L’única persona condemnada per les mobilitzacions Rodea el Congreso celebrades a Madrid l’any 2013 entra avui a la presó. Francisco Molero, de 29 anys i militant del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), ha decidit presentar-se voluntàriament a la presó d’Archidona (Màlaga) per complir una condemna de cinc anys de presó per delicte d’atemptat contra l’autoritat i lesions que, segons la sentència, haurien tingut lloc durant la protesta Rodea el Congreso. També ha estat condemnat al pagament d’una multa de 16.000 euros.
“He estat víctima d’un judici fals, m’han condemnat sense cap prova més enllà dels testimonis policials, totalment contradictoris”, afirma Molero, qui assenyala que va ser identificat per “portar roba fosca i mocador palestí”.
El Rodea el Congreso de 2013, celebrat com a protesta davant la reforma de la Llei de seguretat ciutadana —l’anomenada llei mordassa, que en aquelles dates començava el seu procés parlamentari— va acabar amb 23 persones ferides i set detingudes. D’elles, l’única causa judicial que va seguir endavant va ser la de Francisco Molero, que s’havia desplaçat fins a Madrid per participar en la manifestació des de la seva població d’origen, Cuevas de Sant Marcos (Màlaga).
En el moment dels fets, Molero tenia 24 anys. “Ha treballat com a jornaler, en hostaleria, i en el que li ha sortit, com la majoria de la joventut”, assenyala Óscar Reina, portaveu del SAT
En el moment dels fets, Molero tenia 24 anys. “Ha treballat com a jornaler, en hostaleria, i en el que li ha sortit, com la majoria de la joventut”, assenyala Óscar Reina, portaveu del SAT. Ara, amb 29, es veu condemnat a cinc anys de presó. “Està aclaparat i espantat, els seus pares són grans i estan malalts crònics. És una situació d’inestabilitat total, bastant dura”, afegeix Reina, qui subratlla que “en plena joventut, Fran està condemnat per defensar drets”.
Molero va tenir coneixement de l’ordre d’entrada a la presó el passat 23 de maig. “Abans havia anat a buscar feina per deixar diners a la seva família i quan es va assabentar va decidir lliurar-se”, afegeix José Blanco, portaveu del SAT a Cuevas de Sant Marcos, qui relata que l’activitat política de Molero va començar molt d’hora: “És un noi amb molta sensibilitat social, des de la pubertat va començar a relacionar-se amb col·lectius socials. Primer amb un col·lectiu republicà que muntem al poble i després amb el SAT. La seva trajectòria social comença molt jove”.
Sense tutela judicial efectiva
El judici va tenir lloc a l’Audiència Provincial de Madrid l’any 2015, i al desembre d’aquest mateix any va sortir la sentència: cinc anys de presó i 16.000 euros de multa. “Després de la condemna, comencem a recórrer al costat dels seus advocats, perquè ha estat condemnat sense tenir tutela judicial efectiva, no hi ha hagut un procés garantista, el procediment ha estat ple d’errors”, explica a El Salto Reina. “Sense entrar en innocències i culpabilitats, hi ha un trencament del dret a un procés just, amb totes les garanties”, explica per la seva banda Belén Luján, membre de l’Associació d’Usuaris de l’Administració de Justícia (AUSAJ), qui va començar a exercir com a advocada de Molero quan ja estava dictada la sentència de l’Audiència Provincial de Madrid.
“Nosaltres entrem ja de cara al recurs d’empara”, afegeix després d’explicar que, quan van assumir l’encàrrec, es van trobar amb què Molero “no havia tingut una defensa efectiva i material real”.
Entre les irregularitats en el procés contra Molero, l’advocada destaca que, malgrat que aquest, a la seva primera declaració, va parlar de diversos testimonis, ningú es va preocupar a buscar-los. “Existeix una aparença de designació d’advocada d’ofici, però després, en realitat, no hi ha designació fins a la fase intermitja, una vegada que el Ministeri Fiscal ja ha acusat”.
L’advocada de Molero assenyala que “la principal prova contra ell és la mateixa declaració dels policies, que es personen com a acusació particular en el procediment i demanen una determinada indemnització”
Luján assenyala que “la principal prova contra ell és la mateixa declaració dels policies, que es personen com a acusació particular en el procediment i demanen una determinada indemnització”. No obstant això, no va haver-hi un qüestionament sobre com es van produir els informes forenses, no es van presentar contra pericials, ni es va buscar testimonis. “Tampoc es qüestiona la identificació d’aquest home, basada en la seva vestimenta: negre amb mocador. En les fotos que vam poder comprovar després es veu com gairebé tothom era jove, anava vestit de negre i amb mocador”, afegeix.
“Si la prova de l’acusació és la declaració dels policies denunciants, que són part del procediment, i no es qüestiona en quines condicions es van produir aquests fets, entenc que cal parlar d’un trencament en el procés just”, conclou l’advocada.
Malgrat les deficiències en el procés, el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit el recurs contra la condemna, “com no admet el 99% de les demandes”, assenyala Luján.
Després d’això van acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). “Presentem dintre del termini i en la forma escaient la demanda al Tribunal europeu, i tampoc va entrar”. “Si el Tribunal Constitucional té una proporció d’admissions d’un 1%, el d’Estrasburg en té d’un 2%”, afegeix.
“Ara ha arribat el moment d’executar la condemna, una condemna que és absolutament injusta. No hi ha cap element que no pugui acreditar una sentència condemnatòria contra ell”, lamenta Blanco, qui reitera que Molero “solament va tenir advocat defensor en la vista oral, no en la instrucció, i encara així hi ha tribunals que tenen la gosadia de dictar sentències condemnatòries quan no hi ha aquestes mínimes garanties processals”.
Després del rebuig dels recursos per part del Tribunal Constitucional i el TEDH, Blanco i Reina anuncien que han decidit iniciar una querella contra el Tribunal Constitucional per prevaricació. “Han dictat una sentència sabent que era il·legal i la nostra resposta ha de ser proporcional”, conclou Blanco.
*Article publicat originalment a El Salto Diario
