Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El circ, cap per avall

L'Ateneu Popular de Nou Barris (al barri de la Trinitat Nova de Barcelona) presenta, fins al 20 de gener, en el marc del cicle Circ d'Hivern, la producció 'Nu', a càrrec de Quim Girón, una baula més en la poètica d'un artista que s'ha convertit en pocs anys en un referent del circ que es fa als Països Catalans. L'espectacle es qüestiona, al voltant de la idea del desplaçament, si no hauríem de posar en dubte les conviccions més aferrades a la nostra cultura i a la nostra civilització

Circ D'hivern 2018 al Ateneu de Nou Barris / Marta Garcia

En aquests temps de confusió, d’incertesa, d’estupefacció davant l’actualitat i el rumb feixista que sembla haver triat el món, no tenim altre remei que posar-ho tot cap per avall, posar-nos-hi nosaltres mateixes per mirar d’entendre alguna cosa. I si tots plegats necessitem un canvi de perspectiva, una mirada nova, a Barcelona hem d’anar a l’Ateneu Popular 9 Barris al carrer de Portlligat, a la Trinitat Nova.

L’Ateneu fa 23 anys que organitza el Circ d’Hivern amb la intenció de fomentar la creació de companyies estables professionals relacionades amb el circ i d’oferir propostes inèdites i de qualitat adreçades a tota mena de públic a través d’una convocatòria pública que, els últims anys, ens ha permès veure els espectacles de Guillem Albà o Los Corderos, entre d’altres.

Cascs, joguets, xarxes, maletes… apareixen a escena descontextualitzats, fora de lloc, alliberats dels usos que la societat ens ha dit que se’ls ha de donar

Enguany, és Quim Girón qui s’ha instal·lat fins el pròxim 20 de gener a l’espai per a presentar Nu, una baula més en la poètica d’un artista que s’ha convertit en pocs anys en un referent del circ que es fa a Catalunya, un dels pocs que entra als grans equipaments com el TNC o el Mercat de les Flors. Per aconseguir-ho, a banda del seu talent innat, ha estat imprescindible la seva tenacitat, la seva perseverança i també l’important i valuós suport de Fira Tàrrega que, des dels inicis d’aquest jove artista format a l’escola DOCH d’Estocolm (Suècia) i a Le Lido (França) va saber veure-hi un llenguatge personal i una idea de circ nova i arriscada.

Cascs, joguets, xarxes, maletes… apareixen a escena descontextualitzats, fora de lloc, alliberats dels usos que la societat ens ha dit que se’ls ha de donar. Els actors i les actrius els toquen, els carreguen, hi pugen a sobre en una mena d’intent d’insuflar-los vida |Marta Garcia

 

Aquest cop, Girón es presenta a Barcelona sense Animal Religion, la companyia que ell mateix va fundar i amb qui ha viatjat per tot el món, però amb els mateixos preceptes i la mateixa mirada. Nu continua la investigació sobre la manera de relacionar-nos amb els objectes quotidians i la possibilitat de resignificar-los que ja vam poder veure a Fang (Mercat de les flors, 2017). Cascs, joguets, xarxes, maletes… apareixen a escena descontextualitzats, fora de lloc, alliberats dels usos que la societat ens ha dit que se’ls ha de donar. Els actors i les actrius els toquen, els carreguen, hi pugen a sobre en una mena d’intent d’insuflar-los vida.

Però Nu també és una indagació sobre la manera com ens desplacem, allò tan humà i tan simple com la forma com anem d’un lloc a un altre. Un actor vestit de motorista corre i s’estavella contra la paret repetidament, una actriu vola gràcies a l’elevació capil·lar, d’altres escalen estructures fetes amb caixes enormes amb rodes que acabaran movent-se i giravoltant, i encara uns altres ballen, coreografien el trajecte. Per què no? Girón renuncia aquesta vegada a l’efectisme en el que acaba esdevenint un espectacle menys de circ i més gestual, poc etiquetable, ni falta que ens fa. L’exploració a la qual assistim té a veure amb la manera d’expressar-nos, amb el cos com a allò més substancial nostre i amb les possibilitats que romanen bloquejades per por, per vergonya…

Si el circ és, entre altres coses, fer equilibris sobre un terra que que rellisca, l’última proposta de Quim Girón es pregunta si no hauríem de posar en dubte les conviccions més aferrades a la nostra cultura i a la nostra civilització

Si el circ és, entre moltes altres coses, fer equilibris sobre un terra que trontolla, que rellisca… l’última proposta de Quim Girón es pregunta si no hauríem de posar en dubte les conviccions més aferrades a la nostra cultura i a la nostra civilització. Els cinc protagonistes de Nu juguen amb la mateixa paraula “nu”, perquè el llenguatge i els codis són això, joc, transformació, resignificació… i cal que ens els qüestionem, que ens ho mirem des de diversos punts de vista.

El circ de Girón excel·leix quan defuig l’efectisme sense sentit, quan mira de fer visible l’invisible, quan extrau del dia a dia significats ocults que només demanen mirar-se’ls d’una altra manera, cap per avall.

Carrer Portlligat avall, Twitter em posa al dia, o al minut, i el món segueix essent igual d’injust. Les espectadores de l’Ateneu, però, se’l miren diferent, amb uns altres ulls, amb els ulls d’una altra.