Ventanilla és el més gran dels set districtes de la província del Callao, a la costa nord de la immensa àrea metropolitana de Lima. L’any 1993 tenia uns 90.000 habitants i ara supera els 450.000. La majoria viu amuntegada en “pueblos jóvenes”, nuclis ubicats sobre els turons arenosos del desert costaner, provinents de les diferents onades migratòries que empeny la falta de polítiques actives per a la població rural al país. Són barris amb els més alts índexs de pobresa urbana, socialment desarticulats i amb greus problemes de contaminació ambiental. Seguint una mica més al nord per la costa, trobem el districte d’Ancón, conegut històricament per la seva activitat pesquera i per haver sigut un mític balneari d’estiueig. A més, les platges del nord de Lima, suposen un important espai de respir i descans per als milers de veïns i veïnes, que han patit les conseqüències de gairebé dos anys de pandèmia, amb moltes pèrdues de familiars i molts mesos d’aïllament i restriccions de mobilitat a l’esquena.
El passat 15 de gener, la precària normalitat de la gent de Ventanilla es va veure alterada quan el singular contrast de matisos grocs i blaus del paisatge litoral, es va començar a tenyir de color negre viscós pel vessament de la refineria La Pampilla, propietat de Repsol. Un desastre ecològic que ja ha estat qualificat per l’Organisme d’Avaluació i Fiscalització Ambiental (OEFA) del Ministeri de Medi Ambient peruà, com el més greu de les darreres dècades. Quasi tres quilòmetres quadrats de costa directament afectats: nou platges i dues reserves naturals protegides, incloses la Reserva Nacional del Sistema d’Illes i Illots de Guaneras i la Zona Reservada d’Ancón.
La primera reacció de l’empresa va ser intentar minimitzar-ne l’impacte, comunicant a l’OEFA que només s’havia produït un “vessament limitat” d’uns 25 litres de cru
La primera reacció de l’empresa va ser intentar minimitzar-ne l’impacte, comunicant a l’OEFA que només s’havia produït un “vessament limitat” de 0,16 barrils (uns 25 litres) en un espai de 2,5 metres quadrats, responsabilitzant a les autoritats peruanes per no haver donat avís de tsunami. Però avui ja es parla de 6.000 barrils i les últimes informacions confirmen el pitjor dels escenaris, revelant un llarg llistat de danys sense fàcil solució: especialistes denuncien que les restes del vessament arribaran en pocs dies al nord de Piura a 1.100 quilòmetres de la “zona zero”.
Les causes, a milers de quilòmetres
Parodiant la teoria del caos, podem assenyalar que les dues causes principals d’aquest desastre les hem d’anar a trobar molt lluny de les tranquil·les aigües d’Ancón. La primera, la causa natural, va ser el relativament petit tsunami provocat per l’erupció del volcà Tonga, al mig del Pacífic, a uns 10.000 quilòmetres a l’oest del Perú. I l’altra causa la podríem situar a uns 9.500 quilòmetres cap al nord-est, concretament a l’Estat espanyol i a les oficines centrals de Repsol. “La impunitat té noms i no és accidental”, així ho considera Clara Ruiz, d’Entrepobles, una organització que va estar treballant durant vuit anys a Ventanilla amb l’ONG local Kusi Warma en un projecte comunitari d’atenció a la desnutrició severa infantil.
Les multinacionals espanyoles com Repsol “han gaudit durant dècades d’una zona de confort establerta per una diplomàcia d’estat”, explica Clara Ruiz d’Entrepobles
Les multinacionals espanyoles com Repsol “han gaudit durant dècades d’una zona de confort establerta per una diplomàcia d’estat, des d’una corona amb una avidesa tan poc escrupolosa pels negocis al personal de les ambaixades, per a promoure les seves inversions a l’exterior sense mecanismes de rendició de comptes i responsabilitats”, assevera Ruiz. Repsol i altres empreses de l’Ibex-35 “s’han mogut amb molta comoditat en el joc amb les cartes marcades de la responsabilitat social corporativa, amb normes estrictament voluntàries, autoimposades i autoavaluades”, afegeix. I a més, considera que l’empresa han comptat amb la complicitat d’uns mitjans de comunicació “gens disposats a mossegar la mà que els dóna el menjar”.
Des de l’ONG CooperAcción, assenyalen que “fotografies d’operaris de Repsol netejant el cru amb escombra i recollidor, fan miques la imatge de superempresa amb tecnologia punta, amagant sota la catifa de l’optimisme tecnològic els gravíssims riscos que comporta la indústria petroliera operant a la costa”.
Precisament un altre dels punts de fricció entre el govern peruà i l’empresa durant aquests dies ha vingut arran de l’oferiment per part de Repsol de contractar pescadors d’Ancón que s’han quedat sense feina per als treballs de neteja de la zona. La primera ministra, Mirtha Vásquez –fins fa pocs mesos advocada ambientalista– advertia a l’empresa que no pot contractar pescadors per a “activitats que impliquin algun risc” i que “qualsevol acord entre la població i l’empresa espanyola no forma part de cap indemnització o reparació pel vessament de cru al mar de Ventanilla”.
Un llarg llistat de crims ambientals
Al Perú, l’opinió pública sovint es confon amb l’opinió pública limenya. El desastre ecològic més devastador de les darreres dècades és tan sols un més d’un llarg llistat de crims ambientals que han quedat impunes en un dels deu països més megadiversos del món i que evidencia els impactes catastròfics de les matrius energètiques basades en combustibles fòssils.
Aquests dies desenes d’organitzacions ambientalistes, recorden en xarxes i mitjans alternatius que, el que avui els pobladors de Lima viuen amb esglai, és el pa de cada dia de milers de comunitats amazòniques, lamentant “la desigualtat, l’abandó i la bretxa de justícia social” que viuen. Segons el comunicat de la Coordinadora d’entitats estrangeres de cooperació internacional al Perú (COEECI), “La Pampilla, és un més d’aquests fets, només que, en aquesta ocasió, ha impactat l’atenció de la ciutadania, els decisors polítics, i les portades dels mitjans capitalins”.
El passat diumenge 23 de gener, Fridays for Future Perú informava sobre les desenes de mobilitzacions convocades en l’àmbit nacional, i el dia anterior centenars de pescadors d’Ancón van prendre els carrers denunciant que més de 1.500 famílies dedicades a la pesca artesanal havien perdut els seus mitjans de vida. En una altra forma de mobilització, ciutadans i ciutadanes es van adreçar a la plaça d’Armes, convocats per la mateixa Municipalitat de Lima, per fer donacions de cabell –en un intent per aplicar un mètode artesanal amb què absorbir el petroli vessat–, expressar la indignació i demostrar la precarietat amb la qual la població civil tracta de fer front als estralls del vessament.
La Plataforma de la Societat Civil peruana sobre empreses i drets humans assenyala que Repsol mai “ha presentat el seu procés de diligència deguda en matèria de drets humans”
La Plataforma de la Societat Civil peruana sobre empreses i drets humans assenyala que Repsol, malgrat tota la publicitat sobre la seva Responsabilitat Social, mai “ha presentat el seu procés de diligència deguda en matèria de drets humans per identificar, mitigar i rendir comptes de com abordarà els seus impactes” i reclama que l’incompliment de les seves obligacions hauria de “comportar sancions administratives, com ara multes, exclusió de la contractació pública, denegació d’atorgament de mesures de suport públic, i accions civils o penals segons correspongui”.
El comunicat de la COEECI, a més, exigeix a l’Estat espanyol que faci valer el feble marc normatiu dels principis rectors, recollits al Pla d’Acció Nacional d’Empreses i Drets Humans signat el 2017 i que reconeix de manera expressa la responsabilitat extraterritorial dels Estats sobre l’actuació impactes que puguin generar les empreses a l’estranger. Tanmateix, des de plataformes com la campanya global Stop Corporate Impunity, denuncien que els principis rectors “no són suficients, perquè el seu caràcter voluntari li resta força jurídica per generar un accés a justícia real per a les víctimes”.
És per això que, des de fa anys, persegueixen l’aprovació d’un tractat jurídicament vinculant sobre empreses i drets humans en el marc de Nacions Unides, i, a la Unió Europea, l’aprovació d’una Llei de diligència deguda que reguli les activitats de les empreses transnacionals (ETN), incloses totes les entitats de les seves cadenes globals de producció. L’Estat espanyol és un dels pocs països d’Europa occidental que encara és pendent de debatre una llei d’aquesta mena. I a Catalunya es manté el bloqueig de la Llei catalana i del Centre d’Empreses i Drets Humans.
Més de 160 organitzacions ja s’han sumat al manifest “No mas derrames”, que exigeix justícia ambiental a tot el país i que amb el hashtag #Repsolhaztecargo crida al boicot empresarial, exigint reparacions i cessament d’una refineria amb dècades de males pràctiques ambientals.
