Sabem què consumim, però no com es produeix, ni les condicions socials dels que treballen a les fàbriques ni a les zones on s’extreuen els materials imprescindibles per a la seva elaboració, ni lògicament els impactes ambientals que tot el procés produeix. Només l’any passat van ser assassinades 321 persones activistes, però les transnacionals sempre surten indemnes. També són incomptables les agressions i la destrucció que generen en tot el planeta.
No només no reben sancions sinó que emparades per polítics i governs, sempre troben formes de protegir-se. Malgrat tot això i amb l’excusa de la necessitat de seguretat jurídica, s’han inclòs en molts tractats sistemes de resolució de conflictes inversor-Estat, que normalment es coneixen com a ISDS, encara que davant la pressió ciutadana, han anat canviant de noms i lògicament d’acrònims, però en el fons sempre és el mateix: tribunals privat i on s’acaba amb la justícia universal, atès que només les empreses gaudeixen de la capacitat de demandar els estats.
Les transnacionals tenen cada vegada més poder per imposar preu i condicions abusives al nostre treball, habitatge, transport, serveis públics, aliments, salut, aigua, terres, clima, fins i tot als nostres coneixements, relacions i desitjos, i tot són serveis susceptibles de ser externalitzats.
Les transnacionals tenen cada vegada més poder per imposar preu i condicions abusives al nostre treball, habitatge, transport, serveis públics, aliments, salut, aigua, terres, clima, fins i tot als nostres coneixements, relacions i desitjos, i tot són serveis susceptibles de ser externalitzats
Els ISDS els garanteixen unes formes de saqueig de les arques públiques, amb l’excusa de la necessitat de l’augment de la seguretat jurídica, tant les empreses com els fons d’inversió utilitzen els perversos sistemes d’arbitratge per exigir milionàries indemnitzacions als estats que impliquen grans costos socials i econòmics.
Ja fa gairebé cinc anys, algunes organitzacions vam començar a organitzar-nos per denunciar aquests nefastos tractats i vam diagramar una campanya contra el TTIP. A hores d’ara aproximadament unes 100 associacions, organitzacions de la societat civil, partits polítics, sindicats, associacions professionals i entitats de diversos tipus, així com persones a títol individual de tot l’Estat i coordinades amb unes 2.000 ciutats i pobles d’Europa. Cobrim un ampli espectre de grups d’interès -feminisme, agricultura, pimes, ecologia, cultura, petit comerç, dret, desenvolupament, consum, transport i altres- que compartim una profunda preocupació per les múltiples amenaces que plantegen els tractats de comerç i inversió (TCI).
El nostre objectiu ha estat aturar les negociacions del tractat transatlàntic (TTIP) i l’acord amb el Canadà (CETA). Per això, vam realitzar múltiples protestes, i gràcies a l’oposició de la societat civil, hem aconseguit èxits importants: com el de paralitzar el TTIP o que l’acord amb el Canadà (CETA) trobi dificultats en alguns parlaments nacionals on ha de ser ratificat i demostrar el caràcter antidemocràtic dels tribunals privats per a les grans corporacions (ISDS) amb el conegut desprestigi polític i jurídic a la Unió Europea (UE).
Ja fa gairebé cinc anys, algunes organitzacions vam començar a organitzar-nos per denunciar aquests nefastos tractats i vam diagramar una campanya contra el TTIP. A hores d’ara aproximadament unes 100 associacions, organitzacions, partits polítics, sindicats, associacions professionals i entitats de diversos tipus
A mitjans de l’any passat, després de detectar la quantitat d’empreses i fons d’inversió que utilitzen aquests suposats tribunals (ISDS) i que acaben, fins i tot condicionant les lleis i normatives de les diverses institucions en favor de les empreses, vam decidir d’una banda concentrar-nos en aquests mecanismes atès que els efectes negatius de la presència de les transnacionals no són només conseqüències de les seves males pràctiques sinó també de l’entramat polític jurídic que les empara.
Exemple d’això és el cas de la companyia alemanya Uniper, enmig de les lluites per l’Emergència Climàtica, va anunciar, fa només unes setmanes, que iniciarà una demanda sota el Tractat de la Carta de l’Energia, contra Holanda si aquest país continua amb els plans de tancar les plantes de carbó. Una altra mostra és el cas del banc espanyol BBVA, que el 2018 va demandar el govern de Bolívia per aprovar la devolució del sistema públic de pensions a l’Estat i ho va fer en virtut d’un tractat que havia rescindit sis anys abans. Es podrien citar innombrables casos i escampats per tot el planeta, però per demostrar que això no és una cosa que passa en altres parts del món, citaré un cas proper, el de la mina d’or de Corcuesto (La Corunya), de la qual els anglesos van deixar d’extreure or el 1910, cosa que no impedeix que el riu Anllóns, sigui, encara avui dia el que més arsènic llanci al mar, fins i tot per sobre d’altres rius industrialitzats d’Europa com el Tàmesi o Sena. El 2011 l’empresa canadenca Edgewater es va interessar per la vella mina i va sol·licitar una autorització a la Xunta de Galícia per reobrir l’explotació, Davant d’una molt forta resposta ciutadana, el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijó, va anunciar que el projecte no disposava dels permisos i que no era viable ni tècnicament ni econòmicament. El 2018, el Tribunal Superior de Galícia va avalar la decisió de la Xunta i el 2019 el Tribunal Suprem no va admetre a tràmit un recurs de la minera. Tot i això, l’empresa va decidir denúncia l’Estat espanyol en virtut del Tractat Bilateral d’Inversions entre l’Estat i Panamà, on té sucursal, esperant obtenir una suculenta indemnització per un projecte que mai es va arribar a executar.
Es pretén desenvolupar un instrument internacional jurídicament vinculant que reafirmi la superioritat jeràrquica de les normes de drets humans per sobre els tractats de comerç i inversions, i formular obligacions estatals específiques al respecte
Considerant tot l’anterior i en coherència amb els nostres principis, a principis d’any vam decidir sumar-nos a la Campanya Global per Reivindicar la Sobirania dels Pobles, Desmantellar el Poder Corporatiu i posar Fi a la Impunitat, que promou, en el marc de l’ONU, un Tractat vinculant sobre Transnacionals pel que fa a Drets Humans.
Com diu en la seva presentació, la Campanya Global és una coalició de 200 moviments socials, xarxes i organitzacions, que impulsa campanyes de denúncia d’empreses específiques, actives en diferents sectors, regions i països. Es tracta d’una resposta dels Pobles, a nivell global i estructural, que aspira a confrontar el poder de les transnacionals, mitjançant estratègies d’intercanvi d’informació i d’experiències, debats, funcionant com un espai cada vegada més visible on s’aprofundeix la solidaritat i el suport entre les diferents lluites contra les empreses transnacionals (ETN). L’objectiu d’aquest procés és el poder i la impunitat de les ETN i ha de cobrir tots els DDHH. Per això es pretén desenvolupar un instrument internacional jurídicament vinculant que reafirmi la superioritat jeràrquica de les normes de drets humans per sobre els tractats de comerç i inversions, i formular obligacions estatals específiques al respecte, entre elles el rebuig de les esmentades clàusules ISDS, així com establir obligacions jurídiques directes per a les ETN. El Tractat ha d’abastar totes les activitats al llarg de la cadena de subministrament de les ETN. És imprescindible desenvolupar i blindar els mecanismes internacionals per a l’obligat compliment de les seves responsabilitats i de les conegudes sancions en el cas que es produeixin. És imprescindible l’obligat compliment de tota resolució
