Han passat cinc anys d’ençà de la mort de Raquel E.F. en una cel·la del departament de règim tancat de la presó de Brians I. La interna, de 36 anys i mare de dos fills, es va penjar a la seva cel·la la nit del 10 a l’11 d’abril de 2015. Després de mesos de judici, la Generalitat va ser absolta el passat juliol de tota responsabilitat en la mort de la interna per part del jutjat contenciós administratiu número 1 de Barcelona. Coincidint amb l’aniversari de la seva mort, el Centre per la Defensa dels Drets Humans – Irídia, que representa la família, assegura que el seu plantejament és “portar el cas fins al final”, i per això han recorregut al Tribunal Suprem la sentència del tribunal barceloní. Remarquen que, després d’aquest recurs de cassació, “si no ens donen la raó, anirem fins al Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans”.
Segons es pot llegir en les cartes que va enviar i rebre la interna, Raquel E.F. va avisar a amics, familiars i al jutjat de vigilància penitenciària de la mala situació per la qual estava passant, i va arribar a transmetre els seus pensaments suïcides en diverses ocasions. Pocs dies abans de la seva mort, el 5 d’abril, Raquel E.F. explicava en una carta les seves ganes de morir després que diversos funcionaris li haguessin aplicat contenció mecànica, lligant-la de braços i cames a un llit.
Pocs dies abans de la seva mort, el 5 d’abril, Raquel E.F. explicava en una carta les seves ganes de morir després que diversos funcionaris li haguessin aplicat contenció mecànica
Des del seu ingrés a Brians 1, el novembre del 2009, consten 31 incidents a l’expedient de Raquel, entre ells onze contencions mecàniques, un intent de suïcidi, l’incendi de la pròpia cel·la i tres autolesions qualificades de lleus. La primera coincideix amb el seu ingrés al Departament Especial de Règim Tancat (DERT), on complia condemna en aïllament des de l’octubre del 2014, i la darrera el dia abans de la seva mort. “Era una persona que feia sis mesos que estava tancada sola durant 21 o 22 hores al dia de manera constant i que va patir el deteriorament de la seva salut mental per la situació d’aïllament, però tot i això es va decidir mantenir-la en aquest règim”, assegura Andrés García Berrio, codirector d’Irídia i advocat de la família. És per això que l’entitat per la defensa dels drets humans considera que l’administració penitenciària tenia prou indicis per haver activat el protocol de prevenció de suïcidi i evitar la mort de Raquel E.F.
No obstant això, la magistrada del contenciós administratiu de Barcelona que ha portat el cas considera, com va defensar la Generalitat en tot moment, que “els intents de suïcidi protagonitzats per la interna tenien un marcat caràcter manipulador sense que es donés una veritable intencionalitat autolítica” i que “no hi ha cap organització ni cap programa de treball que resulti infal·lible a l’hora d’evitar la mort decidida i voluntària d’una persona i que, en una institució penitenciària, sempre es podran trobar moments en els quals, si així ho ha decidit un intern/a pugui dur a terme allò que s’ha proposat”. En resum, la sentència conclou que “res feia previsible que la interna prengués la tràgica i lamentable decisió del suïcidi” i que “no hi ha cap constància que la mort de la interna fos conseqüència d’un mal funcionament dels serveis penitenciaris, raó per la qual no es pot apreciar responsabilitat patrimonial de l’administració”.
Trencar el silenci sobre l’aïllament
“Cinc anys després de la mort de Raquel, segueix ben present en el nostre quefer quotidià per honrar la seva memòria i perquè no es repeteixin aquestes situacions, així que seguirem lluitant contra l’aïllament i contra les vulneracions de drets humans a les presons”, assegura Andrés García Berrio. “Entenem, tant nosaltres com la família, que aquest cas havia de servir per donar un cop sobre la taula, trencar el silenci sobre l’aïllament i canviar les coses”, afegeix l’advocat. Assegura que “s’ha fet part de justícia”, perquè qui era director de Brians 1, Joan Carles Navarro, ja no és al càrrec i des que es va denunciar el cas s’ha reformat la normativa d’aïllament, ampliant el nombre d’hores fora de la cel·la, i s’ha modificat el protocol de prevenció de suïcidi, “cosa que prova que no hi havia uns bons protocols”.
“El que no entenem és que la Generalitat no assumís la responsabilitat en el seu moment, i avui dia encara no hagi demanat perdó a la família, i que la jutgessa no ens hagi donat la raó de manera injusta”, lamenta el codirector d’Irídia. És per això que l’entitat i la família ja han interposat un recurs de cassació al Tribunal Suprem i, per ara, resten a l’espera de la resolució. L’escrit que han presentat considera clau el fet que “no es va aplicar de manera correcta” el protocol d’actuació davant de conductes de risc autolític donat l’expedient de la interna. “Sens dubte, és evident que, si s’hagués aplicat de manera preventiva, garantista i correcta el protocol antisuïcidi o si –com legalment estan obligats– s’hagués posat per sobre el dret a la integritat física i psíquica de la interna a les necessitats de règim o de tractament, no s’hauria produït el resultat de mort”, denuncien en el recurs interposat.
L’escrit que han presentat considera clau el fet que “no es va aplicar de manera correcta” el protocol d’actuació davant de conductes de risc autolític donat l’expedient de la interna
El lletrat es mostra especialment preocupat pel fet que “pocs casos com el que ens ocupa són tan paradigmàtics per poder, d’una manera clara i rotunda, ajustar exactament la jurisprudència del Tribunal Suprem en els casos de morts sota custòdia”. Per això, diu, “la jurisprudència mal interpretada té nefastes conseqüències, tant en el cas concret com en futurs casos, com per una cosa tan important com és la confiança dels familiars a l’hora d’activar procediments per garantir la veritat sobre uns fets, per poder descansar i fer el dol”.
Davant d’aquesta situació, per García Berrio és clau el fet que “les persones privades de llibertat en un centre penitenciari estiguin sotmeses a una relació d’especial subjecció amb l’administració”. En aquest sentit, “l’administració penitenciària té el deure de vetllar per la integritat física i mental d’aquestes persones”, conclou García Berrio.
Més suïcidis en règim tancat
Segons dades del Departament de Justícia, entre el 2008 i el 2018, una de cada quatre morts per suïcidi a les presons catalanes es van produir en Departaments Especials de Règim Tancat, tot i que només representen al voltant del 2% de la població reclusa. La prevalença del suïcidi és onze cops superior en aquests espais de vida més restringida que en el conjunt de les presons – això tenint en compte que la taxa de suïcidis dins de les presons ja és molt més elevada que en el conjunt de la societat. En el període 2008-2018, la taxa de suïcidi entre les persones preses va ser nou cops superior que en el conjunt de la societat catalana.
Segons dades facilitades pel Departament de Justícia, el 2019 van morir 28 persones a les presons catalanes: set per suïcidi, set per sobredosi, deu per malaltia, una per accident i tres per “causa desconeguda”. És la xifra més baixa dels últims dotze anys.
