Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La repressió contra les protestes per la sentència del procés duplica les denúncies per violència institucional

Un any més, el Centre per la defensa dels drets humans Irídia presenta l’informe que recull els casos atesos pel seu servei d’atenció a víctimes d’aquest tipus de violència. Durant el 2019, la repressió a les protestes contra la sentència al procés ha concentrat bona part de les denuncies

Un cop finalitzada la marxa unitària del 18 d'octubre, agents del CNP que custodiaven la Prefectura Superior de Policia van carregar durament contra les persones concentrades i van practicar diverses detencions, algunes de les quals van denunciar maltractaments i humiliacions en dependències policials / Mireia Comas

És 18 de setembre del 2019 i fa només quatre dies que s’ha fet pública la sentència que condemna els líders independentistes a 100 anys de presó. El mateix dia que tenen lloc disturbis molt intensos a la plaça Urquinaona, T.S. es troba amb un grup d’amics al davant d’una tenda de queviures situada al carrer Provença, entre el Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya. De sobte, un furgó de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra s’atura davant d’ells i els agents comencen a perseguir els joves mentre disparen bales de foam. T.S. rep un impacte a la cama que el fa caure, però amb l’ajuda d’una persona aconsegueix sortir de la zona. Arriba fins al passeig de la concepció, on el dolor és tan intens que ha de seure a terra. En aquell moment, un vehicle policial s’atura de nou i tres o quatre dels agents comencen a donar cops de bastó al jove, que demana que s’aturin entre les burles i les intimidacions dels agents. Resultat: “un intens hematoma a la cama dreta i una ferida que va requerir punts de sutura com a resultat de l’impacte del projectil de foam, així com contusions a ambdós braços, a la regió lumbar esquerra i a la regió anterior del quàdriceps dret així com erosions als genolls i mans. Així mateix, la situació viscuda li va provocar molta por i angoixa, un fort sentiment d’humiliació i indefensió, causant-li la corresponent afectació psicològica de base traumàtica”.

El SAIDAVI va atendre 248 casos de violència institucional l’any 2019, més del doble que l’any anterior, la majoria vinculats a la sentència del 14-O, però també en contextos de detencions o d’internament als CIE i presons

Un any més, la repressió al procés independentista concentra gran part de les denúncies per violència institucional que han arribat al Centre per la defensa dels drets humans Irídia. Així ho han recollit en el seu informe anual sobre violència institucional, que s’ha presentat dimecres al matí en roda de premsa virtual, a causa de les restriccions per la COVID-19. L’informe recull els casos en els quals ha intervingut el Servei d’Atenció i Denúncia davant de situacions de Violència Institucional (SAIDAVI) de l’entitat. En total, el servei va atendre 248 casos de violència institucional l’any 2019, més del doble que l’any anterior. La majoria es van produir en situacions de protesta vinculats a la sentència del 14-O, però també en contextos de detencions o d’internament als CIE i presons.

“El SAIDAVI visibilitza que no hi ha polítiques públiques en aquesta matèria, però sí una desprotecció absoluta de les persones que pateixen violència institucional”, explica l’advocat d’Irídia Andrés Garcia Berrio. Des de l’entitat entenen que “la societat civil necessita mecanismes independents de fiscalització del poder”, però consideren “fonamental” que “les administracions millorin els mecanismes de prevenció de la violència institucional”. “Seria positiu que les diferents administracions tinguessin un servei d’atenció a les víctimes de violència institucional i reclamem que aquest servei no impliqui passar per cossos policials que poden estar implicats”, a més d’altres mesures que afectin l’advocacia i el ministeri fiscal per augmentar la sensibilitat respecte a aquest tipus de violència, argumenta el lletrat.


La sentència al procés desferma la violència policial

L’últim trimestre del 2019 va ser especialment intens pel que fa a l’activitat registrada pel servei d’Irídia. Durant els mesos d’octubre, novembre i desembre el SAIDAVI va atendre 204 persones que havien estat agredides durant les protestes postsentència. Cal recordar que durant la setmana del 14 al 20 d’octubre de 2019, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va fer un total de 593 assistències sanitàries arreu de Catalunya.

Destaquen l’ús de projectils de cautxú o foam contra manifestants, l’ús dels bastons policials de forma antireglamentària o altres males pràctiques com la dispersió de manifestants amb vehicles o no dur el número d’operatiu policial visible

“Durant l’octubre es va viure una situació de vulneracions greus de drets en un operatiu que es va organitzar amb una lògica repressiva conjunta entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional espanyola”, comenta Garcia Berrio. Es van viure situacions molt greus on es va fer servir el càstig físic com a element de repressió de la protesta”. Entre aquestes situacions, des del col·lectiu en destaquen l’ús de projectils de cautxú o foam contra manifestants; situacions especialment vexatòries, per la violència utilitzada o per l’ànim de castigar o d’intimidar, l’ús dels bastons policials de forma antireglamentària o altres males pràctiques com la tècnica de dispersió de manifestants amb vehicles coneguda com el carrusel o no dur el número d’operatiu policial (NOP) visible.

Les agressions a periodistes també han estat ateses pel servei. “L’any 2019 ha estat especialment preocupant pel que fa a l’ús de la força contra periodistes en el context de manifestacions i concentracions. Segons dades de l’Observatori Media.cat –recollides al mapa de la censura dels Països Catalans, que es va fer públic aquest dimarts 5 de maig–, del 14 fins al dia 28 d’octubre de 2019 hi havia hagut, almenys, 71 periodistes que van patir agressions en l’exercici de la seva tasca professional i un fotoperiodista detingut.

Molt del treball de l’entitat durant el 2019 ha estat lligat a les causes contra la Policia Nacional espanyola per la seva actuació durant la jornada del referèndum d’octubre de 2017. Irídia “representa i acompanya tretze casos representatius del que va passar aquell dia”, que corresponen a set escoles de Barcelona: l’Escola Mediterrània, l’IES Pau Claris, el CEIP Els Horts, l’Escola Prosperitat, l’Escola Ramon Llull, l’Escola Àgora i l’Escola Infant Jesús. Des del centre de defensa dels drets humans valoren positivament alguns avenços, com la identificació de l’escopeter que va disparar contra Roger Español o les imputacions com a investigats de més de 50 agents de la policia espanyola. Tot i això veuen amb preocupació l’expulsió de l’Ajuntament de Barcelona com a acusació popular de la causa o la petició del Ministeri Fiscal d’arxivar la causa, demanda que encara no s’ha resolt.


Maltractaments dins els murs

El servei d’atenció d’Irídia també ha atès víctimes de violència institucional en contextos diferents del de protesta, com poden ser les comissaries o l’espai públic. Però un altre del focus de vulneracions de drets són els espais privatius de llibertat, com són els CIE i les presons.

Una de les dificultats que es troben a l’hora de denunciar la violència institucional als centres d’internament és que moltes de les persones que han patit aquestes vulneracions són expulsades sense tenir temps d’investigar judicialment els casos

Una de les dificultats que es troben des d’Irídia a l’hora de denunciar la violència institucional als centres d’internament és que moltes de les persones que han patit aquestes vulneracions són expulsades del país al cap de poc, sense tenir temps de poder investigar judicialment els casos. “Entenem que per davant de qualsevol regulació relativa a la permanència de persones en situació administrativa irregular, l’Estat ha de vetllar per la protecció dels drets d’aquestes persones quan es trobin en el seu territori”, reblen des del col·lectiu. “Molt especialment respecte a aquelles persones que estan privades de llibertat i es troben sota la seva custòdia”. Una altra de les demandes de l’entitat és conèixer els protocols d’actuació de l’administració davant dels intents de suïcidi als CIE, que encara no s’han conegut.

Pel que fa a les presons, des del SAIDAVI han prestat una atenció especial a les denúncies de maltractaments i vexacions a espais dins de les presons que no compten amb sistemes de videovigilància. Des de l’entitat denuncien que l’administració no posa tots els esforços necessaris per investigar aquestes denúncies. “La manca de mecanismes adequats per denunciar situacions de violència institucional i la por a les represàlies que puguin sorgir-ne són, en moltes ocasions, les raons per les quals les persones preses no volen denunciar fets que poden constituir un delicte”, expliquen des d’Irídia. Al mateix temps, també demanen que s’aprofundeixi en els mecanismes de detecció i prevenció del suïcidi i que es revisen les condicions que possibiliten l’aïllament dels interns, que pot generar “una afectació psicològica en aquestes i que en cas de tractar-se d’un tancament prolongat en el temps, pot tenir un efecte profundament desocialitzador, un fenomen que es denomina presonització”.