Llibertats

“Estava ficat en moltes coses: antifeixisme, ecologisme, antiglobalització... inclús en campanyes de drets humans”

Entrevistem 'Lily', de 37 anys, ciutadana britànica que, l'any 2010, va descobrir que un infiltrat havia estat la seva parella sentimental. Des d'aleshores, s'ha implicat a fons en la lluita pel dret a la privacitat
'Lily' al costat de Marc Kennedy al Forat de la Vergonya
15/03/2015

Vam tenir notícies d'ella fa deu dies, quan va transcendir que algú havia col·locat un dispositiu de rastreig GPS al seu cotxe. Dos dies més tard, vam saber que es tractava d'una de les vuit dones que havien denunciat un agent infiltrat de la policia britànica per greus vulneracions dels drets humans. Des de començaments de la dècada passada, ha viscut a Catalunya durant períodes llargs. Ara, ha decidit parlar sota pseudònim per explicar el seu cas. "La gent ha de saber que aquestes coses passen, no puc continuar callant", ens explica abans de començar l'entrevista.


 

Per on comencem? Digues...

És difícil saber com he d'explicar la història a la gent sense que sembli una història romàntica d'una parella que em va trair. A mesura que tinc més informació, he anat veient que això era una pràctica sistemàtica d'una unitat policial amb una estructura d'escamot que arribava fins al Ministeri de l'Interior. Han publicat un informe sobre què sabia el ministre de la feina d'aquestes unitats d'infiltració en els moviments polítics i les pràctiques que utilitzaven.


 

Aquestes unitats eren estructures més complexes, anaven més enllà d'infiltrar un agent?

Han anat canviant de nom i d'unitat. Mira, t'ho explico. L'any 1968, en el marc de les manifestacions contra la guerra al Vietnam, hi va haver merder davant l'ambaixada dels Estats Units a Londres, cosa que va agafar la policia totalment desprevinguda. El que sé d'aquesta història és que els soldats estatunidencs van estar a punt de sortir de l'ambaixada. Després d'això, les forces de l'ordre van concloure que allò no els podia passar mai més. Un il·luminat, de qui no recordo el nom, va dir: “Dóna'm deu homes i un pressupost i t'asseguro que això no tornarà a passar mai més”. L'any 1968, van crear aquesta unitat, que en aquell moment van anomenar Special Demonstration Squad (SDS), adscrita al servei de la policia metropolitana de Londres. La seva tasca era infiltrar-se als moviments socials i quedar-s'hi. L'interès no era portar gent a judici, es tractava d'una operació sostinguda en el temps per saber en tot moment què es feia dins els moviments socials, qui hi havia, qui era important vigilar. Des de 1968 fins ara, sempre han tingut agents infiltrats als moviments socials d'Anglaterra i, a partir dels anys 90, comença a ser més internacional i els agents infiltrats d'Anglaterra comencen a viatjar a altres països. Sobretot, hi ha molta cooperació amb Alemanya, però es veu que el tal Mark va treballar per vint-i-dos països diferents, entre ells, Espanya, Itàlia, Islàndia, Irlanda, els Estats Units... Avui dia, en relació amb la infiltració política, existeix una cooperació d'àmbit europeu. Tots els cossos policials s'ajunten per parlar de la cooperació en aquest àmbit i establir estratègies, com les autoritzacions per creuar fronteres...


 

Quant de temps estaven infiltrats?

En principi, el temps màxim d'infiltració era de cinc anys, excepte en el cas del Mark; es veu que la informació que passava era tan bona que no el volien retirar. Jo el vaig conèixer l'any 2003 i va deixar de ser policia el març de 2010, però sembla que va continuar buscant feina a consultories privades i que se seguia infiltrant.


 

Hi ha altres dones que han presentat una demanda, per casos diferents?

Sí. Nosaltres som un grup de vuit dones que hem presentat un cas conjuntament; són cinc infiltrats i vuit relacions. Alguns d'ells van estar cinc, sis o set anys infiltrats i, durant aquest temps, van tenir relacions amb més gent. Però hi ha altres casos que han presentat el cas a part; i també hi ha dones que fins i tot han tingut fills amb aquests infiltrats.


 

El govern ha reconegut que eren policies...

En alguns casos, això és de domini públic; els infiltrats han parlat amb la premsa i ja ha quedat clar que eren policies. Però, en altres casos, encara que hi hagi un procés judicial amb proves que corroboren que aquella persona era policia, mantenen una política de "no confirmar ni negar" els fets. Una de les coses per les quals lluitem és perquè hagin de reconèixer-ho... Ens han passat documents ridículs on hi ha dades esborrades i, en alguns casos, el document està tot guixat. Hi ha una política obstructiva molt forta per part de la policia. Malgrat tot, el Parlament d'Anglaterra ha anunciat que hi haurà una investigació pública. Caldrà veure si realment serà pública.


 

Tots els infiltrats són homes?

No. També he conegut una dona, però la majoria eren homes. Es veu clarament que hi ha una cultura sistemàtica de sexisme institucional per la manera com utilitzaven aquestes relacions. Hi ha un parell d'homes que van tenir relacions sexuals amb aquestes dones agents, però mai no van ser relacions d'anys, allò que vénen a viure a casa teva, es fiquen dins la teva família... El Mark va estar al norantè aniversari de la meva àvia, altres van estar als funerals de familiars de la gent. Es van arribar a introduir a uns nivells molt molt profunds de les nostres famílies. El Mark va venir a casa els meus pares diverses vegades. És molt fort perquè la policia necessita una ordre judicial per entrar a casa teva, per escorcollar-la... i aquest va venir a casa meva, va viure dos anys amb mi i es veu que no necessitava cap ordre ni res!


 

Però això estava molt organitzat...

Eren pràctiques institucionals. Parlant amb les altres dones, hem vist que utilitzaven les mateixes mentides i tàctiques. Sovint, la gent creu que l'infiltrat ha de ser una persona una mica estranya, que no té amics i et fa sentir incòmoda. Pel que jo he vist, no és així: totes eren persones carismàtiques i molt ficades dins els grups. Són gent molt ben ensinistrada en tàctiques psicològiques i de manipulació emocional. I, més enllà de l'individu concret, hi havia tota una unitat, una estructura de suport i línies de comandament i de presa de decisions. Qui són? Jo no sé qui són, no tinc noms, però són els que decidien si jo anava a sopar amb el meu company el dissabte o no.


 

El control estava en mans del ministre de l'Interior?

A veure. Aquella unitat creada l'any 1968 era totalment secreta i els seus membres vivien en una pel·lícula totalment pròpia; la pregunta és: què sabia el ministre de l'Interior sobre el que estaven fent? Han publicat un informe que diu que la majoria de documents han desaparegut per error humà o intencionadament, per tant, no es pot saber.


 

Doncs, fa quasi cinquanta anys que això funciona així...

Hi ha una data clau en què les coses canvien. És quan incorporen la Convenció de Drets Humans d'Europa al marc legal britànic. Aleshores, s'adonen que certes activitats de la policia i els serveis secrets entraran en contradicció amb la nova llei de drets humans. És per això que creen l'Acta de Regulació dels Poders Investigadors (RIPA) i el Tribunal de Poders Investigadors (IPT), que és un tribunal secret on pots fer arribar una denúncia contra els serveis secrets de l'Estat (policia, militars, etc.) per haver violat els teus drets humans. No s'escolta en un judici públic, va a aquest tribunal secret. Hi ha secret de sumari per tot, no hi pots assistir ni ser-hi representat. Tu presentes el teu cas, el jutge el mira i pren una decisió. No pots ni veure els raonaments d'aquesta decisió, no pots veure res del que han presentat des de l'altra banda i, que jo sàpiga, el 95% de les denúncies presentades en aquest tribunal són rebutjades.

Aquest marc legal és el mateix que regula les activitats del Government Comunications Head-Quarters (GCHQ). Són els que fan les escoltes telefòniques i fa anys que recullen dades de correu electrònic i de l'ús d'Internet de la gent, del que ens ha parlat Edward Snowden, inclús ho fan més que la National Security Agency (NSA) dels Estats Units, perquè sembla que l'NSA només emmagatzema metadades i, al Regne Unit, també recullen el contingut dels correus electrònics.


 

Va ser per parlar d'això, que vas viatjar a València l'1 de març?

Sí. És per això, per parlar del cas i de les connexions entre la RIPA i els temes de privacitat i drets digitals que jo vaig estar a la trobada Circumvention Tech Festival de València. Em resulta difícil parlar d'aquests temes públicament, però vull que la gent sàpiga que aquestes coses estan passant. Perquè la meva experiència és que, encara que sapiguem que l'Estat ens vigila de manera general, realment ens costa imaginar què significa això per les nostres vides. En trobar el GPS, vaig tenir sensació de desprotecció; penses que t'estan seguint, que t'estan vigilant, que hi ha un aparell estatal que va en contra teva. Em volia amagar, però són molt més grans que jo. Sabran on visc, on vaig, on treballo. Encara que em vulgui amagar crec que no em puc amagar i vaig decidir que no callaria. La gent ho ha de saber i és per això que parlo amb tu.


 

Mark Kennedy es ficava en tot? En accions? Les impulsava?

Feia de tot, sí, sí. Fins i tot hi ha interrogants sobre el seu paper com a agent provocador. Estava ficat en tot tipus d'accions. Va començar l'any 2003 a través dels moviments ecologistes i antiglobalització, quan ens vam començar a mobilitzar contra la trobada del G-8 a Stirling (Escòcia). Jo hi vaig anar a fer una xerrada l'octubre de 2003 per explicar que, l'any 2005, el G-8 vindria al Regne Unit. Allà, se suposa que ell ja hi era, però jo el vaig conèixer més tard a Nottingham, que és on vam viure junts.


 

Com s'implicava?

A la campanya del G-8, per exemple, ell coordinava el tema del transport; concretament, va llogar una flota de minibusos i portava una central amb conductors com a recurs per a la gent que feia accions. Per tant, sabia on anava cada grup en cada moment; era una tasca molt estratègica. Es va implicar molt en temes de logística, però també va fer accions. Jo vaig ser detinguda amb ell dues vegades i també hi era quan la policia el va pegar; estava bastant a primera línia –era molt fatxenda– i la policia el va atonyinar fort un parell de cops. A Alemanya, va ser detingut per calar foc a un contenidor i, a la ciutat de Berlín, en una acció nocturna. Es movia prèviament a moltes mobilitzacions internacionals. A més, va ser una font important de l'informe contra la gent de Tarnac (França); va ser ell qui els va assenyalar com un grup que calia vigilar. Es movia molt i estava ficat en moltes coses: antifeixisme, ecologisme, antiglobalització, contra els CIE i fins i tot en campanyes de drets humans.

 

Una de les fotografies de 'Lily' que va fer Mark Kennedy a Can Masdeu

Per què va venir a l'Estat espanyol?
Va venir aquí, en principi, com a integrant d'una gira internacional de la campanya Saving Iceland, per fer una sèrie de xerrades contra la construcció d'un embassament a Islàndia. Primer, va participar en una acampada a Islàndia i, després, va fer la gira de xerrades l'any 2006. Com que no parlava castellà, dubto que s'hagi pogut infiltrar molt a l'Estat espanyol, però, per poder estar aquí, ha d'haver rebut l'autorització de l'Estat; seria molt interessant saber per a qui estava treballant mentre jo i ell fèiem turisme!

Com es comunicava amb el seu escamot?
Crec que per telèfon. Ell ens explicava que treballava de missatger –com a autònom– per un gran amic de la seva família que tenia una empresa a Bristol. Ens deia: “Ui, m'ha trucat i demà haig de marxar a Londres”. Llavors, desapareixia uns dies... Ara, imaginem que aquest home era el seu escamot; trucava aquella persona i ell desapareixia. Després, hem sabut que, de vegades, tenia un rellotge que gravava.

Hi ha altres dones que també han estat objecte de seguiments?
Sabem que, abans de la denúncia, diverses d'aquestes dones estaven sota seguiment perquè buscaven informació de les seves antigues parelles. A algunes d'elles, fa molts anys que les segueixen. Des que hem posat la denúncia, potser jo sóc la primera de les dones que té dades objectives d'aquest seguiment. Ho donem per fet. De totes maneres, això del GPS sembla que ho han col·locat agents de la Policia Nacional espanyola i no sé si té relació amb el judici pels infiltrats a Londres.

Quina altra hipòtesi et planteges?
Fa disset anys que estic ficada en moviments antiglobalització, ecologistes i de justícia social i ara sé que, durant aquests anys, vaig estar sota vigilància en tot moment. He conegut sis policies infiltrats i he viscut amb un d'ells. D'ençà que me'n vaig assabentar –i també dels vincles de tot això amb les revelacions de Snowden i la vigilància a la qual estem sotmesos tots i totes, sobretot els que participem als moviments socials– la meva lluita s'orienta cap aquí: contra la vigilància, pel dret a la privacitat i contra la persecució dels moviments socials. El mes de desembre passat, vaig estar en una trobada del Chaos Computer Club a Hamburg, Alemanya, per parlar del cas. I també vaig parlar dels fets que havien passat recentment a l'Estat espanyol, on un jutge havia empresonat set persones anarquistes amb arguments com "la producció de publicacions i formes de comunicació” i el fet d'usar “e-mails amb mesures d'extrema seguretat" (com el servidor Rise up), entre altres.

El cas Pandora?
Sí. Però, més enllà del cas concret, la qüestió de fons és que el fet de no deixar que les forces de l'ordre i els serveis secrets tinguin accés a les teves comunicacions privades en tot moment ja és un motiu per empresonar gent. Estan recollint les dades de tothom, però, particularment, estan atacant els moviments socials i qualsevol que intenti lluitar per un món millor. I m'estan fent un seguiment per això. No sé si la policia espanyola està treballant de manera coordinada amb les policies europees –compartint informació– o, simplement, el CNP m'ha assenyalat a mi.

I aquí, tenim infiltrats?
Estic convençuda que, a Barcelona, hi ha infiltrats. Si no és així, què hi fa el Cos Nacional de Policia espanyola al grup de coordinació de les activitats dels infiltrats? Això sí, segons la nostra experiència al Regne Unit, els jutjats van col·laborar a encobrir les activitats il·legals i immorals de la policia durant anys. Ja hi ha més de 50 sentències tombades després d'identificar la participació dels infiltrats en els casos, una informació que no es va proporcionar a les defenses dels encausats en el seu moment. En algun cas, quan interessa, fan detencions selectives de gent que volen controlar, però això ho fan poc perquè, justament, pot posar en risc les seves operacions amb agents encoberts.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: