Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La mercantilització dels orgasmes

Davant l'èxit social i de vendes que ha tingut la joguina sexual Satisfyer, l'autora qüestiona com el capitalisme s'apropia de discursos i pràctiques que fa molts anys són reivindicades des del feminisme o els moviments transformadors, en aquest cas, aquells relacionats amb la sexualitat i el plaer

/ Arxiu

És espectacular com una bona campanya de màrqueting pot convertir els orgasmes en menys de dos minuts en un negoci altament rendible. La irrupció del Satisfyer al mercat de l’eròtica l’ha convertit en un producte ben suculent al complir tots els requisits per encaixar al sistema capitalista. Plaer per desfogar-te del ritme frenètic de la societat, però això sí, fes-ho ràpid, no fos cas que perdis temps i deixis de ser productiva. En l’imaginari eròtic, aquest gadget ha passat a ser una joguina imprescindible a tenir a la tauleta de nit. El plaer eròtic cuinat a foc lent, el que ens connecta amb el nostre ser físic i espiritual, el que ens planteja reptes i coneixença, aquest no és rentable, amiguis. Ser crítica amb el Satisfyer, quan ha passat a ser un referent, es complica davant la pressió social que et pot fer sentir menys sexual si no el tens, o si el tens però no el gaudeixes com socialment et diuen que l’has de gaudir. Però per això estem, per qüestionar-ho tot.

Des de la lògica capitalista, la revolució és quelcom quantificable i rendible econòmicament. D’aquesta manera, el preu a pagar per l’alliberament sexual ha estat la mercantilització de la sexualitat

Partim d’un marc referencial patriarcal i capitalista que a través del consum injecta a la societat noves vivències i paradigmes. Com més vendes hi ha, més normalitzat està. Des de la lògica capitalista, la revolució és quelcom quantificable i rendible econòmicament. D’aquesta manera, el preu a pagar per l’alliberament sexual ha estat la mercantilització de la sexualitat. La indústria del plaer, la indústria del porno, la indústria del gènere… Fins a quin punt som conscients que som còmplices d’aquesta mercantilització? Aquí podríem anar estirant fils i fer un TFG sobre cada aspecte, però tornem on teníem el focus.

Aquesta joguina eròtica, que ha assolit altes quotes de popularitat gràcies a la campanya de màrqueting que la pilota, ens envia el missatge que el plaer dels cossos amb clítoris se centra en l’estimulació d’aquest. I això ens condueix a deïficar el clítoris com fins ara hem fet amb el penis. Alerta! Estem caient en la mateixa inèrcia que ens fa perpetuar la jerarquització de les pràctiques sexuals i la reproducció d’una eròtica masculinitzada on el sexe és genitalitat i rapidesa.

Fast sex’, ‘fast food’, ‘fast’ tot, perquè vivim en l’era de la immediatesa, on ho volem tot i ho volem ja. Tenim pressa, perquè ens han ensenyat que el temps és or

Per què perdre temps acariciant-te, jugant i descobrint els racons i límits del teu cos; estimulant i erotitzant parts impensables a través de tots els sentits; escoltant i respectant què et demana el cos i la ment en cada moment, quan finalment s’ha validat socialment el botó que ens dispara a l’orgasme? Fast sex, fast food, fast tot, perquè vivim en l’era de la immediatesa, on ho volem tot i ho volem ja. Tenim pressa, perquè ens han ensenyat que el temps és or. Segons el que suposi l’or per a cada una, aquest refrany ens durà a voler uns ritmes de vida o altres i a buscar uns ritmes de plaer o altres.

El succionador clitorià es presenta com la passarel·la directa a l’orgasme, sense contemplar la diversitat dels cossos. On queden els glands tan sensibles que no toleren l’estimulació directa? Als marges d’allò que no s’anomena, donant a entendre que tots els clítoris són iguals i responen igual. Ja que l’estem reivindicant com a font de plaer, fem-ho en tota la seva extensió i diversitat.

Hem passat de la invisibilització a dir que tots els orgasmes són clitorians. Poc es parla dels orgasmes de la cèrvix i de com aquesta es tensa i perd sensibilitat si el que rep són tan sols envestides. Tampoc es parla de les ramificacions del nervi pudend que passen per l’anus, per l’entrada de la vagina, pel coll de l’úter, pel perineu i pel clítoris. Ramificacions que són úniques i diverses en longitud i nombre en cada cos. No se’n parla, tot i ser els nervis encarregats d’arribar al cervell perquè segregui oxitocina i dopamina, les hormones del bon humor, del plaer i de la felicitat. I aquí està la clau: l’epicentre del nostre plaer no és el clítoris, sinó el cervell. Per molt que estimulem el clítoris, si el cervell està bloquejat, oblida’t de l’orgasme.

Tot i la rigidesa eròtica que pot suposar aquest artefacte, és cert que ha estat un fenomen social que ha facilitat que moltes persones amb clítoris descobreixin els orgasmes i que ha donat pas a parlar del plaer més enllà del coitocentrisme i els penis. Victòria!

Veiem com el capitalisme, amb un dels seus braços articulats, com és el màrqueting, ha popularitzat el clítoris a través del consum, emportant-se la medalla del que el feminisme fa anys que reivindica

En resum, veiem com el capitalisme, amb un dels seus braços articulats, com és el màrqueting, ha popularitzat el clítoris a través del consum, emportant-se la medalla del que el feminisme fa anys que reivindica: el plaer clitorià, però introduint un element nou a l’imaginari cultural eròtic en qüestió de mesos. Aquest escrit és una crida a la inquietud de construir una mirada crítica per no conformar-nos amb el que dicta la massa. És una invitació a seguir explorant, jugant i navegant pel nostre cos a través de tots els sentits sempre des del respecte i l’amor. Perquè cada persona té un potencial eròtic únic, fluid i divers.

Això ens duria a la pregunta: “Satisfyer, no?” No pas, seria “Satisfyer, no només”.