Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els Mossos desallotgen un grup d'activistes dels CDR encadenat davant Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Els Comitès de Defensa de la República han tornat al màxim òrgan del poder judicial a Catalunya per denunciar la repressió de l'Estat espanyol. Un centenar d'activistes s'han encadenat entre elles a les escales del TSJC amb una pancarta on s'hi llegeix: "Quan la injustícia és llei, la desobediència és deure", que ha estat desallotjada per un operatiu de la Brimo dels Mossos poc després. Els CDR catalans demanen la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch, per l'actuació d'avui

Acció dels CDR davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya / Sònia Calvó

A les portes de la commemoració d’un any del referèndum de l’1 d’octubre, els Comitès de Defensa de la República (CDR) han tornat a al  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), situat al Passeig Lluís Companys de Barcelona. Fa set mesos van aconseguir encadenar-se a la porta d’accés al màxim òrgan del poder judicial a Catalunya, però en aquesta ocasió, només han pogut encadenar-se entre elles perquè els Mossos d’Esquadra han protegir l’entrada. Un centenar d’activistes han estat assegudes a les escales de l’edifici des de tres quarts de vuit del matí, darrere la pancarta: “Quan la injustícia és llei, la desobediència és deure” per reclamar també l’absolució de les 14 persones que van ser detingudes en l’acció del passat mes de febrer. La BRIMO dels Mossos, després de fer retirar les persones concentrades a la vorera de l’altra banda del tribunal, ha començat a desallotjar les activistes, entre les que també hi havia el diputat de la CUP Carles Riera. Finalment, deu persones han estat identificades, entre elles, les dues encarregades de mediar amb la policia. Des del compte de Twitter dels CDR catalans s’ha qualificat l’actuació policial de “desproporcionada i abusiva” i s’ha demanat la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch.

 

Amb l’acció d’avui, segons el comunicat fet públic pels CDR, s’ha volgut recordar que “continua havent-hi preses polítiques, exiliats i centenars de persones encausades pels tribunals d’excepció de l’Estat espanyol” per accions vinculades al “referèndum d’autodeterminació de Catalunya del Primer d’Octubre i per la repressió posterior en la lluita a favor de la república”. Entre altres casos, les promotores de l’acció recorden totes les persones encausades per mobilitzacions prèvies dels Comitès de Defensa de la República, com ara la protesta del 30 de gener al parc de la Ciutadella de Barcelona durant la fallida investidura de Carles Puigdemont, o els talls de carreteres i vies en la vaga general del 8 d’octubre, o durant l’altra protesta semblant a la d’avui davant del Palau de la Justícia el passat mes de febrer, quan catorze persones van ser detingudes i van passar la nit a comissaria.

Cap a dos quarts de nou del matí, la BRIMO dels Mossos d’Esquadra ha començat a desallotjar les activistes |Sònia Calvó

 

També recorden els casos de les activistes Adrià CarrascoTamara Carrasco (membres dels CDR, exiliat a Bèlgica el primer i amb mesures cautelars per part de l’Audiència Nacional espanyola la segona), però també altres casos d’acció judicial repressiva arreu de l’Estat contra les llibertats, com ara el de les estudiants processades per la tancada al campus de la UAB, el dels rapers Valtònyc i Pablo Hasel, el del moviment pel soterrament de la línia de l’AVE Múrcia, el dels joves d’Altsasu, el del madrileny Alfon, les membres del Sindicat Andalús de Treballadors multades, el de Willy Toledo o les preses polítiques gallegues i basques. “Dia rere dia veiem com el sistema judicial del regne d’Espanya, hereu directe del franquisme, reprimeix a tot l’Estat i a la ciutadania catalana, és per això que en un context de cada vegada més repressió contra les catalanes cal contestar la in-justícia de la seva judicatura neofalangista amb posicions no violentes i de desobediència civil”, apunten.