Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Fred en gener, bon fruit al cirer

El conreu de cireres va ser introduït en temps de l’imperi romà i es va desenvolupar en l’època d’influència aràbiga. Era un producte de temporada que es consumia entre els mesos d’abril i juliol.

| Victor Serri

Entre els productes de temporada primaveral i preestiuenca, destaquen les cireres. Les de les zones muntanyoses de les comarques alacantines són una mica diferents de les cultivades en altres regions, gràcies a les condicions climàtiques i l’altura, que afavoreixen el seu desenvolupament. Tradicionalment, el microclima mediterrani temperat característic d’aquesta zona –amb abundants pluges en primavera, però temperatures fredes en els mesos d’hivern– feia que la cirera valenciana fora més dolça.

El conreu de cireres va ser introduït en temps de l’imperi romà i es va desenvolupar en l’època d’influència aràbiga. Era un producte de temporada que es consumia entre els mesos d’abril i juliol. Antigament, en aquesta zona –dominada per la vinya i l’olivera– no era un cultiu principal, i els cirerers es plantaven als ribassos, aprofitant els desnivells del terreny o per fer ombra a les terres conreades. Des de fa uns cinc anys la collita ha variat. Cada vegada es veuen per aquesta contrada arbres més secs, branques trencades, i menys fruits. L’origen d’aquesta situació està en l’increment de les temperatures. El període que comprén els mesos de desembre, gener i febrer, ha estat especialment càlid i sec durant aquests darrers anys. Els cirerers necessiten un mínim de 700 hores de fred a l’any. Si no, la floració és molt escalonada i molts brots no arriben a florir i cauen. Quan això passa, la producció es pot arribar a reduir entre un 60 % i un 80 %. L’any passat, per exemple, es van recollir cent mil quilos d’aquesta fruita quan, antigament, se’n recollien més o menys un milió de quilos.


TORRADES AMB CHUTNEY DE CIRERES

INGREDIENTS

  • 120 g de cireres
  • 50 g d’oli d’oliva
  • 45 g de vinagre de vi negre
  • 45 g de vi blanc
  • 45 g d’aigua
  • 10 g de ceba roja
  • Tres llesques de pa
  • Estragó
  • Sal
  • Salsa tabasco al gust

INSTRUCCIONS

  1. Lleveu el pinyol de les cireres i piqueu-les en un morter.
  2. Barregeu-les amb l’oli d’oliva, la sal i el tabasco al gust. Deixeu a part aquesta salsa.
  3. En una cassola, escalfeu el vinagre, el vi blanc, l’aigua, la ceba roja tallada a rodanxes i l’estragó.
  4. Quan comence a bollir, abaixeu el foc i deixeu-ho al foc fins que el líquid es reduïsca a la meitat.
  5. Deixeu-ho refredar durant una hora o hora i mitja i barregeu-ho amb la salsa de cireres.
  6. Torreu les llesques de pa i unteu-les amb la salsa resultant. Es pot fer servir per a acompanyar amanides amb formatge de cabra, carn de xai o peix fumat, combinació típica de la regió d’Isfahan (l’Iran).

Article publicat al número 579 publicación número 579 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!