Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El Perú: una setmana de caos i incertesa després de l'autocop d'estat fallit de Castillo

La desconfiança dels peruans en la seva classe política arriba als màxims històrics després d'encadenar fins a sis presidents en els últims cinc anys

Pedro Castillo durant un acte de la campanya electoral a Carabayllo (Lima) / Arxiu

La fràgil política peruana ha fet la volta al món en tots els mitjans de comunicació en aquests últims dies després dels esdeveniments del dimecres 7 de desembre, quan el país es va paralitzar en sentir les paraules d’un derrotat i nerviós Castillo. L’ara expresident del Perú va intentar donar un cop d’estat que recorda molt al de Fujimori el 1992. Va anunciar el tancament del Congrés, una reestructuració del sistema de justícia, toc de queda per a la població, una requisa d’armes a civils en 72 hores i finalment va acabar per declarar un “govern d’emergència excepcional”. A més de les mesures, Castillo va aprofitar l’ocasió per a qualificar la labor del Congrés com a obstruccionista i racista, que els seus integrants, segons les seves pròpies paraules, “representen els interessos dels monopolis i oligopolis” i que en cap moment li han permès governar, i, per tant, desobeeixen els interessos del poble.

Per a poder entendre la decisió de Castillo va recórrer, convé tenir en compte que l’expresident fa més d’un any que està envoltat d’acusacions per corrupció i d’una inestabilitat política que es va veure reflectida, entre altres coses, en els gairebé vuitanta canvis ministerials en poc més d’un any. Però malgrat la intenció de Castillo de reunir forces i suport perquè es pogués efectuar el tancament del Congrés, no va deixar de ser un autocop fallit.

Convé tenir en compte que l’expresident fa més d’un any que està envoltat d’acusacions per corrupció i d’una inestabilitat política que es va veure reflectida, entre altres coses, en els gairebé vuitanta canvis ministerials en poc més d’un any

En qüestió de minuts, després del missatge a la nació que va donar Pedro Castillo, les Forces Armades del Perú juntament amb la policia nacional, van emetre un comunicat manifestant que qualsevol acte contrari a l’ordre constitucional era una infracció a la Constitució i, per tant, no acatarien aquestes ordres. Castillo acabaria com va començar, sense cap mena de suport.

Després del missatge, es va produir la seva sortida del Palau de Govern acompanyat de la seva família i amb una clara intenció: arribar a l’Ambaixada de Mèxic, on demanaria asil polític per a ell i els seus afins. D’altra banda, el Congrés va avançar la sessió plenària que tenia pendent i va aprovar la moció de censura contra Pedro Castillo amb un total de 101 vots a favor, sis en contra i deu abstencions. Al final d’aquesta sessió es va iniciar el procés pel qual Dina Boluarte Zegarra, fins llavors vicepresidenta, va jurar el càrrec com a nova presidenta de la República del Perú.

En aquest precís instant el Jutjat Suprem d’Investigació Preparatòria, va disposar de set dies de detenció preliminar contra l’expresident, pel delicte de rebel·lió. Període que es podria allargar fins a divuit mesos per la sol·licitud de presó preventiva que demana la Fiscalia. Castillo no va tenir temps d’arribar a l’Ambaixada, atès que la seva pròpia escorta el va detenir en el moment en el qual es va emetre l’ordre de la seva captura.


El Perú sumit en la violència

Les protestes van començar en la capital i en algunes províncies del sud del país com en Arequipa –segona ciutat més gran del Perú–, Cuzco o Ica, entre altres, demanant l’alliberament de Castillo i especialment el tancament del Congrés. Molts congressistes i personatges públics han catalogat les manifestacions com a “actes terroristes” augmentant la ira dels manifestants i d’alguns polítics, com Sigrid Bazan, congressista per Junts pel Perú –Partit de Verónika Mendoza–, qui manté que no es pot catalogar de “terroristes” a gent que simplement està farta i lluitant amb el seu dret constitucional per fer-ho, i que s’ha de protegir els manifestants de la forta repressió policial.

Dina Boluarte va convocar eleccions per al 2024, encara que s’estudia la possibilitat de dur-les a terme abans. Segons la presidenta, la intenció és que en tot aquest temps es realitzi una reforma del sistema polític que pugui garantir un nou sufragi i per això és necessari aquest temps d’espera. No obstant això, la gent als carrers reclama que sigui el més ràpid possible, considera insuficients les mesures que Boluarte està prenent i reclamen la seva dimissió.

La forta repressió policial s’ha cobrat la vida de fins al moment, vuit persones, en la seva majoria joves, entre ells dos menors d’edat i centenars de ferits

El conflicte entre els manifestants i les forces armades empitjora dia a dia, i en aquest context és possible que Dina Boluarte no pugui continuar en el poder. Aldo Llanos, periodista peruà freelance, opina que Boluarte sí que es mantindrà en el poder i hauria de fer-ho, “malgrat les actuals protestes socials a escala nacional que exigeixen la seva renúncia, així com el tancament del Congrés i l’avançament de les eleccions, considero que la seva dimissió no seria la solució a aquesta crisi. En cas d’ocórrer això, el càrrec de president de la República recauria sobre l’actual president del Congrés, José Williams Zapata, qui, seguint amb el que s’estableix amb la Constitució Política del Perú, haurà de convocar eleccions immediatament, ometent-se així l’execució de reformes polítiques necessàries per a no continuar en el mateix cercle viciós que ha portat al país a tenir sis presidents en cinc anys”.

Durant aquests dies, els manifestants de diferents zones geogràfiques del Perú han tallat carreteres, ocupat fàbriques, incendiat ajuntaments i pres el control d’aeroports. La forta repressió policial s’ha cobrat la vida de fins al moment, vuit persones, en la seva majoria joves, entre ells dos menors d’edat i centenars de ferits.

Davant aquesta situació, la presidenta Boluarte ha declarat l’estat d’emergència, que suspèn drets constitucionals com la reunió entre familiars i amics i habilita detencions sense ordre judicial en tot el país amb una durada de trenta dies, a més de permetre la intervenció de les Forces Armades en els principals focus de conflicte. Aquesta situació podria continuar augmentant el nombre de víctimes en les protestes.


Nova Constitució, més a prop que mai?

Des de les manifestacions contra Manuel Merino el novembre de 2020, el poble peruà reclama un canvi del sistema polític, i l’exigència d’una Nova Constitució ha anat creixent. Castillo va recollir aquestes promeses en la seva campanya, però no hi va fer res. I ara el debat es torna a obrir. Està el país preparat per a aquest procés?

Segons Guillermo Zuñiga, politòleg peruà, no seria la millor opció en aquest moment tan convuls perquè “no hi ha polítics professionals en els quals dipositar l’encàrrec d’un moment constituent, en qui podríem confiar? Qui representa a la gent de les protestes? Els congressistes ni tan sols poden tornar a les seves regions, on són declarats com a persones no grates. Aquest buit de representació és la conseqüència necessària de dècades d’una democràcia sense partits polítics”.

El 88% dels peruans no confien en els seus polítics a causa de la corrupció, segons informava el Baròmetre de les Amèriques. En aquest context, Zuñiga opina que “la relació de les elits amb el poble no és sana, per tant, el poble sempre se sentirà incomprès i gens representat en les institucions. Necessitem una relació saludable entre representant i representat”.

Aldo Llanos tampoc considera que és moment per a una Nova Constitució, però té clara quin podria ser una sortida immediata a aquest conflicte, “és urgent prioritzar l’execució de les reformes del sistema polític, com introduir el judici polític per delictes comuns contra el president de la República, modificar el capítol d’Organització Política; sobretot en les relacions Executiu-Legislatiu, tornar a la bicameralitat, o, el més important, aprovar el projecte de llei que retalla el mandat presidencial i del Congrés fins a 2024”.

D’altra banda, Zuñiga assenyala que les reformes polítiques immediates no són viables amb un congrés tan compromès amb interessos que es beneficien d’aquesta situació de crisi. “Els reclams ciutadans per un avançament d’eleccions immediat, podrien jugar a favor de l’establishment polític. És necessari que la indignació no ens faci perdre l’oportunitat de sortir d’aquesta crisi”.

 

*Article publicat originalment a ‘El Salto

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU