No és un barri unionista de Belfast, és Benidorm. La ciutat valenciana, a on cada estiu fan vacances desenes de milers de turistes britànics, va ser escenari el darrer 12 de juliol d’una marxa a ritme marcial de l’Ordre d’Orange. Hi van participar centenars d’estiuejants unionistes del nord d’Irlanda, alguns dels quals van desfilar amb banderes dels grups paramilitars protestants representatius del lleialisme, branca política reaccionària de l’unionisme que tradicionalment ha defensat a ultrança i per mètodes violents la pertinença dels sis comtats septentrionals irlandesos al Regne Unit, així com la supremacia de la població protestant i d’origen colonial britànic envers la comunitat catòlica i autòctona irlandesa.
La celebració commemora la victòria del rei d’Anglaterra Guillem III d’Orange sobre el defenestrat Jacob II i les seves tropes de catòlics irlandesos a la batalla del Boyne de 1690, que va assegurar la submissió britànica sobre la població local irlandesa i el manteniment de l’hegemonia protestant sobre l’illa
Cada any, al llarg del juliol, la tensió creix al nord d’Irlanda per les marxes dels grups orangistes, que desfilen per la via pública amb uniformes, banderes britàniques i simbologia que exalta el llegat de l’Imperi britànic. La celebració, en la qual pren part un sector considerable de la població unionista descendent dels colons anglesos i escocesos que es van establir a Irlanda a partir del segle XVII, commemora la victòria del rei d’Anglaterra Guillem III d’Orange sobre el defenestrat Jacob II i les seves tropes de catòlics irlandesos a la batalla del Boyne de 1690, que va assegurar la submissió britànica sobre la població local irlandesa i el manteniment de l’hegemonia protestant sobre l’illa.
A Benidorm, però, referent del turisme de platja massiu, dels gratacels a línia de mar i dels locals d’oci nocturn que ofereixen diversió a preu barat, les desfilades del 12 de juliol de l’Ordre d’Orange es repeteixen cada any, explica el coordinador del blog El Norte de Irlanda, Rafael A. Urrutia, que investiga els moviments d’aquest grup i considera escandalós que “aquesta marxa sectària i exaltadora del paramilitarisme lleialista” s’hagi realitzat un cop més pels carrers del País Valencià amb “la permissivitat de les autoritats locals”, sense que els partits polítics amb representació municipal ni les autoritats de la ciutat vetessin la seva celebració.
La presència de l’unionisme de caràcter més supremacista no és un fenomen recent a Benidorm, a on hi ha establerta des de fa anys una comunitat àmplia de simpatitzants del lleialisme que venera el paramilitarisme protestant. Estiuejants i residents s’ajunten en tres locals de referència, el Northern Ireland Bar, l’Ibrox Bar i el Golden Last, plens de simbologia i d’insígnies lleialistes, i segons les fonts consultades, molt probablement propietat d’unionistes o de persones de nacionalitat britànica que viuen a la ciutat. Als pubs, a més, s’hi ajunten aficionats del club de futbol escocès Glasgow Rangers i estan decorats amb tot tipus d’emblemes d’aquest equip, referent de la comunitat protestant nord-irlandesa i conegut a Escòcia per la seva afició unionista i d’extrema dreta.
La marxa de l’Ordre d’Orange es va desenvolupar precisament entre l’Ibrox Bar i el Golden Last, on es van fer onejar banderes de la Força Voluntària de l’Ulster (UVF, en les sigles en anglès), banda paramilitar lleialista teòricament dissolta a 2007 que durant el període de conflicte armat dels Troubles (1968-1998) va posar fi a la vida d’unes 426 persones
El darrer 12 de juliol, destaca Urrutia, la marxa de l’Ordre d’Orange es va desenvolupar precisament entre l’Ibrox Bar i el Golden Last, i en el primer local –com també durant la desfilada– es van fer onejar banderes de la Força Voluntària de l’Ulster (UVF, en les sigles en anglès), banda paramilitar lleialista teòricament dissolta a 2007 que durant el període de conflicte armat dels Troubles (1968-1998) va posar fi a la vida d’unes 426 persones, amb almenys 358 de les víctimes civils. A part, afegeix l’expert en el nord d’Irlanda, a l’exterior de l’Ibrox Bar també s’hi va penjar la bandera de RHC (Red Hand Commando, en anglès), una altra organització armada activa durant els setanta i “amb una connexió estreta amb la UVF” que va assassinar un total de 13 persones, “12 de les quals eren civils”.
Els dos locals unionistes, a on destaquen les banderes de la mà roja de l’Ulster –principal símbol lleialista-, organitzen cada any la desfilada orangista amb la banda de música Benidorm Protestant Boys, integrada pels mateixos pubs i per estiuejants o residents unionistes que toquen les melodies típiques de la festivitat sectària amb flautes i timbals. Tal com mostra la pàgina de Facebook del grup musical, explica Urrutia, la portada a on apareix la seva icona incorpora una imatge de l’Ulster Young Militants, la secció juvenil del grup paramilitar lleialista UDA (Forces de Defensa de l’Ulster, en les seves sigles en anglès), que “va ser responsable d’uns 400 assassinats”, en gran part també de civils. El grup tancat que té la banda musical a Facebook té tres gestors, entre ells Freddie McKelvie, un jubilat escocès resident a Glasgow que apareix en una desfilada plena de banderes britàniques de l’Union Jack davant del Golden Last, per on s’entreveu un cartell col·locat al mateix pub que diu First Loyalist Pub (Primer bar lleialista).
Per Urrutia, amb tot, no hi ha dubte que a l’Ibrox Bar i Golden Last, molt concorreguts durant la temporada alta de Benidorm, “es fa apologia” del paramilitarisme lleialista que durant dècades va sembrar el terror entre la població civil irlandesa. Segons l’especialista, a hores d’ara hi ha exparamilitars que fan acte de presència als dos pubs unionistes i tot sovint es barallen entre ells, una dinàmica que també és comuna als barris del nord d’Irlanda que encara controlen.
Els Acords de Pau de Divendres Sant de 1998 i el procés de pau iniciat posteriorment va marcar el final d’una situació particular de guerra civil de baixa intensitat que va durar més de tres dècades i va provocar més de 3.500 víctimes mortals
A l’illa, els Acords de Pau de Divendres Sant de 1998 i el procés de pau iniciat posteriorment va marcar el final d’una situació particular de guerra civil de baixa intensitat que va durar més de tres dècades i va provocar més de 3.500 víctimes mortals. Els grups paramilitars lleialistes, així com les forces armades britàniques desplaçades a la zona, a les que es va acusar de col·laborar estretament amb el lleialisme, van enfrontar-se a l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) i a altres grups armats republicans que lluitaven contra l’ocupació britànica i l’hegemonia de les elits unionistes amb l’objectiu de reunificar els sis comtats amb la República d’Irlanda.
Les entitats paramilitars lleialistes estan teòricament dissoltes, però molts indicis assenyalen que alguns dels seus antics membres segueixen mantenint estructures de control sobre molts barris unionistes i de classe treballadora, a on se’ls relaciona amb el negoci de la prostitució o el tràfic de drogues, i a on també se’ls acusa de l’aplicació de la seva pròpia llei i altres tipus d’activitats criminals.
