A més dels cossos policials, de vegades en un llançament també es requereix la presència d’una dotació de bombers. Mario Aspano i Pau Pérez formen part de la plataforma de Bombers contra els Desnonaments, que té pocs mesos de vida i s’estén a diversos territoris de l’Estat. De moment, a Catalunya, ja s’hi han vinculat 260 professionals que es neguen a ser “còmplices i executors” d’aquestes actuacions. A la Directa 590, dediquem una part del Sota Focus a la resposta de bombers i docents als desnonaments.
No és la primera vegada que el cos de bombers s’oposa a participar en desnonaments. Quin context us empeny a organitzar-vos ara en la plataforma?
Mario Aspano: El 2013, va haver-hi el cas de Roberto Rivas, un company de Galícia que es va negar a desnonar una senyora gran. Aleshores, l’enemic era més fàcil d’identificar, eren els bancs i les hipoteques. Però ara el discurs rendista i antiokupació ha calat i hi ha més resistència a oposar-se als llançaments. El 2013, en l’àmbit sindical, el posicionament va ser clar i han deixat de requerir l’assistència de bombers fins ara. Ens tornen a fer servir per blanquejar l’actuació de la policia.
Pau Pérez: Veníem d’una crisi d’hipoteques, però ara vivim una crisi de lloguers. Ha calat molt fort ideològicament el relat rendista, de fet, tinc companys que s’aprofiten del negoci de l’habitatge, és a dir, que el cos de bombers no és un oasi de la societat sinó que n’és part, en tots els sentits. Tampoc som aliens al que passa a la societat, el problema de l’habitatge és transversal, som classe treballadora com la resta, i hem d’estar al costat de la gent. Nosaltres també tenim problemes d’habitatge, es carreguen els nostres barris. L’habitatge ens travessa a tots.
Entre les funcions dels bombers hi ha l’extinció d’incendis, les tasques de salvament, les assistències tècniques o les accions preventives. Col·laborar amb els desnonaments té alguna mena d’empara?
“Ens oposem a col·laborar-hi perquè, per començar, no és la nostra feina, i també perquè no volem fer fora la gent de casa seva”
P. P.: Dins la carta de serveis de bombers no figuren els desnonaments. Ens oposem a col·laborar-hi perquè, per començar, no és la nostra feina, i també perquè no volem fer fora la gent de casa seva. La nostra funció és protegir les persones.
M. A.: Jo he d’obeir al meu comandament immediat, no a un policia de carrer que no té cap autoritat sobre mi quan estic treballant. Però en el moment de dir que no opera més la por que la possibilitat real de conseqüències greus. Estem debatent cap a on tirar a l’hora de respondre, perquè es podria aconseguir un projecte de llei d’objecció de consciència, però això significaria reconèixer que és la nostra feina, quan no ho és.
P. P.: Queda clar que no és feina de bombers desnonar, i la policia no ens ha de donar ordres. Una altra cosa seria que un jutge reclami la presència de bombers i, nosaltres, com a servidors públics, hàgim de fer acte de presència o declarar-nos objectors de consciència.
M. A.: Cal tenir en compte també que quan criden un dispositiu bomber a un desnonament, s’hi desplaça un vehicle o dos dotats d’autoescala, una ambulància i un altre cotxe, el que representa un equip d’entre deu i quinze persones. És un dispositiu que queda inhabilitat per atendre qualsevol altra emergència a la ciutat. Estan segrestant mitjans públics per destinar-los a interessos privats.
Com funciona la cadena de comandament? Qui us pot ordenar que assistiu a un llançament?
P. P.: Ara, la policia ens demana que els ajudem, no és un jutge que ho sol·licita, i a vegades opera una mena de colegueo entre policia i bombers. Fa poc, en un municipi de l’àrea metropolitana, la policia local va sol·licitar a Bombers de la Generalitat que els ajudessin. Suposadament, s’havia ocupat un habitatge poques hores abans i necessitaven l’ariet per tirar a terra una porta. Els bombers van accedir a fer el servei sense ordre judicial. Aquesta petició no va passar per la sala de control, on hi ha els superiors jeràrquics que decideixen quins vehicles fan cada servei. Van trucar directament al parc, sense passar per sala, i per això va entrar en joc la relació amb la policia local. S’està intentant que passi tot per sala. Nosaltres no desnonem perquè ens ho demani la policia ni tirem portes a terra. Quan ho digui un jutge, ja veurem què fem.
“Moltes vegades la policia truca i diu que hi ha un mandat judicial que mai ens entrega perquè resulta que no existia”
M. A.: A Bombers de Barcelona no hi ha dreceres, totes les peticions passen per sala de control. Però moltes vegades la policia truca i diu que hi ha un mandat judicial que mai ens entrega perquè resulta que no existia. En un cas de Sant Andreu, per exemple, el jutge sí que va sol·licitar la presència de bombers perquè hi havia risc de suïcidi.
P. P.: Pot ser que la petició arribi a sala i el cap digui que no col·laborem. Aleshores, poden intentar aconseguir la nostra presència utilitzant l’argument del perill. Si finalment t’ordenen anar-hi, sovint trobes uns activistes que estan ben lligats i hi són per voluntat pròpia, estan fent un acte de resistència pacífica. Per tant, nosaltres no hem de fer res, estan segurs. La policia t’intenta donar gat per llebre, perquè els activistes els molesten.
A banda de l’argument del perill, hi ha l’argument de les eines?
P. P.: Sovint demanen l’ariet per tira una porta a terra i l’autoescala, que és un vehicle de bombers que té una escala retràctil que arriba a llocs elevats i molt inaccessibles. Ens l’han reclamat perquè algun policia amb un bomber pugi a la cistella per retirar un activista i acabar detenint-lo.
M. A.: O el matalàs davant de risc de suïcidi. Per això no és una bona estratègia de resistència amenaçar de suïcidar-se, perquè ens obliga a anar-hi. S’activa un protocol que comportarà un ingrés forçós. Com hi ha una situació de perill no ens podem negar a actuar.
La policia ja té algunes de les eines que us demanen.
“Diuen que necessiten les nostres eines, però ja en tenen com a cos policial. Ens volen fer col·laboradors”
P. P.: Els antidisturbis tenen ariets i altres eines. Si és un policia de carrer li és més fàcil i més àgil demanar-ho a bombers que avisar l’Arro o la BRIMO. Diuen que necessiten les nostres eines, però ja en tenen com a cos policial. Ens volen fer col·laboradors.
M. A.: Una actuació policial és contundent i genera rebuig, però si entra en joc bombers suposadament és perquè hi ha un perill. Així blanquegen la situació, ens utilitzen.
Heu hagut d’assistir a un llançament?
P. P.: Jo no.
M. A.: Jo sí, quan vaig començar les pràctiques, al barri barceloní de la Barceloneta. Ens van activar per perill de suïcidi, la persona afectada patia una crisi d’ansietat, i vam posar el matalàs. Vam negociar que ens deixessin entrar amb el sanitari per atendre la persona i vam pactar amb la policia que no intervindria. L’escala de l’edifici estava plena d’antidisturbis i ens van enganyar. Només obrir la porta van posar una defensa extensible a la frontissa i ja no la vam poder tancar. Almenys ens vam poder quedar dins el domicili mentre els treien del pis. Ens van utilitzar i ens van enganyar, el meu cap va fer una queixa.
Si el vostre superior us crida per anar a un desnonament, com respondreu?
“Si ens comportem com la policia, ens rebran com a la policia”
P. P.: El col·lectiu d’advocats està intentant saber què passaria si ens hi neguéssim. Però abans hi ha altres passos: intentar parlar amb el cap per fer-li entendre que no és la nostra feina, per exemple. T’hi pots negar personalment, però no estàs acabant amb el problema perquè hi anirà algú altre.
M. A.: Estem intentant desenvolupar estratègies comunes. De moment, no hi ha hagut un xoc de trens, però ens estem preparant. Estem generant un vincle amb tot el moviment per l’habitatge. Així, el suport sempre serà recíproc. A Madrid, els bombers havien aconseguit el suport d’alguns sindicats majoritaris i estaven elaborant una proposta de protocol, però la direcció del cos s’ha avançat i n’ha elaborat un que els obliga a col·laborar amb la policia. No m’estranyaria que passés a més llocs.
P. P.: Si ens comportem com la policia, ens rebran com a la policia.
