Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La nit en què vam fer l'impossible

L'activista feminista i periodista Lucía García Itzigsohn explica en aquest article les vivències i lluites que hi ha al darrere de la despenalització de l'avortament a l'Argentina, que després d'haver-se aprovat a la Cambra de Diputades i Diputats, s'haurà de ratificar al Senat

El foc verd de la matinada històrica resplendeix en els mocadors que les noies porten en les seves motxilles com a bandera. Ho hem fet. El dijous 14 de juny a les 9.51 h, es va votar en el recinte de la Cambra de Diputades i Diputats el projecte de llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs amb 129 vots a favor i 125 en contra. Un segon després, aquesta informació es va reproduir en les pantalles dels voltants del Congrés i els centenars de milers de noies, dones, lesbianes, trans, travestis, bisexuals, cisgènere i les múltiples identitats que els feminismes populars alberguen van esclatar en un sol crit, que va ser una onada d’eufòria, de plors, riures i abraçades que va trigar dies a abandonar els nostres cossos.

L’avortament legal, segur i gratuït té mitja sanció. El projecte presentat per setena vegada per la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal, Segur i Gratuït, organització transversal que des de fa 13 anys pugna per incloure aquest dret en l’agenda legislativa, finalment va ser aprovat en el recinte. Respirem profund. És amb prou feines una llei. Però és molt més que una llei.

El projecte presentat per setena vegada per la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal, Segur i Gratuït, organització transversal que des de fa 13 anys pugna per incloure aquest dret en l’agenda legislativa, finalment va ser aprovat en el recinte

La paraula de la llei és performativa. I com ens va ensenyar Judith Butler, el performatiu fa, transforma, crea realitat. I què és el que fa, transforma, crea aquesta llei? Hi haurà més avortaments? Vindran contingents de dones de països limítrofs? No naixeran més nenes ni nens? Es despoblarà la Patagònia?

“Quan una gossa té cabdells (i no són desitjats), es regalen”, ens alliçona una diputada. “Un marsupial porta en la seva borsa a la cria”, exemplifica un diputat. Les al·legories d’animals ens redueixen una altra vegada a éssers amb úters. Ens desplacen del dret, de la llibertat, del discerniment, de l’humà.

La legalització de l’avortament, el projecte de llei, va instal·lar una discussió a través de les audiències durant els dos mesos d’exposicions, amb més de 700 persones argumentant, explicant, aportant dades, estadístiques, experiències pròpies, de treball en salut, del desig per fonamentar per què és necessari legalitzar l’avortament. I de l’altre costat, els mites, els temors, els càstigs divins, l’obscurantisme, la imposició per impedir el dret sobre el mateix cos. En aquesta trama discursiva per moments emergien dones reals, persones gestants decidint sobre els seus cossos, de vegades amb dolor, unes altres amb alleujament, subjectes plenes, sobiranes dels seus cossos, estrategues de les seves vides, dissenyadores del seu futur.

S’estima que a Argentina es realitzen 500 mil avortaments per any. Això passa, ara mateix, mentre l’avortament amb pastilles, les dones que donen suport, les que donen consell acompanyen sense jutjar, de vegades anònimament en aquestes xarxes infinites que els feminismes anem teixint fa tant.

“Treguin els seus rosaris dels nostres ovaris i les seves medalletes de les nostres vulves” s’escolta als carrers al voltant del Congrés en la vigília, a la calor de múltiples fogates, dels qui saben que cal estar. Noies, nois que van aprendre de les Madres de Plaza de Mayo que les baralles es fan amb el cos. La calor col·lectiva empeny endins del recinte cada vot. Estan aquí per dir-los a les diputades i diputats que no és la seva consciència, que són les nostres vides. I les escolten.

Discutim aquest lloc de cuidadores exclusives, de responsables úniques de lxs hijxs, en aquesta operació perversa d’un mandat que se’ns imposa socialment i que una vegada complet es privatitza per ser el problema de cadascuna

Perquè som clares, quan discutim el dret a interrompre un embaràs, discutim tot el que ve en el paquet. Discutim la maternitat com a mandat, com a obligació, com això que ens “completa”, com a destinació ineludible. I discutim aquest lloc de cuidadores exclusives, de responsables úniques de lxs hijxs, en aquesta operació perversa d’un mandat que se’ns imposa socialment i que una vegada complet es privatitza per ser el problema de cadascuna. Discutim els lligams que aquest rol social ens imposa com una teranyina en la qual acabem sostenint vincles que no volem. Discutim els micromasclismes, els masclismes, els macromasclismes i al mateix patriarcat. El món sencer.

Les escenes se superposen. Són les noies prenent els carrers, protagonistes d’aquesta pel·lícula. Les diputades en el recinte plenes representants d’una lluita col·lectiva. Les periodistes, cineastes, comunicadores, mai menys neutrals, explicant aquest esdeveniment polític inabastable, buscant les imatges i les paraules que dimensionen aquesta revolució feminista.

Generacions de dones, lesbianes, travestis, trans es condensen en aquestes hores als voltants del Congrés de la Nació. Estan presents també les que no estan. “Volem que absolutament totes, en tots els racons del país, disposin d’aquest dret, de la possibilitat de poder fer-se un avortament a qualsevol hospital per lliure decisió. No importa les excuses que esgrimeixin: els qui s’oposen no volen l’alliberament de la dona, volen mantenir aquest control sobre el seu cos, aquest és el seu objectiu”, deia Daura Coledesky. “La nostra idea és lluitar per desdramatitzar l’avortament”,ressona la veu de Vero Marzano. Se sent l’absència de Lohana Berkins i Diana Sacayan, travestis que van obrir els ulls del feminisme a les identitats més excloses i es van calçar el mocador verd amb la mateixa convicció que van barallar la Llei d’Identitat de Gènere. La història del moviment feminista popular a Argentina s’escriu als voltants del Congrés durant 22 hores i el seu impuls invencible per fi travessa les parets i va ocupar el lloc de les decisions. Va ser la nit en què vam aconseguir l’impossible.

El futur ja és un altre. Les nenes van a escola amb el mocador lligat, i saben des de sempre que el seu cos és d’elles. Les adolescents, maquillades amb glitter, no demanen permís per decidir. Totes saben que estan complint una tasca històrica. Les que van començar a somiar amb aquest dia van poder viure la felicitat que sigui real.

La sanció definitiva serà en el Senat de la Nació. Ja celebrem. Ens emocionem. Esclatem en riallades. Ens sentim més lliures. Ara estem llestes per a la propera batalla.