Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El març marceja

L’altre dia, un home que treballa al Viver Forestal de Menut amb qui conversàvem vers aquesta primavera precipitada, va fer servir aquest refrany del març amb una certa esperança. Desitjant que al març plogués el que fa setmanes que no plou i refresqués el que aquest hivern no ha refrescat. Potser fins i tot que véssim la neu que no hem vist ni gairebé als cims més alts de la Serra de Tramuntana en tot el que duim d’hivern. Vaig sumar-me al desig que el març sigui mogut, meteorològicament, però no només.

El març ha començat aquest diumenge ja prou intens i mogut i precedit d’un dissabte, que l’acompanyava en el cap de setmana, que també ho va ser. El març ha començat amb l’agenda a punt per encabir la multitud d’actes que des de fa setmanes preparam col·lectius feministes d’arreu de Mallorca i que tenen una fita comuna i concreta prevista pel diumenge 8 de març: la manifestació a Palma sota el lema “Destrueix el patriarcat, no la terra”. I és que, per part del Moviment Feminista de Mallorca, un dels eixos d’aquest 8-M és la reivindicació de l’ecofeminisme.

Aquest cap de setmana ha estat tan intens, precisament, perquè la cadena feminista que el dissabte ens va ajuntar a més de 100 dones davant dels Jutjats de Via Alemanya va precedir una mobilització el dia 1 de març –Diada de les Illes Balears– contra els plans d’AENA d’ampliar l’aeroport de Palma. Alhora, aquesta concentració del diumenge capvespre venia precedida per una marxa al matí per conèixer els terrenys de Son Puigorfila, d’un gran valor i patrimoni històric, natural i cultural de Palma, que es volen urbanitzar. I aquesta marxa va venir alhora precedida per la presentació, dissabte capvespre a Manacor, del documental El entusiasmo de Luis Herrero, sobre la reconstrucció i auge del sindicat anarquista CNT durant la transició, amb la lluita obrera com a eix central i paraigües de tantes i tantes lluites per a les quals, després de la mort de Franco, semblava que tot era possible.

Moltes de les dones que el dissabte al matí ens donàvem les mans per fer la cadena feminista davant dels jutjats érem al capvespre a la presentació del documental i al col·loqui posterior, i l’endemà diumenge a les mobilitzacions pel territori i per la justícia climàtica, denunciant els excessos d’alguns que volen seguir enriquint-se sotmetent el territori a les seves perspectives d’enriquiment, dins la lògica del capitalisme contra el qual ja s’aixecava la lluita obrera.

Volen fer que la societat s’empassi les bones intencions d’AENA i els seus accionistes –incloent l’Estat– i que ens creguem la seva manifesta voluntat de no créixer en absolut en capacitat (per hora, perquè sí en trànsit) i, a més, tenir la barra de dir que tot el que fan és per benefici nostre

Un enriquiment que, en el cas de l’Aeroport de Palma, volen continuar alimentant ampliant-ne la capacitat operativa en una operació totalment il·legítima, potser fins i tot il·lícita –si atenem el precedent de Heathrow d’aquesta mateixa setmana, que ha declarat il·legal el projecte d’ampliació per incompliment dels Acords de París– i diria fins i tot que obscena, com també ho és l’esforç que dediquen des d’AENA a voler fer-nos combregar amb rodes de molí. És a dir, volent fer que la societat s’empassi les bones intencions d’AENA i els seus accionistes –incloent l’Estat– i que ens creguem la seva manifesta voluntat de no créixer en absolut en capacitat (per hora, perquè sí en trànsit), i a més, tenir la barra de dir que tot el que fan és per benefici nostre.

La frase “tot el que faig ho faig per tu, perquè t’estim (ja que hi som)” és típica dels maltractadors físics i psicològics a les seves dones, a les quals colpegen amb punys i paraules per després recordar-los que ho fan pel seu bé, que gràcies a ells, elles són millors, i que sense ells, elles no serien ningú. És també el discurs de caràcter colonial dels poders i les finances del Nord global cap a les comunitats que sotmeten i desplacen al sud per tal d’apropiar-se, explotar i espoliar els recursos naturals que necessiten per sostenir el seu desenvolupament. O fins i tot, en essència, el mateix que amaga el mantra amenaçador d'”aquí vivim del turisme”, i per tant dóna-li les gràcies per molt que, cada vegada més, t’arranqui les possibilitats de sostenir una vida digna.

Potser algú li sembla exagerat el paral·lelisme però per jo és més que evident el lligam i la similitud entre aquestes agressions i, per tant, més que indeslligable la lluita feminista de la lluita ecologista. El capital sotmet el territori i la seva gent, tal com el patriarcat que l’acompanya sotmet les dones pel sol fet de ser-ho, quan en realitat ambdós en depenen d’una manera absoluta i és precisament per això que necessiten sotmetre-les, a la natura i a la dona. És aquí on l’ecofeminisme esdevé eina de transformació fonamental, per subvertir els ordres imposats i albirar un futur amb possibilitats.

El març ha començat així i li segueixen setmanes intenses orbitant el 8-M. En aquest sentit, com en el del temps, desig que el març marceji, que no ens deixi indiferents, que faci ventades i surti el sol. Ventades de ràbia i resistència i sol de sororitat i consciència del nostre lligam amb la terra que ens sosté. De fet, vist així, que marcegin tots els mesos de l’any.