Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El fiscal que va arxivar la investigació de les hidroelèctriques de la Vall Fosca és fill de qui va prorrogar una de les concessions

Juan Francisco Boné Pina ha arxivat les diligències obertes arran d'una denúncia de la CUP per irregularitats en la concessió de la central de Molinos i altres tres salts hidroelèctrics. La 'Directa' ha pogut comprovar que va ser el seu pare -que va morir el 2014-, qui, l'any 1994, com a comissari d'aigües de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), va permetre prorrogar l'explotació 75 anys més

Hidroelèctriques a la Vall Fosca / Victor Serri

El 6 de juny de 1994, el comissari d’aigües de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Francisco Boné Sangüesa, va autoritzar l’explotació a 75 anys més de la central hidroelèctrica Molinos, tot i que la concessió hauria caducat l’any 1996, segons denuncia la CUP de la Torre de Capdella (Pallars Jussà) arran de la documentació que consta als mateixos arxius de la CHE. Recentment, el 30 de gener de 2020, el Fiscal en Cap de Lleida, Juan Francisco Boné Pina, va arxivar la investigació penal sobre les irregularitats en la concessió de la central de Molinos i altres tres salts hidroelèctrics a la Vall Fosca. La Directa ha pogut comprovar que el fiscal que ha donat carpetada a les diligències és fill del comissari d’aigües que, no va endegar el procediment de reversió a l’administració pública i va permetre que una empresa privada continués beneficiant-se de l’explotació de les aigües del riu Flamisell.

Boné Sangüesa, que va morir el 2014, va autoritzar la transferència del salt de la central de Molinos de Fecsa a Molinos Hidráulica –des de 1999 en mans de l’empresa Hidrodata–, al mateix temps que permetia que la nova propietat se’n continués beneficiant fins a l’1 de gener de 2061. Aquests són alguns dels fets que la CUP de la Torre de Capdella va denunciar davant la Fiscalia Anticorrupció i l’Oficina Antifrau l’abril del 2019, després que la Directa fes públiques concessions caducades i pròrrogues nul·les de ple dret en diverses centrals hidroelèctriques que exploten salts d’aigua de la Vall Fosca.

La CUP de la Torre de Capdella demana la dimissió del fiscal en cap de Lleida: “com a funcionari públic s’hauria d’haver inhibit, no hauria d’haver participat en l’arxivament d’una investigació en la qual un dels possibles responsables és el seu pare”

El regidor Josep Plasencia explica que els ha sorprès “la velocitat i la pressa” de la fiscalia per arxivar la investigació i, en un comunicat, la CUP demana la dimissió del fiscal en cap de Lleida: “el fiscal en cap de Lleida no hauria d’haver format part d’una investigació, si no que s’hauria d’haver inhibit per la implicació d’un familiar directe”. Des de fiscalia, en canvi, asseguren per escrit a la Directa que “no s’observava cap infracció del deure d’abstenció per part del Fiscal en Cap de la Fiscalia Provincial de Lleida, Sr Boné Pina”, d’acord amb l’article 219 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, on es llisten les causes d’abstenció, i en el seu cas, de recusació. Un dels supòsits fa referència a vincles de parentesc amb les parts o el representant del Ministeri Fiscal.

Tot i que el fiscal ha negat a l’ACN que es mencionés el seu pare com a denunciat, la Directa ha pogut comprovar que en la documentació aportada de la denúncia consta el nom del seu pare i la seva signatura, autoritzant la pròrroga de la concessió. A més, en un correu electrònic enviat el 24 de febrer a la Fiscalia Superior de Catalunya, aquest mitjà va fer constar la relació de parentesc i el fet que “el fiscal que ha arxivat la denúncia és el fill del comissari d’aigües Francisco Boné Sanguesa que va traspassar la concessió a Molinos Hidráulica, objecte de la denúncia”, unes afirmacions sobre les que no es van manifestar.

Hidroelectriques a la vall fosca |Victor Serri

 

L’empresa Hidrodata, com la resta d’hidroelèctriques de Lleida i Osca, a conseqüència dels baixos costos laborals i de manteniment, actualment té un marge de benefici superior al 90% i diversos actors institucionals, polítics i socials dels municipis que acullen les hidroelèctriques han començat a qüestionar-ho. En aquesta línia, la denúncia de la CUP apuntava a la presumpta comissió d’irregularitats tant en la concessió de pròrrogues com d’indemnitzacions per als aprofitaments hidràulics del municipi de la Torre de Capdella conformat pels salts de Molinos, Capdella, Auxiliar de Capdella i la Plana. Alhora, l’organització va instar la CHE a incoar un expedient d’extinció i reversió dels quatre aprofitaments hidràulics. Quinze dies després, la fiscalia va obrir una investigació, en què finalment es va incorporar la declaració del regidor de la CUP. Plasencia, en referència a la central de Molinos, apuntava Boné Sangüesa per no haver iniciat l’expedient de reversió de la concessió, d’acord amb un Reial Decret aprovat l’any 1921.

La normativa, aprovada el 15 de juny d’aquell any, derogava la perpetuïtat de les concessions i, precisament, el reconeixement final de les obres de la central de Molinos es va formalitzar uns mesos després, el setembre. Per tant, el Reial Decret que regulava el salt limitava a 65 anys les concessions d’aigua per a la producció hidroelèctrica -un termini que es va ampliar a 75 l’any següent- i la central de Molinos hauria d’haver passat a mans públiques el 1996.

El Reial Decret, que es va aprovar el 15 de juny de 1921, derogava la perpetuïtat de les concessions i, precisament, el reconeixement final de les obres de la central de Molinos es va formalitzar uns mesos després, el setembre

A més, quan el pare del fiscal va autoritzar la pròrroga, només faltaven dos anys per a la finalització de la concessió i precisament el Reglament de Domini Públic Hidràulic estableix que les sol·licituds d’augment de termini –que han d’estar vinculades a una inversió que no es pugui amortitzar dins el termini de concessió– “no s’admetran durant els últims tres anys de vigència de la concessió”.

La central Molinos de la Vall Fosca és propietat dels empresaris Allister Craig Sykes i Luis Liduvino Quiroga que, des de Londres, dirigeixen l’empresa Hidrodata SL, valorada en uns 200 milions d’euros i que forma part de la matriu Hydro Energia Ondina SL, un gegant de l’energia amb inversions arreu del món.


Clau jurídica al Pirineu d’Osca

La base legal per donar per acabat el negoci en mans privades de la central de Molinos, tal com va explicar la Directa, és el cas d’una central a la província d’Osca. La concessió de la central Lafortunada-Cinqueta es va atorgar l’any 1927, i l’acta de reconeixement d’obra es va fer el 12 de juliol de 1932, data a partir de la qual va començar a comptar el termini màxim de 75 anys establert a la normativa.

Així i tot, a conseqüència de la inacció de l’administració estatal, Endesa va seguir gestionant la central i va ser després que diversos ajuntaments i els serveis jurídics de la Diputació d’Osca que el Consell d’Estat va emetre un informe l’any 2015 en el qual determinava que la data de finalització de la concessió era “inqüestionable”. Posteriorment una sentència ferma de l’Audiència Nacional espanyola ha confirmat la seva reversió a mans públiques, acordant que Endesa haurà d’indemnitzar l’erari públic pels beneficis acumulats fora de termini.

Articles relacionats