Després de conèixer la victòria electoral de la llista estudiantil, l’eufòria es va apoderar de places i carrers arreu de Sèrbia. Amb una participació del 69%, segons l’observatori CRTA, la més alta dels últims trenta-cinc anys, Aleksandar Vučić va reconèixer la derrota de la candidatura governamental abans de l’escrutini. L’acceptació de derrota allunyava el temor que el govern es negués a encaixar de bon grat els resultats dels comicis.
La victòria suposa una derrota històrica per al bloc de Vučić, al poder durant dotze anys al capdavant del Partit Progressista Serbi (SNS), i culmina gairebé dos anys de mobilitzacions liderades per l’estudiantat. Les protestes van començar arran de l’esfondrament de la marquesina de l’estació de tren de Novi Sad, el novembre del 2024, que va causar setze víctimes mortals. Inicialment centrades en l’exigència de responsabilitats i la lluita contra la corrupció, les mobilitzacions van evolucionar fins a donar lloc a una candidatura pròpia. Vučić havia convocat eleccions anticipades per al 25 d’octubre amb l’objectiu de desactivar el conflicte polític al carrer i reforçar la seva posició a les urnes, però el resultat li ha estat advers.
La victòria suposa una derrota històrica per al bloc de Vučić, al poder durant dotze anys al capdavant del Partit Progressista Serbi, i culmina gairebé dos anys de mobilitzacions
El recompte complet atorga una majoria absoluta parlamentària de la llista estudiantil, amb 141 escons d’un total de 250, on també tindran representació el SNS, ocupant 103 escons, i els partits de les minories ètniques, repartint-se sis escons entre quatre partits. La resta de formacions queden fora del Parlament, inclosos partits històrics amb fins a trenta-cinc anys de trajectòria en la Sèrbia postsocialista. Així i tot, la formació vencedora no assoleix els dos terços necessaris per reformar la Constitució, encara que la proposta oficial dels estudiants no busca canviar les regles del joc, sinó garantir que es compleixi l’estat de dret.
De les universitats a les urnes
En una tardor marcada per les protestes estudiantils a París, Atenes o Milà, l’experiència sèrbia planteja una pregunta que va més enllà de les seves fronteres. Fins a quin punt la mobilització pacífica pot plantar cara a projectes autoritaris. En un estudi recent, la sociòloga Gazela Pudar, de l’Institut de Filosofia i Teoria Social de Belgrad, juntament amb els seus coautors de la investigació, assenyala que els plenums -assemblees de democràcia directa actius durant la revolta a Sèrbia-, han funcionat menys com una expressió d’adhesió ideològica que com una eina pràctica per esquivar la repressió, facilitar la deliberació col·lectiva i mantenir la capacitat d’acció. Aquesta flexibilitat ha permès al moviment sostenir la mobilització sense dependre d’un lideratge centralitzat. Aquestes mateixes assemblees de democràcia directa han sigut les que han guiat el procés de constitució de la candidatura estudiantil.
La Studentska Lista (Llista Estudiantil) ha aplegat 250 candidats de perfils diversos, des d’acadèmics i doctors fins a activistes i pagesos, disposats a portar les reivindicacions del carrer al parlament. Lluny de ser un partit convencional, és una candidatura formada per independents i sense un lideratge polític centralitzat que pretén defensar les demandes dels estudiants que passen per la persecució dels càrrecs polítics per corrupció, l’alliberament dels mitjans de comunicació del control polític, les reformes en l’educació i la sanitat per blindar-ne l’accés públic i gratuït, un control més gran dels lobbies econòmics i l’extensió de drets com l’habitatge o els contractes laborals indefinits.
La Llista Estudiantil ha aplegat 250 persones amb perfils vinguts del món acadèmic, de la salut, activistes o pagesia
Un dels candidats que ha accedit al parlament, l’advocat de trenta-cinc anys Mirza Ramusović, declara que els candidats de la llista estudiantil “no tenen com a objectiu assolir el poder” sinó repartir-lo per sanejar les estructures de l’estat. Tanmateix, el procés de selecció dels candidats al Parlament reflecteix aquesta voluntat. No es tracta de representants escollits per parlar en nom dels estudiants, sinó d’una llista de persones proposades i seleccionades a través dels plenums universitaris. El procés es va mantenir en secret per protegir els aspirants en un context de repressió, en què nombroses joves activistes han estat encausats i els seus telèfons, presumptament, punxats. El mateix Ramusović explica que no va saber que formaria part de la llista fins dos dies abans que se’n fes pública la composició.
Novi Pazar, ciutat natal Ramusović i una de les últimes a mantenir el bloqueig universitari, és també una ciutat de majoria bosníaca musulmana, en un país predominantment cristià ortodox. Segons Ramusović les protestes han obert la porta a un canvi en la representació política de la minoria. On la seva candidatura ofereix una alternativa que “reivindica el respecte als drets constitucionals de la minoria dins d’un projecte polític compartit amb la resta de la societat sèrbia, basat en la reconstrucció de l’estat de dret“. Aquesta declaració és avalada pel resultat obtingut, on la llista estudiantil ha assolit més vots que els tres partits de la minoria bosníaca junts. Molts veïns consideren que aquestes formacions, tot i presentar-se com a defensores dels drets de la regió, han acabat donant suport al govern i alimentant xarxes locals de clientelisme.
Herència i aprenentatges del passat
Durant les protestes, han sovintejat les referències a les mobilitzacions dels anys noranta, que van culminar amb la caiguda de Slobodan Milošević l’any 2000. En el debat públic serbi encara ressona una frase que destil·la l’experiència de fa vint-i-dos anys: “El 5 d’octubre va passar, però el 6 d’octubre no va arribar mai”. La frase al·ludeix a la revolta que va posar fi a un govern, però no va aconseguir desmantellar les estructures de poder heretades. Una de les qüestions que va quedar pendent, i ara ha ressorgit en el debat públic, és l’anomenada lustracija, és a dir, el procés d’exclusió dels càrrecs vinculats a abusos de poder i vulneracions dels drets humans, que ha tornat al debat públic.
La llista estudiantil defensa que aquesta vegada hi ha una diferència important respecte del 2000. En lloc de donar suport a una oposició ja constituïda, els estudiants han impulsat una candidatura pròpia i això s’hauria de reflectir en la manera com plantegen la transformació de l’Estat. No com una represàlia contra els adversaris polítics, sinó com una intervenció en les estructures institucionals per desmantellar les xarxes de clientelisme i corrupció, garantir-ne la independència i fer que compleixin les seves funcions.
El moviment estudiantil aspira a investigar la corrupció i perseguir-ne legalment els responsables, però no podrà prescindir de l’administració que haurà de dur a terme les reformes
El moviment estudiantil aspira a investigar la corrupció i perseguir-ne legalment els responsables, però no podrà prescindir de l’administració que haurà de dur a terme les reformes. Kori Udovički, exgovernadora del Banc Nacional de Sèrbia, ha advertit al setmanari Nedeljnik que el nou govern haurà d’investigar els casos de corrupció sense paralitzar l’administració, en un procés lent, on la transició haurà de fer front, a més, a la inèrcia burocràtica i al risc que es facin desaparèixer o es manipulin documents abans que les investigacions puguin avançar.
Economia i estabilitat
Durant la campanya, l’SNS ha reivindicat els projectes de modernització i les grans infraestructures impulsades pel govern. Vučić ha advertit que una victòria estudiantil podria posar en perill els salaris públics i les pensions, i s’ha presentat com un dirigent capaç de garantir l’estabilitat econòmica del país. Una narrativa que convencia també els representants de la Unió Europea, interessada en el potencial productiu i extractivista del país, i que s’ha guanyat la desconfiança de l’estudiantat serbi, fins al punt que les banderes de la Unió han desaparegut per complet a les protestes i celebracions. Tanmateix, diversos economistes serbis han rebutjat públicament l’argument que aquesta estabilitat depengui de la continuïtat de Vučić i del seu entorn.
La proposta estudiantil vol aturar els projectes de corporacions multinacionals per extreure liti i altres minerals del país
La proposta estudiantil ha passat per qüestionar el model econòmic de Vučić, amb les esperances d’aturar els projectes de corporacions multinacionals per extreure liti i altres minerals del país, i també revisar els contractes de construcció de grans infraestructures amb crèdit i empreses xineses, com l’estació de Novi Sad. Aquest gir econòmic té l’objectiu d’escrutar qui controla els recursos públics i en benefici de qui s’utilitzen. I treure a la llum contractes públics poc transparents, les relacions privilegiades entre el poder polític i determinades empreses.
La victòria electoral culmina dos anys de protesta organitzada, i aboca a l’esperança entre molts serbis, que veuen la possibilitat d’una transformació política cada cop més a prop. Però és massa d’hora per assegurar el resultat del que pot ser un procés lent i no absent d’entrebancs. El moviment estudiantil haurà de demostrar que pot convertir la mobilització en institucions més independents, una administració responsable i una gestió transparent dels recursos públics. L’experiència del 2000 recorda que fer caure un govern és una cosa; transformar les relacions que sostenen el poder, una altra de molt més difícil.
