Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Jordi Pere Cerdà, un resistent polític i cultural a la Cerdanya

Sota el pseudònim d'Antoni Cayrol (1920 – 2011), fou un escriptor nord-català compromès amb la resistència contra l'ocupant nazi i amb la normalització del català i de les relacions catalanes transfrontereres. En el centenari del seu naixement, la seua figura s'ha consolidat com la d'un autor eclèctic que continua tenint difusió

/ Felipe de San Pedro

Antoni Cayrol, natural de Sallagosa, a l’Alta Cerdanya, prové d’una família de Fontpedrosa, a l’Alt Conflent. Les ocupacions familiars dels seus ascendents foren les habituals en les contrades pirinenques als segles XIX i inicis del XX: traginers, ramaders transhumants, contrabandistes… El pare de l’Antoni fou ramader i negociant de bestiar, fet que el conduí a obrir una carnisseria a Sallagosa: «Mon pare era home del campestre. Del campestre i del món ramader. El seu reialme era el terme, la seva armada, els cans, el seu bé, el ramat, el seu lloc preferit, mercats i fires».

La infància d’Antoni Cayrol discorre durant els primers anys de vida en l’ambient rural propi de l’altiplà pirinenc cerdà del primer terç del segle XX. El carrer, la música, la llar familiar, el bestiar, els prats i els camps, els recs del terme, componien el ric escenari dels seus jocs, on creixia la seua imaginació.

Cayrol cursa els estudis primaris a Sallagosa i, pels seus bons resultats i les seues capacitats, podrà continuar els estudis secundaris al col·legi Francesc Aragó de Perpinyà. Diverses dificultats de salut no li permeten acabar l’etapa, cosa que el farà tornar a la seua vila natal. Ací continuarà nodrint la seua curiositat intel·lectual amb tota mena de lectures i també gràcies al contacte amb els seus veïns, tot treballant a la carnisseria familiar. “Devia començar a treballar a l’escorxador i servir darrere el taulell, a catorze anys. L’ofici m’obligava a viure a nivell de la gent i dels seus problemes diaris; […] i no em sentia mica dins la pell d’un carnisser, ni d’un pastor, ni d’un pagès. Ho he fet! He matat, he escorxat, esquarterat, detallat, he guardat, he llaurat, dallat, segat, carregat la carreta, he molsit. […] però sempre amb una part de mi, absenta. […] Vaig posar entre el món real i jo una distància, una visió estètica”.

Al poema “El pastor andalús”, Cerdà retrata la situació dels refugiats republicans espanyols: “Tenia fusell, / ara té bastó; / era guerriller / i s’ha fet pastor; / tenia una casa, / i ara no té res; / canta la seu vida / i la seva fe”

La guerra d’Espanya i la victòria del general Franco (1936-1939) suposa un abans i un després per a la vida del jove Cayrol i de tota la població cerdana. La frontera francoespanyola es farà ben present, fins al punt d’incomunicar durant anys els veïnats d’una banda i l’altra de la ratlla. Així, Puigcerdà deixarà de ser el centre comercial de tota la comarca, mentre que a l’Alta Cerdanya “el tracte de l’exiliat dins la vida de cada dia” esdevindrà fonamental per a cobrir “les necessitats de la terra, ja que faltàvem d’homes” a causa de l’inici de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). En efecte, l’Alta Cerdanya esdevindrà un dels escenaris principals de la Retirada (l’èxode massiu a través dels Pirineus), on la població espanyola restarà reclosa en diversos camps de concentració del territori nord-català. Al poema “El pastor andalús”, Cerdà retrata la situació: “Tenia fusell, / ara té bastó; / era guerriller / i s’ha fet pastor; / tenia una casa, / i ara no té res; / canta la seu vida / i la seva fe”.

 

De cara a la frontera

Davant la nova situació geopolítica que tant afectava la Cerdanya, el jove Cayrol decideix encarar el trencat que significa la ratlla: “Si hagués acceptat de viure d’esquena a la paret, vull dir d’esquena a la frontera, com ho volia la mentalitat que em voltava, la mentalitat que comandava la societat on vaig entrar al nàixer al món, els colors haurien estat diferents. Ben senzillament, haurien estat altres!”. Aquesta vinculació amb el territori suposa un vertader compromís amb la lluita contra l’ocupant nazi que s’havia instal·lat fins a la ratlla pirinenca a partir de l’any 1942. Així, Cayrol s’enrola en la Resistència tot col·laborant en l’acompanyament de les persones refugiades (ara en direcció sud) a través dels passos fronterers nord-catalans. Amb èxit, els laberíntics dispositius de fugida creats per aquests guies de frontera aconseguiren sortejar clandestinament els funcionaris de repressió que operaven sota el règim de Vichy. Així, “presos per la feina, no érem conscients que els dos anys, […] passats dins d’una acció […] que travessava un centenar de quilòmetres d’un terreny dificultós, extremadament vigilat, quadriculat per l’enemic en un triple sistema defensiu en la part fronterera francesa, i altre tant després de la ratlla fins a Ripoll, ja representaven per ells mateixos un acarament, un cara a cara, de cada instant, de cada metre de camí. El cara a cara hi era, viscut, però amagat, fos”.

La implicació social i política del jove Cayrol es desvetlla a l’encop que el seu interès per la cultura. Des de Sallagosa, crea amb el seu entorn veïnal grups de teatre que animen la societat de l’Alta Cerdanya durant els miseriosos anys de l’ocupació, tot representant peces d’altri i, també, les seues primeres funcions. També participa des del 1943 en revistes com la bilingüe Tramontane, on Cayrol aporta ressenyes literàries, estudis folklòrics i els seus primers poemes. També col·labora en Le Travailleur Catalan (revista del Partit Comunista Francès, al qual s’adhereix l’any 1944), Les lettres françaises (publicació lligada a la Resistència) o Òc (de la Societat d’Estudis Occitans). En aquestes primeres publicacions apareix progressivament el pseudònim literari que identificarà Cayrol d’ací en avant, Jordi Pere Cerdà.

En els primers tempteigs creatius ja s’observen els principals trets distintius que articularan l’obra literària de Cerdà: l’atenció a la cultura popular cerdana, el compromís  social i polític i el tracte de la natura com una deu d’on brolla la seua paraula més íntima 

En aquests primers tempteigs creatius ja s’observen els principals trets distintius que articularan l’obra literària de Jordi Pere Cerdà: l’atenció a les manifestacions orals de la cultura popular cerdana, el compromís amb els esdeveniments socials i polítics que afecten el seu territori, i el gust estètic de tractar la natura com una deu viva i fonda d’on brolla la paraula més íntima de l’autor. L’interès creatiu de connectar la seua ànima amb el poble i l’entorn, que vehicula amb el conreu i la recuperació del català (la seua llengua familiar i la dels veïns), el porta a entendre la seua catalanitat de manera àmplia, transfronterera i crítica. «La gent que posseïa una llengua a punt de jugar amb els mots, els matisos, els fets culturals reinventats, aqueixa gent no es pot considerar de cap manera com a gent pobra. […] una societat que posseïa l’instrument de la seva expressivitat».

Amb l’aparició de les primeres publicacions als anys cinquanta i seixanta, Cerdà mantindrà contacte amb editors, autors i intel·lectuals com  Charles Bauby i Albert Manent; també, Pere Verdaguer, Francesc de Borja Moll (editor de la seua primera peça teatral, Angeleta), Josep Maria de Casacuberta (amb qui edita les primeres compilacions, com Contalles de Cerdanya, Obra poètica i Obra teatral), Max Cahner, Francesc Vallverdú, Jean-Baptiste Para (editor de la revista parisenca Europe, on Cayrol col·laborarà), l’occità Robèrt Lafont, André Vinas, Jep Gouzy, Joan Fuster o el poeta Francesc Català.

Instal·lat a Perpinyà durant els anys seixanta i setanta amb la seua dona Elena Cristofol i els seus fills, s’ocupa de la Librairie de Catalogne, negoci que farà servir d’enllaç clandestí per a la difusió de les obres antifranquistes editades a París. Des de la capital nord-catalana participa en la creació del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans (GREC), la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i la publicació de l’Almanac català del Rosselló, entre altres iniciatives a favor de la difusió i normalització de la llengua i la cultura catalanes.

Instal·lat a Perpinyà durant els anys seixanta i setanta, s’ocupa de la Librairie de Catalogne, negoci que farà servir d’enllaç clandestí per a la difusió de les obres antifranquistes editades a París

Per bé que Cerdà aconseguí traspassar moltes fronteres (no només la física sinó també la simbòlica del fet de ser un autor isolat provinent de l’àmbit rural), la projecció de la seua obra es ressentí de la maldestra i fràgil unitat territorial catalana. Així, tot i els importants vincles creats amb els nuclis culturals de Barcelona i Perpinyà, la posició excèntrica de Cerdà com a autor i promotor cultural no jugarà a favor de la seua difusió.


Invisibilitat i redescobriment

Després d’una primera onada de publicacions reeixida (concentrades en els reculls publicats a l’editorial Barcino, amb poemaris com Dietari de l’alba o l’obra teatral Quatre dones i el sol), caldrà esperar els anys vuitanta i noranta (de nou instal·lat a Sallagosa) per observar el rellançament de Jordi Pere Cerdà, propulsat per l’editorial Columna de la mà del poeta Àlex Susanna, amb reedicions de la seua obra i amb noves aportacions com Col·locació de personatges en un jardí tancat (1993), Passos estrets per terres altes (1998) o Cant alt. Autobiografia literària (1988).

Com destaca el mateix Susanna, Cerdà, “va passar a ser un dels autors més visibles i amb més protagonisme de tot el panorama de la literatura contemporània de finals del segle XX”, fet que li valgué un destacat reconeixement institucional amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1995), la Creu de Sant Jordi (1986), el Premi Nacional de Literatura (1989 i 1999), el Premi Crítica Serra d’Or, entre altres distincions honorífiques. El reconeixement sota forma d’estudis de recerca i divulgació, col·laboracions, traduccions, musicació i escenificació de l’obra també ha estat significatiu fins a l’actualitat, gràcies a la labor de nombroses persones que l’han acompanyat i s’hi han interessat des de diversos àmbits i facetes.