Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un document revela la proposta del projecte Maestrazgo-Els Ports a Wyss Foundation per obtenir finançament

La 'Directa' ha tingut accés a un document que detalla el vertader objectiu de l'equip promotor del projecte Maestrazgo-Els Ports: l'expansió dels parcs naturals de la Tinença de Benifassà i dels Ports per a establir un gran destí d’ecoturisme internacional, i la creació d'un gran espai natural. El text, que ha presentat la fundació promotora Global Nature a Wyss Foundation per a obtenir el finançament necessari, també detalla l'estratègia que volen seguir i la seua concepció sobre el despoblament com a oportunitat per fer negoci

En el document s'explica que es pretén establir 'una destinació global d’ecoturisme que puga promoure l’expansió d’àrees protegides i la recuperació de vida salvatge' / Arxiu

Durant la campanya de promoció del projecte Maestrazgo-Els Ports, els promotors s’han dedicat a remarcar que es tracta d’una iniciativa, no pas d’un projecte. Aquesta diferència en els termes, segons la seua interpretació, els eximeix de presentar els informes tècnics i d’avaluació de les repercussions requerits per la legislació ambiental. A més a més, atorga al relat un caràcter més democràtic, amb la porta oberta a la participació local. “La diferència entre un projecte i una iniciativa és que un projecte és quelcom que ja està tancat, amb objectius, terminis i metodologies […]. En aquest cas, el que fem és intentar combinar conservació amb desenvolupament local, i, a partir del diàleg amb els diferents actors, […] trobar propostes conjuntes”, argumentava la setmana passada el principal promotor, el biòleg valencià Ignacio Jiménez, al canal Terres de l’Ebre. Ara, la Directa ha tingut accés a un document, enviat pels promotors a determinades persones interessades, que contradiu aquestes afirmacions. El text especifica els objectius i l’estratègia de la fundació promotora, Global Nature, i confirma que es tracta d’un projecte ben definit.

Fins ara, Maestrazgo-Els Ports –que abraça una extensió de 550.000 hectàrees, on s’inclouen els parcs naturals de la Tinença de Benifassà i dels Ports, la reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre i reclams culturals de la zona– s’ha plantejat com un procés de “restauració de la natura” a través de la reintroducció d’espècies salvatges o renaturalització. Tot i que ha sofert variacions, aquesta ha sigut l’explicació més reiterada per part de l’equip promotor, que ha intentat amagar el vertader objectiu de Maestrazgo-Els Ports: l’expansió dels dos parcs naturals existents i la creació d’un gran entorn natural per atraure turisme. Així es detalla en el document The Three Kingdoms Of Spain: Establishing The Basis For Nature Park Expansion (Els tres regnes d’Espanya: establir les bases per a l’expansió del parc natural), que recull la proposta que Global Nature presenta a Wyss Foundation per a aconseguir finançament.

Segons el text, els promotors pretenen aconseguir finançament per al primer any, d’un programa d’entre cinc i sis, per tal “d’augmentar les àrees protegides dels tres regnes [Catalunya, País Valencià i Aragó]”

Segons el text, els promotors pretenen aconseguir finançament per al primer any, d’un programa d’entre cinc i sis, per tal “d’augmentar les zones protegides dels tres regnes [Catalunya, País Valencià i Aragó] de 44.500 a 150.000 hectàrees”, amb l’objectiu d’establir “una destinació global d’ecoturisme que puga promoure l’expansió d’àrees protegides i la recuperació de vida salvatge”. La proposta, que demana la mateixa suma –400.000 dòlars– que els promotors expliquen que han rebut per part de la fundació intermediària entre donants i entitats caritatives –Fidelity Charitable–, no compta només amb objectius concrets, sinó també amb indicadors d’èxit que impliquen la participació de les administracions, com per exemple la publicació dels decrets d’ampliació dels parcs naturals de la Tinença de Benifassà i els Ports als diaris oficials dels governs català i valencià o el pronunciament favorable d’almenys huit alcaldes locals.

El document també detalla l’equip de treball proposat a Wyss Foundation. En concret, el conformen Fernando Ramia, realitzador d’alguns vídeos publicats per la iniciativa, i els conservacionistes provinents del Proyecto Iberá Andrés Stubelt i Valeria Francisco, dona d’Ignacio Jiménez. Sumant el biòleg valencià i el realitzador dels darrers vídeos del projecte, Rafael Abuin, són almenys quatre les persones relacionades amb Maestrazgo-Els Ports que han participat en el polèmic projecte argentí explicat per la Directa.

 

La relació de l’administració amb l’equip promotor

El 2 de juliol, a la presentació de la iniciativa al municipi de Rossell (Baix Maestrat), entre les nombroses veus crítiques va destacar la del director del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, Miquel Ibáñez, qui va informar les assistents que hi ha un informe remés a la Conselleria d’Agricultura que explica les activitats relacionades amb el projecte que coneixia i en què havia participat.

Segons explica Ibáñez, per la seua part, ell va “acompanyar Juan [cap del Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana i germà d’Ignacio] i Ignacio Jiménez a fer visites de camp, veient finques i el territori”. “Ignacio, al principi, buscava comprar finques per a conservar”, assegura. El director, així com altres càrrecs de l’administració, va tindre contacte amb els promotors del projecte des de finals de l’any 2018 i assegura haver sigut informat dels objectius originals de Maestrazgo-Els Ports. “Jo tinc un document que Ignacio em diu que és el que presenta a Wyss per a obtindre finançament”, detalla Ibáñez, fent referència al document amb els objectius i l’estratègia al qual ha tingut accés la Directa.

Els promotors de la iniciativa, però, continuen defensant que no hi ha cap proposta establerta i que la iniciativa l’anirà definint la gent del territori. L’únic propòsit és “dialogar amb el territori per a poder establir aquesta imatge comuna, i res més”, insisteix el director de Global Nature, Eduardo de Miguel, que també assegura que “no hi ha res concret” i que “es tracta de treballar per a explorar possibles projectes”. De Miguel, qui ha defensat el paper de la fundació en nombrosos projectes de desenvolupament sostenible, també ha explicat com es va gestar: “Gràcies que Ignacio els coneixia prèviament, Wyss Foundation fa una visita a Espanya, coneix el territori i els agrada molt. Consideren que pot ser un projecte molt bonic i recomanen a Fidelity Charitable que ens faça una donació, una beca per a un any”. Ara han promés publicar el contracte signat amb Fidelity Charitable per a fer callar les crítiques.

 

Seguint l’exemple dels projectes conservacionistes de l’Amèrica del Sud

En el seu desig per expandir els processos de restauració de grans ecosistemes duts a terme a l’Amèrica del Sud, l’any 2018, Ignacio Jiménez torna a l’Estat espanyol amb l’objectiu d’aplicar el model conservacionista a la zona muntanyosa del massís dels Ports. Segons s’especifica en el document, el fet que es trobe en una cruïlla entre el País Valencià, Catalunya i Aragó –el que els promotors denominen els Tres Regnes–, que un 58% de la superfície que abasta el projecte “estiga protegida per la Xarxa Natura 2000”, així com que siga un territori “amb una densitat de població humana molt baixa”, “un espai abundant per a la fauna i els seus hàbitats naturals” i “amb uns paisatges de muntanya salvatges i pobles autèntics” l’identifiquen com l’espai amb més potencial “per a establir un gran destí d’ecoturisme global”.

Tot i que Ignacio Jiménez ha defensat públicament que el projecte no busca crear un gran parc nacional i que treballaran per a augmentar les inversions en serveis públics i enfortir el sector primari, en el document, el turisme és l’única activitat que es menciona, precisament, perquè és com s’espera promoure l’expansió de les àrees protegides, la recuperació de la vida silvestre i la creació d’un gran espai natural. Per a aconseguir aquest últim objectiu, en primer lloc, l’equip promotor va crear la marca del projecte, els Tres Regnes, “que serà compartida per les comunitats autònomes de Catalunya, València i Aragó”. El nom, després de les crítiques rebudes, ha sigut substituït per Maestrazgo-Els Ports. “Existeix el Tossal dels Tres Reis, un punt alt en què es troben el Regne d’Aragó, el de València i el Principat”, explica Josep Meseguer-Carbó, membre de Maestrat Viu. “El terme –continua– remet a una època passada. Nosaltres ens relacionem en pla d’igualtat, però ell s’aprofita d’aquests referents històrics com una manera de vendre fum per a aconseguir el seu objectiu”.

En primer lloc, l’equip promotor va crear la marca del projecte, els Tres Regnes |Arxiu

 

Amb la finalitat d’establir aquesta gran marca de destí internacional, els promotors enceten l’estratègia comunicativa duta a terme fins al moment i fonamentada en la difusió de vídeos i documentals curts a través de les xarxes socials del projecte, l’organització de presentacions públiques i la publicació de notícies en els mitjans locals. El tret particular de la campanya és el rebuig a utilitzar cap logo institucional, segons els promotors, per tal d’establir els Tres Regnes “com a marca principal”, fet que ajudarà “que les peces de comunicació siguen àmpliament compartides per tots els grups locals i regionals” i “evitarà la gelosia institucional en aquest tipus de processos públics”. Es tracta de la mateixa estratègia que va desenvolupar l’empresari Douglas Tompinks, propietari de les multinacionals Esprit i The North Face, per a crear una gran reserva natural pionera en projectes de renaturalització a l’Argentina, on es van desencadenar enfrontaments amb les comunitats autòctones rurals, que van ser forçades a marxar del seu territori o a acceptar una forma de vida supeditada a la indústria del turisme. Malgrat això, l’equip promotor considera que aquesta estratègia va tindre “resultats extremadament positius” a l’Amèrica del Sud.

Aquesta estratègia comunicativa, segons es matisa en el document, serà complementada amb l’elaboració d’informes sobre la viabilitat econòmica del projecte

L’estratègia comunicativa, segons es matisa en el document, serà complementada amb l’elaboració d’informes sobre la viabilitat econòmica del projecte, els quals, tal com va avançar la Directa, han sigut encarregats a l’empresa Pangea Consultores SL, dirigida per dos germans d’Ignacio Jiménez; Javier Jiménez, qui n’és administrador, i José Jiménez, qui hi figura com a apoderat.

Una vegada creada la marca i iniciada la campanya de comunicació, el següent pas és “aconseguir un entorn social i polític adequat perquè els governs de Catalunya i València inicien els passos administratius cap a l’expansió dels parcs naturals existents”, tal com es recull en el document. Pel que fa a la part aragonesa, s’espera que hi haja una opinió pública favorable “suficient” per a “establir un o dos espais protegits”. Per tal d’aconseguir-ho, s’inicia una segona estratègia fonamentada en la celebració de presentacions públiques sobre el projecte i reunions “formals i informals” amb els directors dels parcs naturals, alcaldes, empresaris turístics locals, líders d’associacions de caça i grups ambientalistes, així com en l’entrenament de dotze empresaris del sector turístic perquè coneguen “les millors pràctiques internacionals per a actuar com a guies de la natura”.

S’inicia una segona estratègia fonamentada en la celebració de presentacions públiques sobre el projecte i reunions ‘formals i informals’ |Arxiu

 

Per ara, segons ha pogut comprovar la Directa, des de l’octubre de 2018, s’han organitzat diverses reunions amb representants polítics locals i autonòmics, així com presentacions públiques. La reunió més important va tindre lloc el 28 de novembre, quan representants de les tres administracions implicades es trobaren a Forcall (els Ports) amb Ignacio Jiménez i dos membres de la fundació Global Nature.

Segons assegura Ibáñez, els càrrecs administratius que van participar-hi són coneixedors dels vertaders objectius del projecte: “No sé si tenen el document o no, però constància n’han de tindre, perquè treballen en la línia que proposa”

Segons assegura Ibáñez, els càrrecs administratius que van participar-hi són coneixedors dels vertaders objectius del projecte: “No sé si tenen el document o no, però constància n’han de tindre, perquè treballen en la línia que proposa”. Des de la Conselleria d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, després de la reunió que la consellera Mireia Mollà va mantenir amb els alcaldes de Bel, Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà, Rossell i Vallibona, continuen afirmant que no tenen constància “de cap projecte concret” i que no poden “respondre sobre una iniciativa que no és de la conselleria i de la qual no consta cap projecte vinculat”.

Per part del govern d’Aragó, a principis de juliol, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient va traslladar a aquest mitjà que la iniciativa “ha tingut un recorregut independent al govern” i va insistir en el fet que el projecte “no té l’objectiu de reintroduir espècies”, així com que simplement busca “generar una marca de turisme de natura potent per a posicionar el territori en el mercat turístic internacional”. En canvi, el director general d’Ordenació del Territori d’Aragó, preguntat per la seua postura sobre l’expansió dels parcs naturals existents, va valorar “la idoneïtat” d’una figura de protecció com el parc natural al territori aragonés. Pel que fa a la part catalana, la Directa s’ha posat en contacte amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, però no n’ha obtingut cap resposta, encara que la junta rectora del Parc Natural dels Ports ha afirmat que considera “interessant” el projecte.

Durant el primer any de promoció, a banda de crear la marca del projecte i d’aconseguir una opinió pública favorable, els promotors també tenen programat “treballar amb les autoritats regionals per a iniciar els passos legals i administratius necessaris” per a l’expansió dels dos parcs naturals i l’aprovació d’un pla de conservació per a ambdós entorns a través “del desenvolupament d’estudis tècnics i avaluacions”. Aquestes avaluacions estan estipulades en la Llei 42/2007, de patrimoni natural i de biodiversitat, per tal d’estudiar les repercussions que puga tenir-hi, però, per ara, no s’han dut a terme. “El desenvolupament de les avaluacions d’impacte sobre la Xarxa Natura 2000 no s’està complint”, afirma Ibáñez, qui es pregunta: “Quan es farà? Quan ja estiguen tots els acords tancats? Quan ja no es puga tirar cap endarrere?”.

Els promotors també tenen programat “treballar amb les autoritats regionals per iniciar els passos legals i administratius necessaris” per a l’expansió dels dos parcs naturals |Arxiu

 

L’equip promotor concep el despoblament rural com una oportunitat de negoci

El projecte Maestrazgo-Els Ports naix amb la intenció de “combatre l’abandonament rural i l’Espanya buida, posant en valor els paisatges, la cultura i els espais naturals de la regió”. Aquest és el missatge que l’equip promotor ha difós al llarg dels darreres mesos de promoció, però la proposta presentada a la fundació Wyss contradiu el seu discurs públic i revela la seua concepció sobre el despoblament. “El nostre millor aliat es diu abandó rural”, es llig al document, en què es matisa per què el despoblament no és un problema a batre, sinó una oportunitat per al desenvolupament del projecte: “Crea un entorn positiu cap a la idea d’utilitzar els parcs com a motors per al desenvolupament local i l’ocupació a través de l’ecoturisme, principalment, perquè moltes comunitats rurals estan desesperades per a intentar enfocaments alternatius dels tradicionals, com la producció ramadera, la caça i els subsidis de la Unió Europea”.

“El nostre millor aliat es diu abandó rural”, es llig al document, en què es matisa per què el despoblament no és un problema a batre, sinó una oportunitat per al desenvolupament del projecte

Aquesta concepció del procés de despoblament que sofreixen moltes comarques de l’interior, la qual ja va manifestar Ignacio Jiménez en una conferència sobre “producció de natura” celebrada al novembre a Guadix (Granada), ha reafirmat el rebuig al projecte per part dels col·lectius que estan treballant per revelar els vertaders objectius i denunciar l’opacitat i la manca d’informació. “El país s’hauria de sentir estafat per aquesta persona, que diu que resol un problema quan en realitat el que fa és agreujar-lo, perquè està prescindint de la gent”, rebla amb rotunditat Meseguer-Carbó. Marta Garcia, veïna de la Mata (els Ports) i membre de la Plataforma No al Yellowstone Europeu i de l’Aplec dels Ports, comparteix la mateixa opinió: “Esperava trobar-se amb una societat desorganitzada, però la gent que hi vivim estem organitzats i acostumats a participar en processos de mobilització”.

Els promotors i alguns mitjans de comunicació locals també han intentat traslladar la imatge d’un territori dividit per les diferents postures al voltant del projecte, ja que fins al moment la junta rectora del Parc Natural dels Ports s’ha mostrat interessada en la proposta. Tanmateix, des de la Plataforma No al Yellowstone Europeu i Maestrat Viu desmenteixen, de manera rotunda, aquesta percepció i remarquen que molts col·lectius que treballen en defensa del territori i la cultura ja s’han posat en contacte amb ells per a respondre de manera conjunta als interessos dels promotors. “El projecte ha nascut malament i acabarà malament, perquè està planificat des de dalt. Al País Valencià, els aturaran, i esperem que a la part catalana i aragonesa passe el mateix”, postil·la Manel Mas, un dels portaveus de Salvem lo Montsià, col·lectiu que recentment s’ha sumat a la lluita per exigir una transparència absoluta sobre el projecte.

Articles relacionats