Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Illes sostenibles, agenda 2030, COP25 i actes culturals

Sembla que poc o res hagin de tenir a veure “Illes sostenibles”, “agenda 2030”, “COP25” i “actes culturals”, que se’ns han anat presentant en els darrers temps com a conceptes, projectes o iniciatives independents i que res tenien a veure inicialment, però el Govern de les Illes Balears ha tengut la capacitat i creativitat de lligar-ho tot en un abracadabra i pretendre que sigui aplaudit. M’explic. Ahir diumenge, topàrem a la premsa local amb el següent titular: “El Govern organitza un bon grapat d’activitats culturals amb motiu de la Cimera Mundial del Clima”. Dins de la notícia, un programa que inclou concerts, circ al carrer, contacontes i la inauguració d’un espai públic que ara serà la seu de Cultura i la seu dels actes i fòrums de l’Agenda Balear 2030. Majestuós. Sorprèn l’habilitat amb la qual, amb l’excusa de què a Madrid es fa la COP25, s’ha aconseguit lligar la marca “Illes sostenibles” que ara es ven a les fires turístiques, l’agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides que ara està de moda –com ho varen estar en el seu moment els Objectius del Mil·lenni (i que corren el perill d’acabar de la mateixa manera)– amb la inauguració de la nova seu de la Cultura! Tot, perquè sembli que el Govern de les Illes fa qualque cosa pel.. què era? Ah si!, pel Canvi Climàtic!

Coses com aquestes realment indignen. De veres que pretenen cobrir l’expedient amb això? De veres que entre això i la declaració institucional d’emergència climàtica es pensen que ja està? De veres que generant fòrums de l’agenda 2030 sobre sostenibilitat econòmica, ecològica i social, per ampliar el “diàleg social”, fent concerts i contacontes de temàtica ambiental pensen que ja està? O ens prenen directament per imbècils a tots plegats?

De veres que generant fòrums de l’agenda 2030 sobre sostenibilitat econòmica, ecològica i social, per ampliar el “diàleg social”, fent concerts i contacontes de temàtica ambiental pensen que ja està?

El canvi climàtic és aquí i induirà, com a mínim, incertesa, quan no, caos. Les regles del joc de l’equilibri biosistèmic s’han romput i ja no podem preveure com aniran les coses. Davant això i assumint la vertadera responsabilitat que implica l’emergència suposadament declarada, caldria planificar un pla de xoc, amb dos eixos fonamentals: la resiliència i la justícia social.

El capitalisme ecocida ens ha abocat al col·lapse. Un sistema que se sosté sobre les lògiques de l’espoli, el neocolonialisme i el patriarcat. Un sistema injust i racista que es pretén mantenir sobre un feixisme estructural que determina quines vides tenen valor i quines no.

Aterrat a les Illes, aquest sistema es tradueix en un model econòmic que se sosté gràcies a un transport barat (fins ara) que alhora és un dels grans responsables de les emissions que han generat el caos climàtic: a les Illes importam turistes i gairebé tots els recursos materials que sostenen aquí la vida (menjar i combustibles), via ports i aeroports.

Sabem que això no serà eternament així: sabem del peak oil i sabem del canvi climàtic, i sabem que ens afectarà i tenim ja investigacions per saber com. Sabem a més, que la mediterrània s’encalenteix a un ritme més elevat que altres zones del planeta i que per tant, segurament les conseqüències ja estudiades arribaran abans del que es tenia previst. Sabem que som illes i que per tant, determinades conseqüències com la pujada del nivell de la mar, ens afectaran de manera més important. Sabem a més, que es perdrà fertilitat i que l’aigua es convertirà en un bé escàs.

El Govern segueix deixant que AENA (l’Estat) planifiqui increments d’operativitat i passatgers (turistes a poder ser) als aeroports que té a les seves colònies insulars explotades al servei de la indústria turística

Davant això, el Govern organitza concerts i contacontes, declara una “emergència climàtica” que no passa de ser un eslògan i assisteix a la COP25 a explicar les seves gestes: la llei de canvi climàtic i transició energètica i la de residus, unes lleis aprovades abans de la declaració d’emergència climàtica i que, en cas d’assumir realment l’emergència, quedarien ja en entredit. Davant de tot això, el Govern segueix deixant que AENA (l’Estat) planifiqui increments d’operativitat i passatgers (turistes a poder ser) als aeroports que té a les seves colònies insulars explotades al servei de la indústria turística. Davant d’això, se segueixen projectant noves carreteres amb escòries de la incineració per tal de donar cabuda a l’excés exagerat de cotxes que la ciència dels mercats oportunistes, ens diu ara han de ser elèctrics, o híbrids – sempre que te’l puguis pagar.

En definitiva, que davant de tot el que implica la crisi climàtica antropogènica, sense precedents en la història de la humanitat, tot segueix i continua com si res llevat de nous eslògans polítics. Almenys aquí, al Nord privilegiat, a l’Europa obscena. No és així, avui mateix ni a Bolívia, ni a l’Equador, ni sobretot a Xile. Allà hi ha revoltes socials, reprimides pels estats, la policia i els militars amb la màxima duresa i violència i allò que passa allà té a veure amb el canvi climàtic, perquè té les mateixes arrels: la implantació global del sistema econòmic capitalista i les pràctiques neoliberals. Feta la connexió, resulta patètic i vergonyós el titular que han propiciat les “actuacions” del Govern de les Illes amb motiu de la Cimera Mundial del Clima. Cal una presa de consciència social i política real, amb amplitud de mires, i una actuació a l’alçada de la magnitud de la situació que afrontam. Les conseqüències més violentes ara semblen lluny de casa, però són escenaris del que previsiblement, i al marge de les conseqüències naturals del canvi climàtic, pot acabar també passant aquí.