Cinc-cents metres més a la tercera pista, amb la “mínima afectació” als espais protegits. És la fórmula que avala la comissió tècnica d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat i que el govern de Salvador Illa posa damunt la taula per fer que guanyi capacitat per rebre vols intercontinentals i augmentar els passatgers que arriben directament a la ciutat, de 55 a 70 milions.
El president ha defensat el “rigor tècnic” de la comissió de què parteix la proposta “definitiva” per convertir l’aeroport en “un hub de connexions intercontinentals”. Una proposta que ja és un acord, ha dit Illa, entre el govern català i l’espanyol, amb el vistiplau d’AENA –presidida pel socialista Maurici Lucena.
Illa ja havia donat a conèixer els trets bàsics de la proposta la setmana passada en una entrevista i en la presentació d’aquest migdia ha insistit que respon a les exigències mediambientals europees. Fins i tot que “millorarà” l’estat del delta del Llobregat.
El pla d’ampliació preveu compensacions ambientals pel dany en espais naturals protegits: renaturalitzar 250 hectàrees –per “multiplicar per 10” la superfície de la Ricarda afectada per l’ampliació–, crear una anella verda entorn de l’aeroport per garantir l’activitat agrària i crear un fons, amb aportació d’AENA, dedicat a actuacions de conservació.
“Tant la Ricarda com el Remolar no es poden alterar”, manté Miquel Rafa, president del Consell de Protecció de la Natura, òrgan assessor de la Generalitat
Davant la proposta, el Consell de Protecció de la Natura, l’òrgan assessor de la Generalitat en la matèria, defensa la vigència de l’informe que va emetre el 2021 contrari a l’ampliació de la infraestructura. “Tant la Ricarda com el Remolar estan declarats com a espais protegits segons la legislació europea i la catalana, i no es poden alterar”, manté Miquel Rafa, president del Consell de Protecció de la Natura.
La comissió tècnica del Govern, però, avala ampliar la pista més propera al mar de manera repartida entre aquests dos espais com l’opció que minimitza l’impacte als aigüamolls, sota protecció de la Xarxa Natura 2000 (fruit de les directives europees de protecció d’hàbitats i de protecció d’aus) pel seu valor ecològic.
Incompliments pendents de resoldre
La proposta del Govern d’Illa arriba amb l’expedient d’infracció de la Comissió Europea encara obert per la degradació ecològica del delta del Llobregat.
Arran d’una queixa de l’organització ecologista Depana, la Comissió Europea va iniciar el procediment d’infracció per incompliments de la directiva hàbitats i la d’aus, així com per la desprotecció causant de la degradació dels espais naturals del delta. Una de les zones de més valor ecològic del país i, alhora, “la més pressionada per infraestructures”, exposa Cristina Sánchez, directora de Seo Birdlife.
Sánchez, que també presideix la Xarxa per la Conservació de la Natura, adverteix una manca del “principi de precaució” en l’actuació del Govern, i troba fora de lloc que, amb un procés d’ampliació de les zones protegides del delta encara en procés, “sense un pla de gestió”, s’estigui plantejant l’ampliació d’una infraestructura que afecta dos espais protegits, la Ricarda i el Remolar-Filipines.
Des del Fons de Defensa Ambiental, que s’encarrega del suport jurídic a Depana, consideren problemàtic que “ni tan sols s’hagin complert les mesures compensatòries de l’ampliació aeroportuària anterior”
Depana i Seo Birdlife no tenen constància que cap organització de la societat civil o acadèmica independent experta en medi ambient hagi aportat informació per a l’anàlisi de la comissió tècnica que ha donat lloc a la proposta d’ampliació. Tampoc el Consell de Protecció de la Natura no ha estat convocat per aportar la seva anàlisi.
La plataforma Zeroport s’oposa “frontalment” a qualsevol forma d’ampliació i anunciarà dijous una mobilització contra una decisió que, denuncien, “agreujarà els efectes de l’escalfament global” i “aguditza el fràgil estat” dels espais naturals del delta.
L’informe Estat de la Natura a Catalunya, de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat del Govern, detecta que les poblacions de les espècies vinculades a aigües dolces continentals, com són els aiguamolls, han patit una davallada del 54% en les darreres dues décades, i les lligades a espais agraris han caigut un 34%. “Al delta del Llobregat no hi ha hagut cap aposta seriosa per conservar les espècies i els ecosistemes, i la reducció de poblacions de nombroses espècies, fins arribar a l’extinció local és un fet, que només es veurà agreujat per un increment en l’artificialització del delta amb més zones pavimentades”, denuncien des d’Ecologistes en Acció.
Descrèdit del remei de compensar després
Des del Fons de Defensa Ambiental, que s’encarrega del suport jurídic a Depana, consideren problemàtic que “ni tan sols s’hagin complert les mesures compensatòries de l’ampliació aeroportuària anterior”. És arran de l’expedient d’infracció aconseguit amb la queixa de Depana que el Govern català va veure’s forçat a ampliar la ZEPA (zona d’especial protecció de les aus), aprovada el juliol passat i actualment pendent dels recursos contenciós-administratius presentats per l’Associació de Propietaris de l’Àmbit Marinada de Gavà i el sindicat Unió de Pagesos.
Davant la previsió de compensacions anunciada, Ecologistes en Acció titlla de “burla” plantejar afectar dues llacunes protegides i mantenir, alhora, que l’ampliació millorarà l’estat de conservació natural del delta.
“No arribem ni a tenir un coneixement suficient per dir que podem recrear tot el que hi ha en un lloc en un altre i, encara que ho poguessis fer, qui et diu que a llarg termini aquell ecosistema funcionarà? El que ja has destrossat, destrossat està”, critiquen els ecologistes sobre el plantejament de les compensacions.
Ecologistes en Acció titlla de “burla” plantejar afectar dues llacunes protegides i mantenir, alhora, que l’ampliació millorarà l’estat de conservació natural del delta del Llobregat
El sindicat Unió de Pagesos ha rebutja també el projecte perquè considera que comportarà un “impacte irreversible” sobre terrenys “d’alt valor agrari i mediambiental”. Alerten que compensar les afectacions renaturalitzant 250 hectàrees vol dir perdre zona de cultius del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Des de Seo Birdlife, reclamen al Govern d’Illa que el primer a fer sigui “assegurar que es recuperen les poblacions d’espècies a la zona protegida ampliada”. “Després es pot parlar d’altres temes, com les infraestructures”, diu Sánchez. “La degradació del delta ha estat progressiva amb la transformació de l’espai, i la idea de ‘ja compensarem després’ tenim experiència amb l’anterior ampliació que no arriba”, afegeix.
Per al que hi ha data és per les obres d’ampliació de la tercera pista. La previsió del Govern és que comencin el 2030 i que l’ampliació sigui realitat el 2033.
