca).
4. Vídeo del net de supervivents jueus del genocidi nazi Norman Finkelstein
Contingut: discurs de Norman Finkelstein
Any: 2010
Duració: 3 minuts
Públic: general i educatiu (a partir de 12 anys)
Llengües: anglés subtitulat al castellà
El professor jueu estatunidenc Norman Finkelstein, net de supervivents jueves del genocidi nazi, respon a una pregunta del públic -on es troben persones favorables a l’apartheid israelià- al final d’una conferència. Una de les idees claus que expressa és: “Considere que no hi ha res més menyspreable que utilitzar el patiment i el martiri jueu [durant el nazisme] per intentar justificar la tortura i la brutalitat […] que Israel comet diàriament contra el poble palestí”.
Pel que fa a la seua dimensió educativa, pot resultar molt útil per entendre que ni el moviment sionista ni Israel no representen el judaisme i per trencar estereotips respecte a les persones jueves i el seu posicionament no obligatòriament proisraelià (tot i que requereix una formació prèvia sobre les conseqüències socials del III Reich).
5. Vídeos subtitulats de la poetessa i professora palestina Rafeef Ziadah
Contingut: recital-performance poètica
Any: des del 2009
Duració: entre 3 i 4 minuts
Públic: general i educatiu (a partir de 12 anys)
Llengües: anglés subtitulat al castellà
Vídeos de Rafeef Ziadah que parlen de diferents situacions i contextos viscudes per ella mateixa com a Palestina des d’un punt de vista artístic, poètic i en forma de performance. El testimoni colpidor d’aquesta poetessa i professora es pot fer servir a l’aula, ja que té la capacitat d’atraure l’atenció de l’alumnat pel ritme de l’spoken word, que ens recorda al rap, mentre transmet un missatge en primera persona a favor dels drets del poble palestí.
6. Vídeo del dia a dia palestí sota colonització, apartheid, neteja ètnica i ocupació militar
Contingut: recull d’imatges de l’ONG israeliana B’Tselem
Any: 2011
Duració: 3 minuts
Públic: general i educatiu (a partir de 16 anys)
Llengües: hebreu i àrab subtitulat a l’anglés
L’ONG israeliana B’Tselem, que porta des del 1989 documentant les violacions de Drets Humans que l’exèrcit i el règim israelià comet diàriament contra la població palestina, resumeix en aquest vídeo nombroses situacions quotidianes que viuen les persones palestines de Cisjordània i que mai o quasi mai són notícia. Es tracta d’un vídeo-recull de violències i resistències diàries a Palestina que es pot usar per sensibilitzar a l’alumnat, tenint en compte la crueltat que mostren les imatges i que la població palestina sofreix dia a dia. Com que el vídeo comença i acaba amb soldats israelians entrant i eixint d’una casa palestina per fer fotos als xiquets (moltes vegades, quan no hi ha càmeres funcionant, els soldats israelians no fan simplement fotos, sinó que segresten menors), pot servir perquè l’alumnat empatitze i s’identifique més amb la població palestina.
7. Vídeo-notícia Amnistia Internacional acusa Israel de practicar l’apartheid
Contingut: vídeo-notícia de RTVE
Any: 2022
Duració: 1 minut
Públic: general i educatiu (a partir de 12 anys)
Llengües: castellà
L’any 2022, l’ONG Amnistia Internacional va publicar un històric informe d’investigació de quatre anys en el qual detallava que el règim israelià “imposa un sistema d’opressió i dominació a la població palestina a totes les zones sota el seu control -a Israel i als Territoris Palestins Ocupats- i a les persones refugiades palestines, amb l’objectiu de beneficiar la població israeliana jueva. Això constitueix apartheid i està prohibit pel dret internacional”.
Amnistia Internacional va publicar l’any 2022 un històric informe d’investigació de quatre anys en el qual detallava que el règim israelià “imposa un sistema d’opressió i dominació a la població palestina que constitueix apartheid i està prohibit pel dret internacional”
L’any anterior, havia sigut l’ONG Human Rights Watch que havia conclòs en un altre informe que “les pràctiques abusives d’Israel constitueixen crims d’apartheid i de persecució”, és a dir, crims de lesa humanitat, segons l’Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional, que han de ser perseguits i contra els que la comunitat internacional té el deure d’actuar. També, en diferents moments líders israelians, organismes de l’ONU i ONG palestines i israelianes han declarat que Israel és un règim d’apartheid. En aquest sentit, la notícia és útil per treballar a l’aula, de forma molt concisa i ràpida, el concepte d’apartheid, el seu significat i les seues implicacions actuals a Palestina.
8. Documental Al-Nakba subtitulat (part 1 i part 2)
Direcció: Rawan Al Damen
Any: 2008
Duració: 1 hora i 40 minuts cada part
Públic: general
Llengües: àrab i anglés subtitulat al castellà
Documental històric en dues parts sobre l’episodi clau de la història palestina: la Nakba del 1948, la neteja ètnica de Palestina. És imprescindible deixar clar que la Nakba, com estem veient aquests dies amb l’episodi de genocidi a Gaza, no només va ser un esdeveniment històric sinó que és un present continu per al poble palestí. La Nakba va començar entre desembre del 1947 i principis de 1948 i va suposar l’expulsió d’unes 750.000 persones només per ser palestines (que es convertiren en refugiades), la destrucció o desallotjament de més de 400 localitats palestines (614-615 segons les últimes investigacions) i el desmembrament de Palestina. La Nakba està al centre de la memòria col·lectiva palestina i de la seua identitat, i el dret al retorn, reconegut per la Resolució 194 de l’Assemblea General de l’ONU el desembre del 1948, és el dret més sagrat per al poble palestí.
9. Vídeo BDS: la lucha por la libertad, justicia e igualdad para los palestinos
Direcció: moviment global BDS (Boicot, Desinversions i Sancions)
Any: 2014
Duració: 4 minuts
Públic: general i educatiu (a partir de 12 anys)
Llengües: anglés subtitulat (activant subtítols) al castellà
Respecte al seu ús educatiu, es tracta d’un vídeo molt gràfic i clar que utilitza imatges tipus còmic, però que presenta un contingut elaborat que no està traduït (només subtitulat). En aquest sentit, caldrà acompanyar-lo de pauses i explicacions si s’empra per nivells inicials d’educació secundària. No obstant això, és recomanable perquè explica de forma resumida la qüestió de Palestina-Israel i perquè parla del futur amb solucions concretes (Boicot, Desinversions i Sancions) des d’una perspectiva esperançadora i responent a la pregunta: i nosaltres, què podem fer per Palestina?
10. Documental Tantura (en català emés en TV3)
Direcció: Alon Schwarz
Any: 2022
Duració: 94 minuts
Públic: general i educatiu (a partir de setze anys)
Llengües: hebreu subtitulat i doblat al català
El documental mostra, sobretot a través de testimonis de veterans militars sionistes-israelians, les atrocitats (incloent-hi violacions sexuals) que van cometre ells mateixos i altres militars durant la Nakba del 1948, en especial al poble palestí mediterrani de Tantura. També s’explica l’experiència, la censura i les amenaces que va rebre Teddy Katz quan va investigar la massacre de Tantura en la Universitat de Haifa. Molt recomanable acompanyar-ho amb la lectura del llibre d’Ilan Pappé Los demonios de la Nakba. Las libertades fundamentales en la universidad israelí. Aquest procés de repressió acadèmica i mediàtica va ser fonamental perquè Pappé, l’historiador jueu israelià més conegut del món, haguera d’exiliar-se al Regne Unit per les amenaces rebudes. La seua duració i complexitat no s’ajusten als ritmes del món de l’ensenyament, però si volem mostrar una altra perspectiva del conflicte des de l’òptica dels soldats israelians, podem projectar a l’aula el tràiler que mostra de forma breu els seus testimonis.
Llibres de lliure accés
- La qüestion palestina, d’Edward Said (1979)
- Nakba. Palestina, 1948, y los reclamos de la memoria, d’Ahmad H. Saadi i Lila Abu-Lughod (2018 [2007])
- Los palestinos olvidados, d’Ilan Pappé (2017 [2011])
- Palestina desde las Epistemologías del Sur, de Jorge Ramos Tolosa (2022)
A banda, encara que no siguen de lliure accés, recomanem especialment els llibres en català sobre Palestina de les editorials Tigre de Paper i Sembra Llibres.
