Diferents episodis de vaga tindran lloc durant aquesta setmana per pressionar el Govern de la Generalitat i els grups parlamentaris perquè aprovin uns pressupostos que incrementin la despesa pública pel 2019, tenint en compte que el creixement actual del PIB a Catalunya és del 3,4%, segons l’informe anual 2017 de la Generalitat. Les coordinadores intersindicals exigeixen la revisió de les retallades per tal de recuperar, després de cinc anys de creixement econòmic, les prestacions de serveis públics anteriors a la crisi.
La vaga, que du com a lema “Unir lluites: Per uns pressupostos socials, revertim les retallades”, la convoquen la Intersindical-Confederació Sindical Catalana (CSC), la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Confederació General del Treball (CGT), la Coordinadora Obrera Sindical (COS), el Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). El dia fort de la vaga serà el dijous 29, on es preveu una aturada unitària de 24 hores no només en educació –de treballadores, universitats, estudiants de secundària i batxillerat, personal de cuina i d’educació en el lleure–, sinó també en sanitat i de dues hores a l’administració pública, entre les dotze i les dues del migdia, així com una jornada de vaga pel 12 de desembre. El dia 29 s’aprofitarà per realitzar una manifestació, que sortirà a les 12 de plaça Universitat i acabarà a plaça Sant Jaume, on s’espera que hi conflueixin diferents actors i lluites dels diversos sectors.
El dia fort de la vaga serà el dijous 29, on es preveu una aturada unitària de 24 hores a sanitat i educació i una aturada de dues hores, entre les dotze i les dues del migdia a l’administració
Els sindicats de l’àmbit educatiu convocants engloben més del 70% de la representació en ensenyament primari i secundari i animen tots els col·lectius, treballadores i estudiants a secundar la vaga. Entre les principals reivindicacions hi ha el restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades per a tot el personal de primària i secundària, que són 23 i 18 hores respectivament, i que condicionaria la inversió de 45 milions d’euros per a la contractació de 3.400 noves treballadores. També subratllen la necessitat de reduir ràtios –un màxim de 22 alumnes a primària i 27 a secundària pel curs vinent per garantir que no hi hagi tancament de grups, i a partir del curs 2020-21 de 20 a primària i 25 a secundària, les mateixes que abans del 2010–, que suposaria una inversió de 50 milions d’euros. O la conversió dels terços de jornada en mitges jornades, el que suposaria una inversió de 10 milions d’euros. Les demandes afecten a tota l’educació pública de forma transversal, des de les escoles bressol fins a universitats i ensenyament postobligatori.
La deriva neoliberal des del 2010
Sota el lema “Ara toca educació pública, volem el 6%”, unes 2.500 membres de la comunitat educativa van sortir al carrer el passat 17 de novembre, tot i el dia de pluja, per reclamar el 6% del PIB que segons dicta la Llei d’Ensenyament de Catalunya (LEC) ha de ser invertit en educació pública, i del qual, actualment, només s’inverteix el 2,04%. O el que és el mateix, als pressupostos del 2017 s’indicava una partida de 4.963 milions d’euros dels 15.546 milions d’euros que s’haurien de destinar a l’educació per fer complir la llei.
Unes 2.500 membres de la comunitat educativa van sortir al carrer el passat 17 de novembre, tot i el dia de pluja, per reclamar el 6% del PIB que segons dicta la Llei d’Ensenyament de Catalunya (LEC) ha de ser invertit en educació pública
Aquesta xifra és “simbòlica”, explica Ramón Font, portaveu nacional d’USTEC-STEs, sindicat que forma part de la IAC, “ja que en un país com Espanya, i amb l’austeritat imposada per la Unió Europea, encara que ho dicti la llei catalana, és una fita impossible d’assolir. Tenim un infrafinançament endèmic, fins i tot abans de les retallades”. Tanmateix, des del Marc Unitari de la Comunitat Educativa –coordinadora que inclou sindicats generalistes (CGT, CCOO i UGT), de professorat (USTEC-STEs, AMRS i FMRPC), d’estudiants (AEP, AJEC, FdE, SE i SEPC), i associacions de famílies (FaPaC i FAPAES) i l’observatori de laïcisme Catalunya Laica– es denuncia que el cos normatiu que porta impulsant el Departament de la Generalitat des del 2010, lluny de pal·liar les retallades, “és cada vegada més neoliberal i menys democràtic.” L’aplicació de lleis com la LEC i la LOMCE, el Decret de Direccions, el Decret de Plantilles, les retallades de les funcions dels consells escolars o la proposta del nou Decret de Servei de Menjador Escolar, han provocat el deteriorament de la participació democràtica de professionals, famílies i estudiants pel que fa a l’educació de la població catalana.
El document fet públic a la roda de premsa posava de manifest que les accions del Departament han “precaritzat el sistema, les decisions no s’han consensuat amb la comunitat educativa i ha col·lapsat els centres educatius”. Les retallades pressupostàries que ha patit ensenyament, i que les diferents administracions de Mas, Puigdemont i Torra asseguraven “extraordinàries”, “encara no han estat recuperades, amb la conseqüència d’una aturada en el desenvolupament del sistema públic”. Els barracons, el deteriorament de les condicions laborals de mestres i professorat, la falta de planificació de places públiques, l’increment insuficient de les plantilles malgrat l’augment de la demanda, la massificació a les aules i especialment a l’ESO, la manca de places públiques de Formació Professional i l’augment de taxes als ensenyaments postobligatoris i universitaris conflueixen, segons denuncia el MUCE, a un flux migratori cap a opcions d’escolarització privades i concertades i alerten que aquest fet “és la situació ideal per argumentar el desmantellament de l’escola pública.”
Aquest fet, a més, agreuja la “cronificació de la segregació i desatenció a la diversitat”, amb la conseqüència que “no garanteixen el dret fonamental a l’educació.” Amb polítiques com el dret de l’elecció de centre, es genera competència entre centres educatius, també famílies, i es “mercantilitza l’educació pública sotmetent-la a la llei de l’oferta i la demanda”. En conseqüència, el MUCE denuncia un sistema educatiu públic que globalment no garanteix la igualtat d’oportunitats i que és menys democràtic any rere any.
