Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La plantilla de Correus a València denuncia la sobrecàrrega de treball i la precarietat dels contractes eventuals

La representació sindical de la CGT-València a Correus ha començat a reivindicar un augment de la plantilla i la fi de la precarietat laboral per acabar amb l’excés de treball, estrès i pressió que sofreixen les treballadores, que han de distribuir la correspondència cada vegada en més barris

/ Lucas Guerra

Consuelo és treballadora de Correus a València. Treballa huit hores al dia entregant les cartes, els certificats i els paquets als domicilis que li pertoquen. L’empresa li assigna diferents barris i els ha de recórrer cada dia per distribuir tot el correu. Tanmateix, al llarg dels últims anys, tant Consuelo com la resta de carteres han vist incrementat el nombre de domicilis on han d’arribar per jornada. Una sobrecàrrega de treball que la secció sindical de CGT Correus a València ha començat a denunciar per reivindicar la necessitat d’augmentar una plantilla, que, segons el sindicat, s’ha vist reduïda en un 25% en els darrers anys, així com per exigir acabar amb la precarietat laboral que sofreixen les empleades contractades de manera eventual.

Per al secretari general de la CGT-València, José Ramos, aquesta reducció de la plantilla és la principal causa de la sobrecàrrega de treball i, en conseqüència, de l’estrès i pressió laborals que sofreixen les treballadores de Correus, ja que han hagut d’absorbir la feina que anteriorment realitzaven altres companyes. A València, cada cartera té assignades diverses seccions, és a dir, barris als quals ha de lliurar la correspondència. Malgrat això, existeixen moltes zones urbanes que no tenen una persona fixa encarregada d’entregar el correu i, per tant, “la distribució en eixes àrees l’acaben assumint les carteres que treballen als barris confrontants”, explica Ramos.

La reducció de la plantilla és la principal causa de la sobrecàrrega de treball i, en conseqüència, l’estrès i pressió laborals que sofreixen les treballadores de Correus

A banda d’eixa reducció del nombre de treballadores, la sobrecàrrega també ha estat provocada per les baremacions que realitza Correus amb la finalitat de reestructurar les seccions en funció de la quantitat de cartes o paquets que s’entreguen a cada barri.  Segons matisa Ramos, són càlculs que fa l’empresa i si aquesta “detecta una baixa a l’estadística del correu que s’entrega en una zona, torna a calibrar-la per ampliar el nombre de carrers que ha de cobrir l’empleada”. D’aquesta manera, a més dels creiexement dels barris dels últims anys, “se sobredimensionen encara més cadascuna de les zones urbanes”.

El secretari general de CGT-València també denuncia que Correus no ha publicat ni els ha comunicat en cap moment eixes dades, per tant, assegura que es tracta d’una baremació completament “subjectiva” i que l’empresa “maneja al seu antull” per evitar contractar més personal que cobreixi seccions i carrers que no tenen cap treballadora assignada de manera fixa.


Correus respon amb més pressió

La darrera ordre que ha pres la Direcció és que la plantilla ha de repartir la totalitat dels enviaments que entren a les oficines, sense deixar cap carta o paquet pendent de distribució. Açò, segons denuncien, sols fa que agreujar la situació en Correus. Des de la CGT asseguren que és impossible treure a repartir i entregar tots els enviaments que reben en cadascuna de les seccions diàriament. Ramos, per la seua banda, explica que davant aquesta exigència inassumible, el que ocorre és que tot el correu es treu i es porta als barris per obligació, però finalment una part torna intacte a l’oficina.

El fet d’obligar a les treballadores a entregar la totalitat de la correspondència i la manca de personal en els centres de repartiment suposen un problema tant per a la plantilla com per a la qualitat del servei postal, perquè comporta retards en l’entrega dels enviaments. Per aquests motius, des de la secció sindical CGT Correus a València, consideren que la decisió de l’empresa representa una mesura que s’utilitza com a “forma de pressió” sobre el treball diari de la plantilla i que “no aporta cap benefici al servei públic”.


Plantilla eventual, precarietat i acomiadaments

A l’última decisió presa per la direcció de l’empresa, se suma que Correus únicament contracta nou personal durant l’època de vacances. Per tant, la sobrecàrrega encara és més gran, ja que “no se signen nous contractes per cobrir les baixes mèdiques, i eixa feina l’ha d’assumir també la plantilla actual”, denuncia Ramos. Així mateix, moltes empleades treballen més hores i sense descansar per evitar ser acomiadades, principalment, les contractades de manera eventual.

Les treballadores temporals “acaben realitzant entre una hora o hora i mitja més”, ja que tenen por a ser acomiadades i perquè, a més a més, “assumeixen que volen donar un bon servei públic i controlar els seus barris”

Segons Ramos, les treballadores temporals “acaben realitzant entre una hora o hora i mitja més”, ja que tenen por a ser acomiadades i perquè, a més a més, “assumeixen que volen donar un bon servei públic i controlar els seus barris”. CGT-València situa en un 23% la plantilla que treballa de manera eventual, que distribueix el correu només durant algunes setmanes o mesos. En conseqüència, sofreixen encara més la pressió de l’empresa, que du a terme una avaluació continua per analitzar si distribueixen o no la totalitat de la correspondència. En cas que no entreguen el que estableix Correus o no superen el període de prova, “les acomiaden i les tiren de la borsa d’ocupació”, indica Ramos.

L’empresa de Correus forma part de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que també integra altres mercantils públiques, com Navantia, especialitzada en el disseny i construcció de bucs militars. Malgrat que Correus està formada per un capital 100% públic, CGT alerta que una gran part dels problemes de precarietat laboral que sofreixen les treballadores s’agreujaran amb la privatització que la Direcció desitja realitzar. “L’empresa està a la deriva de la privatització i açò només comportaria més precarietat i una pitjor qualitat del servei”, conclueix Ramos.