Els fets van tenir lloc fa més de quatre anys, però fins avui no ha finalitzat el judici contra 21 activistes del moviment pel dret a l’habitatge que van intentar impedir el desnonament de tres veïnes del bloc Llavors, al número 38 del carrer Lleida de Barcelona, el 25 de maig de 2021. Després de sis sessions, el Ministeri Fiscal ha rectificat i ha rebaixat el nombre d’imputades, de 21 a 12, i els càrrecs, descartant els delictes d’atemptat, danys i lesions. Per tant, nou encausades han quedat tècnicament absoltes. Per Martí Majoral d’Alerta Solidària, organització antirepressiva que s’ha encarregat de la defensa, la rectificació de Fiscalia “és una prova evident de l’exageració de la causa, que va ser inflada, tan bon punt algú va donar l’ordre política perquè hi intervingués el grup d’extremismes violents dels Mossos”.
La causa es va judicialitzar el juny de 2021 a partir d’unes diligències policials del Grup d’Investigació de Delictes en Ordres Públic (GIDOP), però, el 3 de gener de 2022, va passar a mans de la Unitat Central d’Investigació d’Extremismes Violents (UCIEV), que va ampliar-les. Aquesta unitat està subordinada a l’Àrea Central d’Informació dels Mossos d’Esquadra, i és la unitat destinada a tasques d’antiterrorisme. Des del primer moment, l’advocat Carles Hurtado ha subratllat que “no és normal ni habitual que intervingui en fets relacionats amb moviments socials i menys encara d’habitatge”.
Per Martí Majoral d’Alerta Solidària la rectificació de Fiscalia “és una prova evident de l’exageració de la causa, que va ser inflada, tan bon punt algú va donar l’ordre política perquè hi intervingués el grup d’extremismes violents dels Mossos”
Les conclusions de Fiscalia, comporten una rebaixa de la pena de 35 a 12 anys de presó pel delicte de desobediència i una reducció de la multa de 187.000 a 40.400 euros pel delicte de coaccions. El Ministeri descarta reclamar cap import en concepte de responsabilitat civil en reconèixer que no s’ha pogut determinar qui va ser causant de cada un dels danys. Així i tot, l’advocat Xavier Monge destaca que la Generalitat de Catalunya ha mantingut “la seva pretensió de ser indemnitzada per uns danys que no han estat objecte d’acusació”. El judici ha quedat vist per sentència, però abans, al final de la darrera sessió, la defensa ha insistit en l’absolució de les 21 encausades. “Tot era foc d’encenalls i hem demostrat que no s’aguantava per enlloc. Volien escarment, patiment, un procés i un càstig exemplar”, considera Martí Majoral.
El cas Llavors ha esdevingut la causa més gran contra el dret a l’habitatge i ha esquitxat membres de diversos col·lectius i sindicats, com la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó, el Sindicat d’Habitatge de Cassoles, el Sindicat d’Habitatge de la Verneda, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, la PAHC Bages, i d’organitzacions com Endavant, Arran, OJS i la Saó.
El bloc Llavors, propietat de l’empresa de capital finlandès Vauras Investment, es va convertir en un símbol de la lluita pel dret a l’habitatge i la convocatòria per evitar el darrer desnonament va ser tota una demostració de força, perquè vora 200 persones es van arribar a concentrar fora del perímetre policial, una seixantena davant el portal i una quarantena dins l’edifici. Durant l’operatiu d’ARRO i Brimo, les manifestants van llançar pintura i ous contra el cordó policial, protegint la primera línia amb matalassos, i es va produir alguna càrrega.
A la minuta i als atestats, Mossos va acusar les activistes que feien resistència al portal de protegir-se amb tanques i d’agafar-les “amb força per agredir els efectius policials”. Alhora, van especificar que els agents van rebre “puntades de peu”, “empentes” i “aspa vents”, i que hi havia dues pancartes “fortificades amb una estructura de ferro i un matalàs”, que “són utilitzades per manifestacions violentes per atacar les línies policials, poder defensar-se i dificultar l’acció policial”. L’advocat d’Alerta Solidària, Carles Hurtado, considera que, en la majoria dels casos, el material probatori, només ha mostrat que “les encausades es limiten a manifestar-se, fer resistència passiva”.
