Artistes del mural i del grafiti expressen el seu rebuig per l’empresonament de Pablo Hasél als murs dels Països Catalans
Maga | @maga_illustration, Barcelona: “Al mural que vaig realitzar surt una corona amb una ombra llarga. És la representació de la Corona espanyola: molt lluent, molt opulenta i molt ostentosa. Tota aquesta brillantor vol captar l’atenció perquè no t’hi fixis en el que hi ha al darrere, l’ombra que projecta, tota la foscor que oculta. L’ombra és la censura i repressió actuals, però també és el bagatge històric pel qual encara tenim una monarquia. És l’ombra d’una imposició”. / Fer Alcalá
Semblava que la sentència de Pablo Hasél ens enxamparia en un estat anestèsic després d’un any de pandèmia, amb la COVID-19 monopolitzant l’agenda mediàtica i amb una ciutadania desentrenada pel que fa a la mobilització. Però no ha estat així. La resposta ha esclatat a través d’una enorme indignació als carrers i a les places dels Països Catalans i de l’Estat espanyol, amb manifestacions dia sí dia també, per reclamar el seu alliberament immediat i defensar la llibertat d’expressió, entre altres proclames de fons.
Una setmana abans, però, pocs dies abans de finalitzar el termini perquè el raper ingressés a presó de manera voluntària, algunes parets ja començaven a parlar. El diumenge 7 de febrer, diversos muralistes i grafiters van respondre a una crida col·lectiva per canalitzar la ràbia i mostrar la seva solidaritat amb el cantant per mitjà de l’art. Als Jardins de les Tres Xemeneies del Poble Sec, a Barcelona, s’hi van aplegar una quinzena d’artistes. La imatge del rei emèrit amb cinc fletxes republicanes clavades, una obra creada pel muralista Roc Blackblock i censurada en menys de 24 hores pel servei de neteja de l’Ajuntament de Barcelona –una actuació de la qual el regidor Albert Batlle es va fer responsable–, és potser la fotografia més icònica d’aquell aplec. Això no obstant, hi ha hagut altres obres que han resistit en segon pla als murs d’aquest espai i en altres municipis. Hem fet un recull d’imatges i del testimoni de les seves creadores.
Galleta María | @galletamaria_pinta Barcelona: “El mural representa una serp amb dos caps (jutge i rei al mateix temps) que escanya una persona impedint-li expressar-se amb llibertat. Em semblava una metàfora senzilla, però que resumeix la situació que, com en Hasél, estan patit moltes creadores els darrers anys. Vaig dibuixar el mural per solidaritat amb el Pablo Hasél i la resta d’artistes represaliades per l’estat i el poder judicial. Em va semblar que, ja que se’ns cridava a l’acció i que ens interpel·lava directament com a treballadores de la gràfica, era un xicotet gest que podria tindre una mica de ressò, arribar a alguna persona que no coneguera el cas o almenys, fer alguna cosa de profit amb la ràbia que sentia. A més, crec que si aquesta maquinària exemplificant continúa operant, ningú ens lleva de ser les següents.” |Fer Alcalá
Llukuter | @llukuter, Lleida “El mural fa gairebé vuit metres d’alçada i el vaig pintar amb l’ajuda d’un altre artista de la ciutat, Aka Modesto (@akamodesto). El dibuix parteix d’una de les fotografies de Pablo Hasél capturada en alguna de les últimes rodes de premsa. L’objectiu de pintar-lo i que fos de grans dimensions respon a la idea de fer-lo present. A Lleida ens oblidem ràpidament de les coses que passen i si no en deixem constància, sembla que gairebé no hagi passat res”. |Llukuter
Soma | @soma.marc, València i Palma: “El primer mural el vaig fer a Palma l’estiu passat i ara l’he tornat a pintar a València. He volgut recolzar la idea que ‘els Borbons són uns lladres’, una de les frases per la qual Hasél ha estat condemnat per ‘injúries’ a la Corona.” |Marc Peris
Reskate Studio & Chamo San | @reskatestudio @chamo_san, Barcelona “Volíem representar l’’emérito’ entre reixes, on creiem que hauria d’estar. Però l’única manera d’aconseguir aquesta visió és mostrant el punt de vista del presoner; en aquest cas, per fer ús de la llibertat d’expressió. Entenem l’atac a Pablo Hasél com un atac a un dret fonamental i, en particular per al món artístic, un atac a la llibertat creativa. Creiem que és important defensar aquest dret exercint-lo. La ‘justícia’ està de la banda dels corruptes. Ells l’utilitzen per defensar-se empresonant als que els assenyalen”. |Fer Alcalá
Cinta Vidal | @cinta_vidal, Cardedeu (Vallès Oriental): “Vaig pintar el mural moguda per la indignació davant l’injust i imminent empresonament de Pablo Hasél i també com a resposta a l’escandalosa censura del mural del Roc a Barcelona. Volia explicar la deriva en la manca de llibertat d’expressió que patim com a societat. Vaig utilitzar el rei emèrit com a símbol màxim del poder corrupte de l’Estat espanyol. A la imatge, Juan Carlos I tapa amb pintura grisa la figura de Pablo Hasél cantant, representant així com el poder de l’Estat pretén eliminar la diferència de pensament i la discrepància”. |Fer Alcalá
Javier de Riba | @javierderiba, Cantonigròs (Osona): “He volgut representar la ‘corona-trampa’. Dona importància i protegeix qui la porta, sigui el que sigui. Aquesta intervenció l’he feta en uns lavabos abandonats de Cantonigròs. Parlar des d’un pla metafòric m’ajuda a entendre la realitat. Es veu que aquest llenguatge està més acceptat que no pas dir veritats de manera literal, com ho ha fet Hasél. Que la monarquia té les eines per autoprotegir-se, tot i les evidències de ser quelcom inútil, antidemocràtic, corrupte i en descomposició. Està preparada amb tota la maquinària judicial (i mediàtica) per defensar-se. Suposo que per això al rei actual li diuen ‘el Preparao’”. |Javier de Riba
Sigrid Amores, Tres Voltes Rebel, Arte Porvo i Elna | @sigridamores @tres.voltes.rebel @arteporvo @elna_or, Barcelona: “El mural respon a una crida de solidarització per la sentència de presó a Pablo Hasél. Preteníem fer palesa la repressió injusta i desproporcionada que ha patit el raper, així com reivindicar que no és quelcom personal, sinó que respon a una censura sistemàtica contra els artistes que tenen un discurs polititzat. El mural el vam realitzar entre les quatre. Creiem que l’art s’ha d’entendre col·lectivament. Per a nosaltres, és una manera de materialitzar i posar en pràctica el discurs de crear xarxa, de solidaritat i suport mutu”. |Fer Alcalá
