Tot i que a Guatemala avui hi ha un govern progressista, durant dècades la dreta ha dominat les institucions i ha intentat imposar un model de país basat en les idees antigènere. Així ho analitza l’investigador Tristán López que, juntament amb Natalia Marsicovetere, ha participat en l’informe D’Espanya al món: la projecció global de la ultradreta espanyola contra els drets sexuals i reproductius publicat per l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, on s’analitza quin pes té l’extrema dreta espanyola en l’ecosistema mundial ultraconservador. Parlem amb López que és investigador i activista de la Ciutat de Guatemala i ha format part equips de recerca que han treballat les anomenades “teràpies de conversió” i el moviment antigènere a Guatemala. El seu activisme té com a base l’organització trans i les dissidències, així com la lluita per la democràcia i anticorrupció al seu país.
Quina relació hi ha entre el poder a Guatemala i l’extrema dreta espanyola?
“Diverses investigacions apunten que molts milionaris de Centreamèrica troben a Madrid un paradís fiscal”
Les elits tradicionals de Guatemala se senten descendents dels espanyols arribats en el procés de colonització i conquesta. Un exemple d’això és l’unionisme guatemalenc que té com a eslògan “Deu, pàtria i llibertat” i una profunda arrel anticomunista. Els seus membres són de l’Opus Dei. Aquest terreny és fèrtil perquè es produeixi un intercanvi de narratives i de recursos entre les elits anomenades criolles que sostenen un discurs hispanista i l’extrema dreta espanyola. Un exemple és la fundació Disenso de Vox que ha donat suport al Movimiento Cívico Nacional, que està en hores baixes perquè ha tingut casos de corrupció. En aquest espai també s’ha d’esmentar la Universidad Francisco Marroquín que és un dels nodes que connecta Vox amb Guatemala gràcies a programes d’intercanvi dirigits a joves que es volen formar en l’àmbit polític. La universitat té una seu a Madrid i ha donat el reconeixement d’honoris causa a actors claus de l’extrema dreta com Atlas Network o l’Heritage Foundation. A banda, diverses investigacions apunten que molts milionaris de Centreamèrica com la família Gutiérrez o els Castillo troben a Madrid un paradís fiscal. A banda, molts diputats guatemalencs han participat al Foro Madrid, un punt de trobada de l’extrema dreta espanyola i de Llatinoamèrica.
A la vostra investigació assenyaleu que aquests grups es connecten amb les elits locals vinculades a la corrupció, i aconsegueixen transformar la seva ideologia en polítiques públiques i projectes d’estat. Tanmateix, el 2020, aquesta estructura va agafar una nova dimensió amb el govern de dretes d’Alejandro Giammattei. Aleshores es van desmantellar institucions de drets humans i es van promoure polítiques d’antigènere. Com v ser aquest procés?
“Giammattei i el ministeri públic de Guatemala es van dedicar a perseguir activistes, periodistes, jutges i fiscals que havien estat involucrats en la lluita anticorrupció”
Des del 2015 es va produir una revolta anticorrupció liderada per la societat civil després d’una crisi d’hegemonia. Els actors de les elits ja no podien justificar la seva actuació i la ciutadania no podia identificar els seus interessos com a propis. El que ha passat en els darrers deu anys és una nova síntesi reaccionària i conservadora. Així, si durant el govern de dretes de Jimmy Morales (2016-2020) es van aturar les lluites anticorrupció, amb el govern de Giammattei (2020-2024) es van aturar tots els progressos en matèria de drets sexuals i reproductius. Aleshores jo treballava en una organització que vetllava pels drets LGTBI i se’ns van tancar totes les portes. Amb ell es van institucionalitzar les polítiques antigènere i, en un context de pandèmia, van sorgir les anomenades polítiques públiques per la vida i la família. És molt simptomàtic que declaressin Guatemala la capital provida d’Iberoamèrica. Però no només això, perquè Giammattei i el ministeri públic de Guatemala es van dedicar a perseguir activistes, periodistes, jutges i fiscals que havien estat involucrats en la lluita anticorrupció.
Qui donava suport a aquells governs d’extrema dreta?
“El primer mandat de Donald Trump va ser molt important perquè s’exterminés la lluita anticorrupció i arribessin els discursos antigènere a Guatemala”
Guatemala és un node molt important de l’extrema dreta americana. Això es veu en la participació del govern en el Fòrum Polític d’Alt Nivell sobre Desenvolupament Sostenible de l’ONU celebrat a Nova York i on exerceix com a agent de pressió per evitar que prosperin els drets sexuals i reproductius. A banda, un actor clau que cal assenyalar i que ha ajudat a la institucionalització de les polítiques antigènere a Guatemala és l’Insititute For Women’s Health, que és una organització dels Estats Units presidida per Valerie Huber, una exassessora de Donald Trump. Aquesta organització va donar recursos a l’administració perquè posés en marxa polítiques profamilia com per exemple uns manuals per a infants i pares conservadors i que promouen l’abstinència. Val a dir que el primer mandat de Donald Trump va ser molt important perquè s’exterminés la lluita anticorrupció a Guatemala i arribessin els discursos antigènere. El govern de Morales va passar l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem de la mateixa manera que ho va fer Trump. Hi havia una voluntat d’acontentar els estatunidencs.
A la investigació arribeu a dir que Guatemala és un laboratori de polítiques d’extrema dreta que després s’exporten arreu del planeta. Com ha esdevingut en un actor tan central per a la ultradreta?
“El projecte Protego es va presentar a Washington primer i més tard s’ha exportat a Guatemala i a l’Àfrica, i té com a objectiu prohibir l’homosexualitat”
En un context d’erosió democràtic va ser fàcil que la virulència contra els drets sexuals i reproductius penetrés. Recordo que em va deixar en xoc quan Jimmy Morales va dir que no renovaria el mandat de la comissió internacional contra la impunitat a Guatemala perquè Guatemala havia de creure en la idea de la família i el matrimoni entre un home i una dona. Era una vinculació complicada, en què relacionava un organisme internacional amb una sèrie de drets. Una mica en la línia de l’antiglobalisme. En aquest context de persecució, l’Institute for Women’s Health va entrar al país i va posar en marxa el projecte Protego, que és un pla pilot que s’havia presentat a Washington primer i més tard s’ha exportat a Àfrica i que té com a objectiu prohibir l’homosexualitat. Això ha acabat passant a Uganda on les lleis contra eels gais i les lesbianes són brutals, però també ha tingut impacte a Kènia i Ghana. L’Institute for Women’s Health mesura molt el seu llenguatge i parla de salut de les dones, prevenció familiar o criança positiva. Davant la debilitat institucional i els actors corruptes es va ferservir Guatemala com a laboratori per veure com podien penetrar certes idees antigènere.
Més enllà de l’Àfrica tenim altres exemples d’indrets on han arribat les idees d’extrema dreta que es proven a Guatemala?
“Tot i que els seus discursos són nacionalistes, l’extrema dreta té una projecció internacional”
Les polítiques no s’han aplicat a Espanya, però si que circulen entre països americans. De fet, com es va veure amb la guerra freda, Centreamèrica sempre ha estat un laboratori de polítiques d’extrema dreta, contra insurgents i anticomunistes. Sempre s’entén que la influencia o l’intercanvi va de nord a sud, però, en realitat és més circular. La política centreamericana és vista com a aïllada, però la veritat és que aquí s’assagen futurs possibles per la resta del món com estem veient amb El Salvador de Bukele. L’extrema dreta està en molts llocs provant el que li funciona i el que no, i acabar compartint aquests coneixements. Tot i que els seus discursos són nacionalistes, són actors amb una projecció internacional.
