Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Ferrer i Guàrdia, pedagog llibertari i impulsor de l'educació lliure

Recuperem breument la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog llibertari català afusellat el 1909 després de ser condemnat injustament per un tribunal militar

Manifestació a l'Estat francés per protestar contra l'afusellament de Ferrer i Guàrdia / Arxiu

La biografia de Francesc Ferrer i Guàrdia publicada a la pàgina web de la Fundació Ferrer i Guàrdia el descriu com a “un personatge estrany”. I és que Ferrer i Guàrdia, sense formació pedagògica prèvia, sense haver tingut accés a cap sistema d’ensenyament reglat després dels dotze anys, va comprometre la seva vida amb un ideal d’emancipació dels éssers humans, “i per això va morir, víctima dels odis que contra el seu projecte van generar-se entre les oligarquies que, a l’Espanya del començament del segle XX, tenien prou clar que els seus privilegis socials depenien d’impedir, entre altres qüestions, el desvetllament d’una consciència lliure, crítica i racionalista entre la ciutadania. I sabien molt bé que això començava per l’educació dels infants”, explica l’esmentada biografia.

Nascut a Alella el 1859, acabada l’escolarització primària, Ferrer i Guàrdia va treballar de revisor de ferrocarril. Això li va permetre actuar d’enllaç amb els corrents insurreccionals del republicanisme fins al punt de participar en l’intent fracassat de sublevació de 1886. Exiliat a París, va entrar en contacte amb algun dels representants d’una pedagogia renovadora, laica i lliurepensadora, centrada en la defensa de l’autodeterminació dels individus per mitjà de l’educació integral.

El projecte fonamental de la vida de Francesc Ferrer i Guàrdia és l’Escola Moderna, oberta a Barcelona el 1901. S’hi va dur a terme un ensenyament inspirat en el lliurepensament, practicant la coeducació –de sexes i de classes socials–, insistint en la necessitat de la higiene personal i social, rebutjant els exàmens i tot sistema de premis i càstigs, obrint l’escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i organitzant activitats de descoberta del medi natural.

La sensibilitat pedagògica es va vincular amb l’ideal d’emancipació del gènere humà, propi dels corrents llibertaris cap als quals va anar derivant el compromís polític de Francesc Ferrer i Guàrdia

La sensibilitat pedagògica es va vincular amb l’ideal d’emancipació del gènere humà, propi dels corrents llibertaris cap als quals va anar derivant el compromís polític de Francesc Ferrer i Guàrdia, que a partir d’aleshores va treballar partint de l’estreta relació entre el pensament anarquista i un ensenyament renovat, considerat com a via fonamental per accedir a l’alliberament de l’individu de qualsevol sotmetiment.

El 31 de maig de 1906, Mateu Morral, que havia fet de bibliotecari a l’Escola Moderna, llança des d’una finestra del quart pis d’una pensió una bomba sobre la carrossa reial d’Alfons XIII i de la princesa Victòria Eugènia de Battenberg, que acabaven de celebrar les noces reials a l’església de San Jerónimo el Real. La bomba no va posar fi a la vida dels monarques, però sí a la de 26 persones que contemplaven el seguici reial. Ferrer i Guàrdia, junt amb altres anarquistes, va ser detingut i condemnat per conspiració.

Ferrer i Guàrdia va estar-se més d’un any a la presó Model de Madrid. L’Escola Moderna i moltes altres van ser tancades, i encara que ell va ser absolt de complicitat en l’acte de Morral, l’Escola Moderna ja no va obrir mai més, i la persecució contra Ferrer i Guàrdia ja no va cessar fins que el 1909 va ser acusat, sense cap prova, d’haver instigat els esdeveniments de la Setmana Tràgica de juliol d’aquell any. Ferrer i Guàrdia va ser afusellat a Montjuïc, amb cinquanta anys, el 13 d’octubre de 1909 després d’un judici sense cap mena de garantia davant d’un tribunal militar.