Quan falta una setmana per la vaga general, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC) ha convocat concentracions a les seus del PSC de Sabadell, Lleida, Granollers, Mataró, Manresa, Barcelona, Tarragona i Reus. El problema d’habitatge, denuncia l’organització, també deriva de la “mala gestió” dels socialistes del parc públic a Catalunya.
A través de diferents seccions sindicals, la COSHAC està organitzant el veïnat de pisos de la Sareb, de l’Agència Catalana de l’Habitatge, de l’Institut Municipal d’Habitatge de Barcelona (IMHAB) i del Consorci del Barri de la Mina. En total, 48 edificis públics.
La Confederació assenyala que “dels cinc supertenidors que hi ha a Catalunya, quatre són ens públics”. Amb la mobilització davant les seus socialistes, la COSHAC reclama una gestió totalment pública dels habitatges, l’eliminació dels topalls d’ingressos mínims per accedir-hi, l’increment pressupostari per a lloguers socials i l’ampliació del parc públic a través de l’expropiació. En una taula de negociació, el govern de la Generalitat s’ha compromès a no executar cap desnonament el mes vinent, però la COSHAC considera que és un compromís “totalment insuficient”.
La COSHAC reclama una gestió totalment pública dels habitatges, l’eliminació dels topalls d’ingressos mínims per accedir-hi, l’increment pressupostari per a lloguers socials i l’ampliació del parc públic
Les situacions de les famílies que viuen als edificis públics afectats es poden resumir en tres casuístiques: d’una banda, hi ha famílies que ocupen pisos que estaven buits; de l’altra, algunes pateixen problemes de manteniment i conservació dels habitatges, i, finalment, altres han de fer front a increments “injustificats” del lloguer.
Samara Santiago viu amb els seus dos infants en un pis de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, a Sant Adrià de Besòs. Hi va entrar el 2023, després de separar-se, sense saber a qui pertanyia. “El vaig arreglar perquè estava en molt mal estat i aleshores un dia em van picar a la porta i eren dels jutjats”, explica Santiago. Havia començat el procediment de desnonament. Des d’aleshores, ha patit un intent de llançament que es va suspendre per manca d’efectius policials i un altre que es va fer efectiu: “Em van fer fora amb els meus fills. Els vaig poder deixar a casa d’uns familiars i jo vaig estar set dies dormint al carrer”, recorda Santiago. Després de perdre la feina temporal i amb tan sols mil euros d’ingressos, repeteix que no pot accedir al mercat de lloguer. Sense cap altra sortida, va haver de tornar a entrar al pis i ara té l’assenyalament per al 4 de desembre.
Hi ha vint persones més organitzades que viuen en pisos de l’Agència i pràcticament totes estan immerses en un procés de desnonament, explica Marta López, militant de la COSHAC. Assenyala que, quan hi ha desnonaments per impagaments, “l’Agència fixa uns criteris de renegociació del deute que moltes famílies no poden assumir”. Segons López, l’Agència ha endurit les polítiques cap a les famílies en situació de vulnerabilitat i això ha fet que es multipliquin els desnonaments. L’activista recorda que l’any 2023 l’Agència va elaborar un protocol per regularitzar aquesta mena de situacions, però afirma que no s’està complint.
A Vic (Osona), onze famílies que viuen en blocs de la Generalitat també estan en risc de desnonament. Es tracta de les promocions del carrer de l’Òmnium Cultural, un conjunt de 104 habitatges que l’obra social de la Caixa va construir com a parc assequible. Segons denuncia Clara Cusó, membre de l’Assemblea per l’Habitatge d’Osona i el Lluçanès i de la PAH Osona, tan bon punt va acabar el període de protecció, es van començar a rescindir contractes.
Segons Marta López, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha endurit les seves polítiques cap a les famílies en situació de vulnerabilitat i això ha fet que es multipliquin els desnonaments
El 2024, la Generalitat va adquirir 78 dels immobles a través de l’Institut Català del Sòl i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i en va cedir la gestió a l’Ajuntament de Vic. “La Generalitat i el Consistori es passen la pilota i, mentrestant, s’intenten executar desnonaments. En vam aturar un el 26 de juny”, lamenta Cusó. El pròxim està previst per al 30 de novembre.
El Consorci del Barri de la Mina també ha començat una onada de desnonaments d’una seixantena de famílies que ocupen pisos públics a Sant Adrià de Besòs. Per al 2 de desembre hi ha previstos dinou llançaments simultanis al número 9 del carrer Mercè Rodoreda. Per evitar-los, el Sindicat del barri amb la COSHAC intenten obrir una negociació per evitar-ho. Conscient de la complexitat de la situació, Marta López denuncia que l’administració pública creï una “guerra entre pobres” i reclama habitatges accessibles per a les famílies en situació de vulnerabilitat.
Igualment, l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) també és objecte de queixes per part del moviment per l’habitatge. Álvaro Rodríguez, del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris, denuncia que hi ha famílies immerses en procediments de desnonament, algunes que pateixen manca de manteniment greu dels pisos i altres que han de fer front a pujades de lloguer “arbitràries”. “Hi ha un bloc al Gòtic i altres a Palamós amb problemes estructurals que no es resolen dins dels terminis establerts per l’administració i increments del lloguer que no es justifiquen”, exemplifica Rodríguez.
Els perills del traspàs de la Sareb
Un total de 27 edificis de la Sareb a Catalunya s’han organitzat amb la COSHAC per reclamar la paralització de tots els llançaments, el traspàs efectiu dels immobles del “banc dolent” i la regularització de les persones que hi viuen. Un dels blocs afectats és La Moreneta, a Sant Celoni (Vallès Oriental), on des del 2021 viuen dinou unitats familiars. L’edifici també acull diversos projectes socials.
El juliol de 2025, el Consell de Ministres va aprovar incorporar més de 40.000 habitatges de la Sareb —9.257 dels quals són a Catalunya— a una nova gran empresa estatal d’habitatge. Tanmateix, no tots els immobles compleixen els requisits per ser traspassats.
Un total de 27 edificis de la Sareb s’han organitzat amb la COSHAC per reclamar la paralització de tots els llançaments, el traspàs efectiu de tots els immobles del “banc dolent” i la regularització
D’una banda, segons els criteris d’avaluació del govern espanyol, en queden exclosos els edificis que presenten “patologies estructurals”, incompleixen la “legislació urbanística” o no reuneixen les “condicions d’habitabilitat adequades”. De l’altra, hi ha una barrera econòmica: els habitatges es destinaran a lloguers assequibles, amb preus per sota del mercat, però no a lloguers socials adreçats específicament a persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió.
La majoria de les dinou unitats familiars que viuen a La Moreneta no compleixen els requisits per accedir a aquests habitatges. Són més d’una seixantena de persones, d’edats i procedències diverses, que es troben en situació de vulnerabilitat i tenen uns ingressos anuals inferiors als 16.800 euros. A més, l’edifici no disposa de cèdula d’habitabilitat.
