Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Rebuig polític i social a les maniobres militars arreu de Catalunya

L'arribada al Castell de Sant Miquel / Sergi Vázquez Anguela

Avui dilluns, 20 de febrer, un destacament de l’exèrcit espanyol té previst realitzar diverses maniobres als municipis de Celrà i Girona. Així va comunicar-ho als respectius consistoris fa una setmana, obviant els seus pronunciaments contra la presència de tropes dins dels seus termes municipals. Mentre que l’Ajuntament de Celrà havia aprovat el novembre de 2016 una moció per la qual prohibia qualsevol incursió de soldats a la localitat, la Diputació de Girona va adoptar el setembre del mateix any un text en què es reclama “unes comarques gironines desmilitaritzades”. En virtut d’aquesta darrera iniciativa, diverses entitats i partits polítics han exigit a l’alcaldessa de la capital gironina, Marta Madrenas, que actuï com ho fa l’alcalde de Celrà, el qual ha transmès al ministeri de Defensa el rebuig a qualsevol tipus de desplegament. Aquest matí, una marxa fins el Castell de Sant Miquel, entre els municipis de Celrà i Girona, ha volgut mostrar el rebuig polític i social a les maniobres militars.

L’Ajuntament de Celrà havia aprovat una moció per la qual prohibia qualsevol incursió de soldats a la localitat i la Diputació de Girona va adoptar un text en què es reclama “unes comarques gironines desmilitaritzades”

La demanda dels ajuntaments, però, ha estat menystinguda pel coronel i cap del comandament militar a Girona, Javier Mur Lalaguna, que arran de les diferents mocions, va assegurar que “les unitats de terra continuaran desenvolupant la seva feina a la província de Girona i fent les activitats necessàries de preparació”. Una advertència que ha reiterat últimament i que va adreçada també a l’Ajuntament de Sant Climent Sescebes, el qual el setembre passat s’havia queixat a la subdelegació del Ministeri de Defensa per la presència de soldats armats dins del municipi, fet que va provocar l’alarma entre diversos escolars, i a l’Ajuntament de Canet d’Adri, on la presència de tropes també va motivar que l’alcalde transmetés l’any passat una missiva a la base Álvarez de Castro, seu de l’exèrcit a la zona, per la manca d’informació respecte al desplegament d’unitats a la Vall de Llémena, pròxima a la població.


La moció del Parlament

Les maniobres de l’exèrcit no sols contravenen les resolucions aprovades a les comarques gironines. També menystenen la moció adoptada pel Parlament de Catalunya el 20 de juliol de 2016, en la qual s’emplaça al govern de la Generalitat a “prohibir les maniobres en espais no estrictament militars”. La moció fa referència, especialment, al desplegament que l’exèrcit fa en indrets com Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) i Talarn (Pallars Jussà), a la serra de l’Albera, o als parcs naturals de la Muntanya de Montserrat i la Serra de Collserola.

En el cas de Collserola, la Diputació de Barcelona va decidir el desembre passat prohibir-hi la presència d’unitats de l’exèrcit

 

En el cas de Collserola, la Diputació de Barcelona va decidir el desembre passat prohibir-hi la presència d’unitats de l’exèrcit, que han desfermat una allau de queixes entre les veïnes d’Esplugues de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola i altres municipis de l’entorn. Precisament, a causa de la demora en el compliment de la moció, la CUP va presentar dijous passat al·legacions a fi efecte que es prohibeixi el desplegament de les forces armades a Collserola, tot advertint que la seva presència condiciona les activitats escolars, naturals i de lleure que s’hi desenvolupen. Segons la candidatura, el Parc Natural ha de ser un espai per difondre els valors de la pau i els drets humans, cosa que no representa l’exèrcit, de qui considera que fomenta “la cultura bèl·lica, militarista i violenta.”
Una història de resistència

El rebuig a l’exèrcit a Catalunya ha transcendit els darrers mesos, sobretot a partir dels acords presos a les institucions i el context polític favorable a la sobirania del país. Però la història ens deixa un ampli retaule d’episodis en què la societat catalana s’ha manifestat contra les estructures militars i a favor de la cultura de la pau. Cal recordar, entre d’altres, la Revolta de les Quintes, coneguda per l’aixecament popular que va desencadenar a la Vila de Gràcia la decisió del Govern espanyol de cridar a files als joves catalans l’abril de 1870, així com, després del franquisme, el moviment d’insubmisos, que va contribuir a l’abolició del servei militar obligatori el març de 2001, o la campanya “Neutralitat, OTAN no, Bases fora”, decisiva perquè una majoria de catalans i catalanes votessin negativament a l’entrada de l’Estat espanyol a l’Aliança Atlàntica en el referèndum del març de 1986.

Cal recordar el moviment d’insubmisos, que va contribuir a l’abolició del servei militar obligatori el març de 2001, o la campanya “Neutralitat, OTAN no, Bases fora” 

Igualment, el rebuig a l’exèrcit es va expressar de manera contundent quan milers de persones van participar en el Concert per la Pau que va tenir lloc el 27 de maig de 2000 a Barcelona, en protesta per la desfilada militar que s’hi celebrava amb motiu del Dia de les Forces Armades. Sense oblidar les iniciatives perquè cada any es prohibeixin les desfilades de legionaris al barri de Sant Andreu de Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat; la Festa del Cel, on intervenen avions de l’exèrcit de l’aire; o la presència de destacaments en el Saló de l’Ensenyament, davant el qual la campanya Desmilitaritzem l’Educació reivindica la retirada d’unitats uniformades.
Horitzó de pau

En aquests moments, l’exèrcit espanyol compta amb 1.500 efectius al Principat, dels quals la majoria estan allotjats les casernes del Bruc, a Barcelona, i a les bases de Sant Climent Sescebes i l’acadèmia de sotsoficials de Talarn. Des d’aquests emplaçaments, unitats de Terra surten cada dia per fer maniobres amb un nivell d’ostentació que sempre han despertat un rebuig considerable però que, en l’actual context, és més elevat que mai. No sols en el terreny de la societat més activa en defensa de la pau i la solidaritat. També en el darrer cicle històric, les institucions s’han posicionat obertament contra la militarització, sigui donant suport a les campanyes contra l’exèrcit, el comerç d’armes o l’experimentació científica amb finalitats militars. També la recent marxa a favor de l’acollida a les persones refugiades –com ho van ser les de rebuig a la Guerra de l’Iraq l’any 2001– ha servit de termòmetre per dimensionar el sentiment antimilitarista i humanitari que es respira en moltes capes de la societat catalana.

En aquest ambient arriben avui dilluns les maniobres de l’exèrcit a Celrà i Girona, unes pràctiques que, exclamen els respectius alcaldes, són incompatibles amb la voluntat d’una societat que, a més de llibertat, exigeix viure en pau.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;