Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Festes Majors: alterar o alternar

De sud a nord, una successió de festes, barraques i fires s’escampen per tot el país. Una gran part de la programació d’aquestes festes són dissenyades per gestors municipals que –a poc a poc– han anat apoderant-se en exclusiva de la gestió de l’oci dels veïns. Però moltes vegades troben al davant unes festes “alternatives” organitzades per moviments i entitats socials de cada municipi que aporten programació amb criteris contraposats o complementaris. En alguns dels casos, aquestes festes “alternatives” fins i tot han assolit una notorietat superior a les organitzades pels mateixos ajuntaments.

Les festes “oficials” són, massa sovint, l’aparador del polític per blanquejar la seua gestió municipal i mostrar-se com a millor amfitrió davant dels seus votants. Aquestes festes, per tant, s’acaben organitzant amb criteris electorals i no amb criteris culturals i socials. La cultura popular –la que no pot ser usada amb tals finalitats– desapareix dels cartells “oficials”. Afortunadament, les festes “alternatives” reparen en gran mesura el dany.

Les festes “oficials” són, massa sovint, l’aparador del polític per blanquejar la seua gestió municipal i mostrar-se com a millor amfitrió davant dels seus votants

Aquestes festes “alternatives” –bandejades per les corporacions municipals i, en el pitjor dels casos, vistes com a competidor polític a batre– troben en l’ajuntament el generador de tots els impediments administratius per a obstaculitzar la seua existència: restricció aleatòria d’horaris, negació de l’espai públic, la no cessió d’infraestructura pública (cadires, taules, cadafals…). En definitiva, una negació a la gestió comunitària del que és públic. Converteixen l’espai públic en un territori en disputa permanent.

Diuen que són menudes, que és cosa d’outsiders, que són insignificants socialment, però els gestors municipals les miren de reüll, les copien, en prenen nota. És a les festes “alternatives” on comença a aplicar-se el reciclatge de gots, on es compta amb els músics i tècnics locals, on comencen els protocols contra les agressions sexistes a les festes.

Per tant, tenen un poder extraordinari, el poder d’alterar les festes “oficials”. Per a mi són, en conseqüència, festes alteratives i no festes alternatives. Va d’una lletra, ho sé, però en aquest cas una sola “n” pot ser definitòria: hi ha una gran diferència entre alternar i alterar.

En la meua opinió, les festes “alternatives” no pretenen alternar amb les “oficials” sinó transformar les festes definitivament

“Alternar” vol dir esdevenir successivament ara un i després l’altre, com la nit alterna amb el dia. El problema és que després del dia torna a vindre la nit i així successivament. En la meua opinió, les festes “alternatives” no pretenen alternar amb les “oficials” sinó transformar les festes definitivament. O això o hi ha una voluntat de gueto molt poc justificable.

La paraula “alterar”, en canvi, significa “fer que alguna cosa siga una altra que no era abans, mudar-ne la naturalesa, l’aspecte o qualsevol de les propietats”.

Una lletra no és insignificant. Les festes “alternatives” –permeteu-me anomenar-les ara festes alteratives– volen transformar el model de festa establert, tornar a l’esperit popular de la festa i gestionar-la en comunitat.

La paraula usada és molt important. Ho demostra el fet que en el moment en què es produeix un canvi polític al municipi més o menys pròxim ideològicament, la “intel·lectualitat orgànica municipal” difon la idea que ja no són necessàries les “alternatives” perquè ja s’ha produït una alternança.

Per altra banda no són ja infreqüents els casos en què són els mateixos ajuntaments els qui organitzen festes i fires batejades com a “alternatives” durant l’any.

Podríem concloure que hi ha festes “alternatives” que són alteratives i d’altres que no ho són.

Els ajuntaments haurien d’entendre que són facilitadors i no censors de les festes, perquè aquesta és una perversa manera d’administrar

Els ajuntaments haurien d’entendre que són facilitadors i no censors de les festes, perquè aquesta és una perversa manera d’administrar. I perquè, a més, quan les festes no són dels veïns són només per als turistes.

Pense que la programació que els moviments i les entitats socials aporten a les festes de la seua localitat s’ha de reivindicar com a alteradora, com a alterativa, en la justa ambició per la transformació.

Les festes alteratives existeixen perquè s’entenga que la programació d’actes de la festa major no és una exclusiva de l’ajuntament. Reivindiqueu-vos perquè la vostra Festa Major alterativa és Festa Major.