Posar límits a qui més consumeix i contamina i que qui menys té no sigui qui pagui la crisi climàtica, són les guies bàsiques que prop d’un centenar d’organitzacions ecologistes i socials defensen per encaminar les polítiques determinants del model productiu, l’energètic, l’alimentari i la relació amb el territori i la natura a Catalunya. Per impulsar una reorganització de la societat adaptada als límits biofísics del planeta sense ampliar les desigualtats socials, han vist necessari confluir, i ho han fet construint un nou espai, l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (ACTE).
Avui l’han presentat diverses representants d’entitats membres, com la Xarxa per la Sobirania Energètica, Aigua és Vida, Aturem Hard Rock, la Xarxa d’Economia Solidària, Aliança contra la Pobresa Energètica, Ecologistes en Acció, Sindicat de Llogateres, La Fede.cat, l’Observatori DESCA, End Fossil, Regularización Ya i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.
A través de l’ACTE, es proposen millorar la capacitat d’acció davant els efectes de la crisi climàtica i de pèrdua de biodiversitat. En aquest escenari, reclamen que el pròxim Govern de la Generalitat adopti mesures “proporcionades a l’estat d’emergència ecosocial”.
L’ACTE, en què conflueixen col·lectius com Aturem Hard Rock, Ecologistes en Acció i el Sindicat de Llogateres, s’articula per contribuir a adaptar la societat als límits del planeta sense ampliar desigualtats
En la presentació de l’Assemblea, celebrada a La Comunal, han expressat que aquest espai d’organització de la societat civil emergeix “davant la incapacitat de les institucions públiques per donar resposta a la crisi ecològica” que, han advertit, “augmentarà el malestar social”.
Les membres de l’ACTE denuncien que els successius governs de la Generalitat han cedit a “grups de pressió del poder corporatiu” i que, per mantenir el creixement del PIB, han impulsat la internacionalització de l’economia “sense tenir en compte que els límits ecològics ens obliguen al contrari: a desglobalitzar-nos”, defensen.
Amb polítiques per una transició ecosocial, es refereixen a un procés de canvis per “viure amb menys, per viure millor, d’una manera que garanteixi una vida digna per a totes les persones, les espècies i les generacions futures, al mateix temps que minimitzem les conseqüències negatives de l’escalfament global i restaurem i regenerem els ecosistemes”.
A cinc dies de les eleccions catalanes, l’ACTE ha fet públiques una cinquantena de mesures polítiques que consideren que “preserven un planeta habitable per les futures generacions”, i que incorporen propostes en nombrosos àmbits de l’acció pública, inclosos l’educatiu i l’habitacional.
“Es tracta de començar a posar límits als més rics, als que més recursos consumeixen, alhora que garantir els bàsics a la població per viure més enllà de sobreviure, són dues peces bàsiques per aconseguir el canvi de model”, sintetitza Eva Vilaseca, portaveu de l’ACTE.
Mesures per protegir l’aigua i la pagesia
Les membres de l’Assemblea per la transició ecosocial consideren que la manera de gestionar la sequera és un exemple de la lògica política que una creixent pressió social ha d’aconseguir capgirar: “Avui Catalunya gasta un 30% més d’aigua de la que tenim i s’ha posat en risc els ecosistemes mentre s’ha continuat posant per damunt els interessos d’algunes indústries, com la turística i l’agroindústria”, denuncia Vilaseca.
Coincidint amb la sortida de l’estat d’emergència per sequera decretat pel Govern, que rebaixa les restriccions de consum d’aigua, han recordat que l’escassetat augmentarà en els pròxims anys, segons apunten totes les previsions científiques, i han demanat aplicar “correctament” la legislació a l’hora de gestionar-la. És a dir, prioritzar els usos de l’aigua que preveu la llei, començant pel manteniment dels cabals ecològics i, seguidament, el “dret humà a l’aigua i la producció d’aliments per al consum local”, abans que la resta d’activitats econòmiques.
També amb relació a la preservació de l’aigua com a bé comú, demanen avançar en la gestió pública i l’eficiència de les xarxes de distribució i incrementar els recursos destinats a inspeccionar focus de contaminació de les masses d’aigua.
Així mateix, entre les mesures que proposen, hi ha prohibir noves macrogranges i, també, reduir la ramaderia intensiva a Catalunya, una de les activitats més denunciades pel volum d’aigua que requereix i, encara més, per contaminar els aqüífers.
“La pagesia és clau per fer la transició que plantegem i en l’històric de relacions amb el moviment ecologista s’han de construir ponts encara”, reconeix la portaveu de l’ACTE, Eva Vilaseca
Entitats com Ramaderes de Catalunya o temporeres organitzades dins de Fruita amb Justícia Social estan adherides a l’Assemblea. També hi participen membres de Revolta Pagesa i de l’Assemblea Pagesa, tot i que els col·lectius no hi estan adherits. De fet, cap veu de la pagesia no ha estat present enmig de la diversitat de moviments presents avui per fer visible el naixement de l’Assemblea.
Vilaseca reconeix que falta diàleg amb el sector i que “en l’històric de relacions amb el moviment ecologista s’han de construir ponts encara”. “És un sector clau per fer la transició que plantegem i és imprescindible generar-hi aliances”, exposa la portaveu de l’ACTE.
Entre les propostes d’aquest nou espai, hi consten mesures per garantir preus justos a tota la cadena alimentària, limitar els preus de la terra per a ús agrari, prioritzar l’agricultura familiar i implementar la Renda Bàsica Pagesa. Ara bé, consideren que aquesta ha d’anar condicionada a la conversió a pràctiques agroecològiques.
“La transició ecològica demana, tant sí com no, una reconversió productiva, la mateixa sequera estructural ens porta cap aquí; i fer aquesta reconversió productiva demana alhora garantir condicions de vida dignes a la gent, per la qual cosa proposem mesures com una renda bàsica universal i reduir la jornada laboral per repartir el treball”, explica Vilaseca. “L’aliança amb la classe treballadora dels sectors que s’han de reconvertir és clau, com és el cas de la pagesia, i se’ls han d’assegurar mesures per tal que totes aquestes persones no pateixin”, remarca.
Reconversió productiva i de l’energia
L’Assemblea planteja un pla de reconversió econòmica a deu anys vista. Defensa que sectors industrials amb gran petjada ambiental com són el turisme, la indústria petroquímica, la construcció i l’automoció s’han de reduir i, en aquesta revertebració del teixit productiu, situar sectors com l’agroecologia, la provisió de cures, les energies netes i la conservació de la natura al nucli dur del model econòmic.
L’ACTE reclama aturar tot macroprojecte i pla urbanístic “agressiu amb el territori”, i també s’oposen a ampliar l’aeroport de Barcelona. De fet, consideren que és prioritari prohibir els “vols menys eficients”, els de recorreguts inferiors a 1.000 quilòmetres, així com restringir els creuers i limitar-los a un 20% del volum que actualment reben els ports de Barcelona i Tarragona.
“Calen mesures de decreixement en activitats que beneficien poques mans i ens perjudiquen al conjunt, com les places hoteleres als territoris en què falta aigua”, exemplifica Vilaseca.
Defensen que sectors industrials amb gran petjada ambiental, el turisme, la indústria petroquímica, la construcció i l’automoció s’han de reduir i reconvertir
Una de les prioritats és implementar un conjunt de mesures que suposin “una esmena a la totalitat al model energètic vigent”: reduir el consum, generar energia a través de la col·laboració publico-comunitària i fer-ho amb criteri d’equilibri territorial, concreten, així com avançar cap a la titularitat pública de la xarxa de distribució.
També, troben a faltar i reivindiquen assegurar un “mínim vital d’energia”, una mesura que garantiria l’accés necessari a les persones i permetria superar els abusos rere la pobresa energètica. Alhora, plantegen que cal garantir que es penalitzen els “consums excessius”.
Per altra banda, a més de reduir les activitats més contaminants, reivindiquen activar l’impost sobre les activitats econòmiques més emissores i l’impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells. Dues mesures incloses en la Llei Catalana de Canvi Climàtic de l’any 2017 i que, tot i estar previstos, han criticat que no s’han posat en marxa.
Incidir en la població per fer el gir polític
Parlen de la cinquantena de mesures que avui han presentat com “un punt de partida”. Per ara, l’ACTE com a espai polític unitari no ha establert contactes amb els grups polítics que poden convertir les seves propostes en accions públiques.
“Tocant la porta als partits que poden formar part del futur Govern no n’hi hauria prou per fer el gir que necessitem, per això la nostra estratègia ara és trobar-nos als carrers per nodrir les propostes i aconseguir fer més força”, argumenta Vilaseca.
A més de construir el programa polític, ACTE busca afavorir processos per “territorialitzar el moviment”, acompanyar la creació d’assemblees a tot el país i impulsar mobilitzacions i accions unitàries.
L’Assemblea, que ha presentat avui una cinquantena de propostes, aposta per “territorialitzar el moviment” i impulsar mobilitzacions i accions unitàries
ACTE comença a gestar-se fa poc més d’un any, quan va celebrar-se el Fòrum per la Transició Ecosocial, el febrer de 2023, organitzat per col·lectius ecologistes, de l’economia social i solidària i per la justícia global. La trobada va reunir més de 400 persones.
Alhora que insisteixen en la necessitat de “desglobalitzar l’economia”, des de l’ACTE mantenen que cal una mirada de justícia a escala global. Per això, entre les mesures que exigeixen, hi ha reconèixer el dret de les persones migrants per motius derivats del canvi climàtic a rebre protecció internacional, una competència que és del govern estatal. També, en la presentació d’avui, han reclamat que tiri endavant un Centre Català d’Empreses i Drets Humans, una eina que plantegen per fiscalitzar les pràctiques extractivistes i d’abusos dels drets humans als països del Sud Global i “acabar amb la impunitat empresarial”.
“La transició ecològica no és una opció, sinó un procés inevitable, per això, la disputa del futur se centra en com fem aquest trànsit, minimitzant el sofriment de les persones i les espècies amb qui convivim”, defensen les organitzacions ecologistes i socials aplegades a l’Assemblea.
