En l’últim quart de segle, i sobretot a partir de la crisi del 2008, en molts sectors de l’administració pública espanyola i catalana quasi no s’han convocat concursos d’oposicions per accedir a places de funcionariat. Però, la necessitat d’incorporar noves treballadores al sector públic s’ha mantingut. Això s’ha traduït en un increment de professionals interines amb contractes no fixes que es renoven automàticament cada any. Actualment, aquest perfil d’empleada ronda el 40% del total de la plantilla pública. Són centenars de milers les treballadores que, arreu de l’Estat espanyol —en cossos estatals, autonòmics i municipals—, han enllaçat contractes temporals durant dècades sense poder optar a l’estabilització. En alguns sectors, com el de les tècniques especialistes en educació infantil, la no-fixesa és pràcticament del 100%.
Aquesta situació transgredeix el dret laboral registrat al Reial decret llei 5/2015, de l’Estatut Bàsic del Treballador Públic, pel qual, de la mateixa manera que passa en l’empresa privada, després de tres anys de contracte la treballadora ha de passar a ser indefinida. Ho recull també la directiva de la Unió Europea 1999/70/CE. El 19 de març de 2020, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va reconèixer que l’Estat espanyol estava incomplint la norma europea i cometent frau de llei amb les seves treballadores públiques. Llavors, el va instar a assolir el 8% d’interinatge que li pertoca segons la llei. Per evitar la sanció, el govern espanyol, a través del Ministeri de Funció Pública, que en aquell moment dirigia Miquel Iceta; va decretar el Reial decret llei 14/2021, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic, també conegut com a Decret Iceta o Icetazo. El procés d’estabilització ha comportat moltes crítiques per com ha estat dissenyat, perquè tendeix a estabilitzar les places en compte de les treballadores en abús de temporalitat, fent perillar la feina i amb això la seua estabilitat.
La plataforma i el sindicat CGT, després d’elaborar diversos estudis creuant dades de les llistes del concurs de mèrits i les borses, han calculat que són al voltant de 10.500 les interines en abús de temporalitat que s’hi han quedat fora
En el sector educatiu, a Catalunya, és el govern de la Generalitat qui té la competència per convocar els concursos d’oposicions i de mèrits amb l’objectiu d’estabilitzar les treballadores públiques. Aquest procés d’estabilització s’ha iniciat amb un concurs de mèrits —només es tenen en compte els mèrits presentats— per a més de 12.000 places, així com un concurs d’oposició —combinació entre les proves d’examen i els mèrits—, que tindrà lloc el dia 30 de juny de 2023 i amb el qual es pretenen estabilitzar 14.500 places més.
El passat 31 de març, la publicació definitiva de les llistes del concurs de mèrits ha confirmat les sospites que tenien molts docents. Els més de cinc anys treballats en situació de frau de contractació (en alguns casos més d’una dècada) no els és suficient per a sumar els punts necessaris per a meritar per experiència i passar al cos de funcionaris. Des de la Plataforma d’Interines Docents de Catalunya (PINDOC) denuncien “l’opacitat” del Departament d’Educació a l’hora de publicar les dades i la “ineficiència del concurs”. La plataforma i el sindicat CGT, després d’elaborar diversos estudis creuant dades de les llistes del concurs de mèrits i les borses, han calculat que són al voltant de 10.500 les interines en abús de temporalitat que s’hi han quedat fora.
Acomiadaments encoberts
Un punt molt polèmic del Decret Iceta és que les treballadores interines que facin més de tres anys que treballen no podran optar a la mateixa plaça, la qual li pertocarà a una treballadora funcionària. Denuncien que així qui no aprovi les oposicions pot patir “un acomiadament incert” o “encobert”, ja que el Departament d’Educació encara no ha donat resposta a la situació. A més, segons la llei, rebran una indemnització de 20 dies per any treballat, però si es té en compte que a les interines se’ls renova el contracte cada any, això podria equivaldre al fet que independentment de l’antiguitat, només acabessin cobrant 20 dies. Víctor del Arco, portaveu de la plataforma, explica a la Directa que el procés “està generant un panorama de molt malestar entre mestres i docents, amb un increment molt preocupant de quadres de depressió i atacs d’ansietat”. “En pocs mesos, s’hauran d’abocar —continua— a estudiar un concurs d’oposicions mentre treballen a jornada completa; i en cap cas, tal com està muntat l’examen, serveix per validar si un és bon professional o no”.
PINDOC ha interposat diverses demandes judicials. Per una banda, han impugnat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el concurs de mèrits, tant pels barems que s’han fet servir i que “han donat un valor molt baix a l’experiència”, com pel nombre insuficient de places. També han interposat una denúncia al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, encara pendent d’aprovació pel TSJC. Al seu torn, també estan donant suport jurídic per coordinar aproximadament unes 400 demandes judicials individuals d’interines afectades.
Un punt molt polèmic del Decret Iceta és que les treballadores interines que facin més de tres anys que treballen no podran optar a la mateixa plaça, la qual li pertocarà a una treballadora funcionària
Rubén Rodríguez té 43 anys i és professor d’anglès i de socials. Fa més de dotze anys que treballa al Departament d’Educació, però s’ha quedat fora del concurs de mèrits. Llicenciat en Geografia i Història i amb el C2 d’anglès, Rodríguez va començar a treballar com a mestre interí al cos de primària després que, amb la implementació de la sisena hora a educació primària l’any 2006, el Departament d’Educació instés al professorat en borsa de secundària a treballar a primària i infantil per suplir les vacants. Després de diplomar-se en magisteri, va treballar nou anys com a mestre de primària fins que, al curs 2017-2018, es va reincorporar a les llistes de secundària. El perfil amb dues especialitats, molt buscat pels equips directius, va fer que li anessin adjudicant any rere any una especialitat o l’altra dins del mateix centre per tal de quadrar horaris i equips docents. “Fins i tot he arribat a cobrir hores de matemàtiques i d’economia per tapar forats”, recorda. Tanmateix, ara només pot concursar per una especialitat o per l’altra, sense arribar a sumar el topall d’anys d’experiència suficients en cap de les dues per tenir els mèrits. En la resolució del concurs, tampoc s’ha valorat el títol de magisteri, els anys de tutor, el càrrec de cap de projectes del seu institut o el fet de treballar en un centre “de màxima complexitat”. “La polivalència que tant defensen m’ha penalitzat”, lamenta.
Un testimoni semblant és el de Mònica Cedó, orientadora educativa de 49 anys i amb 15 anys d’experiència. “Saber que t’has quedat fora és com una punyalada”, descriu. “No ho entens; els has salvat el cul sempre que ha calgut i ara no et reconeixen la feina”, subratlla. Cedó també va començar cobrint vacants a infantil i primària després de la implementació de la sisena hora, impartint, fins i tot, classes d’anglès i música. Ha treballat com a professora de Formació i Orientació Laboral (FOL) a mòduls de grau mitjà i superior, i ha cobert mitjos i terços de jornades a diferents instituts, fins que finalment va aconseguir la plaça d’orientadora educativa a l’institut on treballa des de fa vuit anys. “Les oposicions no són unes proves que serveixen per demostrar si algú és bon professor o no, i afavoreixen a opositors sense càrregues familiars o laborals, la qual cosa ens penalitza doblement a les que continuem exercint en frau de llei”, explica. “Joc soc vídua i mare de tres fills, treballo a jornada completa al centre, tinc reunions amb Serveis Socials a les tardes… I si no aprovo, em diuen que em faran fora amb una indemnització d’un any. M’han maltractat l’ànima”, rebla amb rotunditat.
Rodríguez també denuncia que “els màsters privats sí que et donen punts”. En aquest sentit, apunta que “hi ha interessos per fer així els concursos: si fan fora professors veterans i els renoven, s’estalviaran diners d’antiguitat, i recordem que sindicats com UGT i CCOO guanyen molts diners oferint cursos de pagament per estudiar les oposicions”.
Col·lapse en el sistema educatiu
En l’actualitat, el sistema educatiu català ja està tenint dificultats per a cobrir les baixes de professores, principalment, dels centres de secundària i de graus mitjans i superiors. A Catalunya, segons dades de PINDOC, la setmana passada ja no es va poder cobrir un 67% de les baixes a secundària. Això provoca que hi hagi matèries que no s’estiguin impartint amb regularitat des de fa setmanes, així com una sobrecàrrega per les treballadores que hi continuen.
Aquesta situació, tal com expliquen des de la plataforma, es deu a una conjuntura complexa: en els darrers anys s’ha jubilat una part important del professorat que entrà durant les primeres dècades de la democràcia, alhora, la crisi de la covid-19 ha suposat molt desgast pel col·lectiu i les darreres modificacions legislatives i decisions d’Educació han creat un clima de tensió. En paraules del portaveu de PINDOC, “s’ha denigrat la professió, portant-nos a límits difícils d’aguantar, empenyent molts professors a agafar-se baixes o a deixar la feina, i fent menys atractiva la professió per a noves treballadores”. A aquest “caos” actual, el professorat interí adverteix que en les pròximes setmanes s’afegiran les baixes de milers de professores interines. “Han de preparar-se unes oposicions d’aquí al juny o perdran la feina. Si a hores d’ara, l’ansietat i la depressió ja estan colpejant el col·lectiu, després de Setmana Santa, molta gent es veurà obligada a agafar-se la baixa o plegar veles per estudiar”, alerten a través d’un comunicat. Paral·lelament, diversos òrgans del Departament d’Educació estan fent crides a través de les xarxes socials per cobrir les vacants.
CGT recorda que les places que, tot i insuficients, s’han estabilitzat per concurs de mèrits s’han aconseguit només gràcies a anys “d’organització col·lectiva, pressió i lluita” de mestres i docents reclamant els seus drets
Sindicats com CGT i USTEC·STEs (IAC) han denunciat que el Departament d’Educació s’ha negat sistemàticament a facilitar les dades necessàries per saber quin nombre de treballadores hi ha actualment en frau de contractació i que cal estabilitzar, tot i haver-les demanat en diverses ocasions per vies oficials. USTEC afegeix que “el malestar i neguit ha quedat definitivament instaurat entre els docents que a causa d’aquests processos han constatat que el Departament, simplement, no se’n surt”. Per la seva part, CGT recorda que les places que, tot i insuficients, s’han estabilitzat per concurs de mèrits s’han aconseguit només gràcies a anys “d’organització col·lectiva, pressió i lluita” de mestres i docents reclamant els seus drets.
A través del sindicat de mestres i professores USTEC·STEs (IAC), PINDOC va entrar com a assessor a la taula de Funció Pública de la Generalitat, celebrada el passat 22 març. També hi van participar la UGT, CCOO i el mateix Departament d’Educació i Funció Pública. “Els vam presentar un conjunt de dades que corroboren que el concurs de mèrits no ha servit per estabilitzar la gent i que han deixat fora milers de persones”, afirma Víctor del Arco. “Vam aconseguir —afegeix— que els sindicats es veiessin obligats a dir que denunciarien un procés que ells prèviament havien acordat”. PINDOC també va posar sobre la taula que tant amb el Decret Iceta com l’acord de Govern 105/2022 referent a la llei 20/2021, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l’ocupació pública, hi ha la possibilitat de traspassar les places del concurs d’oposicions al concurs de mèrits. “Aquesta serà l’única forma d’estabilitzar a tothom, la solució la tenen a les seves mans els sindicats i el govern, que s’hi van comprometre a frenar aquesta il·legalitat de tenir milers de treballadores en frau de llei”, postil·la del Arco.
