Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Juan Guaidó, acusat pels mercenaris amb qui volia derrocar Nicolás Maduro

Militars veneçolans rebels i ultres de l'oposició acusen Juan Guaidó de despenjar-se a últim moment del pla per segrestar Maduro i traslladar-lo als Estats Units, mentre la companyia de mercenaris Silvercorp USA Inc. el denuncia per "incompliment de contracte"

La incursió mercenària del 3 de maig es va convertir en un fracàs i amenaça d'arrossegar l'autoproclamat president interí Juan Guaidó / Arxiu

La vida de Juan Guaidó corre perill, tal vegada més que mai. Un any i diversos mesos després d’autoproclamar-se president interí, es troba acorralat. No tan sols acumula fracàs polític rere fracàs polític més d’un any després d’haver-se autoproclamat “president encarregat” de Veneçuela, sinó que acumula enemics, cada vegada més, i alguns molt perillosos.

Ja no és el Sebin –el servei d’intel·ligència veneçolà–, el seu pitjor perill, ni les FAES –les temudes Forces d’Accions Especials de la Policia Nacional Bolivariana, de gallet fàcil. El govern de Nicolás Maduro ha evitat detenir-lo per no donar l’excusa que esperen els Estats Units i els països veïns de Veneçuela per intervenir militarment aquest país.

Així, Guaidó ha pogut mantenir seus en llocs coneguts, fer rodes de premsa amb mitjans nacionals i internacionals sense amagar-se, participar en mítings de carrer en diferents zones del país i fer gires per l’Amèrica Llatina, els Estats Units i Europa –Estat espanyol inclòs. En la seva visita al nostre país, el gener passat, l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i la vicealcaldessa, Begoña Villacís, li van lliurar les Claus d’Or de la capital.


Una operació esperpèntica

Coneguts personatges de l’oposició veneçolana i ex-alts oficials de l’exèrcit bolivarià que van desertar i s’entrenen des de fa almenys dos anys en zones de la frontera de Colòmbia amb Veneçuela, amb consentiment del govern d’Iván Duque, se senten traïts per Juan Guaidó. El culpen d’haver-se fet enrere en el pla acordat el 2019 per segrestar i/o matar Maduro i diversos dels seus col·laboradors més estrets.

Fan responsable Guaidó de provocar que, en un acte de desesperació, un grup de militars abandonats per ell llancessin l’esperpèntic atac militar marítim el 3 de maig en dues zones costaneres de Veneçuela, que va acabar en un rotund fracàs. Dos grups d’una desena d’homes cadascun, a bord de llanxes ràpides provinents de Colòmbia, van intentar desembarcar en territori veneçolà, un al port de Macuto (estat de la Guaira, litoral de Caracas) i l’altre al poble costaner de Chuao (estat d’Aragua, a 70 quilòmetres de capital), però van ser repel·lits per les forces armades veneçolanes. En el cas de Chuao, zona de pescadors, també van participar en la defensa membres locals de la Milícia Bolivariana.

En total són més de quaranta els detinguts fins ara per participar en aquesta acció o ser còmplices a terra ferma, segons el govern. En localitats pròximes es van trobar armes i pick-up amb metralladores semipesants muntades

Vuit dels atacants van resultar morts en els enfrontaments –entre ells el capità de l’exèrcit, Robert Colina, àlies Pantera– i diversos exmilitars i mercenaris van ser capturats. En un vídeo de Twitter es veu Colina amb els seus homes poques hores abans d’embarcar a Colòmbia. En total són més de quaranta els detinguts fins ara per participar en aquesta acció o ser còmplices a terra ferma, segons el govern. En localitats pròximes es van trobar armes i pick-up amb metralladores semipesants muntades.

Maduro va donar a entendre que el seu govern els tenia infiltrats des de feia temps. “Sabíem fins i tot què menjaven”, va dir el president veneçolà amb sorna. Entre els militars detinguts per la participació en el frustrat operatiu comando del 3 de maig també hi ha el capità Antonio José Sequea, participant el 30 d’abril de 2019 en la també frustrada revolta militar dirigida per Juan Guaidó i Leopoldo López, el seu predecessor i mentor. Després d’aquell fracàs, Leopoldo López, que havia estat alliberat aquell dia per Guaidó i un grapat de militars del seu arrest domiciliari, es va acabar refugiant en l’ambaixada espanyola a Caracas, on encara roman.

Un altre dels detinguts és Adolfo Baduel, fill de l’exgeneral Raúl Isaías Baduel, qui fou aliat de la primera hora d’Hugo Chávez. Home clau en el rescat del líder bolivarià quan va ser segrestat unes hores durant el cop d’estat de 2002, va arribar a comandant general de l’exèrcit (2004-2006) i després a ministre de Defensa (2006-2007). L’antic gran aliat de Chávez va acabar criticant públicament el 2007 “la desviació del projecte original” del chavisme i dos anys després va ser empresonat i condemnat per un presumpte cas de corrupció –més que dubtós i amb tuf de represàlia governamental. Un altre dels fills de Baduel, Raúl Emilio, també va ser empresonat el 2014 durant les protestes al carrer i condemnat a vuit anys de presó.

Paral·lelament als enfrontaments armats entre els atacants i la defensa bolivariana, s’emetia un vídeo filmat des de territori colombià en el qual el general desertor Javier Nieto Quintero i Jordan Goudreau, exboina verda de l’exèrcit dels EUA, anunciaven el començament de l’operació Gedeón

Paral·lelament als enfrontaments armats entre els atacants i la defensa bolivariana, el passat 3 de maig s’emetia un vídeo filmat des de territori colombià en el qual el general desertor Javier Nieto Quintero i Jordan Goudreau, exboina verda de l’Exèrcit dels EUA, anunciaven el començament de l’operació Gedeón “en diferents zones del país” i feien una crida a la revolta als militars veneçolans. Segons deia Nieto Quintero en un vídeo, l’objectiu era “la captura de l’organització criminal que avui desafortunadament regeix les destinacions de la nació” i “la llibertat del nostre poble i dels nostres presoners polítics”. Segons l’exmilitar, aquests objectius estaven “consagrats” en la Constitució veneçolana i en tractats i tribunals internacionals.

Nieto aclaria que aquests tribunals internacionals eren “els que van ordenar la captura del càrtel narcotraficant” que governa el país, en clara al·lusió a les demandes de crida i cerca que va llançar l’administració Trump a finals de març passat oferint recompenses de 10 i 15 milions de dòlars pel cap de Maduro i una quinzena més d’alts càrrecs públics de Veneçuela, del qual ja va informar El Salto.

Evidentment, aquest anunci de Trump, acompanyat de cartells de “crida i cerca” amb milionàries recompenses a l’estil del vell Far West, va suposar un incentiu i un suport per llançar aquesta última temptativa colpista. L’home que apareix al vídeo al costat de l’exgeneral Nieto Quintero, Jordan Goudreau, d’origen canadenc i de 43 anys, exboina verda de l’Exèrcit dels EUA i exescorta de Bush, va fundar el 2018 la companyia de seguretat privada estatunidenca Silvercorp, en la publicitat de la qual reivindica haver fet serveis per a l’administració Trump.

En un vídeo publicitari al seu web es veu el Rambo Goudreau en el concert que Guaidó va organitzar el febrer de 2019 a la ciutat colombiana de Cúcuta, fronterera amb Veneçuela, el Veneçuela Live Aid, amb el qual l’oposició, abrigallada per artistes –Alejandro Sanz i Miguel Bosé entre ells– i diversos mandataris de la dreta llatinoamericana, pretenia llançar un pla per irrompre en sòl veneçolà amb una caravana humanitària. Va ser un dels primers sonors fracassos de l’ofensiva de Guaidó pocs mesos abans d’autoproclamar-se president encarregat. Al fundador de Silvercorp se’l va veure durant l’acte com a responsable de la seguretat d’aquesta costosa operació.

Dos dels atacants de l’operació Gedeón capturats per les forces bolivarianes el 3 de maig treballaven per Silvercorp i així ho van reconèixer. Es tracta dels mercenaris estatunidencs i també exmembres de les Forces Especials de l’Exèrcit dels Estats Units Luke Denman i Aaron Barry, que portaven credencials de Silvercorp. Barry, un veterà que va estar en les guerres de l’Iraq i l’Afganistan per períodes d’un any el 2002, 2005 i 2007, i es va mantenir a l’exèrcit dels EUA fins al 2012, va explicar davant de la càmera als seus interrogadors veneçolans el paper que tenia assignat en l’operació Gedeón.

Per la seva banda, Denman va declarar en un altre vídeo que l’objectiu era capturar Nicolás Maduro per traslladar-lo als Estats Units a fi de ser jutjat. Ells s’encarregaven des de feia mesos d’entrenar militarment desenes d’homes en campaments en territori colombià fronterer amb Veneçuela, a la zona de Riohacha, i havien de participar al costat del capità Sequea i altres militars i mercenaris en la presa de la torre de control de l’aeroport de la base aèria de La Carlota. D’aquesta manera en buidarien les pistes per facilitar l’aterratge d’avions estrangers amb forces de reforç, amb les quals es pretenia ocupar el palau presidencial de Miraflores i les seus de la Direcció General de Contraespionatge Militar i el Sebin.

La seva missió era capturar i/o neutralitzar –llegiu matar– Nicolás Maduro, el president de l’Assemblea Nacional Constituent, Diosdado Cabello, i els altres tretze alts càrrecs civils i militars pels quals Trump va oferir milionàries recompenses per traslladar-los als EUA per ser jutjats.

El pla es compara amb la intervenció militar que va realitzar els Estats Units el 1989 a Panamà, en la qual els marines i agents de la CIA van segrestar i van traslladar als EUA el general i president Manuel Noriega, condemnat després per tribunals estatunidencs per narcotràfic

Seria una variant molt més limitada, però amb algunes característiques comunes, a la intervenció militar que va realitzar els Estats Units el 1989 a Panamà, en la qual els marines i agents de la CIA van segrestar i van traslladar als EUA al general i president Manuel Noriega, condemnat després per tribunals estatunidencs per narcotràfic. Alguns ja qualifiquen aquesta frustrada operació colpista de “Playa Girón a la veneçolana”, en al·lusió al també frustrat intent d’invasió de Cuba el 1961 per part de mercenaris i exmilitars del dictador Batista secundats pels EUA, que va ser aixafat per les forces de la jove revolució cubana.

El 3 de maig, poques hores després que fracassés l’operació Gedeón a la costa veneçolana, una coneguda opositora de la línia dura veneçolana exiliada a Miami, Patrícia Poliol –crítica també de Guaidó–, duia a terme una edició especial del seu programa Agárrate, al canal de YouTube Factores de Poder, amb més de mig milió de seguidors, per valorar en calent els fets que estaven succeint a Veneçuela. El seu convidat especial, via telemàtica: Jordan Goudreau.

Malgrat que el programa va acordar amb el mercenari no esmentar el lloc en el qual es trobava, per la imatge sembla que es tracta del mateix escenari i usa la mateixa roba amb la qual hores abans es va gravar el vídeo en el qual apareixia amb el general Nieto Quintero anunciant el començament de l’operació Gedeón, suposadament a la frontera colombiana amb Veneçuela. El director de Silvercorp va sostenir en aquesta entrevista que mai revelava detalls dels contractes que signava amb els seus clients, però que en aquest cas sí que ho faria perquè l’altra part que el va signar, Juan Guaidó, el va violar.

Durant l’entrevista, Goudreau va mostrar el contracte signat i en càmera es va poder comprovar qui eren els signants. La signatura de Guaidó és la primera que apareix en nom del seu govern; al costat, la de Goudreau en nom de Silvercorp, i sota dos homes de summa confiança de Guaidó, Sergio Vergara i J. J. Rendón.

Vergara i Rendón van ser nomenats formalment per Guaidó el juliol de 2019 per encapçalar l’anomenat Comitè d’Estratègia del govern. Com a testimoni de la signatura d’aquest peculiar contracte apareix un altre personatge conegut, l’advocat penalista Manuel J. Retureta, d’origen cubà però criat a Colorado (EUA). Fundador del bufet d’advocats Retureta & Wassem, amb seu a Washington, Manuel J. Retureta ha defensat coneguts personatges processats per narcotràfic, com els hondurenys Juan ‘Tony’ Hernández –germà de l’actual president d’Hondures– o el fill de l’expresident Porfirio Lobo, Fabio Lobo. Aquest va ser condemnat a 24 anys de presó per narcotràfic.


S’assegura que el contracte va ser signat al seu despatx

Goudreau acusa de “traïció” Guaidó per no complir el finançament de l’operació, amb un pressupost total de 212,9 milions de dòlars, i l’acusa que 60 homes armats van ser abandonats a la frontera a la seva sort, que només van rebre una petita quantitat d’avançament –50.000 dòlars–, però que van decidir seguir endavant amb els seus propis recursos perquè estava en joc “l’alliberament de Veneçuela”.

Goudreau assegura en el vídeo que l’operació era “fàcil” i que si s’hagués comptat amb els mitjans promesos es podria haver dut a terme amb èxit. Per donar més credibilitat a la seva denúncia, Goudreau va donar a conèixer també un àudio d’una videotrucada que va mantenir amb Guaidó l’any 2019.

Quan el 3 de maig es va conèixer que havia fracassat l’operació Gedeón i el govern va acusar Juan Guaidó, Iván Duque i Donald Trump d’estar-hi darrere, el govern interí de Guaidó va emetre un comunicat rebutjant qualsevol responsabilitat i acusant Maduro d’elaborar “un nou muntatge”. Guaidó va declarar posteriorment que a Veneçuela no feien falta mercenaris per enderrocar a Maduro perquè hi havia “molts militars patriotes”, milers, disposats a fer-ho.

No obstant això, els fets es van precipitar i un dels membres del seu Comitè d’Estratègia, Juan José Rendón, va reconèixer el 6 de maig en una entrevista en la CNN en espanyol que ell personalment havia signat aquest contracte amb l’empresa de mercenaris. Juntament amb ell, Sergio Vergara, l’altre home de confiança de Guaidó integrant d’aquest comitè, va negar que Guaidó ho hagués fet. No sap explicar “com va acabar aquí la signatura de Guaidó” i diu que hi ha hagut “diferents còpies, textos preliminars”, etc.

J. J. Rendón va dir que la missió del Comitè d’Estratègia consistia a estudiar “totes les opcions” per treure del poder “la dictadura narcoterrorista de Maduro”

J. J. Rendón, amb un llarg historial d’assessor electoral en diferents països, va dir que la missió del Comitè d’Estratègia consistia a estudiar “totes les opcions” per treure del poder “la dictadura narcoterrorista de Maduro”. Entre aquestes opcions es va estudiar una “sortida per la força” i es va demanar plans possibles a diverses de les nombroses companyies militars privades existents als EUA, legals, dirigides per exmilitars ben relacionats amb el Pentàgon.

Finalment, després de descartar els plans d’algunes que van arribar a demanar fins a 500 milions de dòlars, es va signar un acord de 41 pàgines amb Silvercorp USA Inc., molt detallat, que incloïa diferents fases, i es lliuraria un avançament de 50 milions del pressupost total de 212,9 milions de dòlars que es pagaria mes a mes i ja amb Guaidó en el poder, tenint com a garantia el petroli veneçolà.

Segons aquest estrateg polític, “el contracte era totalment legal”, a més que “estava emparat per nombroses lleis internacionals” i assegura que, en definitiva, l’objectiu era lliurar Maduro i els màxims responsables del seu govern als tribunals estatunidencs, tal com havia reclamat Donald Trump quan va llançar la demanda de crida i cerca contra ells al març.

Rendón, que igual que Vergara viu als EUA, diu en l’entrevista que es va negociar directament amb Jordan Goudreau, però assegura que l’octubre passat van decidir cancel·lar el pla per desconfiança en la implicació d’alguns alts oficials desertors assentats a Colòmbia i pel temor al fet que el grup estigués infiltrat. A més, segons va declarar a The Washington Post, van començar a desconfiar que Jordan Goudreau pogués aportar els 800 mercenaris amb els quals assegurava comptar.

Sosté que Guaidó “només coneixia els termes generals de l’acord”. “Està molt ocupat i no va arribar a llegir les 41 pàgines amb tots els seus detalls”. Segons aquest home d’absoluta confiança de Guaidó, aquest estava tan ocupat amb coses més importants que el pla per enderrocar Maduro i ajudar-lo a arribar al poder, que delegava als seus col·laboradors “els detalls”.

Rendón va dir que no va haver-hi una cancel·lació formal del contracte signat perquè Goudreau la va considerar innecessària, i que per tant la gent de Guaidó rebutja tenir qualsevol mena de responsabilitat en el que qualifiquen d’“operació suïcida” del 3 de maig

Malgrat que Rendón, en concedir aquesta entrevista a la CNN, intentava demostrar que aquest contracte signat “mai va entrar en vigor perquè es va cancel·lar l’octubre de 2019”, segons la recerca de diversos periodistes de The Washington Post la primera trobada amb Goudreau va tenir lloc el setembre de 2019 i l’acord es va signar a finals d’octubre i va ser al novembre quan l’equip de Guaidó va decidir abandonar el projecte amb Silvercorp.

Rendón va dir que no va haver-hi una cancel·lació formal del contracte signat perquè Goudreau la va considerar innecessària, i que per tant la gent de Guaidó rebutja tenir qualsevol mena de responsabilitat en el que qualifiquen d’“operació suïcida” del 3 de maig. Però el reconeixement d’haver signat, igual que Vergara, aquest contracte, encara que posteriorment s’hagi cancel·lat efectivament, posa en serioses dificultats Guaidó, que havia negat conèixer el cap dels mercenaris i la seva companyia, assegurant que el seu govern no havia signat cap contracte amb ell ni amb cap companyia de seguretat militar.

Poc després de les declaracions d’aquest col·laborador, el president encarregat es va veure obligat a demanar la dimissió a Rendón i a Vergara, i en una entrevista a EVTV Miami, un dels nombrosos canals d’opositors veneçolans existents a Miami, va reconèixer que “lògicament” era missió del seu Comitè d’Estratègia “estudiar tots els escenaris possibles”, entre ells explorar “una sortida per la força” de Maduro, encara que va dir que el seus dos estrets col·laboradors s’havien “extralimitat” en el treball que els va encomanar.

No obstant això, el detallat pla que es llegeix en el contracte signat amb Silvercorp fa molts mesos deixa en evidència que Guaidó i la seva gent van descartar fa molt temps la via de la negociació amb el govern de Maduro, que sí que van iniciar diversos dels partits de l’oposició i van decidir persistir en la cerca d’una via violenta, en un cop cívic militar.


Reportatge publicat originalment a El Salto Diario

Articles relacionats