Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La Plataforma Salvem el Calderí es mobilitza per aturar la urbanització de l’espai agrícola de Mollet del Vallès

El terreny de 300.000 metres quadrats situat a l'extrem sud-oest de la ciutat es converteix en el focus d'un altre projecte d'edificació a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Veïnat i partits polítics demanen més consens i transparència a l’Ajuntament de Mollet per tirar endavant el projecte

El terreny està situat a l'extrem sud-oest de la ciutat i serveix de connector entre Gallecs i el riu Tenes i Besòs / Arxiu

Encaixonat entre dues carreteres, les vies del tren, blocs de pisos i fàbriques es troba l’últim sòl urbanitzable de Mollet del Vallès, l’espai agrícola del Calderí. El terreny, situat a l’extrem sud-oest de la ciutat, connector entre Gallecs i el riu Tenes i Besòs, es converteix en el focus d’un altre projecte d’edificació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Un pla que, tot i estar aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme, la Plataforma ciutadana Salvem el Calderí ha iniciat una campanya de conscienciació per preservar-lo i fomentar el debat públic.

La urbanització del Calderí, una àrea de gairebé 300.000 metres quadrats de terrenys agrícoles és l’últim projecte de creixement que pot realitzar la ciutat de Mollet. Després de vint anys sobre la taula, l’Ajuntament, ara governat per PSC i Podem, va decidir tirar-lo endavant definitivament l’abril passat amb el suport de Ciutadans i l’abstenció de Junts per Mollet. Per aprovar-lo, però, es va haver de modificar provisionalment el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) que data del 1982, ja que la justícia va suspendre mitjançant una sentència el pla del 2005 per inviabilitat econòmica. Veïnat i experts critiquen ara la falta de debat públic i la rapidesa amb què ha volgut actuar el consistori.

El 20 de novembre, tot i que la Comissió d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona va aprovar el projecte, en va impedir l’execució. El motiu era que calia completar una sèrie de qüestions tècniques, com la incorporació d’una memòria social en perspectiva de gènere o un estudi de rendibilitat econòmica.

El Consorci de la Zona Franca és, junt amb un “altre soci” propietari de 149.933 metres quadrats de l’espai, pràcticament la meitat dels terrenys

El Consorci de la Zona Franca és, junt amb un “altre soci” propietari de 149.933 metres quadrats de l’espai, pràcticament la meitat dels terrenys. Segons ha pogut saber la Directa mitjançant la pàgina web de TDA Arquitectura y Urbanismo, estudi encarregat de fer el plantejament urbanístic, el soci del consorci als terrenys del Calderí és Amrey Promocions Immobiliàries. L’empresa va presentar concurs de creditors l’any 2013 perquè no podia fer front al deute de 80 milions d’euros contret amb els bancs, principalment Bancaixa. Al darrere d’Amrey es troba l’empresari Enric Reyna, qui actualment controla un grup d’hotels, i que va ser president de l’Associació de Promotors Immobiliaris de Barcelona entre 1977 i el 2012. Es dona el fet que Reyna també va ser president del F.C. Barcelona, però només durant els pocs més 80 dies que van passar entre el mandat de Joan Gaspart i el de Joan Laporta, l’any 2003.

El veïnat que qüestiona el projecte pensa que hi ha una manca de comunicació per part de consistori. És per això que el 3 de setembre d’enguany un grup de veïnes descontentes amb la gestió de l’Ajuntament van decidir crear la Plataforma Salvem el Calderí. Txus Carrasco, membre del moviment veïnal, explica que el que volen és “sacsejar l’opinió pública i conscienciar del fet que val la pena parar-se un moment a plantejar un projecte consensuat amb la gent”. Per a Carrasco, a més, la modificació del PGOU de fa 38 anys és una “maniobra matussera per aprovar modificacions urgents fora del debat ampli dels ciutadans”. Considera el projecte una operació especulativa i pensa que “l’Ajuntament vol tapar els forats econòmics d’una mala gestió de fa anys que ha generat un dèficit molt important”. El consistori, per la seva banda, no ha volgut respondre les preguntes de la Directa dirigides a la regidora d’urbanisme, Mireia Dionisio.

La manca d’habitatge accessible i la gran quantitat de pisos buits, sent Mollet la setena ciutat amb més habitatges deshabitats segons l’INE, així com uns requisits molt estrictes per accedir al lloguer protegit, fan que des de la Plataforma dubtin de les bondats amb què es presenta el pla, que preveu 480 pisos de protecció oficial. El projecte també inclou un 80% d’espai públic, entre zones verdes i equipaments municipals que contrasten amb la manca de serveis en altres barris de la ciutat. Alhora, des del col·lectiu veïnal es posa el focus en l’augment dels residus, la contaminació i l’increment de la densitat poblacional que tot just sembla contradir-se amb la declaració d’emergència climàtica que va fer l’Ajuntament a principis d’any.

Concentració de la Plataforma Salvem el Calderí |Arxiu

 

El valor paisatgístic i mediambiental que té el Calderí és reconegut també per la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA). L’entitat ecologista va demanar la formulació d’un nou plantejament que protegís millor l’espai, on campegen rapinyaires protegides per llei i d’altres espècies també protegides o en perill d’extinció. L’associació, per això, aposta per mantenir les zones de conreu i horts, així com “preservar i millorar els valors paisatgístics d’interès, el patrimoni natural i els valors identitaris”, segons un escrit a la seva pàgina web.

La DEPANA va demanar la formulació d’un nou plantejament que protegís millor l’espai, on campegen rapinyaires protegides per llei i d’altres espècies també protegides o en perill d’extinció

Per tal de preservar l’espai, Salvem el Calderí ha iniciat una sèrie d’accions. Per una banda, una recollida de firmes a través de Change.org en què en les primeres 48 hores en van aconseguir 500 signatures, i també una mobilització davant l’edifici de l’Ajuntament el passat 15 de desembre on van participar 150 persones. Marina Escribano, portaveu del grup municipal Mollet en Comú que juntament amb Ara Mollet ERC s’oposa al pla, considera que hi ha una manca de consens al voltant del projecte i que s’hauria d’incloure en el nou Pla d’Ordenació Urbanística que ara es discuteix. Segons la portaveu, l’actual govern té “al·lèrgia a la participació ciutadana i a la transparència”.

Josep Gordi, geògraf i regidor d’Urbanisme i Medi Ambient de l’Ajuntament de Mollet entre 1999 i 2003, pensa que cal la urbanització de l’espai. “És inevitable que sigui un una nova peça urbana de Mollet perquè ja no en queda cap més”, explica. Considera que ha estat una ciutat modèlica, ja que “ha preservat del creixement la meitat del seu terme municipal”. Es refereix a l’espai agrícola dels Gallecs, una zona de 700 hectàrees de paisatge rural al nord de la ciutat. Gordi, però, coincideix en el fet que s’hauria d’incloure en la discussió del nou POUM.

Escribano pensa que el Calderí pot ser un espai on ubicar serveis que fan falta a la ciutat, però mitjançant un desenvolupament diferent del que planteja l’equip de govern. Per això, aposten en primer lloc per actuar sobre el que ja està edificat, com habitar els pisos buits, millorar els serveis dels barris que ja existeixen o recuperar edificis històrics del passat fabril de la ciutat, alguns dels quals estan pendents de ser enderrocats. Una sèrie d’operacions de reforma interior que, per a Josep Gordi, també són molt importants, tot i que el Calderí és “l’única manera d’aconseguir algun equipament més”.

Des de la plataforma fan pinya amb desenes d’altres plataformes ciutadanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de Catalunya que també s’han plantat davant la intenció dels consistoris de construir sobre espais naturals

A l’hora de fer balanç de les necessitats i els interessos, però, les formes també són importants. Segons Txus Carrasco, “la resposta que hem tingut ha estat una campanya de desinformació” en la qual es deia que ja no hi ha possibilitat de tirar enrere. Així i tot, es mostra convençut de la força que té el veïnat per aturar el projecte i creu que “el Calderí no el salvarà el ple municipal sinó la mobilització de la gent”.

Des de la plataforma són conscients que es tracta d’un trajecte de llarg recorregut, i fan pinya amb desenes d’altres plataformes ciutadanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de Catalunya que també s’han plantat davant la intenció dels consistoris de construir sobre espais naturals. El vistiplau al projecte de la Generalitat no els frena de seguir pressionant per aturar el pla o, almenys, poder iniciar un debat públic on tota la ciutadania decideixi el futur del darrer espai urbanitzable de la ciutat.