El Jutjat d’instrucció número 19 de Barcelona, en mans de María Pilar Rovira del Canto, va emetre dilluns al vespre interlocutòria d’ingrés a presó –provisional, comunicada i sense fiança– contra el Carles, un veí de Sants implicat en el teixit associatiu i cultural del barri, on regenta des de fa anys la coneguda taverna la Bauxa. Després de passar la nit de diumenge detingut a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de les Corts, l’endemà va ser traslladat fins a la Ciutat de la Justícia i posteriorment a la presó de Brians I, on ha passat la seva primera nit en una cel·la del mòdul d’ingressos.
La jutgessa considera que “l’estat de la investigació permet ja anticipar una qualificació jurídica pels fets que es correspon amb delictes de desordres públics”, delicte que des de la darrera reforma del Codi Penal l’any 2015 està sancionat amb una pena de fins a sis anys de presó. Aquest és un dels arguments sobre els quals Rovira del Canto fonamenta la mesura de privació de llibertat, però el principal és “evitar el risc de reiteració delictiva”.
Segons l’atestat de la brigada d’informació de Mossos, en Carles hauria estat identificat “col·locant obstacles dirigits específicament a posar en risc l’actuació dels vehicles policials”
El Carles va ser detingut diumenge a la nit a la cruïlla del carrer Balmes amb ronda de la Universitat, durant el sisè dia de protestes a la ciutat de Barcelona per l’empresonament del raper Pablo Hasél, en les quals també van ser detingudes set persones més. Segons l’atestat redactat per agents de la brigada d’informació dels Mossos d’Esquadra, el Carles hauria estat identificat com un dels integrants de la manifestació que estaven “col·locant obstacles dirigits específicament a posar en risc l’actuació dels vehicles policials”.
La mateixa interlocutòria d’ingrés a presó assegura que va dur a terme aquesta conducta “fins a tres vegades” i no va ser detingut abans perquè anava proveït d’uns patins que “li permetien la fugida de forma avantatjosa”. Aquesta suposada actitud motiva que la jutgessa afirmi que “tal persistència en la seva conducta perillosa ha de posar-se en relació amb el fet notori que estan previstes convocatòries successives els pròxims dies de noves manifestacions, per la qual cosa la mesura té per finalitat intentar evitar la reiteració delictiva”.
Eduardo Cáliz, advocat d’Alerta Solidària encarregat de la seva defensa, considera que en aquest cas “quan es valora el perill de reiteració delictiva no es fa des d’un punt de vista objectiu, en el sentit que no hi ha cap indici que faci pensar que en cas de sortir en llibertat, cometria delictes; es valora des d’un punt de vista de la situació d’esclat social i amb unes sospites absolutament infundades”. A més a més, el Carles no té antecedents penals i no es pot al·legar risc de fuga perquè el seu arrelament està sobradament acreditat gràcies al seu extens entorn social i familiar, sumat al fet que té una feina estable, ja que és el propietari d’un negoci de restauració.
L’advocat del Carles considera que en aquest cas “es valora el perill de reiteració delictiva des d’un punt de vista de la situació d’esclat social i amb unes sospites absolutament infundades”
Entitats per a la defensa dels drets humans com l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona (UB) han titllat el cas d'”autèntica aberració jurídica” i asseguren que “no es pot empresonar una persona per evitar que d’altres es manifestin a posteriori“. Aquest ús de la presó preventiva per infondre por, desincentivar la protesta i bloquejar així l’exercici de drets i llibertats ha estat anomenat chilling efect pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que compta amb un llarg historial de condemnes contra l’Estat espanyol per vulneració de drets civils i polítics.
Contra la mesura de presó provisional es pot presentar o bé un recurs de reforma al mateix jutjat d’instrucció que l’ha decretada o directament un d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona. La defensa està valorant a hores d’ara quin camí emprendre: en la primera via, si la jutgessa canvia d’opinió, el Carles podria recuperar la llibertat en un període de deu dies; tanmateix, si aquesta decidís mantenir la mesura, endarreriria la petició a la instància provincial, que en casos com aquest triga entre vint dies i un mes en pronunciar-se.
Un barri que clama “llibertat”
Poc després que la jutge d’instrucció número 19 de Barcelona decretés presó preventiva per en Carles, ja s’havien penjat pancartes demanant la seva llibertat a la plaça de Sants, s’havia convocat una assemblea oberta per a l’endemà i naixia el grup de suport Carles Llibertat. Des que es va conèixer l’empresonament, les mostres d’indignació i els missatges reclamant la seva llibertat han estat un constant degoteig, des d’entitats i col·lectius fins a membres de l’Ajuntament.
Com a restaurador a la Bauxa, una taverna amb divuit anys d’història, el Carles està implicat en el Grup de Restauradores de Sants i Barris Veïns D.O Sants, que aglutina una trentena de projectes del sector de l’hostaleria popular santsenca. Ramon Punyet, del restaurant La Nova Farga, recorda que Carles és una de les persones que, davant la crisi actual, va impulsar el grup. A més, afegeix, “sempre ha estat molt implicat en el teixit del barri: organitzant calçotades, participant en la Comissió de Festes de Vallespir de Baix…”. Per Punyet, “ha sigut el cap de turc”.
Carles porta la batuta a la Bauxa des que la seva mare va patir una malaltia. “Ajuda molt a cuina i li agrada molt”, assegura Juanita, i “a tot el que es pugui apuntar, s’apunta”. Quan es podia fer la calçotada a l’Espanya Industrial, ell estava al foc girant les botifarres, recorda la seva mare. La notícia ha caigut com una gerra d’aigua freda sobre la família: “encara no entenc per què se’l queden en preventiva. És incomprensible”. Està molt agraïda amb la resposta del barri, avui quan ha arribat al bar s’ha trobat un cartell de suport: “veïns estem al vostre costat. Us estimem”.
Des de Can Batlló asseguren que “se l’empresona només a ell amb uns càrrecs absurds i això significa que anaven per ell, se’l criminalitza pel que significa al barri”
Un dels projectes emblemàtics del barri on també participa és Can Batlló, un espai veïnal autogestionat des del 2011 al recinte fabril de La Bordeta. Mia Caritg explica que Carles participa i col·labora en diverses activitats i és una persona “compromesa i molt reconeguda al barri”. També està molt sorpresa amb la presó preventiva: “Estem molt tristos. Se l’empresona només a ell amb uns càrrecs absurds i això significa que anaven per ell, se’l criminalitza pel que significa al barri. Tota l’actuació policial és desproporcionada i els Mossos es fan les víctimes quan les víctimes som nosaltres”.
En la mateixa línia s’expressa Lluc Hernàndez de l’Impuls Cooperatiu, una associació que agrupa una trentena de cooperatives i entitats de l’economia solidària i local de Sants i La Bordeta: “El Carles és una persona molt activa i estimada al barri, sempre disposat a ajudar on faci falta. I des del seu projecte de restauració familiar i de barri col·labora desinteressadament en totes les activitats econòmiques i culturals”. Els Borinots de Sants, colla castellera del barri de la qual en Carles va formar part, també s’han manifestat públicament, així com ho ha fet el Casal Independentista de Sants Jaume Compte, que ha enviat “tot el nostre suport” al veí i la família i ha fet una crida a participar de les mobilitzacions per la seva llibertat, que arrenquen dimarts a les sis i mitja de la tarda amb l’assemblea oberta a la plaça de Sants.
La solidaritat amb Carles ha transcendit el barri i sindicats o plataformes sindicals com Plataforma sindical Riders por Derechos també han reclamat la seva posada en llibertat. Així mateix, des de projectes tan diversos com la cooperativa de missatgeria Mensakas, la Crida LGBTI o l’entitat cultural Ger de Ribes. Ahir, quan es va fer públic l’empresonament preventiu, des del Districte de Sants-Montjuic, tant el regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, com el conseller tècnic, Xavier Farré, també van criticar la decisió.
Dos empresonats i més d’un centenar de detingudes
En Carles va passar a declarar davant del jutge dilluns, juntament amb set persones més detingudes diumenge a Barcelona. Totes menys ell van quedar en llibertat condicional amb l’obligatorietat d’anar a signar cada quinze dies al jutjat més proper al seu domicili. A la sortida dels calabossos de la Ciutat de la Justícia, una d’aquestes persones va explicar que durant la seva detenció a la plaça dels Àngels, un agent de paisà li va trencar el nas estampant-li la cara contra la paret i li va esmicolar les ulleres, com demostra el fet que en el moment que el van deixar en llibertat tenia marques dels trossos de vidre que se li van clavar a la cara, així com senyals de la lesió al nas.
Diversos dels detinguts el diumenge han relatat situacions d’agressions i vexacions per part dels agents dels Mossos d’Esquadra que els van detenir i custodiar
Un altre dels detinguts, veí de Sant Cugat del Vallès (des d’on es van mobilitzar fins a la Ciutat de la Justícia una vuitantena de persones solidàries), va denunciar a la sortida dels calabossos que de matinada els funcionaris de la comissaria de les Corts van posar “música a tot drap” per la megafonia de les dependències policials per impedir als detinguts dormir. A més, el mateix jove va assegurar que el vigilant de les cel·les es va negar a prémer el botó per tirar de la cadena del vàter durant quatre hores, malgrat que els detinguts ho van demanar reiteradament. Un cop traslladats a la Ciutat de la Justícia, segons aquest mateix testimoni, un mosso d’esquadra va entrar a la seva cel·la i va propinar una forta bufetada a la cara d’un dels altres detinguts.
Durant la setmana de protestes arran de la detenció i empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona han detingut 78 persones, una xifra que s’eleva fins a les 112 persones si tenim en compte el còmput total del Principat. Totes les persones detingudes han quedat amb llibertat condicional menys el Carles i un altre home detingut dimecres també a la capital catalana, un cas del qual no han transcendit més detalls malgrat que a hores d’ara també es troba en presó preventiva a Brians I.
La jutgessa, vella coneguda de Sants
Mà dura contra els antifeixistes i molt permissiva amb els falangistes. Aquest ha estat el posicionament tradicional de María Pilar Rovira del Canto, la titular del jutjat d’instrucció número 19 de Barcelona que ha empresonat en Carles. Aquesta magistrada és una vella coneguda del barri de Sants, ja que va autoritzar que els Mossos escorcollessin el centre social autogestionat de Can Vies el 29 de gener de 2014.
L’acció policial a qui aquesta jutgessa va donar cobertura legal es va presentar com un operatiu per cercar proves sobre una suposada agressió d’antifeixistes a militants d’ultradreta el 12 d’octubre de 2013, però ja aleshores l’advocat de Can Vies, el mateix Eduardo Cáliz, va afirmar “sospito que aquest registre no estava directament vinculat amb els fets dels 12-O, sinó que per part dels Mossos d’Esquadra hi havia una altra intencionalitat”. Finalment, el maig següent els Mossos van intentar desallotjar sense èxit l’històric espai okupat, que avui dia segueix actiu.
Rovira del Canto va autoritzar la Falange Española a manifestar-se a Arenys de Munt el mateix dia que s’hi celebrava la primera de les consultes populars sobre la independència
El setembre del 2009, Rovira del Canto va autoritzar la Falange Española a manifestar-se a Arenys de Munt el mateix dia que s’hi celebrava la primera de les consultes populars sobre la independència de Catalunya. La jutgessa és, a més, germana d’Enrique Rovira del Canto, qui jutja civils però és, de fet, oficial superior del cos jurídic de l’Armada. El desembre del 2000 va passar, però, a la jurisdicció civil i, després de passar per Pamplona i Terrassa, és a l’Audiència Provincial de Barcelona des del febrer del 2006. Hi va ascendir després de condemnar, el 2004, Francesc Argemí, Franki, a dos anys i set mesos de presó per despenjar una estanquera de l’Ajuntament de Terrassa.
Pilar Rovira, per la seva banda, va exercir als anys noranta com a magistrada penal i contenciós-administrativa a Girona. A la ciutat és recordada com una jutgessa especialment combativa amb els insubmisos de l’època, va arribar a ser degana dels jutjats el desembre del 2001. El març del 2005 va ascendir a la sala contenciós-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i va ser allà on, el 9 de setembre del 2009, va ser la ponent de la sentència que autoritzava la manifestació falangista a Arenys de Mar el dia que s’hi celebrava la consulta. Pilar Rovira contravenia així la decisió de la Generalitat, que pretenia ajornar aquesta manifestació ultra una setmana per evitar que coincidís amb la mobilització democràtica. Des del juny del 2012, Rovira del Canto exerceix al jutjat d’instrucció 19 de Barcelona.
