Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Marxes solidàries amb Öcalan i el poble kurd

Dues dècades després de l’arrest d’Abdullah Öcalan, i com cada mes de febrer, diverses marxes recorren Europa exigint-ne l’alliberament i una solució política per al Kurdistan

12El 15 de febrer de 1999, Abdullah Öcalan era arrestat a Kènia quan es dirigia cap a l’ambaixada grega de Nairobi. Els dies posteriors a la detenció del líder kurd hi va haver mobilitzacions arreu d’Europa i l’Orient Mitjà. Manifestants furioses van atacar seus diplomàtiques de Grècia i d’Israel, dos països a qui s’acusava d’haver col·laborat amb la detenció. Dues dècades després, se segueixen fent accions, manifestacions i marxes amb motiu del dia negre i per demanar la llibertat d’Öcalan, qui es troba en aïllament total des de 2015 a la presó turca de l’illa d’Imrali.

Una d’aquestes accions és la Llarga Marxa per la Pau i la Democràcia, que se celebra des de 2003. Desenes de persones caminen durant diversos dies per cridar l’atenció sobre la situació d’Öcalan però també del Kurdistan. Si l’any passat la reivindicació va estar centrada en la invasió per part de forces proturques d’Afrin, en l’actual edició el punt central ha estat una nova amenaça d’invasió turca; en aquest cas sobre Rojava, regió del Kurdistan ocupada per Síria al nord-est del país.

Des de Basilea, Munheim i Luxemburg, les marxes de joves, internacionalistes i intel·lectuals es van dirigir a Estrasburg

La marxa també cercava posar el focus sobre la vaga de fam en marxa per exigir la fi de l’isolament del líder kurd i el seu alliberament. Leyla Guven, diputada del partit prokurd HDP (Partit dels Drets del Poble) a Turquia i empresonada fins fa poc a Diyarbakir, va ser la primera a iniciar l’acció. Actualment ja suma més de cent dies sense ingerir aliments i el seu estat de salut és crític. Unes 300 preses en penals turcs es van sumar posteriorment a la vaga, així com moltes altres arreu del Kurdistan, Canadà i Europa. A Estrasburg, catorze persones porten 65 dies en vaga de fam. A més a més, el lema de la marxa –Trenquem l’aïllament per contrarestar la dictadura de Turquia– vol denunciar que aquest país viola les convencions internacionals i europees de drets humans. Tanmateix, no renuncia a una solució política per al Kurdistan, en forma de reconeixement institucional. “Demanem l’autonomia democràtica, és a dir, el reconeixement de les kurdes com a ètnia i la fi de la repressió contra les alternatives al sistema capitalista i patriarcal que s’estan donant al Kurdistan”, afirma Erdelan Baran, coordinador de la marxa i membre del Congrés Nacional del Kurdistan (KNK).

 

Diversificació de les marxes

Per primera vegada aquest any, una altra llarga marxa des de Basilea fins a Estrasburg, formada per 30 intel·lectuals a l’exili, s’ha sumat a les articulades des d’altres punts en direcció a la capital de l’est francès. En els últims tres anys, des del suposat cop d’estat a Turquia, més de 2.000 acadèmiques, periodistes, artistes i polítiques –moltes de l’HDP i d’altres partits d’esquerra– han hagut de fugir del país, acusades de ser crítiques amb el govern d’Erdogan. Nursen, una música exiliada, explica: “Mentre Öcalan estigui en aïllament totes estem sota amenaça. Si visualitzem l’exili de tants professionals crítics, contribuïm a trencar l’aïllament d’Öcalan
i de tot el poble kurd”.

A més, des de fa dos anys es va ampliar l’abast de la marxa, tot donant-li un caire internacionalista. En la present edició, la columna internacional, que caminava de Luxemburg a Estrasburg, va aglutinar una seixantena de persones d’arreu del món: de l’Estat espanyol, Noruega, l’Estat francès, Alemanya, Suïssa, Itàlia i Finlàndia, entre d’altres. A la vegada, la solidaritat amb el poble kurd ha vingut en aquesta ocasió des de diversos moviments polítics: anarquistes, comunistes, i fins i tot alguns ajuntaments francesos han cedit espais municipals mentre condemnaven públicament l’actuació de Turquia. Al mateix temps, diferents militants a Itàlia han estat acusades de terrorisme per vinculació amb el moviment kurd.

A banda de les marxes internacionalista i d’intel·lectuals, una marxa organitzada des del Moviment Revolucionari de la Joventut, que aglutina la joventut kurda a Europa, va voler completar els sis dies de camí que hi ha des de Munheim fins a Estrasburg. A Karlsruhe, el govern alemany prohibí la marxa, que va ser durament reprimida per la policia. Quatre joves van haver de ser hospitalitzades. L’endemà, la columna de la joventut kurda s’uní a la marxa internacionalista ja en territori francès, on la repressió no va ser tan dura com a Alemanya. Zilan, del moviment de dones de les joventuts, comenta: “No recordem una marxa de la Joventut Kurda sense incidents”, i rememora que la marxa de l’agost passat va ser prohibida fins i tot abans de començar. També la majoria de banderes kurdes estan vetades, i a la marxa els van prohibir fins i tot cridar lemes en kurd. Al setembre, la policia alemanya va prohibir una manifestació per un tatuatge d’Öcalan en un braç. I en una altra ocasió van utilitzar com a excusa que la música estava molt alta per prohibir-la, no sense tallar abans el cable de l’altaveu.

 

Repressió focalitzada en el jovent

El jovent denuncia la repressió especialment dura que pateixen. Ho atribueixen al fet de ser “una organització amb molta força i capacitat de mobilització, i que les forces de repressió alemanyes busquen desmobilitzar i atemorir el jovent organitzat”, finalitza Zilan. De fet, són moltes les militants que són empresonades a Turquia per la seva activitat política a Europa, i fonts del moviment acusen els serveis d’intel·ligència alemanys d’ajudar en la repressió.

La Unió Europea ha pres la decisió de mantenir el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) en la llista d’organitzacions terroristes, malgrat un dictamen del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en sentit contrari. Aquesta decisió, segons Massoud, membre del CDK-F, va en la línia de mantenir els vincles econòmics, polítics
i armamentístics amb Turquia. “Suïssa deslocalitza empreses a Turquia, Espanya ven armes i compra oli d’Afrin a Turquia, i Alemanya, com la resta de la Unió Europea, retorna refugiades cap al país. Els vincles i la complicitat són cada vegada més flagrants”, continua. Per exemple, el representant a Europa del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), Eyyup Doru, assegura que “Turquia utilitza a vegades l’exemple d’Espanya per justificar la detenció de diputats i alcaldes kurds”.

En els últims tres anys, més de 2.000 acadèmiques, periodistes, artistes i polítiques han hagut de fugir de Turquia 

Mentrestant, Massoud es queixa perplex de la manca de responsabilitat per part dels països europeus respecte a l’amenaça d’invasió a Rojava i al genocidi a Afrin. El 28 de febrer de fa un any, Turquia va rebutjar les peticions dels Estats Units i de l’Estat francès de respectar l’alto el foc ordenat pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides a l’enclavament sirià d’Afrin. No hi hagué cap reacció posterior per part de la Unió Europea.

De la mateixa manera, Eyyup Doru denuncia l’ambigüitat de la Unió Europea en altres aspectes relacionats. El Tribunal Europeu pels Drets Humans (TEDH) va condemnar l’empresonament preventiu d’un dels principals líders del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) i en va demanar la llibertat. Doru lamenta que Brussel·les hagi trigat tant a tenir un posicionament clar respecte a la situació del moviment kurd i a Turquia, ja que és el primer cop que el TEDH condemna Turquia per vulneració de drets. La petició ha estat rebutjada pel govern d’Erdogan.

La manifestació final del 16 de febrer a Estrasburg, que va reunir 17.000 persones segons les organitzadores (joventuts kurdes, intel·lectuals, internacionalistes, famílies i grups de les armilles grogues), va ser escortada per un gran dispositiu policial. La policia francesa va bloquejar amb vehicles pesants tots els carrers per on transcorria la manifestació sota el pretext d’una possible amenaça contra les activistes kurdes, deixant una ciutat fantasma al pas de la manifestació. El cert és que, el passat desembre, tres persones foren assassinades i tretze resultaren ferides a causa d’un tiroteig al centre d’Estrasburg. Massoud assegura que va ser un atac per part de ciutadania turca d’ideologia feixista en contra de persones kurdes.

Article publicat al número 471 publicación número 471 de la Directa