Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La FESC com a punta de l'iceberg de l'Economia Social i Solidària

A les portes d'una nova edició de la Fira d'Economia Solidària de Catalunya (FESC), Rubèn Suriñach fa un retrat robot del moment actual de l'Economia Social i Solidària i del mercat social a Catalunya. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi amb diferents col·lectius socials

/ Pep Serra

S’apropa la vuitena edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), fira que organitzem des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), i que serveix per fer visible tota la força i diversitat de l’economia social i solidària (ESS) com a proposta econòmica transformadora. De fet, podríem dir que la FESC és la plasmació del mercat social concentrat en un lloc i dies específics, una mena de punta de l’iceberg dels milers de persones i organitzacions que actuen des dels criteris de l’ESS, amb el seu consum, el seu estalvi, el seu treball, fent possible la producció i consum de béns i serveis sota lògiques democràtiques, igualitàries, feministes i ecologistes.

Un mercat… social?

Hem parlat de mercat social, però pot un mercat ser realment social? Convé recordar que un mercat és una construcció social, i que, com es diu a la recentment publicada Guia del Mercat Social:

– La dràstica reducció de la desigualtat social i la sostenibilitat ecològica exigeixen passar d’una societat de mercat capitalista a una economia amb mercat regulat mitjançant processos democràtics, i organitzada també per altres principis econòmics com la redistribució i la reciprocitat.

– Si el mercat és una construcció social, i si no hi ha mercat sinó mercats, vol dir que ens podem plantejar la possibilitat de reintegrar el mercat dintre la societat, creant un mercat diferent, alternatiu, del capitalista, un mercat que anomenem mercat social (MS).

Des d’aquesta perspectiva, un mercat social és un mercat que funciona i es regeix pels criteris de l’ESS, que podem traduir en aquests principis:

– Principi 1: El mercat social només ofereix productes socialment útils i sostenibles ecològicament, fets per entitats de l’ESS i properes.

– Principi 2: El mercat social propicia els preus justos, és a dir, la distribució equitativa del valor entre les parts productora i consumidora, i també compartint-lo amb la comunitat.

– Principi 3: El mercat social és gestionat de manera democràtica i transparent pels seus grups d’interès: productors, consumidors i la comunitat.

–Principi 4: El mercat social es reprodueix de manera ampliada, és a dir, de manera autònoma; és autosuficient, no depèn de l’economia capitalista ni de l’administració pública (encara que aquesta hi pugui col·laborar), o en depèn molt poc.

Des de la XES tenim dues eines principals a través de les quals recollim dades de les organitzacions de l’ESS catalana, i que ens permeten fer-nos un dibuix de l’abast i magnitud del mercat social: el Balanç Social i el Pam a Pam

Des de la XES fa anys que desenvolupem eines i dinamitzem processos per alimentar aquest mercat social, per establir les bases (de massa crítica consumidora, de projectes productius, de mecanismes ecosistèmics) per a l’establiment d’un mercat d’aquest tipus. De fet, a la FESC dedicarem una sèrie d’espais a reflexionar sobre el punt en el qual estem, i sobre les prioritats estratègiques al respecte.

A on estem avui? Quina és la magnitud d’aquest mercat social, i quins són els criteris que el regeixen?


Algunes magnituds econòmiques

Des de la XES tenim dues eines principals a través de les quals recollim dades de les organitzacions de l’ESS catalana, i que ens permeten fer-nos un dibuix de l’abast i magnitud del mercat social: el Balanç Social i el Pam a Pam. De fet, la recollida de dades és, en realitat, un subproducte d’aquestes eines, ja que la seva funció principal és l’avaluació i vetlla pel compliment dels requisits per accedir al MS (avaluant aspectes com la democràcia interna, la qualitat laboral o el compromís social i ambiental).

Si ens enfoquem en les dades recollides, en el cas del Pam a Pam, és una eina que cada any es dedica a entrevistar diferents organitzacions en funció de l’enfocament estratègic d’aquell any. Així, pel passat curs 2018-19, en aliança amb diversos actors del territori, s’ha fet un esforç important per mapar i fer visibles projectes agroecològics, i és per això que el 30% dels punts pujats al mapa des del 2018 són d’alimentació.
El Balanç Social, en canvi, és una recollida de dades anual que permet monitorar en el temps la composició i funcionament de les organitzacions del mercat social. Amb les dades del balanç a la mà, veiem que, any rere any, el gruix de les organitzacions de l’ESS són cooperatives (sobretot de treball) i associacions (78% del total pel 2019), i es dediquen principalment als sectors de l’educació i la recerca (22%), l’alimentació (10%), la cultura i l’oci (10%) i la salut i les cures (10%).

El gruix de les organitzacions de l’ESS són cooperatives (sobretot de treball) i associacions (78% del total pel 2019), i es dediquen principalment als sectors de l’educació i la recerca (22%), l’alimentació (10%), la cultura i l’oci (10%) i la salut i les cures (10%)

Per fer-nos una idea de la magnitud del mercat social podem agafar les xifres de les 261 organitzacions adherides a la XES: entre totes sumen una base social de 186.000 persones, generen 6.300 llocs de treball i generen ingressos per valor de 221 milions d’euros. D’aquestes xifres n’obtenim també el retrat robot de la mida mitjana d’una organització de l’ESS: en el cas de les cooperatives de treball veiem que ocupen unes 35 persones per organització i tenen 1 milió d’euros d’ingressos, i en el cas de les associacions són 41 treballadores, 1,2 milions d’euros d’ingressos i una base social de 836 persones.

També obtenim altres dades rellevants sobre el funcionament del MS, com per exemple:

–El 63% de les organitzacions del MS es financen a través del sistema de finances ètiques, però només hi tenen dipositats el 20% dels seus saldos bancaris.

–De mitjana, les organitzacions del MS compren el 13% dels béns i serveis a altres empreses i entitats del MS, per volum de 5,72 milions d’euros.

–Veiem que la intercooperació (col·laborar entre organitzacions en comptes de competir) és un hàbit molt estès, on les pràctiques més habituals són compartir coneixement, projectes i local.

Això és només un petit tast, ja que totes aquestes dades les analitzem en profunditat a l’informe L’Estat del Mercat Social Català, que es presenta cada any a la FESC (enguany en dues sessions, una dissabte i una altra diumenge), i que ens permet entendre l’evolució del teixit de l’ESS de Catalunya, i intervenir-hi estratègicament per fer aflorar més projectes productius, implicar més ciutadania i interpel·lar institucions i altres moviments socials per, en definitiva, fer més gran l’iceberg de l’ESS.