Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El punk ens retorna el sentit crític i col·lectiu

Fanzín nascut del punk, la pedagogia i l’amistat. Què ocorre quan aquells adolescents punks es converteixen en adults i es troben treballant en projectes com a educadors amb jovent en perill d’exclusió social, amb persones amb diversitat funcional, són pares o mares? L’autora intenta abordar els seus dos grans amors, en les seues pròpies paraules: el punk i l’educació. Ens convida a reflexionar sobre dues qüestions principals: la gestió del poder i l’autoritat en relació amb infants i joves, i la música com a eina pedagògica.

Partint de l’experiència i de moltes col·laboracions de gent d’altres espais i projectes, trobem reflexions i dubtes –que no veritats o sentències. Ofereix a l’educadora punk experiències en el camp de la pedagogia, en format entrevista, on pot veure’s reflectida i sentir que no és l’única, que hi ha més persones que la caguen i així i tot tornen a començar, que pot arribar a exercir aquest poder i autoritat però que té aquesta capacitat d’autocrítica i de demanar perdó. Que no es conforma, que qüestiona, es rebel·la, estima, riu i construeix, en col·lectiu, amb els xavals i xavales, on elles ens retornen aqueixa espontaneïtat, energia i rebel·lia del punk.

Article publicat al número 487 publicación número 487 de la Directa

Fanzín

'Punk y educación'
Mónica Síscar
Autoeditat
2019
28 pàgines