Les entrades d’institut i universitat estan bloquejades amb contenidors d’escombraries a diferents punts del país per protestar contra les indignes condicions d’estudi als centres de secundària dels barris populars.
Tot i que el moviment va arrencar a finals d’agost a Mayotte i Guyana, dos territoris francesos d’ultramar, la regió de Seine-Saint-Denis i la seva capital Saint-Denis, s’ha convertit en un dels bastions més reivindicatius del país on es denuncien desigualtats abismals.
La conclusió és senzilla: els centres educatius parisencs amb menys recursos segueixen més ben dotats que els que tenen més recursos a Seine-Saint-Denis, segons el sociòleg francès de l’educació Benjamin Moignard.
L’educació pública francesa, en ruïnes als barris populars
“Ens mobilitzem perquè no tenim treballadora social, els professors absents no se substitueixen, les rajoles del terra estan trencades i els nostres professors pateixen esgotament laboral”, explica la Sarah (nom fictici per preservar el seu anonimat), alumna de primer en un curs de formació professional per convertir-se en soldadora submarina. Professors absents que no són substituïts, ordinadors avariats, vidres trencats i problemes d’insalubritat: a l’institut de formació professional ENNA, a Saint-Denis una de les ciutats més pobres del país, governada per Bally Bagayoko, figura de l’esquerra radical, no funciona res des de l’inici del curs al setembre.
A banda, a tot el país, els estudiants denuncien Parcoursup, la plataforma que gestiona l’assignació de places a l’educació superior per a estudiants de secundària i universitaris creada el 2018, poc després de l’arribada al poder de Macron. Es tracta d’un sistema d’admissió basat en algoritmes opacs que incorporen intel·ligència artificial i el caràcter injust del qual genera consens entre les organitzacions juvenils, els sindicats de professors i les associacions de pares.
“Quan fa calor, no es pot fer res: no hi ha ventiladors, res de res. I en la meva formació som vint per a un sol ordinador. És impossible aprendre com cal“, explica Mehdi, de 15 anys
“Aquí, quan fa calor, no es pot fer res: no hi ha ventiladors, res de res. I en la meva formació som vint per a un sol ordinador. És impossible aprendre com cal“, explica Mehdi, de 15 anys, alumne de primer curs, que vol dedicar-se al sector de l’electrònica. Durant l’estiu passat, especialment sufocant a la regió de París, les temperatures van assolir els quaranta graus dins de les aules, segons els alumnes. És el balanç de dècades d’abandonament i deixadesa per part de l’Estat als instituts situats a barris populars. En deu anys, les reformes successives a l’educació pública han anat deteriorant cada cop més les condicions d’estudi, especialment les dels joves procedents de zones suposadament “prioritàries”, i on les desigualtats s’han ampliat de manera palesa.
A contracorrent del lema francès “Llibertat, igualtat, fraternitat”, no tots els alumnes parteixen amb les mateixes oportunitats: l’institut del qual procedeixen és un criteri d’exclusió. Per això, els que estudien en centres menys prestigiosos tenen més riscos de quedar-se sense plaça a l’educació superior i sense perspectives de futur. Aquesta situació afavoreix l’ensenyament privat al qual és més fàcil accedir-hi sempre que es pugui pagar.
120.000 estudiants es van quedar sense plaça universitària després d’obtenir el batxillerat el juliol de 2026
Així és com més de 120.000 estudiants es van quedar sense plaça universitària després d’obtenir el batxillerat el juliol de 2026. El percentatge de titulats de batxillerat que no va rebre cap proposta en la plataforma va passar del 4,8% el 2023 al 6,5% el 2025, amb desigualtats especialment marcades entre els titulats de formació professional, com la Sarah, el Mehdi i el Moad. “Aquest fenomen es concentra especialment a la regió Île-de-France”, observa Julien Grenet, economista especialitzat en educació, en un article publicat a Le Monde el passat 16 d’octubre. “Hi ha, per tant, una escassetat cada vegada major i, potser, una frustració afegida”, explica l’investigador.
Esperada convergència de lluites
Els voltants de l’institut Paul Éluard han esdevingut el punt d’atenció dels mitjans de comunicació del món sencer. L’activista ecologista Greta Thunberg va anar-hi el 13 d’octubre per donar suport al moviment. Allà, els alumnes expressen reivindicacions clares i pertinents. Prop de 480.000 persones es van manifestar a tot l’Estat francès aquell dia, segons els sindicats. A mesura que hom s’acosta a l’institut, hi ha policies aturats a les cantonades, com si fos una zona de guerra.
El 15 d’octubre, diversos policies que anaven de paisà van forçar l’entrada amb l’autorització del director de l’institut i contra la voluntat dels professors, per detenir un alumne de 16 anys. Pel que sembla, aquest els havia insultat després que els policies li arrenquessin i trepitgessin un cartell on es llegia: “El nostre futur volem construir-lo, no patir-lo”. Un símbol fort en un país on joves de la seva edat han perdut un ull per trets de pilotes de defensa, com Maël, de 16 anys, a la ciutat de Tours, o han patit greus mutilacions, com l’Evan, de 15 anys, que va perdre la mà després de l’explosió d’una granada de dispersió a Lens. Classificada com a material de guerra, aquesta granada il·lustra una singularitat francesa dins de la Unió Europea en la repressió dels moviments socials.
El 16 d’octubre, el dia abans d’una gran jornada de mobilització contra el govern de Macron, la convocatòria del qual ha circulat per les xarxes socials des de finals de l’estiu, la tensió es palpa als voltants d’aquests instituts. A l’institut ENNA, es va declarar dilluns un gran incendi de contenidors d’escombraries davant de les portes de l’institut i un alumne menor va quedar sota custòdia policial durant un període prolongat.
Des de l’inici del moviment, s’han produït prop de 8.000 detencions que han donat lloc a períodes de custòdia policial, el 85% impliquen menors
Des de l’inici del moviment, s’han produït prop de 8.000 detencions que han donat lloc a períodes de custòdia policial, el 85% impliquen menors, segons un balanç comunicat per la justícia francesa. Es tracta d’una repressió absolutament sense precedents, que supera el nombre de detencions registrades durant el moviment de les armilles grogues el 2018. Com a referència, durant els sis primers mesos de les protestes de les armilles grogues, el 2018, es van comptabilitzar prop de 12.000 detencions, unes 460 per mobilització. Vuit anys després, el moviment estudiantil de secundària supera aquesta xifra, amb 1.000 detencions al dia, més del doble.
En un mes, els estudiants de secundària han rebut el suport de nombrosos sindicats estudiantils i de treballadors, així com de diversos partits polítics, en particular La França Insumisa, liderada per Jean-Luc Mélenchon. Un suport durament criticat per la dreta i l’extrema dreta franceses, que acusen l’esquerra radical d’afegir llenya al foc.
“Nosaltres no som aquí per cremar coses ni per fer aldarulls violents, al contrari del que diuen. El 17 d’octubre sortirem a manifestar-nos per denunciar les nostres condicions de vida als suburbis“, resumeix el Moad. “Fa dues setmanes que ens mobilitzem, però ningú ens escolta. No som animals, només volem estudiar en bones condicions, com a qualsevol altre lloc de França. No som delinqüents per venir dels suburbis“, afegeix la Sarah, de 14 anys, molt implicada en les mobilitzacions des de l’inici dels bloquejos.
“Fa dues setmanes que ens mobilitzem, però ningú ens escolta. No som animals, només volem estudiar en bones condicions, com a qualsevol altre lloc de França. No som delinqüents per venir dels suburbis“, diu la Sarah, de 14 anys
No gaire lluny, els auxiliars educatius demanen als alumnes que evitin les manifestacions de l’endemà, que podrien ser molt violentes. La convocatòria circula per TikTok des de principis de setembre i anuncia un “tornada de les armilles grogues”. Sobre el terreny, el personal educatiu expressa el suport total amb una inquietud justificada. “Ens alegra que s’expressin i, en general, donem suport al moviment, però sempre que no es posin en perill. Amb 14 o 15 anys són massa joves i estem molt preocupats per ells. Els policies estan entrenats i armats; és clar que seran ells els que portin l’avantatge“, explica Julie (nom fictici per preservar el seu anonimat).
Les vacances de tardor han començat el 17 d’octubre i s’allargaran fins al 2 de novembre, però molts estudiants de secundària i universitaris ja estan cridant als bloquejos a principis de novembre. Encara que el ministre d’Educació Nacional i Ensenyament Superior, Édouard Geffray, va anunciar que a partir del 13 d’octubre es desplegarien de manera urgent 3.000 professors substituts en els instituts més afectats, la mesura es considera insuficient.
Les aspiracions de la joventut plantegen la possibilitat d’un altre futur no sols per a ells sinó també per a una societat més justa i democràtica. Mentre l’Estat francès avança cap a una possible arribada de l’extrema dreta al poder en menys de sis mesos, després d’un estiu letal, mentre la crítica al genocidi a Gaza perpetrat per Israel està àmpliament criminalitzada i el poder adquisitiu dels francesos no deixa de disminuir. Mentre això passa, als carrers es proclama que una altra societat és possible.
