El passat curs escolar es va saldar amb la destitució del conseller d’educació Josep González-Cambray, després dels mals resultats de les eleccions municipals del maig per a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i de les constants protestes d’una comunitat educativa portada al límit, que va protagonitzar contínues vagues durant el curs 2021-22. Es mobilitzaren contra un Departament capficat a no establir diàleg ni negociar amb les representants sindicals. Enguany les reclames de vaga continuen sent les mateixes: reivindicar el retorn de les condicions laborals retallades durant la crisi de fa més d’una dècada; lluitar per l’aplicació efectiva del decret d’inclusió i pel català a l’escola; o el rebuig a polítiques liberalitzadores, com el decret de plantilles, i a la decisió unilateral de situar la data d’inici de curs a principis de setembre, que ja es va fer efectiva el curs passat. Per a aquest dimecres s’ha convocat una manifestació unitària a la plaça d’Urquinaona de Barcelona a les 12 hores.
Les mobilitzacions s’havien de reprendre a l’inici del curs passat, però el Departament va cedir pactant el retorn de la disminució d’una hora lectiva, malgrat les crítiques per aprovar la mesura amb el curs escolar ja començat i l’amenaça de desmobilització; i la possibilitat de negociar una millora de les condicions laborals, com l’estabilització de les treballadores i el retorn al calendari escolar amb un inici de curs el 12 de setembre. Tanmateix, denuncien, aquestes negociacions no només no van succeir, sinó que s’ha fet un pas enrere. “No hi ha hagut cap proposta de negociació més, i amb algunes propostes que ens feien al gener i que no consideràvem suficients, ara fan marxa enrere i no fan cap avançament en cap d’aquests aspectes,” denuncia Guillem Sallés, secretari d’acció sindical de la federació d’ensenyament de la CGT. Entre aquestes reclames hi ha la recuperació del poder adquisitiu, el retorn dels sexennis i del deute, l’equiparació salarial de tot el professorat, la reducció de dues hores lectives pels majors de 55 anys, la reclassificació professional del personal d’atenció educativa i un pacte d’estabilitat que garanteixi que cap treballadora perdrà la feina.
Els diferents sindicats convocants denuncien que la nova consellera, Anna Simó (ERC), és partidària “d’una línia continuista i impositiva” i que el canvi en la conselleria “ha suposat una passa enrere després de tot un curs de negociació”
Els diferents sindicats convocants denuncien que la nova consellera, Anna Simó (ERC), és partidària “d’una línia continuista i impositiva” i que el canvi en la conselleria “ha suposat una passa enrere després de tot un curs de negociació”. Per part d’Intersindical-CSC, en el seu manifest, fan èmfasi en el fet que el Departament d’Educació “continua enrocat en la seva política educativa”. Per això, consideren que la convocatòria de vaga és una “mesura de pressió necessària perquè es visibilitzi el nostre malestar i es pugui materialitzar un canvi de rumb en les polítiques educatives del país”.
Iolanda Segura, portaveu nacional d’USTEC·STEs (IAC), vaticina “un altre curs intens”. “Aquesta vaga és un tret de sortida a les posteriors mobilitzacions, un avís de què pot venir després si continuem amb aquesta dinàmica del Departament d’Educació de no negociar i a més no recuperar les nostres condicions laborals, que portem arrossegant-les més de dotze anys”, manifesta. “Hi ha qüestions sobre la taula que s’han de resoldre ja. No estem demanant millores, sinó que ens retornin els drets que van ser retallats!”.
Situació “crítica” als centres públics
“Estem en un moment crític,” explica Guillem Sellés, de CGT Ensenyament. “A escala de condicions laborals, a Catalunya som dels professors pitjors pagats de l’Estat espanyol, tenim uns complements més reduïts que la resta de les comunitats autònomes, i fins al curs passat fèiem una hora lectiva més”. “A Catalunya —continua— ja no es cobra un sexenni cada sis anys, sinó un estadi als nou. I això també afecta la resta de treballadores dels centres educatius, més enllà del personal docent, la feina dels quals és imprescindible per a la inclusió de l’alumnat i bon funcionament dels centres”.
Polítiques com la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), de 2009; i els decrets de plantilles, direccions i autonomia de centres, juntament amb un gran nombre d’interines sense estabilitat laboral, a causa de la manca de convocatòria d’oposicions, segons el líder sindical “han convertit les direccions en un poder que pot decidir la continuïtat de les treballadores públiques i els claustres en una estructura jeràrquica i liberal”. Sallés també denuncia que, sota la “suposada innovació pedagògica que no té al final uns pilars ferms, els centres van com un poll sense cap buscant els programes que siguin més atractius per tal de poder atraure una, entre cometes, millor matrícula, fent que els centres competeixin entre ells a l’hora d’oferir programes”. “Al seu torn —afegeix— això fa que el professorat hagi d’inventar-se projectes d’innovació constantment que al final no acaben d’implantar-se bé, no tenen coherència entre ells i fa que el nivell educatiu baixi, mentre que l’estrès dels professionals no fa més que augmentar”.
Pel que fa a la creació del projecte educatiu de centre, Sallés també denuncia la ingerència cada cop més acusada d’empreses privades dins l’educació pública. “Catalunya és la punta de llança, però aquesta és una ofensiva a nivell mundial de liberalització i privatització del sistema públic i que acaba afectant sobretot els sectors més empobrits de la societat”, denuncia. “Estem veient als centres no només una baixada de la qualitat en general, sinó una segregació cada vegada més evident. En alguns centres dels pobles, barris i districtes més empobrits, per aquesta competitivitat entre centres, acaba concentrant-se alumnat amb unes condicions socioeconòmiques molt difícils o necessitats educatives especials. No tenim els recursos suficients per oferir-los els nivells educatius més bàsics o per a poder integrar-los en el sistema educatiu amb els mínims coneixements i capacitats per poder desenvolupar-se en una societat”, alerta. “I a tot això hi hem de sumar la denotació constant per part del Departament i els atacs a la nostra professionalitat”, sentencia. “Molts professors estan molt cremats, molt estressats, i en diferents especialitats amb sortides professionals més ben pagades i amb millors condicions a l’empresa privada, com per exemple Informàtica o Matemàtiques; se n’estan anant”, assegura. “Cada cop costa més trobar professionals disposats a quedar-se”.
Avançar la data d’inici de curs
“Vam decidir convocar la vaga quan es va anunciar novament la data d’inici de curs sense haver-la negociat amb la comunitat educativa i amb la part social”, recorda Iolanda Segura. El curs passat, l’inici del calendari escolar es va avançar sense discussió prèvia, per ordre de Cambray, del 12 de setembre usual al 5 de setembre per a primària i al 7 per a secundària. Enguany, acollint la petició universal, ho han ajuntat a una sola data, al 6 de setembre, i s’ha suprimit el sistema de jornada intensiva amb tardes d’extraescolars per a primària a causa, denuncien, “del caos generat l’any anterior”.
Segura recorda la importància dels dies previs de preparació al setembre per tal de treballar la cohesió d’equip amb les noves incorporacions als equips docents, incloent-hi els nomenaments de professors substituts i interins que tenen lloc al llarg de tot el setembre, el traspàs d’informació, l’adequació de les aules i el disseny d’activitats i projectes. Es tracta de tasques per al desenvolupament de les quals, des de fa dos cursos, s’han escurçat els tempos a quatre dies. “Si no hi ha un marge de dies perquè això es pugui produir, significa rebaixar la qualitat educativa i voler-ho negar és no conèixer la realitat dels centres escolars”, postil·la la protaveu d’USTEC. A més, recorda el perill de fer classe amb les altes temperatures que encara poden assolir les aules i barracons mal climatitzats durant el mes de setembre.
