Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Qui són els regidors de Vox que tindran representació als ajuntaments del País Valencià?

El pròxim dissabte 15 de juny, les 48 regidores que va obtenir Vox en les passades eleccions municipals al País Valencià prendran possessió de les seues actes. Amb motiu de la celebració dels plens per constituir els ajuntaments valencians, la 'Directa' explica qui són cinc dels representants del partit d'extrema dreta que entren a les institucions

El pròxim dissabte 15 de juny 48 regidors de Vox prenen possessió de les seues actes als ajuntaments valencians / Arxiu

Un total de 5.716 regidores, de les quals 542 seran alcaldesses, prendran possessió de les seues actes demà dissabte 15 de juny al País Valencià, amb el propòsit de gestionar els municipis durant els pròxims quatre anys. Moltes d’elles repeteixen, però també moltes altres entren per primera vegada en les institucions valencianes. És el cas, per exemple, de les 48 regidores que va obtenir Vox en les eleccions municipals, que li comporten tenir representació en 39 dels 58 municipis on la formació d’extrema dreta va presentar llistes locals.

Vox va obtenir representació en les principals ciutats del País Valencià. Amb dues regidores estarà present en els consistoris de València, Elx, Alacant, on el partit de Santiago Abascal és determinant perquè el popular Luis Barcala puga mantenir l’alcaldia; i a la capital de la Plana, on Vox va obtenir un representant. També va irrompre a Les Corts Valencianes amb 10 escons, però tant en les municipals com en les autonòmiques s’ha quedat lluny de les expectatives que es van crear durant la campanya.

Amb motiu de la celebració dels plens per constituir els diferents ajuntaments valencians i elegir l’alcaldessa o l’alcalde de cada localitat, la Directa analitza cinc dels regidors de Vox que entren a les institucions valencianes.

 

El cap de llista a Oriola es fotografia amb una bandera franquista

Al municipi de la comarca del Baix Segura, la formació d’extrema dreta va obtenir en les eleccions municipals dues edils, María Asunción Aniorte López, segona en la llista; i José Manuel García Escolano, cap de llista i qui ja havia sigut candidat a l’alcaldia en 2015, quan Vox només va aconseguir 133 vots. Uns dies abans de les eleccions generals, una fotografia de García Escolano amb una bandera franquista cridava l’atenció de diversos mitjans de comunicació locals. La imatge, publicada al seu perfil de Facebook des de fa més d’un any, va desaparéixer de la xarxa social poques setmanes abans de convertir-se oficialment en el candidat de la formació d’ultradreta a Oriola.

Uns dies abans de les eleccions generals, una fotografia de García Escolano amb una bandera franquista cridava l’atenció de diversos mitjans de comunicació locals. La imatge, publicada al seu perfil de Facebook des de fa més d’un any, va desaparéixer

Ara, al seu perfil de Facebook apareix en fotografies acompanyat del rei Felip VI, d’Abascal o de l’exmilitar Manuel Mestre Barea, qui, a banda de ser un dels 24 diputats que ha obtingut Vox en el Congrés espanyol, és familiar seu. Mestre ha sigut tinent general de l’Exèrcit de l’Aire, càrrec durant el qual va traduïr i copiar fragments de textos publicats en mitjans especialitzats americans sobre aeronàutica i astronomia, sense citar la font original, atribuint-se les reflexions i, a més, rebent una remuneració econòmica del Ministeri de Defensa espanyol per aquestes publicacions, tal com va publicar eldiario.es.

José Manuel García Escolano, cap de llista de Vox a Oriola |Arxiu

 

La candidatura de García Escolano, a banda que podia ser polèmica per la fotografia que romania de manera pública a les seues xarxes socials, també presentava molts dubtes. En l’any 2016, l’avui regidor d’Oriola es va mostrar molt crític amb la seua formació, denunciant en una carta, junt amb altres membres, la falta de transparència del partit i la manca de democràcia interna, després de la lluita pel poder que va provocar la renúncia del president de Vox a les comarques d’Alacant, Ricardo Díez. Així i tot, ha aconseguit tornar a ser candidat a l’alcaldia d’Oriola, però no sense l’ajuda de Mestre. Segons van publicar alguns mitjans locals, fonts pròximes a la direcció del partit es van mostrar molt crítiques amb l’exmilitar per imposar com a cap de llista a García Escolano, en detriment d’Asunción Aniorte. Ara, ha aconseguit entrar dins l’Ajuntament, on el Partit Popular només necessita el suport de Ciutadans per revalidar l’alcaldia.

 

El cap de llista a Alacant, un exemple del nepotisme del partit

A escasses hores del tancament del termini per a la inscripció de les candidatures electorals al Congrés, el Senat i les Corts Valencianes per als comicis del 28 d’abril, a les comarques del sud del País Valencià, Vox només podia donar per segur el nom de Manuel Mestre com a cap de llista de la formació a la Cambra Baixa. La presidenta de Vox a les comarques del sud, Ana María Cerdán, havia dimitit per motius “personals i professionals”, i amb ella tota la seua executiva. El partit no va tindre més remei que constituir ‘a dit’ una gestora fins a les eleccions, encapçalada per l’advocada Ana Vega Cerdán, actual diputada a les Corts Valencianes per Alacant i, tal com va publicar el diari elplural.com, filla de Faustino Ángel Vega, qui va ser el número tres d’Alacant al Congrés. És així com es va donar pas al nepotisme de Vox al sud del País Valencià, una fórmula molt comuna dins del partit per constituir les llistes. La parella de Vega, Mario Ortolá, es va convertir en el candidat per a l’alcaldia de la ciutat d’Alacant (l’Alacantí), on Vox ha aconseguit dos regidors, i en el capitost de la campanya electoral al sud, junt amb Ana Vega.

Mario Ortolá Martínez, cap de llista de Vox a l’Ajuntament d’Alacant |Arxiu

 

Segons ha declarat en diverses entrevistes, Ortolá es va llicenciar en Dret per la Universitat d’Alacant i, després, va cursar un màster de direcció de seguretat privada a través del Centre Crimina de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. A més a més, abans de convertir-se en regidor a l’Ajuntament de la ciutat alacantina, s’ha dedicat a assessorar empreses privades en matèria de protecció de dades.

Algunes de les seues propostes per a la ciutat d’Alacant són fomentar encara més “el turisme de sol i platja”, crear un “pla efectiu contra l’ocupació il·legal”, així com eliminar les Regidories d’Igualtat i de Memòria Històrica, una mesura que va en consonància amb la proposta de Vox de derogar la Llei de Memòria Històrica, sota l’argument que “cap parlament està legitimitat per definir el nostre passat i menys excloent els espanyols que difereixen de les seues definicions”, fent referència als franquistes. En matèria lingüística, Ortolá també ha advocat “per la protecció del valencià enfront del català”, argumentant que al País Valencià hi ha “un clar adoctrinament pancatalanista i la llengua és un dels vehicles que s’utilitzen” per a aconseguir-ho.

 

Amiguisme i connexions amb organitzacions d’ultradreta a la llista de Sant Vicent del Raspeig

A aquest municipi de la comarca de l’Alacantí, la formació de Santiago Abascal ha aconseguit dos regidors, David García Gomis, cap de llista i també diputat a les Corts Valencianes per Alacant; i Adrián García Martínez. El número u és conegut per la seua trajectòria com a vigilant de seguretat en diferents empreses, així com pels seus vincles d’amistat directes amb el mateix Santiago Abascal, ja que la parella d’aquest és de Sant Vicent del Raspeig.

A la dreta, David García, cap de llista de Vox a Sant Vicent del Raspeig, acompanyat de Gonzalo Mendiguren, qui ha militat en España 2000 i ara número 11 de la candidatura de Vox a la localitat |Arxiu

 

Una vegada més, Vox ha recorregut a la família per presentar la candidatura, un nepotisme que ha sigut criticat per diversos ex afiliats, els quals van qüestionar l’absència de democràcia interna de la formació. David García va col·locar la seua dona, Beatriz Castro Antón, com a número cinc en la llista al Congrés dels Diputats i com a número 14 de la candidatura de Sant Vicent del Raspeig. Però l’amiguisme no acaba ací. En el lloc 17, figura Begoña Vega, germana d’Ana Vega; i en el 20, José Ramón Bedman Lafuente, sogre de Santiago Abascal, tal com van denunciar alguns mitjans locals.

Un nom conegut dins dels grupuscles ultradretans valencians i que apareix a la llista que encapçala el regidor García és Gonzalo Mendiguren Asensi, amic de García i qui en l’any 2015 va concórrer als comicis municipals de l’any 2015 a Oriola per España 2000

Un nom conegut dins dels grupuscles ultradretans valencians i que apareix a la llista que encapçala el regidor García és Gonzalo Mendiguren Asensi, amic de García i qui en l’any 2015 va concórrer als comicis municipals de l’any 2015 a Oriola per España 2000. Asensi, a més, ha sigut l’advocat que ha defensat els bessons Cristian Ruiz i Edgar Ruiz d’El Galeón, la sucursal de l’organització neonazi d’inspiració falangista Hogar Social Madrid a Elda, els membres de la qual han protagonitzat més d’una trentena d’atacs feixistes en els últims sis anys. També ha estat present en activitats organitzades per Lo Nuestro, un col·lectiu neonazi, nascut fa quatre anys aproximadament a Múrcia i encapçalat per Miguel Sardinero, qui en l’any 2016 era el responsable d’acció política d’España 2000.

 

José Francisco Mateos, de regidor d’Educació del PP a regidor de Vox

El cap de llista de la formació d’extrema dreta a Elda (Vinalopó Mitjà), José Francisco Mateos Gras, va posar punt final a la seua militància en el Partit Popular d’Elda el passat mes de febrer per a començar a militar en Vox. Mateos Gras va ser regidor d’Educació i Cultura des de l’any 2007 fins al 2015, període durant el qual el consistori va estar governat per l’alcaldessa popular Adela Pedrosa. A les passades eleccions municipals, Vox va aconseguir un total de 1.407 vots a la localitat, que han permés a Mateos entrar al consistori com a únic representant del partit ultradretà.

Cal destacar que el moviment antifeixista del sud del País Valencià va aconseguir que Vox desconvocara l’acte de presentació de la formació a Elda amb una crida difosa a través les xarxes socials amb què animava el veïnat a boicotejar-lo. Unes setmanes més tard, el partit tornava a convocar l’acte a l’Hotel AC d’Elda, davant del qual es van concentrar diversos antifeixistes al crit de “no són patriotes, són feixistes”. Així mateix, segons destaquen des de l’Assemblea Popular d’Elda, l’antic local de Vox a la localitat va ser la seu de l’antic local de Lo Nuestro, fet que els porta a afirmar que l’actual candidatura de Vox encara manté, “indirectament”, relació amb els grupuscles d’extrema dreta de la localitat.

 

Un advocat i un economista de Vox a l’Ajuntament de València

La ultradreta va irrompre a l’Ajuntament de València a les passades eleccions municipals amb un 7,25% dels vots, més de 28.000 paperetes, passant de zero a dos representants. Es tracta de l’advocat i sotssecretari jurídic de Vox, José Gosálbez Paya, qui ha liderat la llista a l’alcaldia de València; i de l’economista Vicente Montañez Valenzuela, que també és director de Vmv Consulting, una empresa que es dedica a desenvolupar i dirigir projectes d’altres mercantils.

José Gosálbez, cap de llista de Vox a l’Ajuntament de València, on obtenen representació dos regidors |Arxiu

 

Ambdós han compartit candidatura amb Joaquín Díaz Andrés, número tres de la llista i qui va dirigir la ja extinta empresa pública de tractament de residus Fervasa fins al 2003, any en què va eixir a la llum que l’empresa no presentava els comptes en el Registre Mercantil des de 1999, acumulant un deute amb Hisenda d’un milió d’euros. Díaz també va presidir la falla Exposició-Micer Mascó, així com la federació de falles d’Especial.

 

Articles relacionats