L’Institut d’Educació Secundària (IES) Pere-Enric Barreda i Edo, de Benassal (Alt Maestrat), l’IES Sos Baynat, de Castelló de la Plana (Plana Alta); l’IES Ximen d’Urrea, d’Alcora (l’Alcalatén); l’IES Guadassuar (Ribera Alta), l’IES Joan Fuster, de Bellreguard (la Safor)… La llista és llarga i, en els darrers mesos, no ha parat d’incrementar. Tots aquests instituts, a banda de trobar-se en comarques valencianoparlants, tenen una característica en comú: la preocupació per la futura reducció de les hores impartides en valencià per tal de poder complir amb els percentatges d’ensenyament en valencià, castellà i anglés que estableix la llei 4/2018, per la qual es regula el plurilingüisme en el sistema educatiu. Aquesta va entrar en vigor en febrer de 2018 i començarà a aplicar-se en secundària, batxillerat, formació bàsica de les persones adultes i formació professional en el pròxim curs 2021-2022 –després que s’ajornara la seua implantació per la situació sanitària derivada de la COVID-19.
El model lingüístic aprovat durant la legislatura anterior suposa l’abandó progressiu del sistema de línies en valencià i castellà i estableix uns mínims percentuals d’horari lectiu. En concret, el temps mínim destinat als continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficials ha de ser del 25%, mentre que en el cas de l’anglés es redueix fins al 15%. D’aquesta manera, el govern valencià compleix amb les dues sentències del Tribunal Suprem (TS) que dicten que el castellà ha de ser la llengua vehicular, d’almenys, el 25% de l’horari lectiu. A partir d’ací, els centres disposen d’absoluta llibertat per escollir incrementar el valencià o el castellà fins al 60% i l’anglés fins al 25%.
La llei 4/2018 només permet un màxim del 60% en valencià, un percentatge que, a més, és relatiu, ja que la mateixa norma fixa que l’administració “promourà que els centres educatius sostinguts amb fons públics vehiculen un 25% del temps curricular en anglès” i “un 50% en valencià”
En comparació amb la primera proposta de model lingüístic del Botànic –el decret 9/2017, de 27 de gener–, aquest sistema de percentatges implica un retrocés en la normalització del català. El decret 9/2017 establia un únic programa d’educació plurilingüe amb tres grans nivells (bàsic, intermedi i avançat), els quals tenien especificada la quantitat d’hores que s’havien d’impartir en valencià, castellà i anglés. Així mateix, es buscava incentivar l’ensenyament en llengua pròpia, en vincular més temps lectiu de valencià –amb els nivells intermedi i avançat– a més hores d’anglés, i en lligar cada nivell a una acreditació superior o inferior de català i anglés. No obstant això, la dreta valenciana, agrupada en associacions de mares i pares, sindicats, partits polítics i, fins i tot, la Diputació d’Alacant, va recórrer el decret per “discriminar els alumnes que escullen el castellà”; un argument que va ser acceptat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que va anul·lar parcialment el decret.
A tall d’exemple de la regressió d’hores en català, amb el decret derogat, l’alumnat de secundària que elegia el nivell avançat –en què el castellà només era la llengua vehicular en una matèria, l’anglés en dues i la resta s’impartien en valencià–, podia arribar fins a, aproximadament, un 80% d’hores en català. En canvi, la llei 4/2018 només permet un màxim del 60% en valencià, un percentatge que, a més, és relatiu, ja que la mateixa norma fixa que l’administració “promourà que els centres educatius sostinguts amb fons públics vehiculen un 25% del temps curricular en anglés” i “un 50% en valencià”. Amb tot, la llei va comptar amb el suport de les forces progressistes i d’algunes de les entitats en defensa de la llengua, que consideraren que suposava un avanç a favor del català.
Els instituts s’alcen contra la llei
El professorat dels instituts de les comarques valencianoparlants, lluny de considerar-la un avanç, han començat a mirar amb recel el sistema de percentatges, el qual, en les darreres setmanes, han hagut de portar a la pràctica per a poder dissenyar els projectes lingüístics de centre (PLC) per als pròxims quatre cursos escolars. Oreto Trescolí, directora de l’IES Guadassuar i professora d’Història, va ser una de les primeres docents a fer el crit d’alarma en veure que no li eixien els comptes. “A l’hora d’elaborar el pla lingüístic, em vaig adonar que comportava un retrocés tremend”, confessa.
Amb la nova llei, Trescolí lamenta que, malgrat l’oposició del professorat, l’horari lectiu en llengua pròpia s’haja de reduir un 40%
Segons dades de l’enquesta Coneixement i ús social del valencià, a la comarca de la Ribera Alta, entre el 90 i 100% de la població entén i sap parlar, escriure i llegir “perfectament” en valencià; una realitat sociolingüística que es trasllada a les escoles. A l’IES Guadassuar, a excepció de les assignatures d’anglés i castellà el 100% de les classes s’imparteixen en català. “No hi ha guetos de castellà, i els alumnes, quan marxen, són perfectament competents en castellà i en valencià”, explica la directora. Amb la nova llei, Trescolí lamenta que, malgrat l’oposició del professorat, l’horari lectiu en llengua pròpia s’haja de reduir un 40%: “Ningú volia començar a vehicular la seua matèria en castellà. Per això, vaig contactar amb altres centres. De seguida, ens vam ajuntar una cinquantena i vam enviar una carta a Educació i vam llançar el manifest”.
A hores d’ara, més d’un centenar d’instituts s’han afegit al manifest “Centres pel valencià”, en què mostren el malestar i desacord amb la llei, en suposar una “pèrdua dels drets” i no posar fre a la situació diglòssica que minoritza el valencià. També fan palés “el greuge comparatiu” que sofreixen els centres de les zones valencianoparlants davant les castellanoparlants. El professorat fa referència a la flexibilització que, arran algunes mobilitzacions, la Conselleria d’Educació —en mans de Vicent Marzà (Compromís)— ha permés a l’hora de validar els percentatges en els centres on la llengua vehicular principal és el castellà, com és el cas d’aquells situats al Baix Segura, on només entre un 30% i 40% de la població entén i utilitza “perfectament” el català. A aquests centres, se’ls ha permés acollir-se a l’article 8 de la llei, que contempla aplicar la normativa de manera menys restrictiva, per mitjà dels anomenats programes experimentals.
Per a Josep Enric Escribano, docent i president de l’associació per la llengua El Tempir d’Elx (Baix Vinalopó) –entitat que ha donat suport al manifest–, aquesta flexibilització mostra com “no s’ha posat fi a l’exempció del valencià”. En les seues paraules, la llei estableix un “plurilingüisme a la carta”, amb una quota mínima del 25% en valencià, la qual, amb l’article 8, es pot reduir “fins a un 17%” en els pobles castellanoparlants; uns percentatges que “no asseguren que l’alumnat siga competent lingüísticament en valencià”, critica. Per tant, la llei “reforça el monolingüisme dels castellanoparlants i el bilingüisme dels valencianoparlants. Els primers podran tindre més competència en valencià, però no seran competents en la llengua del país, i això s’aconseguirà a costa de la pèrdua d’hores en valencià en altres centres”, rebla amb rotunditat.
Una altra de les crítiques més repetides és el mètode de validació dels projectes lingüístics de centre: per etapa en l’ESO i per modalitat en batxillerat. És a dir, en els quatre cursos de secundària s’ha d’arribar a una mitjana del 25% de matèries vehiculades en valencià, per tant, tal com explica Escribano, l’alumnat es pot trobar cursos amb un 30% d’assignatures en català i d’altres amb menys d’un 15%. A mesura que l’alumnat avança en la seua escolarització, segons exposa, la situació empitjora, moltes vegades, per les mateixes “reticències” del professorat. És el que ocorre, majoritàriament, a les universitats, on malgrat haver triat els itineraris de docència en valencià, el professorat “canvia unilateralment la llengua vehicular de la classe”, denuncien des d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) en un comunicat.
En els quatre cursos de secundària s’ha d’arribar a una mitjana del 25% de matèries vehiculades en valencià, per tant, tal com explica Escribano, l’alumnat es pot trobar cursos amb un 30% d’assignatures en català i d’altres amb menys d’un 15%
Les dades donen fe d’aquesta manca de continuïtat dels programes d’ensenyament en català entre les diferents etapes educatives. El quadern Més creix com més endins pot arrelar, on STEPV-Intersindical Valenciana, analitza la situació del valencià, recull que en el curs 2015-2016, el 36,6% de l’alumnat d’infantil s’havia matriculat en línia valenciana, una xifra que disminuïa de manera progressiva fins a batxillerat, amb només un 18,3%; i els cicles de formació professional, on només l’1,6% de les estudiants es matriculaven en la llengua del país. Pel que fa a les universitats, segons els últims informes dels serveis de llengües, en l’any 2015, a la Universitat de València, s’impartia un 32,6% de la docència en valencià; a la Universitat Jaume I de Castelló, un 19,68%; a la d’Alacant, un 5,8%; i a la Politècnica, un 4,4%. En aquesta línia, Paula Marín, portaveu del SEPC a València, denuncia el “greu desequilibri territorial” en les polítiques lingüístiques universitàries. “Les polítiques són molt diferents i no hi ha cap control”, sentencia.
La llei de plurilingüisme, en un intent per garantir la continuïtat, fixa que la Conselleria “vetllarà per la coherència i la progressivitat dels itineraris”; unes consideracions que el professorat considera insuficients. “Falten concrecions. Es faran inspeccions? Més reunions als equips directius? Hi haurà una figura que coordine les diferents etapes?”, es pregunta Elionor Ortolà, professora a l’institut Fray Ignacio Barrachina, d’Ibi (l’Alcoià); i vicepresidenta d’Escola Valenciana. En el mateix sentit s’expressa Vicent Maurí, mestre i portaveu d’Intersindical: “El model de línies no garantia la continuïtat i aquest nou sistema tampoc ho farà. Ja ho estem veient [en el mètode de validació]”.
Exigeixen una reforma de la llei
Com a mesura transitòria cap a un model lingüístic favorable a la normalització del català, en un principi, el centenar de centres que s’han adherit al manifest van exigir acollir-se a l’article 8 de la llei, atesa la permissivitat de la Conselleria en aquells instituts que reclamen menys d’un 25% de temps lectiu en valencià. “Demanem un tracte igualitari a tots els centres i, en conseqüència, […] que se’ns autoritze un PLC experimental en la vehiculació de matèries no lingüístiques en castellà”, es llegeix en la carta enviada al secretari autonòmic d’educació, Miquel Soler; i a la cap de servei d’educació plurilingüe, Àurea Garcia. Per la seua part, entitats i sindicats en defensa de la llengua, com la Plataforma per la Llengua, Escola Valenciana o Intersindical, també van demanar l’aplicació de l’article 11 –en relació amb la promoció d’un 50% del temps curricular en valencià en totes les escoles.
Després de diverses reunions entre representants de la Conselleria d’Educació i la direcció dels centres per assessorar-los, i atenent les sentències del Tribunal Suprem, l’administració autonòmica ha ofert als instituts la possibilitat d’acollir-se a l’article 6.4 de la llei, segons el qual els centres educatius poden utilitzar “una metodologia de treball per projectes”, amb què s’aconsegueix un tractament integrat de les llengües i els continguts (TILC), en entendre el seu ensenyament no per assignatures, sinó per continguts. És a dir, la norma permet que una assignatura impartida en valencià compte amb materials d’ensenyament en anglés i en castellà (audiovisuals, lectures, informes…), recursos que sumarien a l’hora de calcular els percentatges de castellà i anglés que fixa la llei.
Les solucions que defensen els centres i col·lectius com la Plataforma per la Llengua, SEPC, Decidim, el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) i Acontracorrent van un pas més enllà. Demanen una paralització del programa d’educació plurilingüe i una reforma “urgent i en profunditat” de la llei
La mesura, tot i ser acceptada, no compta amb el vistiplau de la comunitat educativa i les entitats en defensa de la llengua. “Vam acceptar aquesta via, perquè d’alguna manera ja la fem. Si facilitem un dossier, si posem una pel·lícula…, tot està en castellà”, adverteix Trescolí, qui també destaca l’esforç que suposa haver de buscar nous materials: “S’ha de valorar tot de nou. Per tant, necessitem temps i recursos que hui dia no tenim”. “Nosaltres –continua– vehicularem les matèries en valencià i a través de més materials inclourem el castellà, però el que realment demanem és tindre ple dret a defensar la nostra llengua”.
Les solucions que defensen els centres i col·lectius com la Plataforma per la Llengua, SEPC, Decidim, el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) i Acontracorrent –els quals han signat un manifest conjunt–, van un pas més enllà. En primer lloc, demanen una paralització del programa d’educació plurilingüe i una reforma “urgent i en profunditat” de la llei. En segon lloc, la redacció d’una nova llei de plurilingüisme adaptada a la nova llei educativa espanyola, la LOMLOE, la qual ja no fa referència a la vehicularitat del castellà i garanteix les competències de les comunitats en matèria educativa, amb especial respecte a la singularitat pròpia derivada dels drets lingüístics. En tercer lloc, assegurar que el percentatge de l’ensenyament en valencià “no decaurà a les comarques valencianoparlants” i “s’incentivarà a les castellanoparlants”; i per últim, en la línia d’una flexibilitat a favor de la docència en valencià, l’aprovació d’una solució “urgent” per part de Conselleria per resoldre la reducció d’hores en valencià que han hagut d’aprovar els centres de les comarques de parla catalana.
Manca de resultats
El departament d’Educació de la Generalitat Valenciana té un discurs molt més esperançador i confia que l’alumnat acabarà assolint la competència necessària en llengües, tot i que encara no s’ha publicat cap informe en què s’avaluen els efectes dels primers anys d’aplicació de la llei en infantil i primària. “Amb el model plurilingüe s’ha posat ordre per a garantir una exposició i aprenentatge de continguts curriculars no lingüístics en valencià i també en anglés, cosa que no es feia fins ara”, manifesten des del gabinet de premsa de Marzà. Segons les dades que han facilitat a Plataforma per la Llengua i a aquest mitjà, en primària, l’ensenyament en valencià ha passat del 30% al 55%, i en secundària està previst que 60.306 alumnes tinguen un programa educatiu amb més del 45% de les assignatures comunes en valencià, mentre que amb el sistema de línies anterior hi havia 48.796 alumnes.
El professorat, però, desconfia que les dades mostren l’ús real de les llengües en l’educació, ja que no s’assegura que els percentatges validats en els projectes lingüístics de centre es complisquen en la pràctica. “Les línies en valencià i en castellà es complien al 100%? Molts professors no complien. Doncs si això ja passava, es pot confirmar que ara no està passant?”, es pregunta Escribano. És per això que des dels centres es demana que s’explique com actuarà la Inspecció d’Educació en cas d’incompliment.
Cap a la immersió lingüística
La comunitat educativa comparteix la necessitat d’avançar cap a la immersió lingüística, l’únic sistema que es considera que ajudaria a frenar el procés de substitució lingüística del català. En aquest sentit, Manuel Carceller, portaveu de Plataforma per la Llengua, fa referència a les indicacions del comité de ministres de la Unió Europea, que va dictar que “s’havien de suprimir de manera immediata les limitacions imposades a l’ensenyament en llengua pròpia tant en el cas del País Valencià com en Galícia”, recorda. Tanmateix, s’ha fet cas omís a les recomanacions i, en l’últim informe espanyol sobre l’aplicació de mesures de caràcter immediat en matèria lingüística, “només s’han donat explicacions sobre l’ensenyament del gallec”, denuncia el portaveu.
Malgrat la imposició d’un 25% en castellà del Tribunal Suprem –i que també ha frenat la immersió a Catalunya, que ací s’aconsegueix a través d’un tractament integrat de la llengua i els continguts–, professorat i activistes pensen que els governs encara tenen marge de maniobra. “Es podria haver fet d’altres maneres, hi havia altres alternatives”, comenta Escribano, i assenyala el cas del País Basc, que compta amb diferents línies educatives en funció del percentatge d’ensenyament impartit en basc. Segons dades de l’Institut basc d’estadística (Eustat), en el curs 1994-1995, l’alumnat d’ensenyaments no universitaris matriculat en la línia D –en què totes les assignatures, a excepció del castellà i l’anglés s’imparteixen en èuscar– representava el 28% del total, mentre que en el curs 2017-2018, era del 65%.
El model lingüístic balear es regula d’acord amb els principis de la llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes, i tot i les sentències, es nega a impartir un 25% de les classes en castellà. S’aferra a continuar garantint l’ús de la llengua catalana en almenys la meitat del còmput horari. El sistema gallec, en canvi, determina quines assignatures han d’impartir-se en llengua pròpia, deixant la resta a l’elecció dels centres. En aquest cas no existeixen diferents línies, però el govern assegura que l’alumnat podrà adquirir les mateixes competències en totes dues llengües, amb un percentatge d’ensenyament en gallec del 40%, aproximadament.
