Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La Generalitat no va activar cap protocol per prevenir el suïcidi d'una interna de Brians I tot i que va manifestar que es volia llevar la vida

A les declaracions dels testimonis durant el judici pel suïcidi de Raquel E.F., una de les funcionàries recorda com la interna va manifestar que "no volia viure" i el cap d’unitat es contradiu sobre si coneixia les seves conductes autolesives. Els funcionaris han declarat que les autolesions són habitual entre els presos i ho fan "si estan molt nerviosos o com a forma de relaxar-se o per cridar l’atenció"

“Deia ‘no quiero vivir’, volia fer-se mal i la vam portar a aïllament provisional”, recorda la funcionària 373 de la presó de Brians I en relació a una situació conflictiva en què va intervenir amb la interna Raquel E.F. Aquest dimarts s’ha celebrat a la Ciutat de la Justícia la segona sessió del judici per la mort de Raquel E.F., que es va llevar la vida l’11 d’abril de 2015 després de sis mesos en el Departament Especial de Règim Tancat (DERT). Ara la família reclama una reparació patrimonial de 19.172,54 euros a la Generalitat per aquesta mort sota la seva custòdia. Durant la vista, els responsables de la presó han assegurat que no van activar el protocol de prevenció de suïcidis perquè no van considerar que els indicis que donava Raquel E.F. ho fessin necessari.

Només han comparegut de manera presencial a la Ciutat de la Justícia el que llavors era el director de Brians I, Joan Carles Navarro, el psiquiatre que va fer el seguiment del cas, Oscar Sanz, i el cap de la unitat on es trobava

Només han comparegut de manera presencial a la Ciutat de la Justícia el que llavors era el director de Brians I, Joan Carles Navarro, el psiquiatre que va fer el seguiment del cas, Oscar Sanz, i el cap de la unitat on es trobava. La resta de testimonis han comparegut per videoconferència des dels centres penitenciaris de Brians I i els jutjats de Lleida. En la majoria de casos, han declarat no recordar el detall de les diverses intervencions en què Raquel E.F. va mostrar conductes autolesives o va denunciar maltractament.

“És un gran pas en el procés de veritat i justícia per al cas de la Raquel però també per la resta de casos de morts en presó, perquè han hagut de comparèixer fins a catorze persones per explicar què va passar aquell dia i per què es va ficar la Raquel en aquest carreró sense sortida i no es va reaccionar en cap moment”, ha valorat l’advocat de la família, Andrés García Berrio.

 

Qüestionament de les autolesions

El llavors director de Brians I, Joan Carles Navarro, ha assegurat que no tenia cap constància de conductes d’autolesió per part de Raquel E.F. en els dies immediatament anteriors a la seva mort, “però sí que era una persona que tenia un quadre d’autolesions generals lleus”, ha afegit. No obstant això, l’exdirector considera que “les autolesions a la presó rarament tenen un objectiu finalista, es fan per rebaixar angoixa, demanar altres coses, però rarament tenen per objectiu la mort”.

Navarro ha explicat que l’activació del protocol de prevenció del suïcidi era una qüestió que depenia dels serveis mèdics i psiquiàtrics. Oscar Sanz, el psiquiatre que va fer seguiment de Raquel E.F. des de l’agost del 2014 fins a la seva mort l’abril del 2015 ha dit, per la seva banda, que “el protocol de prevenció de suïcidi era una cosa que depenia gairebé exclusivament dels equips de tractament”, els funcionaris de presons i no els professionals mèdics. La funcionària 3.123 ha assegurat que en aquell moment, davant de situacions d’autolesió es limitaven a comunicar-ho als serveis mèdics, però no havien d’omplir cap formulari ni seguir cap protocol com s’ha de fer actualment.

Per García Berrio, “ha quedat clar que s’ha estat treballant en un nou protocol de prevenció de suïcidis i que el que existia era informal i no s’aplicava de manera correcta”. “Hi ha molts arguments que porten a entendre que va haver-hi diferents accions i omissions que haguessin determinat un resultat diferent per la vida de la Raquel i que segurament seguiria entre nosaltres”, ha considerat.

El psiquiatre, Oscar Sanz, recorda les sessions amb Raquel E.F., que podien durar entre 10 i 30 minuts, en què ella manifestava estar farta de trobar-se en el DERT, aïllada

El psiquiatre, Oscar Sanz, recorda les sessions amb Raquel E.F., que podien durar entre 10 i 30 minuts, en què ella manifestava estar farta de trobar-se en el DERT, aïllada. La va visitar el dia abans a la seva mort. “El que manifesta ella llavors és que s’anava a posar en vaga de fam, que anava a denunciar el que estava succeint”, ha rememorat el psiquiatre. “Vaig comentar als funcionaris que tinguessin especial atenció amb ella, però no perquè pensés que cometria el que va acabar cometent, sinó el que va fer aquella tarda, alguna autolesió lleu”.

Per la seva banda, la psicòloga del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) que la va acompanyar, ha assegurat que treballava en un context “antiterapèutic, en un despatx amb una reixa”. “Era una persona amb recursos a nivell personal i de relacions i sociabilitat, el canvi es dóna en aïllament; va cremar la seva cel·la, tenia molt caràcter, malestar i frustració, feia la sensació que perdia el control”, ha recordat. “Quan deia que estava angoixada, parlava del seu malestar, jo intentava indagar a veure si trobava indicis, però mai no vaig tenir indici terapèutic com per activar el protocol de prevenció del suïcidi”, ha declarat, però també ha remarcat que pocs dies abans que es llevés la vida no la va poder visitar.

“La tesi de la Generalitat, que coincideix amb alguns testimonis, és que autolesions com cremar la seva cel·la, donar-se cops de cap contra la paret o inclús que una de les funcionàries digués que temia per la seva vida dies abans de la seva mort, tenien una finalitat manipuladora, i això és no preservar el dret fonamental a la vida i a la integritat física”, ha assegurat García Berrio. “Ha quedat clar que era necessari un altre tipus d’intervenció amb la Raquel i que el que realment li feia mal era l’aïllament”.

 

Contradiccions

També ha comparegut el funcionari 397, cap d’unitat del mòdul especial de dones on complia pena Raquel E.F. Davant la pregunta de si l’interna havia manifestat en alguna ocasió la voluntat de llevar-se la vida, ha afirmat que “no tenia conductes autolítiques”. No obstant això, ha admès que havia redactat un informe en què altres funcionàries li havien comunicat que s’havia autolesionat i com a conseqüència la van immobilitzar. L’informe, elaborat pocs dies abans de la seva mort, recull que va trencar el mirall de la seva cel·la i es va provocar lesions als braços.

Davant la pregunta al funcionari de si l’interna havia manifestat en alguna ocasió la voluntat de llevar-se la vida, ha afirmat que “no tenia conductes autolítiques”. No obstant això, ha admès que havia redactat un informe en què altres funcionàries li havien comunicat que s’havia autolesionat

El lletrat de la família de Raquel E.F. ha preguntat a Joan Carles Navarro si tenia coneixement dels fets recollits pel funcionari dies abans de la mort de Raquel, i el director ha respost afirmativament. Tanmateix, ha assegurat que no depenia de la direcció sinó dels serveis mèdics decidir si prendre alguna mesura al respecte.

Els diferents professionals han coincidit en treure importància a les autolesions. “Hi ha gent que si està molt nerviosa o com a forma de relaxació ho fan, no és un tema autolesiu sinó de que si es tallen una mica la pell i surt sang es relaxen, i això és habitual, és per cridar l’atenció o relaxar-se”, ha declarat el funcionari 397.

Sobre les conseqüències del fet, Navarro assegura que el suïcidi de Raquel no va provocar canvis en els protocols del centre. Ni en la investigació tant per part dels serveis penitenciaris de la Generalitat ni per part dels jutjats de Martorell “no hi va haver res que determinés que hi havia un mal funcionament del centre”, afirma.

Articles relacionats