Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Aigua i energia: més vulnerabilitat en temps d'emergència

La declaració de l'estat d'alarma ha contemplat la paralització dels talls de subministraments energètics a les llars amb impagaments (que a Catalunya ja estava regulada per llei). Aquestes mesures públiques per garantir l'accés a serveis bàsics xoquen amb els interessos dels operadors privats, que s'hi han mostrat en contra. Alhora resulten insuficients per a alguns col·lectius que lluiten contra la pobresa energètica, que reclamen mesures de més protecció de les famílies vulnerables, com la condonació dels deutes o la gratuïtat del servei mentre duri el confinament

Concentració contra els abusos de les companyies de serveis bàsics a Barcelona després de la mort d'una dona en un incendi domèstic a Reus, l'any 2016 / Freddy Davies

La crisi de la COVID-19 i el confinament obligatori han accentuat la situació de vulnerabilitat econòmica de moltes persones. Aquesta fragilitat es fa encara més palesa en aquelles famílies que tenen dificultats per pagar serveis bàsics com l’aigua, el gas o la llum i que, per tant, es troben tancades a casa en una situació d’alta precarietat energètica i no poden assumir el pagament de les factures d’aquests subministraments, que durant el confinament es preveu que es disparin de tarifa per un augment del consum. Segons un estudi de l’Associació de Ciències Ambientals de 2018, la pobresa energètica causaria la mort prematura d’unes 7.100 persones anualment a l’Estat espanyol, i afectaria un 41% de la població, una situació que previsiblement s’agreujarà amb la crisi sanitària i econòmica que tot just acaba d’esclatar.

Davant d’aquesta situació, el govern espanyol va posar en marxa un paquet de mesures socials a través d’un decret-llei aprovat el 17 de març, entre les quals s’impedien els talls de subministrament a famílies vulnerables mentre durés la declaració d’estat d’alarma, una mesura que va ampliar-se amb un nou decret el 31 de març per prohibir els talls a tota la ciutadania durant aquest període. Aquesta primera prohibició ja existia a Catalunya des de l’aprovació de la llei 24/2015 fa cinc anys, amb una definició de què significa ser vulnerable molt més àmplia, i la darrera ampliació ha estat celebrada per les entitats que lluiten contra la pobresa energètica. Alhora, aquestes entitats assenyalen que el conjunt d’ajudes previstes són insuficients perquè no contemplen què passarà amb l’endeutament d’aquestes famílies vulnerables quan acabi la situació d’excepcionalitat. La seva aprovació ha fet aflorar també pràctiques qüestionables per part dels grans operadors privats d’aigua i energia.


Energia: deute acumulat i rentat de cara de les operadores

La Cristina Garcia té tres filles menors d’edat i viu en un pis al barri de la Salut, a Badalona. L’únic ingrés que entra a casa és l’ajut de la renda mínima garantida que rep. Acumula, ja des de l’any 2017, un deute d’uns 1.500 euros amb Endesa, i la companyia continua enviant-li durant el confinament cartes per reclamar el pagament i amenaçant-la de portar-la a judici. A Catalunya, gràcies a la llei 24/2015, no li poden tallar la llum, però el deute amb la companyia no para de créixer. “La prohibició de talls està molt bé, però durant aquest temps, les persones que ja acumulàvem deute, quan això s’acabi serà encara pitjor. Ja que no queda més remei que quedar-se a casa, com a mínim que els mesos de confinament puguin ser gratuïts per nosaltres”, demana aquesta veïna.

“No podem deixar que grans empreses multinacionals decideixin si podrem accedir o no a serveis bàsics quan acabi aquesta situació d’excepcionalitat”, apunta Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica

L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) defensa, a més de la prohibició permanent de talls de subministrament, la gratuïtat del servei per a les famílies vulnerables i per a les que ara puguin esdevenir vulnerables a conseqüència de la crisi de la COVID-19. També exigeix la condonació del seu deute de les afectades, i apel·len a la corresponsabilitat de les empreses privades (com Endesa, Naturgy o Iberdrola) per assumir aquest cost. “El govern espanyol ha prohibit els talls però totes les mesures que tenen a veure amb el pagament de factures i deute ho han deixat a la discrecionalitat de les empreses. No podem deixar que grans empreses multinacionals decideixin si podrem accedir o no a serveis bàsics quan acabi aquesta situació d’excepcionalitat”, apunta Maria Campuzano, portaveu de l’APE.

Aquesta activista assenyala també que les operadores energètiques estan aprofitant per fer un rentatge d’imatge visibilitzant el seu compromís amb la lluita contra el coronavirus mentre desatenen les famílies en situació de precarietat energètica. “Endesa informa d’un benefici de 1.642 milions d’euros en 2019, dels quals més de 1.561 milions es destinen a repartiment de dividends. Alhora, però, ha anunciat donacions de 2,5 milions a les administracions madrilenyes i catalanes i 200.000 euros per investigació al CSIC [Centre Superior d’Investigacions Científiques]. No seria més efectiu destinar aquests diners o una part substancial dels dividends a alleugerir la càrrega d’aquelles famílies vulnerables que no podran pagar les factures?”, va preguntar Campuzano en una intervenció conjunta amb la Fundació Finances Étiques Fiare a la Junta d’accionistes d’Endesa el passat 5 de maig. L’APE denuncia també que Endesa ha llançat campanyes de descompte en les factures per a persones en situació vulnerable del 15% que consideren “tramposes”. “Si estàs en situació de vulnerabilitat, has d’estar en el mercat regulat i demanar un bo social, que ofereix un descompte d’entre el 25 i el 40%”. Igualment, l’entitat critica que el descompte públic és insuficient i que l’excessiva burocràcia per tramitar-lo pot deixar gent fora.

Tot i la prohibició dels talls durant l’Estat d’alarma, han aflorat altres situacions de pobresa energètica que ja es donaven abans del coronavirus: famílies de barris populars com Font de la Pólvora (Girona), Sant Roc (Badalona) o Distrito Norde (Granada) pateixen pràcticament cada dia, des de fa mesos, talls de subministrament a la xarxa elèctrica a causa de deficiències en la instal·lació, que poden deixar-los sense llum durant diverses hores. Entitats veïnals com la plataforma Sant Roc Badalona Sud denuncien que la xarxa està obsoleta i que Endesa no en fa el manteniment adequat. “Aquesta crisi ens deixa clar que amb el model actual deixem fora gran part de la població que no té recursos per accedir als serveis bàsics”, recorda Campuzano.


Aigua: respostes diferents del sector públic i privat

L’aigua és també un altre dels serveis bàsics que no es poden tallar a cap llar durant l’Estat d’alarma tal com estableix el decret llei del 31 de març de 2020. Aquesta mesura se suma a Catalunya a l’ajuda aprovada pel govern de la Generalitat, que consisteix en una reducció del 50% en l’impost del cànon de l’aigua per a totes les usuaries domèstiques, i l’ampliació de la bonificació per a col·lectius vulnerables que s’acullen al cànon social. Es tenen en compte també ajudes especials per al pagament del rebut de l’aigua per a pimes, persones afectades per acomiadaments i autònomes .

Aquestes mesures es fan insuficients en les situacions en què ja es vulnerava el dret humà a l’aigua i el sanejament, reconegut per Nacions Unides l’any 2010. Per exemple, la Red Agua Pública (RAP) denunciava l’absència d’accés directe a l’aigua potable i a una xarxa de sanejament en assentaments informals de diversos territoris de Huelva, Sevilla, Almeria, Múrcia o Madrid. A Huelva, per exemple, hi ha 49 assentaments sense subministrament d’aigua on  viuen milers de persones temporeres, la majoria de l’Àfrica sud-sahariana, que es veuen obligades a viure en condicions precàries i insalubres, sense accés a l’aigua i sense que es garanteixin condicions mínimes d’higiente i salut per fer front a l’emergència sanitària. El relator especial sobre pobresa extrema i drets humans de l’ONU, Philip Alston, va assegurar, després de visitar aquests assentaments, que les treballadores “viuen com animals i les seves condicions competeixen amb les pitjors que he vist a qualsevol part del món”. El Col·lectiu de Treballadors Africans va adreçar al març una sol·licitud al Ministeri de Sanitat espanyol per garantir, entre d’altres, un accés a l’aigua per no generar un focus d’infecció i posar en risc la vida de les treballadores.

Al barri de la Mariola, de Lleida, una vintena de famílies no tenen accés a l’aigua en plena crisi de la COVID-19 i havien de saltar-se el confinament per anar a buscar-la a l’única font del municipi

També en habitatges ocupats, en què les famílies no tenen pràcticament recursos i tenen el servei d’aigua o llum punxada, s’hi han produït situacions complicades. És el cas del barri de la Mariola, de Lleida, on –segons informava TV3 el 15 de maig– una vintena de famílies no tenen accés a l’aigua en plena crisi de la COVID-19 i havien de saltar-se el confinament per anar a buscar-la a l’única font del municipi en funcionament. En algunes poblacions s’han flexibilitzat els criteris durant l’estat d’alarma per tal que aquestes famílies puguin accedir a comptadors d’aigua durant el confinament.

La resposta del operadors públics i privats també ha estat diferent en aquesta crisi. A mitjans d’abril es va filtrar una carta enviada el 3 d’abril del president de l’Asociación Española de Empresas Gestoras de los Servicios de Agua Urbana (AGA), la patronal de l’aigua, a la ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera. En ella, l’AGA demanava que s’aixequés la prohibició de tallar el subministrament a tota la població aprovada en el segon decret llei, el del 31 de març, perquè podria suposar una “invitació indiscriminada a l’impagament de servei, al marge de la condició econòmica de l’usuari”. La carta també assenyalava que aquesta mesura “augmentarà la morositat a curt termini ocasionant un dèficit estructural del sector”, i proposava a l’executiu espanyol mesures per tal que es puguin produir rescats amb fons públics dels operadors municipals privatitzats o l’ampliació d’un 15% de la durada dels contractes de concessió, per poder tenir més marge d’explotació del servei.

Un escarni d’activistes de la PAH Barcelona i de l’Aliança contra la Pobresa Energètica a Barcelona a la seu d’Unión Fenosa. La plataforma demana ara  la gratuïtat del servei per a les famílies vulnerables i per a les que ara puguin esdevenir-ho a conseqüència de la crisi de la COVID-19 |Victor Serri

“Aquestes mesures s’inscriuen en una doctrina del shock del lobby privat de l’aigua, és a dir, volen aprofitar aquesta crisi sanitària per avançar en els seus interessos”, assenyala Gonzalo Marín, portaveu de la Red Agua Pública (RAP), col·lectiu que ha qualificat la carta d’AGA d'”egoista, insolidària i mesquina”. Marín també ha denunciat que les demandes de la patronal de prorrogar les concessions “afectarien la llei de contractes del sector públic i no estan avalades sobre la base de dades, sinó d’expectatives”. En resposta a l’AGA, la RAP va enviar una altra carta a la ministra Ribera el 22 d’abril en la qual reclamava que es mantingués la prohibició de talls d’aigua i reivindicava diverses mesures per tal d’enfortir financerament la gestió pública de l’aigua i facilitar els processos de recuperació pública del servei per part dels municipis.


Les empreses municipals redueixen les quotes

De fet, la resposta dels operadors públics d’aigua davant la crisi ha estat diferent de la de la patronal privada. En el cas de T-Aigua de Terrassa, l’empresa pública de gestió d’aigua de l’aixeta més gran de Catalunya, remunicipalitzada el desembre de 2018, ha aprovat destinar mig milió d’euros per aplicar diverses mesures enfocades a garantir el servei per als col·lectius vulnerables: ha establit la gratuïtat del primer bloc de consum domèstic (fins a 166 litres al dia) durant el segon trimestre de 2020 i la reducció de 5 euros per al consum domèstic fins a 250 litres per dia. Aquestes bonificacions municipals, sumades a la reducció del canon de l’Agència Catalana de l’Aigua durant els mesos d’abril i maig, suposa entre un 25 i un 35% de reducció de la factura, o fins al 100% en els casos d’abonats amb tarifa social i cànon social. La Companyia d’Aigües de Vilanova i la Geltrú, també pública, ha preparat un paquet d’ajudes finançades també per la mateixa empresa per donar resposta a la crisi de la COVID-19. Al seu torn, Fisersa, a Figueres, ha decidit no cobrar la taxa d’aigua mentre duri la pandèmia. També companyies municipals d’aigua espanyoles com AquaVall (Valladolid) o Emasesa (Sevilla) han engegat bonificacions en les factures o, en el cas de la segona, exempcions de fins al 100% del rebut a les famílies vulnerables.

“En aquesta crisi crec que ha existit un consens social de que només amb una sanitat pública forta, podem tirar endavant i fer front a aquesta pandèmia sense oblidar els més vulnerables. Crec que això ho hem d’extrapolar també al sector de l’aigua”, afirma Lluís Basteiro, portaveu de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), de la qual formen part 31 ajuntaments catalans i cinc entitats socials que defensen els avantatges de la gestió municipal d’aquest servei bàsic. L’AMAP ha aprofitat aquest moment per fer una sèrie de demandes a les autoritats per impulsar el model públic. Demanen, entre d’altres, la gratuitat de l’aigua per a col·lectius vulnerables, modificacions legislatives del sector de l’aigua i del règim econòmic de l’austeritat que limita la creació i finançament d’empreses públiques del sector, l’eliminació dels cànons concessionals o la creació d’un fons d’ajuts públics pels operadors públics d’aigua. “És el moment perfecte per fer un canvi de paradigma i impulsar la gestió pública dels subministraments bàsics sense deixar ningú enrere”, conclou Basteiro.