Economia

Indra: el Gran Germà tecnològic que toca totes les tecles

El grup empresarial de l'Ibex 35 fa negoci amb la militarització de les fronteres o la gestió de processos electorals, com el del pròxim 21-D. En el seu consell d'administració hi ha expolítics del PP i s'ha vist esquitxada en dos casos de corrupció

Durant vint dies el grup de hackers Anonymous ha estat infiltrat en les xarxes informàtiques de l'empresa encarregada de fer el recompte de vots de les eleccions catalanes del proper 21-D. Ho ha anunciat per xarxes socials, on assegura que la multinacional Indra “no és tan fiable com sembla” i té una “seguretat nefasta”, tot i ser un gegant tecnològic de l'bex 35. Amb el 155 desplegat, en aquesta ocasió, el contracte amb Indra s'ha tramitat per la via de l'emergència, és a dir, sense concurs públic, a dit. Es tracta d'un procediment que la llei de contractes de les administracions públiques reserva per a “esdeveniments catastròfics”, “situacions que suposin un greu perill” o “necessitats que afectin la defensa nacional”.

Ja fa més de tres dècades que s'encarrega de les tasques de recompte de vots d'eleccions a diferents països del món: més de 350 processos electorals, segons dades del mateix grup empresarial

Al marge de l'excepcionalitat del procediment, Indra ja fa més de tres dècades que s'encarrega de les tasques de recompte de vots d'eleccions a diferents països del món: més de 350 processos electorals, segons dades del mateix grup empresarial. Des de que va néixer el 1989, a l'Estat espanyol ho ha fet en totes les eleccions locals, autonòmiques, estatals i europees, amb una sola interrupció. El pròxim 21 de desembre, els seus softwares i dispositius tornaran a gestionar la tecnologia de tota la jornada electoral. Simona Levi de la Plataforma Xnet denuncia que hi hagi una empresa privada intermediària en els comicis, “quan no es fa vot electrònic, sinó analògic” i alerta que pot respondre al fet que “una intermediària amiga podria ser una aliada en el cas que l'Estat volgués justificar un atac hacker”.
 

Portes giratòries i presumptes irregularitats

Amb vora un 19% de la propietat en mans del Govern espanyol, a través de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI), Indra no només ha estat omnipresent en els processos electorals, sinó que també és darrere dels equips de venda de tiquets del metro de Barcelona, d'una part de l'atenció telefònica de la Tresoreria de la Seguretat Social, del sistema de control biomètric als aeroports de Madrid i Barcelona o dels sistemes de radars i avions no tripulats per al Ministeri de defensa, entre molts altres serveis.

Amb seu central al municipi madrileny d'Alcobendas i oficines al districte 22@ de Barcelona, Indra disposa de 43.000 treballadores a tot el món. Integrat per 259 empreses, el grup va guanyar 70 milions d'euros nets el 2016.

Indra va néixer el 1989, essencialment pública en mans del que a aleshores era l'Institut Nacional d'Indústria, però amb l'onada de privatitzacions del govern de Jose María Aznar, a finals dels 90, l'Institut va vendre-la a diversos accionistes per 92.526 milions de pessetes. No va ser fins el 2013, que el SEPI va tornar a entrar en l'accionariat de l'empresa. Dins el seu consell d'administració, hi figuren exmembres d'empreses públiques –o que van ser-ho–, com Ignacio Santillana del Barrio, que ha passat per Telefónica i per l'Empresa Nacional de Innovación (ENISA); i expolítics, com Juan Carlos Aparicio, que va ser ministre de Treball i Assumptes Socials o Adolfo Menéndez Menéndez, que va ser subsecretari de Defensa i de Foment.

La Unitat Central Operativa (UCO) de l'institut armat apunta que Indra hauria tingut un paper decisiu en el finançament il·legal del Partit Popular de Madrid

Durant 22 anys, Javier Monzón va estar comandant la nau d'Indra. Amic personal del rei Joan Carles I, recentment ha rebutjat substituir Juan Luís Cebrián com a conseller delegat del Grup Prisa, però forma part del consell d'administració del conglomerat mediàtic. Actualment la presidència recau en Fernando Abril-Martorell, fill d'un procurador a les Corts franquistes fins el 1976 i exministre d'economia de la UCD, qui dirigeix l'empresa. A Catalunya, Manuel Brufau, germà l'actual president de Repsol, Antoni Brufau, figura al capdavant, i Josep Pujol Ferrusola va arribar a tenir-hi un càrrec.

A banda d'expolítics, hi ha dos episodis de corrupció que també vinculen Indra al PP. Primer, en el marc de l'Operació Púnica, l'empresa va aparèixer com a presumpta finançadora de la despesa del partit d'Esperanza Aguirre a Madrid. I fa uns mesos, l'abril passat, la Guàrdia Civil va irrompre a les seves oficines, en el segon dia de l'Operació Lezo. La Unitat Central Operativa (UCO) de l'institut armat apunta que Indra hauria tingut un paper decisiu en el finançament il·legal del Partit Popular de Madrid. Segons la investigació, l'Agència Informàtica i Comunicacions de la Comunitat de Madrid (ICM) hauria adjudicat a l'empresa una sèrie de contractes inflats a canvi de què ajudés a pagar la campanya del PP madrileny per a els eleccions autonòmiques de 2011.


Militarització de les fronteres europees

L'arribada de persones que busquen refugi a Europa ha legitimat una despesa de 15.000 milions d'euros en control de fronteres, segons l'informe fet públic per l'Observatori de Drets Humans i Empresa (OHDE). Fins a l'any 2002, l'augment previst arriba fins a 29.000 milions. L'investigador Jordi Calvo, del Centre Delàs, detallava en una investigació, com la inversió en seguretat nacional, incloent-hi la militarització de les fronteres, venia precedida per la política d'investigació del sector de la seguretat de la UE. En tot aquest procés de definició de les línies estratègiques, iniciat el 2003, no hi varen participar les organitzacions per les migracions, refugiades o especialitzades en conflictes armats. En canvi, sí que hi eren, els comissaris europeus de l'àmbit del comerç i la seguretat, representants de l'OTAN, l'Associació d'Armament de l'Oest d'Europa, el Comitè Militar de la UE, vuit empreses multinacionals del sector armamentístic (EADS, BAE Systems, Thales, Leonador Finmeccanica) i les més grans empreses del sector tecnològic, entre elles, Indra.

Indra és la principal empresa adjudicatària per la construcció de les tanques a Ceuta i Melilla / Bru Aguiló (Fotomovimiento)



Actualment, el lobby de la indústria militar i de seguretat es reforça a través de l'European Organization for Security (EOS), un grup que treballa pel desenvolupament i harmonització del mercat securitari a Europa. Indra n'és un dels seus principals membres, i ha invertit 1,5 milions d'euros en activitats de lobby entorn les institucions de l'UE, els últims cinc anys. Des de finals de 2013 fins el 2015, s'han realitzat vuit grans trobades entre la indústria i representants de Frontex. L'informe apunta que "les corporacions privades estan definint l'arquitectura i la política de seguretat de la Unió Europea, donant respostes militars i securitàries que requereixen la seva pròpia contractació per part de les institucions europees i dels seus Estats membres".

A l'Estat espanyol, Indra és la principal empresa adjudicatària per la construcció de les tanques a Ceuta i Melilla. Entre 2004 i 2014 va rebre 27 milions d'euros del Ministeri d'Interior per aquesta finalitat. L'empresa explica que, en total, els seus sistemes de tecnologia SIVE (Sistema Integrat de Vigilància) "controlen i protegeixen més de 5000 km de fronteres i tràfic marítim i terrestre a diferents països i continents". Així mateix, Indra és líder en sistemes de vigilància autònoms i drons. La UE ha invertit fins a 315 milions d'euros per incorporar aquesta tecnologia en els sistemes de vigilància i ordre públic, sense cap tipus de consulta als parlaments del estats membres.


Míssils, drons i guerra electrònica

Indra Sistemas és la divisió encarregada del sector de seguretat i defensa. Aproximadament 1.035 persones treballen en aquesta secció ubicada en el districte 22@ de la ciutat de Barcelona.

Indra s'ha convertit en el principal client del Ministeri de Defensa espanyol, que i li encarrega el desenvolupament electrònic de la majoria del seu armament

Des de la seva privatització, Indra no ha cessat de rebre contractes del Ministeri de Defensa espanyol, que s'ha convertit en el seu principal client i li encarrega el desenvolupament electrònic de la majoria del seu armament. Indra controla el 80% de la Societat Espanyola de Míssils (Inmize) i és la filial espanyola de la principal empresa fabricant de míssils en l'àmbit europeu (MBDA). Això, combinat amb les subvencions, ha possibilitat el creixement de l'empresa.

Indra aporta solucions tecnològiques per a productes armamentístics que després es venen a països com Turquia, Egipte, Qatar, Aràbia Saudita i Iemen. Alhora, col·labora directament en la provisió i transferència de material tecnològic, sistemes de vigilància i drons per a ús securitari i militar a Israel Aerospace Industries (IAI), una corporació que s'ha beneficiat directament del control i vigilància sobre els territoris ocupats palestins. Ho ha fet sent pionera en la producció de drons de vigilància, amb els models Heron 1 i Heron TP, equipats amb míssils i que foren empleats en les operacions militars israelianes Pluja d'estiu (2006) i Plom fos (2008) a Gaza, que van deixar més de 1.700 palestines mortes.

Per això, l'ODHE denuncia que la transferència de tecnologia entre les dues empreses, pot suposar una complicitat amb els crims de guerra en els Territoris Ocupats Palestins. El Centre Delàs així com moviments antimilitaristes i antiracistes també han denunciat la participació indirecta de la tecnologia de l'empresa en conflictes armats a l'Orient Mitjà, que afecten població civil iemenita, kurda i palestina.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: