L’operació d’estat d’infiltració de policies en l’activisme dels Països Catalans destapada per la Directa guanya el 9è Premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació en la categoria de mitjans nacionals. Gemma Garcia, periodista de la Directa, va expressar que per al mitjà, aquest reconeixement és un argument més per continuar fent el que fa divuit anys que el mitjà fa: “posar els sentits allà on el poder apaga la llum, treballar en equip contra l’individualisme i consolidar una base social de subscriptores, però també de sòcies de la cooperativa que ens permeti fer-ho amb els recursos necessaris”.
Amb tot, Ester Fayos, una de les coautores del reportatge, va destacar que la investigació no hauria estat possible sense la confiança i la col·laboració de col·lectius, organitzacions i persones afectades, així com advocades i altres anònimes que, amb absoluta discreció, van donar un cop de mà quan va fer falta. “Gràcies per la valentia i la confiança, malgrat els impactes que l’espionatge ha tingut i té en les vostres vides personals i la vostra militància”, va dir dirigint-se a totes aquelles que han fet possible la investigació. Podeu veure el discurs sencer en aquest enllaç.
Els reportatges d’espionatge d’estat va més enllà de ser una sèrie de publicacions sobre agents del Cos Nacional de Policia espanyola infiltrats en l’independentisme i els moviments socials dels Països Catalans els darrers anys. Com explicava Garcia, amb aquesta feina periodística es destapa una operació d’introducció de múltiples espies en l’activisme, una operació coordinada, on la Directa ha pogut dibuixar uns patrons en els seus perfils com a policies i traçar un modus operandi com infiltrats amb identitat falsa.
En una entrevista feta a Els Matins de TV3, la Directa ha volgut destacar que el mitjà ja té recorregut en el cas d’investigacions policials. Després de fer un resum de tot el procés, s’ha vist que encara hi ha camí per explorar. I és que s’han posat diverses querelles i, si s’accepten diligències, potser es podran aclarir algun dels dubtes que es plantegen en aquests reportatges i quines vulneracions de drets fonamentals s’han produït.
A l’acte, celebrat al Born CCM, en la categoria de mitjans locals i comarcals també es va premiar el reportatge radiofònic ‘Tarragona, com respires?’, de Neus Jover i Clara Pagès, emès a Tarragona Ràdio.
[Podeu llegir la intervenció sencera de la Directa a la gala dels premis]
Una sèrie de reportatges que destapen una operació d’estat
El juny de 2022 la Directa va publicar el cas del primer infiltrat. I. J. E. G., de 29 anys, sota la identitat falsa Marc Hernàndez Pon, es va infiltrar a l’esquerra independentista i al moviment pel dret a l’habitatge. El funcionari del Cos Nacional de Policia espanyola va militar durant dos anys a Resistim al Gòtic, al Casal Popular Lina Òdena i al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. A partir de la seva participació en un acte de la campanya “La vida abans que el capital”, l’agent infiltrat va atansar-se al Casal Popular Lina Òdena, a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Allí va arribar a participar de la gestora i de la comissió d’economia, des d’on va tenir accés a nombrosos debats interns i a la bústia de correu electrònic de l’espai.
Les reaccions polítiques a la investigació de la Directa sobre un policia espanyol infiltrat a l’esquerra independentista i al moviment pel dret a l’habitatge no es van fer esperar. Per una banda, l’Esquerra Independentista va estudiar emprendre mesures legals per la infiltració d’un agent de la policia espanyola. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i l’organització antirepressiva Alerta Solidària interpel·laven al conseller d’Interior Joan Ignasi Elena per tal que expliqués si els Mossos d’Esquadra tenien coneixement de la missió de l’agent infiltrat. Per l’altra, els partits independentistes al Congrés espanyol –CUP, ERC, Junts i PdeCAT– demanaven la compareixença del ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska al Congrés espanyol perquè donés explicacions.
Un parell de mesos després que des del Ministeri d’Interior espanyol declinessin fer declaracions i Fernando Grande-Marlaska titllés el cas d’“especulacions sense cap prova”, el govern espanyol reconeixia l’existència d’agents d’intel·ligència dins l’independentisme. Ho feia en resposta a la demanda que Òmnium Cultural va presentar davant l’Audiència Nacional espanyola el passat mes de juliol de 2022.
Mig any després, el gener de 2023, la Directa destapava el segon cas d’infiltració d’un agent de la policia nacional espanyola. Aquest cop sota el nom de Daniel Hernàndez Pons, l’agent aterrava als moviments socials del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona i s’hi quedava durant tres anys. Dani es va incorporar al centre social La Cinètika l’any 2020 i va establir relacions sexeafectives instrumentals amb dones, per facilitar-se la participació en assemblees, jornades i manifestacions. La Directa va poder recollir el testimoni i la denúncia de vuit d’elles i va entrevistar qui va ser la seva parella durant un any.
En aquest cas, també hi vam trobar reaccions. L’entorn de les persones afectades pel policia infiltrat va denunciar el cas i va fer una crida al suport mutu. El centre social okupat La Cinètika va difondre un comunicat que titllava d'”abús arbitrari” la infiltració de l’agent de Cos Nacional de Policia espanyola. Així mateix, el sindicat CGT, on milita una de les dones amb qui el policia va mantenir una relació sexeafectiva, publicava un text on encoratja a “la denúncia” i a la “resistència”.
Tan sols un mes després es publicava l’existència d’un talp policial en l’activisme de València. L’agent del Cos Nacional de Policia espanyol R. M. F., amb la identitat falsa de Ramón Martínez Hernàndez, va infiltrar-se durant dos anys en el moviment popular i antifeixista de València per mitjà de Cuidem Benimaclet, el centre social okupat anarquista l’Horta, la xarxa d’aliments Grama i el grup de suport als joves migrats que viuen en la Garrofera.
Per una banda, el moviment popular de València estudiava emprendre accions legals per la infiltració policial, alhora que demanaven que es depuressin responsabilitats davant el que consideren una “vulneració dels drets civils i polítics”. Per l’altra, la Universitat de València obria una investigació per saber com es va poder matricular amb documentació falsa el policia infiltrat.
Tot i els moviments, la manca de respostes a la Directa des de la publicació del primer cas d’infiltració policial continuava i Grande-Marlaska defensava que es tractava d'”agents d’intel·ligència” per captar informació. Així, el Ministeri d’Interior i la policia espanyola també es negaven a informar sobre l’agent infiltrat a València.
Amb tot, què tenien en comú Marc, Dani i Ramón? La Directa també publicava l’origen d’aquesta operació coordinada: companys de promoció, els tres agents es van infiltrar en els moviments socials dels Països Catalans el 2020 i compartien diversos trets de la seva biografia real i fictícia.
Però no acabava aquí. Juliol de 2023 i es destapa un nou cas. L’agent del Cos Nacional de Policia espanyol Maria I. T. és la quarta espia descoberta de la promoció del 2019. La seva missió d’espionatge posava el focus en l’independentisme, l’antiracisme i el moviment per l’habitatge. En aquest cas, durant tot el període d’infiltració, la policia va mantenir una relació sexeafectiva estable amb un dels encausats pel tall de les vies de l’AVE en el primer aniversari de l’1 d’octubre.
El més sonat d’aquest cas va ser el fet que la mare de la infiltrada a Girona participés en el muntatge policial. Òscar Campos, activista gironí a qui van enganyar durant tres anys, va arribar a allotjar-se a la casa familiar del barri d’Establiments de Palma, on mare i filla van mentir sobre l’activitat laboral de la infiltrada. A partir d’aleshores, la mare va establir una relació telefònica estreta amb l’espiat i el seu entorn de Girona, amb qui va compartir moments íntims.
Mesos més tard, el mes de novembre, l’activista Òscar Campos, Òmnium, la CUP, l’Ateneu Popular de Girona, la Federació d’Entitats socioculturals de Salt i l’Associació No al Racisme de Salt-Girona presentaven una querella pel cas de la policia infiltrada a Girona. Acusaven Maria Isern Torres i els seus comandaments dels delictes de tortura i contra la integritat moral, descobriments i revelació de secrets i lesions.
Finalment, el mes de setembre de 2023 es publicava una investigació del mitjà de comunicació ‘El Salto’, amb la col·laboració de la Directa, que destapava la presència d’un infiltrat del Cos Nacional de Policia espanyol durant sis anys en l’activisme de Madrid. El talp també s’havia desplaçat en diverses ocasions a Catalunya i havia estat present en un col·legi electoral del referèndum de l’1 d’octubre.
