Eixams de drons arrasant Gaza i cartografiant aeroports europeus, càmeres de carrer Flock i xarxes de cibervigilància que cataloguen tota persona que es mou per les grans ciutats o fa servir un telèfon mòbil, exèrcits de bots dirigits per estats que fan servir vídeos deepfake i mems per alterar les psiques de les persones. Les eines de l’autoritarisme estatal estan canviant molt ràpidament. Una gran part del creixement econòmic dels Estats Units durant els darrers anys ha consistit en unes indústries de vigilància digital i armament cada cop més grans, amb Palantir i Amazon Web Services permetent als governs crear bases de dades gegantines sobre la vida de les persones, amb resultats abominables. Les tecnologies digitals i d’intel·ligència artificial ja han començat a actuar com a acceleradors de la dominació i l’esgotament dels treballadors i de les ecologies de la Terra. Comentaristes i acadèmics adverteixen cada vegada més sobre paral·lelismes geopolítics amb el fill més pervers del segle XX, el feixisme, només que aquesta vegada els nous feixistes, allò que molts als Estats Units anomenen el fash, estan equipats amb sofisticades tecnologies digitals de guerra, vigilància, policia i propaganda.
Tanmateix, els moviments antifeixistes d’arreu del món han començat a adaptar-se, inventant tecnologies orgàniques com a noves formes de contrapoder. Per exemple, quan Donald Trump va desplegar per Minnesota l’Immigration Control and Enforcement (ICE), convertit fa poc en una milícia federal MAGA, per segrestar, detenir i deportar persones racialitzades, la resposta ciutadana fou imprimir massivament en 3D milers de xiulets, una tecnologia simple, però eficaç. A Minneapolis, un històric centre d’activisme d’esquerres, els manifestants porten aquests xiulets quan surten als carrers per interrompre les operacions de l’ICE.
Durant més d’un any, els mateixos activistes i manifestants han vigilat els agents de l’ICE durant les seves batudes a la ciutat. Amb telèfons mòbils per comunicar-se mitjançant grups de Signal xifrats, intenten advertir el veïnat abans que arribin els agents. Milers de persones segueixen aquests grups a l’espera de notícies sobre una batuda. Quan aquesta es produeix, arriba el moment de sortir corrents de casa, fent sonar els xiulets anti-ICE, perquè qui els senti pugui escapar si es troba en perill. A les alarmes s’hi sumen consells comunitaris d’autodefensa i grups clandestins, amb desenes de milers d’integrants.
Atès que algunes persones sense papers dubten fins i tot de sortir de casa per por d’acabar engruixint la llista de desaparegudes després d’una operació federal a les parades d’autobús o a les portes de les escoles, les xarxes d’ajuda mútua organitzen sistemes de transport per ajudar-les a arribar als seus llocs de treball i centres educatius sense ser detectades. Els consells comunitaris han creat els anomenats “bloquejos filtre” als carrers dels barris, dissenyats per permetre el pas lliure dels veïns, però impedir el dels agents federals. Els grups de defensa comunitària fan contravigilància sobre les autoritats federals, instal·lant-se davant la seu de l’ICE al Fort Snelling, un complex federal situat a la confluència dels rius Mississipi i Minnesota, que flueixen cap als boscos del nord i les praderies occidentals.
Fa cent cinquanta anys, l’Exèrcit dels Estats Units va obligar milers de persones del poble dakota a marxar cap a un camp de concentració en un fort. Centenars de presoners van morir allà durant el seu primer hivern, assassinats, congelats o de fam. Ara, les forces federals exerceixen noves formes de dominació des del fort, en el que el govern federal defineix com a “territori no organitzat”: terres que mai no van ser incorporades a cap estat ni a govern de nació indígena i que, per tant, romanen sota el control directe de la presidència de la Unió per mitjà del Departament de l’Interior.
El ’desgel’ de l’ICE i posar fre al desgel dels casquets polars són només dos components d’una mateixa lluita per fer decréixer l’economia i evitar que domini la vida del planeta
Al barri de Whittier, a Minneapolis, la ciutadania va aixecar durant un temps una zona autònoma bloquejada al lloc on l’ICE va assassinar Alex Pretti, un infermer que defensava la comunitat migrada. És el mateix tram de formigó que, durant les revoltes després de l’assassinat de George Floyd, el maig de 2020, va alimentar un epicentre d’intensa organització antipolicial emmarcat en la campanya Black Lives Matter. Des de maig de 2020 i durant més d’un any, els moviments d’alliberament van controlar una illa de cases del barri, declarada com una zona lliure de policia.
Als límits de Fort Snelling, una infraestructura que era i continua sent –tal com ha assenyalat Nick Estes, periodista i activista de Minnesota– una infraestructura del poder dels Estats Units per al genocidi dels pobles indígenes i del poble dakota, els organitzadors de First Nations United han iniciat un campament de protesta i pregària amarat de la ideologia Land Back, que reclama les terres que van ser arrabassades a les seves famílies fa més d’un segle. Des de l’òptica d’aquests moviments d’alliberament, només la reterritorialització dels territoris com a “Terra Indígena” pot posar fi als cicles històrics de detenció i assassinat perpetrats per l’Estat federal nacionalista blanc en aquest lloc.
Les tàctiques abolicionistes d’impedir que els agents federals facin la seva feina sostenen i fan possibles diverses formes de lluites d’alliberament. Tal com es practica als carrers, l’autodefensa contra l’ICE es converteix en una lògica contra el nacionalisme blanc, perquè l’ICE apunta contra persones racialitzades, a qui converteix en els “il·legals” de la diàspora global.
Les revoltes també expressen lògiques d’oposició al capitalisme, perquè el capital multinacional busca restringir les llibertats de moviment i mobilització de les persones, especialment a través de les fronteres dels Estats nació, per explotar les desigualtats dels mercats laborals globals creades pel colonialisme, l’imperialisme i l’intercanvi desigual. A mesura que l’administració Trump etiqueta les persones participants com a “antifa”, i les declara formalment membres d’una organització terrorista domèstica, aquestes persones es converteixen en revolucionàries als ulls d’un Estat cada vegada més feixista, ho vulguin o no.
Fer sonar un xiulet per aturar les batudes de l’ICE planteja un desafiament als tecnofeixismes. També ho són els esforços, ben poc tecnològics, per transportar i donar refugi a les persones perseguides per ser deportades. Encara calen moltes més tecnologies orgàniques com aquestes per articular un rebuig ferm al fash i a la ingent quantitat d’energia que avui exigeixen les tecnologies digitals del militarisme i de l’economia de consum. Els centres de dades d’intel·ligència artificial consumiran, abans que acabi aquesta dècada, tanta electricitat com tota l’Índia. També consumiran enormes quantitats d’aigua dolça. Tot això passa en un context de clima ja desestabilitzat i amb reserves decreixents d’aigua dolça arreu del món. El dia zero, el moment en què una gran ciutat es quedi sense aigua potable, és ja molt a prop a urbs com la Ciutat de Mèxic, Chennai i Teheran. Els planificadors de Los Angeles treballen intensament per continuar ampliant unes fonts d’aigua cada vegada més minvants i construir noves infraestructures per extreure’n de conques hidrogràfiques cada vegada més llunyanes.
El poder del fash és, en part, tecnopoder, cosa que planteja la necessitat de lluites per crear noves tecnologies orgàniques que sostinguin una vida lliure de dominació i basada en una igualtat col·lectiva entre les comunitats humanes i les comunitats més àmplies d’éssers vius (és a dir, les ecologies). Però qualsevol política ecològica que pretengui respectar la vida ecològica humana, descarbonitzar i desintoxicar les economies i aturar les extincions biològiques, s’ha de fer enfrontant-se a les estructures d’extrema dreta i capitalistes. El desgel de l’ICE i posar fre a què es desgelin els casquets polars són només dos components d’una mateixa lluita per fer decréixer l’economia planetària i evitar que domini la vida del planeta. D’un simple xiulet sorgeix una resposta orgànica al tecnopoder feixista.
