Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El discurs xenòfob treu el cap als mitjans valencians durant les campanyes electorals

Amb l'objectiu d'analitzar la cobertura mediàtica de les migracions i les persones migrades i refugiades durant les campanyes electorals, l'Observatori Sense Tòpics, impulsat per la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR) i la Unió de Periodistes, presenta l'informe 'Migració i asil a les campanyes electorals: Anàlisi del discurs als mitjans de comunicació'. L'estudi conclou que una part dels mitjans de comunicació valencians donen veu al discurs xenòfob sense oferir cap contextualització

Concentració davant del CIE de València / Ana de Inés Trujillo

La Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR-PV), en col·laboració amb la Unió de Periodistes Valencians, va presentar ahir el segon informe de l’Observatori Sense Tòpics, titulat Migració i asil a les campanyes electorals: Anàlisi del discurs als mitjans de comunicació. L’estudi recull i analitza les notícies relacionades amb les migracions als mitjans valencians durant les últimes campanyes electorals i té en compte els diferents contextos i amplia l’estudi a mitjans d’àmbit estatal, comprovant que es donen dinàmiques similars. Segons l’informe, les migracions no han tingut un paper determinant al llarg de la campanya en comparació a altres països, però sí que han estat present en molts mitjans a l’hora de relacionar-ho amb determinats successos.

Una de les principals conclusions de l’anàlisi és que en molts casos “les notícies sobre persones migrants o refugiades durant la campanya es relacionen amb fets delictius o alarmistes, fomentant un ambient d’inseguretat ciutadana”. Així mateix, les migracions “s’han vinculat més al mercat laboral i a temes demogràfics que a una qüestió de drets humans”, afirma Miquel Ramos, autor de l’informe, en l’elaboració del qual han col·laborat els membres de CEAR País Valencià Jaume Durà, Marta Pérez i Adrián Caballero. Es tracta de la segona investigació de l’Observatori Sense Tòpics, que ja va analitzar l’any 2018 el tractament mediàtic de l’arribada de persones migrades per costes.

 

Criminalització, sensacionalisme i altaveu de la ultradreta

Segons l’estudi, una part dels mitjans de comunicació han servit d’altaveu per a les propostes xenòfobes de les formacions d’extrema dreta, que en moltes ocasions giren al voltant de l’expulsió de persones migrants o de criteris de preferència nacional, i, a més a més, les informacions es feien sense la necessària contextualització. En el cas de Vox, “la seua estratègia ha sigut provocar titulars i atenció mediàtica, amb la qual cosa, els mitjans que han amplificat el seu discurs els han fet part de la campanya”, explica Ramos, qui en aquesta construcció mediàtica considera esdeveniments clau el míting de Vistalegre i les eleccions andaluses del passat desembre. Així mateix, a l’informe denuncien que molts mitjans han contribuït a normalitzar certs discursos contraris als drets humans i han posat a l’agenda política temes que fins ara eren molt marginals. “La qüestió no és no parlar d’ells, sinó com se’n parla”, conclou Ramos, de nou posant el focus a la necessària contextualització i la realització de les rutines periodístiques, tractant de superar la simple transmissió de declaracions.

S’observa una major estigmatització i criminalització en les notícies referides a les Menors No Acompanyades (MENAs), als manters i a la població musulmana, “associant-les en moltes ocasions a successos i fets delictius, el que ajuda a fomentar els prejudicis racistes i xenòfobs”, conclou l’estudi

L’anàlisi duta a terme també ha detectat un tractament sensacionalista per part de molts mitjans, així com un enfocament de la migració com una “problemàtica”. Més concretament, s’observa una major estigmatització i criminalització en les notícies referides a les Menors No Acompanyades (MENAs), als manters i a la població musulmana, “associant-les en moltes ocasions a successos i fets delictius, el que ajuda a fomentar els prejudicis racistes i xenòfobs”, conclou l’estudi. Per exemple, el diari valencià Levante-EMV destacava en una notícia, titulada L’Islam continua creixent entre els espanyols: la població musulmana, en sis gràfics, unes declaracions del líder de Vox, Santiago Abascal, que relacionava la migració amb el terrorisme. La notícia es limitava a recollir les seues declaracions, sense cap anàlisi ni context sobre la relació que feia Abascal entre migració i terrorisme.

Un altre exemple d’aquesta criminalització es troba al mitjà valencià El Periódico de Aquí, que va publicar una entrevista al president d’Unió Africana d’Espanya i número 7 de la llista de Podem a l’Ajuntament de València, Papa Balla. El periòdic titulava fent referència a la migració i inseria un marc on es problematitzava el fenomen, amb una frase extreta de l’entrevista de Balla: “A tots els immigrants els repetisc que no estem a València per a crear problemes”. “El titular ja representa el col·lectiu com problemàtic i a l’entrevistat com una figura intermediadora que controla i educa ‘els seus’ perquè siguen bons i no creen problemes”, subratlla l’informe.

També les dones migrants han sigut focus d’algunes declaracions polítiques, que les han considerat només com a mares i criadores, instrumentalitzant-les per motius econòmics o demogràfics, encara que en aquest cas, segons l’informe, hi ha hagut una resposta més crítica per part de la premsa. Així mateix, l’estudi detecta una absència de protagonisme als mitjans de les mateixes persones migrants o refugiades, exceptuant els casos de migrades que donen suport a les propostes d’ultradreta, que aleshores han tingut més veu.

D’altra banda, pel que fa a les eleccions europees, l’estudi destaca l’ús d’una terminologia “ambigua” amb paraules com “populistes”, “extremistes” o “euroescèptics”. “Habitualment es fan servir aquests adjectius per descriure partits d’extrema dreta, però també d’esquerres, situant ambdues opcions en un mateix plànol, tot i defensar polítiques radicalment oposades, sobretot en temes migratoris i d’asil”, conclou l’informe. Finalment, també s’apunta que les notícies falses que fomenten estereotips racistes han estat molt presents al llarg de les campanyes electorals, sobretot a través de les xarxes socials.

 

Com tractar les notícies evitant discursos xenòfobs

L’any 2017, CEAR País Valencià va publicar unes propostes per a evitar discursos xenòfobs als mitjans de comunicació, com ara són donar veu a persones migrades i no reproduir discursos institucionals sense contrastar, no tractar la migració d’una manera alarmista, no contribuir a generar estereotips cap a les persones migrants, no relacionar directament una religió o cultura amb el conjunt de persones migrades, o no servir d’altaveu de declaracions racistes per part dels partits, entre d’altres. En general, l’estudi denuncia que molts mitjans no han seguit aquestes recomanacions, “en molts casos a causa de les rutines i males pràctiques instaurades durant molt de temps en el mateix mitjà, o fins i tot per la precarietat del treball de la periodista que potser no ha tingut temps ni per formar-se en la matèria; mentre que en altres casos es fa amb una marcada intenció de criminalitzar a les persones migrants”, considera Ramos.

Malgrat això, l’informe també destaca alguns mitjans que sí que han dut a terme bones pràctiques, tractant temes com el dret a vot de les persones migrants i refugiades, donant-los veu als mitjans i mostrant les seues preocupacions davant l’auge dels discursos xenòfobs, així com incloent la perspectiva de gènere, o fent d’altaveu de col·lectius que lluiten pels seus drets.