Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

"La neteja ètnica i l'apartheid d'Israel mai podran ser un model per aconseguir la independència"

/ Freddy Davies

Calcalist, una publicació financera israeliana, el definia l’any 2015 com una de les cent persones que més influència podia tenir en el futur de l’economia del país. Ha rebut amenaces per part de ministres israelians i en diverses ocasions se li ha vetat l’entrada i també la sortida del país. Tot i així, com més repressió ha rebut, més solidaritat ha guanyat. Parlem amb Omar Barghouti, un dels fundadors del moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a l’Estat d’Israel ara ja fa dotze anys. Barghouti va visitar Barcelona el passat 30 de gener, juntament amb altres activistes pels drets humans a Palestina, per defensar el BDS com a moviment de lluita no violenta. Amb el missatge tenyit d’esperança i lluita, Barghouti començà el discurs valorant la figura de Trump “perquè un líder sense màscara, obertament xenòfob i antisemític, és millor que un líder emmascarat”. El seu missatge esperançador no venia sol: durant els últims anys, la pressió del BDS ha aconseguit que empreses com Orange, Veolia o la de seguretat G4S, deixin d’operar a Israel.

L’estat jueu compta des del 2015 amb un ministeri i un pressupost dedicat a tractar la seva imatge a l’exterior i a deslegitimar les campanyes del moviment de boicot arreu del món, i aquests dies s’ha pogut percebre la pressió. Munther Amira, un dels ponents companys de Barghouti, va ser identificat per la policia sense motiu aparent quan sortia de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. A Madrid, la Casa Àrab va cancel·lar a l’últim moment la xerrada programada. En aquest punt, ens explica Barghouti, els lobbies tenen molta influència en les institucions dels països.


Fa unes setmanes, Al Jazeera publicava una investigació que destapava el funcionament del lobby d’Israel al Regne Unit i com s’introduïa a les institucions i als partits polítics a través de persones que treballen a la seva ambaixada. Segons s’explica al documental, un dels temes que més preocupa el sionisme ara mateix és el creixement del moviment BDS arreu del món. Per què?

A partir del 2014 el govern d’Israel comença a veure el moviment BDS com la major “amenaça estratègica” cap al seu règim opressor i comença a actuar en conseqüència. La principal raó és que, des del 2013, el moviment ha començat a tenir impacte directe en la seva economia, i van començar a considerar que la cosa era seriosa. Van veure com des del 2015 grans multinacionals abandonaven Israel per les pressions del BDS. Empreses com Veolia, Orange, G4S. També grans fons de pensions, incloent-hi els de l’església dels EUA, que van començar a desinvertir en empreses que participaven de l’ocupació. El BDS és un moviment no violent pels drets humans, antiracista i inclusiu, que a més sorgeix d’un consens de la població palestina i que últimament compta també amb el suport de molts grups jueus. Tot això, espanta Israel enormement.


La preocupació també es veu amb el fet que l’any passat el Ministeri Hasbarà (que es dedica a fomentar la imatge de l’estat d’Israel de cara a l’exterior) destinés 25 milions de dòlars només per combatre el BDS. Quines són les estratègies que utilitza per desprestigiar el moviment? Amb quins arguments?

“Israel ha adoptat el maccarthisme: treballar amb aliats occidentals i lobbies d’arreu del món per tractar de suprimir la llibertat d’expressió de les activistes propalestines”

Des que el 2014 Israel va anunciar que el BDS suposava una amenaça, l’estat jueu ha canviat l’estratègia. Abans, el ministeri gastava centenars de milions de dòlars en propaganda per defensar la marca d’Israel. A partir d’aquell moment, s’hi va afegir també la tasca d’espionatge de les xarxes del BDS i l’atac directe cap a la reputació del moviment i de les persones que en formen part, amb l’inici de procediments legals. Bàsicament, des del 2014 –i especialment amb l’arribada de l’extrema dreta al govern el 2015–, Israel ha adoptat el maccarthisme: treballar amb aliats occidentals i lobbies d’arreu del món per tractar de suprimir la llibertat d’expressió de les activistes propalestines.


Aquestes mesures estan aconseguint debilitar el moviment?

Jo considero que Israel ha fallat completament. Saben que nosaltres estem guanyant dins dels moviments socials, dels sindicats, de les esglésies, als moviments de dones, en grups LGTBI, etc. S’han adonat que han de canviar l’estratègia i fer pressió des de dalt, des dels governs, intentant que la llibertat d’expressió en relació als drets humans a Palestina sigui il·legal. I això va contra els principis bàsics de la democràcia. Avui en dia Israel està molt més a prop, per les seves aliances recents, dels règims d’extrema dreta, partits antidemocràtics i partits feixistes a Europa, als Estats Units i a la resta del món.

“[A Israel] saben que nosaltres estem guanyant dins dels moviments socials, dels sindicats, de les esglésies, als moviments de dones, en grups LGTBI, etc.” / Freddy Davies

 

Per ser un dels portaveus del moviment has rebut intimidacions i amenaces –inclús “indirectament” de mort– per part de polítics i ministres israelians. Com viviu aquesta situació les activistes que esteu vivint dins del país?

Les amenaces i intimidacions van començar d’una forma suau el 2014 i van arribar al seu punt àlgid el març del 2016, durant una conferència anti-BDS a Jerusalem. Quatre ministres van amenaçar diferents activistes i el meu nom va ser nomenat específicament per quatre d’ells. L’amenaça més seriosa va ser que un d’ells va fer una crida a l’assassinat de civils. No tinc idea del que això significa, però jo m’ho vaig prendre molt seriosament, tenint en compte que els partits feixistes d’extrema dreta són els que ara mateix estan governant a Israel. Aleshores, aquestes amenaces s’han de prendre molt seriosament.


Et va fer repensar d’alguna manera el teu activisme?

“Les amenaces i intimidacions van començar d’una forma suau el 2014 i van arribar al seu punt àlgid el març del 2016, durant una conferència anti-BDS a Jerusalem”

No em va aturar ni m’aturarà, jo continuo amb el meu activisme. Estic compromès i entregat a aquesta causa i aquesta lluita pels drets humans. Cap intimidació m’aturarà, però igualment m’ho prenc seriosament. Per això vaig contactar amb Amnistia Internacional, Human Rights Watch, les Nacions Unides i algunes més. Amnistia Internacional va condemnar les amenaces contra la meva persona, també ho va fer Human Rights Watch i moltes altres organitzacions arreu del món, incloent-hi la International Federation for Human Rights. També molts grups jueus d’Europa i els EUA van condemnar els atacs sobre activistes del BDS i sobre la meva persona. Penso que aquest atac sobre nosaltres els ha sortit malament perquè, en lloc de silenciar-nos, les amenaces han derivat en més solidaritat i suport cap a nosaltres, fins i tot de grups als quals no havíem pogut arribar abans.


Molts cops comentes que el boicot des de dins i des de fora no és el mateix perquè es tracta de “diferents realitats i contextos”. Tu mateix vas assistir com a estudiant a la universitat de Tel Aviv l’any 2010. Ens ho pots explicar?

Si tu ets una persona oprimida que està vivint sota un règim d’apartheid, colonització i ocupació, com és el que exerceix Israel contra les palestines, és evident que no pots boicotejar tot el que ve des de dins. És impossible. Els negres a Sud-àfrica no podien fer boicot al govern, les empreses i les institucions que exercien l’apartheid, perquè eren les que controlaven el lloc on vivien. No tens més opció que utilitzar els serveis que reps del mateix govern que exerceix l’apartheid. Però això no vol dir que des de dins no puguis fer una crida a la resta del món a exercir el boicot, perquè la resta del món sí que té una altra opció de consum.

“La campanya per demanar als ajuntaments que es declaressin espais lliures d’apartheid a l’Estat espanyol és única, la més emocionant i prometedora del BDS arreu del món” / Freddy Davies

 

Aquí a Catalunya en els últims mesos està creixent molt la criminalització i repressió cap al BDS per part de diferents grups de suport israelians, sobretot en el que té a veure amb el boicot institucional. Com valores l’activitat del BDS Catalunya i a l’Estat espanyol?

Penso que el moviment BDS ha crescut enormement a Catalunya i també a tot l’Estat espanyol. La campanya per demanar als ajuntaments que es declaressin espais lliures d’apartheid és única, la més emocionant i prometedora del BDS arreu del món. A l’Estat espanyol, molts activistes s’estan convertint en regidors als ajuntaments; l’esquerra ja no només està als carrers, i això ens dóna una oportunitat única per fer arribar la nostra agenda sobre drets humans i justícia social a les institucions. Estem molt orgullosos de la feina feta pels activistes del BDS a Catalunya, estem molt inspirats pels èxits que estan tenint. Un senyal que estan fent les coses bé és la reacció i la repressió que estan rebent per part dels lobbies sionistes.


Justament, una de les estratègies que utilitzen aquests grups és l’inici de procediments judicials contra activistes i ajuntaments per adherir-se a la campanya. En què s’argumenten les acusacions?

“Avui en dia Israel és un aliat d’un dels grups més antisemites del món, per tant no és precisament el més indicat per predicar i denunciar sobre aquest tema”

Israel està utilitzant l’acusació d’antisemitisme i racisme contra els jueus per mesclar-la amb l’oposició al sionisme i a l’estat d’apartheid. Nosaltres rebutgem això rotundament. Argumentem que, quan Israel reclama que fer un boicot contra Israel és antisemitisme, bàsicament està dient que un boicot contra Israel és un boicot contra tots els jueus. Està dient que Israel i els jueus són el mateix, i això és molt antisemita. Algunes comunitats jueves són progressistes, algunes són comunistes, altres conservadores… Rebutjar aquesta diversitat és una declaració molt antisemita. De fet, avui en dia Israel és un aliat d’un dels grups més antisemites del món, per tant no és precisament el més indicat per predicar i denunciar sobre aquest tema. Tenim molts companys jueus participant del BDS i estem molt orgullosos de la seva feina.


Quin paper juguen les comunitats jueves d’arreu amb el BDS?

Un paper molt important. Et poso un exemple: l’any 2014, J Street, que és un grup de pressió a favor d’Israel als EUA, va fer una enquesta als jueus americans per saber la seva opinió sobre el BDS. Els resultats van mostrar que un 46% dels homes menors de 40 anys donaven suport a un complet boicot d’Israel. Quasi la meitat. Això espanta molt a Israel, perquè saben que estan perdent el suport d’un sector molt important de la comunitat jueva. Com podran dir que el BDS és un moviment antisemita quan la meitat dels joves jueus americans donen suport al BDS?

Actualment, Catalunya viu un procés cap a la independència. Com valores que sectors del Govern català s’emmirallin amb Israel com a model a seguir?

Jo crec que és extremadament perillós, des del punt de vista ètic, polític i pragmàtic. Èticament és obvi: Israel és un règim que exerceix l’ocupació, l’apartheid i el racisme, que està assassinant milers de nens i nenes a Gaza i que està tractant a la seva pròpia població negra amb nivells extrems de racisme. Com pot ser un model per la independència de qualsevol nació arreu del món? Israel és una nació creada a partir de la neteja ètnica de la població indígena palestina. Els palestins encara som, avui dia, la població de refugiats més gran del món. Com pot aquest estat ser un model? Neteja ètnica i apartheid mai podran ser un model per cap país que vulga aconseguir la sobirania i la independència. Pragmàticament, el fet que alguns sectors de la societat catalana s’aliïn amb Israel els portarà amb el temps a l’aïllament de tot el món. Aliar-se amb sectors de l’extrema dreta, feixistes i racistes, siguin governs o empreses, els portarà a perdre negocis amb el món àrab i musulmà i també amb molts altres països amb governs progressistes. Aleshores, es tracta d’aliar-se amb una minoria que més tard o més prompte tendirà a desaparèixer. Considero que no és una idea molt intel·ligent per la societat catalana.

“Personalment, com a investigador i activista dels drets humans, des de l’any 1982 que he adoptat i defenso la posició de la solució per un sol estat secular i democràtic” / Freddy Davies

 

Tu, personalment, t’oposes a la solució dels dos estats a Palestina. Per què?

Com a portaveu del BDS, no em puc posicionar a favor o en contra de la solució dels dos estats perquè el moviment no té una posició fixa. El BDS som la coalició més gran dins de la societat palestina, tenim l’espectre polític més ampli i per tant no tots estem d’acord en la mateixa solució. Jo personalment, com a investigador i activista dels drets humans, des de l’any 1982 que he adoptat i defenso la posició de la solució per un sol estat secular i democràtic, com a la solució més ètica. Un estat que permeti als refugiats tornar a les seves cases i acabar amb totes les formes d’apartheid i opressió; que contempli la igualtat de drets per totes les persones i el respecte de totes les identitats. A tot el món, i en tots els països democràtics, la gent està a favor de la igualtat de drets, almenys teòricament. Què passa amb els palestins?

Després de dotze anys de BDS, quin balanç fas dels objectius aconseguits i quins són els reptes de futur del moviment?

Tenim tres hores? (riu) Intentaré fer un resum. En els últims dos anys, per primer cop des que el moviment BDS va arrancar l’any 2005, hem aconseguit que grans empreses multinacionals deixen de col·laborar amb Israel per la seva constant violació dels drets humans. Com ja saps, això no és fàcil. Aconseguir que multinacionals com Veolia, G4S o Orange deixen de treballar a Israel ens ha costat molta feina en campanyes a tot el món. Amb el cas de Veolia per exemple, la campanya va començar a Bilbao el 2008, i fins al 2015 l’empresa no va abandonar Israel amb uns 23 bilions de dòlars en pèrdues per contractes i acords perduts arreu del món. Això va provocar un efecte dominó, i G4S, Orange i CRH, l’empresa multinacional més gran d’Irlanda, també van deixar d’operar a Israel. Aquest efecte dominó preocupa molt a Israel, perquè l’esperança és molt contagiosa. Si un moviment d’activistes palestins és capaç d’aconseguir que aquestes multinacionals s’agenollen per respectar els drets humans, tothom és capaç de fer-ho. Per això també molts altres governs occidentals, com el dels EUA, França o el Regneu Unit, s’oposen al BDS. No només per Israel, sinó per les seves agendes repressives i antidemocràtiques. Perquè l’esperança és contagiosa, i per tant el BDS és contagiós. I Israel té molta por d’això…

x

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;